Hidra...foscor...molts caps...fred...i aixo que és?

Era fosc, nit fosca sense lluna, jo corria pels jardins de l'escola de Grecia, anava descalça i me clava plantes, pero donava igual, havia de fugir, fugir d'ella. L'Hidra venia per mi...era molt rapida, i jo corria pero me perseguia..esquerra-dreta--esquera-dreta...esquerra...Vaig girar cap a l'esquerra i vaig arribar a un mur amb una torxa...que feia un mur ahi? I una porta? I perque tenia una espassa a la ma?
Aleshores l'Hidra va apareixer davant meua, rugia.

-Καλώς ήρθατε, παρακαλώ!

I vaig alçar l'espassa i li vaig tallar un cap, pero van apareixer dos més..clar era l'hidra...com la matava Heracles..com...

-σκατά!

Aleshores l'Hidra va vindre cap a mi, jo retrocedia per estava el mur i aleshres de repent feia fred...moolt de fred...i varen apareixer figures negres...llençols negres

- δεν...δεν!

I venien cap a mi, i me rodejaven, Hidra o llençols..Hidra o llençols..Hidra! I vaig anar cap a l'Hidra tallant-li caps pero cada cop hi havien més i corria pero me rodejaven..

Vaig despertar-me en sentir com la porta de l'habitació es tancava. Vaig tancar els ulls i obrir-los un parell de cops. Acabava de veure el flaix verd de la boja del te i l'Arianne caient al terra.

Vaig obrir-los de cop en adonar-me de que si laa porta s'havia tancat es que abans algú l'havia obert. Vaig mirar al meu voltant i vaig treure l'arc i la fletxa mirant l'habitació. No hi havia entrat ningú, per tant, algú havia sortit. Una mala sensació em va fer mirar el llit de la Cass... i efectivament, no hi era.

Vaig sortir del llit rapidament, deixant l'arc i la fletxa damunt el llit. Recordava aquell dia que l'havia vist fent equilibrisme. No volia arribar tard...

La vaig trobar, esquena a la paret, movent un braç, dient coses en grec. Va sortir corrents un altre pic i vaig correr cap a ella i vaig frenar-la.

-Cass... Cass... Cass desperta si us plau... no hi ha res... no passa res som a Hogwarts.- vaig dir-li, agafant-la amb delicadessa per els braços.

Aleshores de repent va apareixer una criatura, va agafar-me del braç, es sabia el meu nom...per que es sabia el meu nom?

- Soltam criatura! Deixaaam!

Pot ser era eixe tipus de criatures que...oh, aleshores vaig veure que duia el cabel negre i llarg...era un Banshee!

- NO ets una Banshee!

I vaig soltar-me d'ella corrent, esquivant l'Hidra i passant per baix dels llençols negres, fins que vaig arribar a un altre mur.

- Marxa...no t'apropis!- tremolava feia fred, els llençols venien, un estava prop.- Marxeu toots!

Oh merdaaaaaaaaaa....!

Cass no fugis soc jo, soc la Wen, la teva amiga, soc la Wen som a Hogwarts no cridis!

Vaig seguir-la, corrent per darrera.

No soc una Banshee estàs somiant!

Vaig anar fins a ella i vaig abraçar-la.

No pasa res... es tot un malson, Cass, un malson...

Aleshores la Banshee va abraçar-me i de repent veus en la meua ment, i els llençols venia i l'Hidra me mosegava al braç.

- Noo!

I me girava i aleshores me vaig resbalar i vaig caure per un vessant. I de repent els llençols es varen tirar damunt meua, l'hidra va esclafar-me i varen desapareixer, vaig obrir els ulls, mirant cap a dalt.
On estava? Que feia tombada a terra?

- Els llençols negres...l'Hidra...tenia molt de caps...

Aleshores des d'ahi baix vaig vore que hi havia algu dalt, era la Banshee? No tenia el cabell negre, sino ros.
Me la vaig mirar, els llençols...i fred...

- W...We...Wen?

-Shhh, ja està, soc jo, soc la Wen, ja està...

Vaig ajudar-la a aixecar-se.

-Estàs bé? T'has resbalat de cop...

Vaig mirar-la i vaig abraçar-la.

-No hi ha res, no pateixis, no hi ha res....

La Wen...la Wen...Vaig abraçar-la, tenia fred.

- Eren ells, llençols negres, feia fred, fa fred i estava l'Hidra, no m'agraden les hidres, me donen molta por...I corria.

Vaig mirar alrededor, no estavem en Grecia, no en el jardi de l'escola.

- Estava a l'escola de Grecia, al jardi i...- vaig mirar-me els peus, no, no tenia ferides.. anava amb sabatilles.

Vaig abraçar-la i vaig acariciar-li els cabells.

-Ja no hi son...

Vaig mirar-li les ferides dels peus. Els llançols negres...

-Saps que em va dir una vegada el meu avi? Que si vols deixar de tenir por a una cosa, la millor manera de perdre-li la por es desfent el misteri. Vols deixar de tenir por als llançols negres? Potser si investiguem, podem saber que son i ja no seran tan misteriosos. Vols que anem a la biblioteca?

- Jo crec que aixo no funciona, jo se que és l'Hidra, pero continue tinguent-li molta por, perque des de que me varen contar una historia...

Pero els llençols...hi havia una manera de vencer les hidrs, pot ser també per vencer els llençols.

- Si hi ha una manera de vencer les Hidres, pot ser tambe hi ha una manera de vencer els llençols, anem a la biblioteca, sempre trobem coses guays...

Vaig agafar-li de la ma, amb la Wen tot era bé...era la Wen...no passava res, no era una Banshee, eugh, Banshee..no hi havien Hidres, ni llençols.

-Jo crec que si que funciona. Es veritat que hi han coses que, encara que sapigues que son, et fan por, però estic segura que et fan menys por que si no sabessis que és.

Vaig agafar-li la mà i vaig somriure.

-Crec que les figures blanques, platejades, que feien els grans eren el que les derrotava. Deu estar al llibre d'encanteris... però primer mirem què son aquelles criatures.

- Doncs si tu ho dius...- vaig mirar el passadis.- Et crec, esbrinarem el que són els llençols negres.

Varen començar a anar cap a la biblioteca.

- No et pareix que el castell esta massa silencios? No hi han professors patrullant...

Vaig vore passar un fantasma.

- Els fantasmes...per que...per que hi ha gent que torna com a fantasma?

Es veritat. Per què coi hi havia gent que tornava?

-Vols que ho sapiguem?- vaig demanar-li. Vaig somriure i vaig anar cap al fantasma que acabavem de pasar.- Espera!

Vaig anar amb la Cass corrents i vaig somriure al fastasma.

-Ets Nick-de-poc-sense-cap, no?

-Ahà, petita Moore.- va dir ell.-Puc fer res per vosaltres?

Aleshores va dir-me que ho podiem esbrinar i varem correr a perseguir un fantasma.

- Nick-de-poc-sense-cap?- vaig preguntar-li.- I aixo?

- Tu deu ser la Konstantaras...per aço.- i es va llevar el cap, pero no del tot, tenia una part enganxada.

-Ooh...i ai..- ara no Cass.- Si voliem fer-li una pregunta.- vaig mirar la Wen, eixe fantasma donava molt de respecte, no era com la Gemma.- Per que...es a dir perque quan mors...eh, per que quan mors tornes? Es a dir...- no volia que s'enfadara.

Vaig arrufar el nas quan va treure el cap. M'ho havien explicat, però mai ho havia vist. Vaig fer que si amb el cap quan la Cass em va mirar, i després vaig seguir.

-La Cass demana que per que hi ha gent que s'ha mort i no es fantasma.

-Pots elegir, obviament.

-Elegeixes?- vaig dir jo.

-Así es. Es pot elegir tornar, o no tornar.

Elegir?

- Aleshores si jo moro puc elegir tornar?

-Si

- Aixi per que si?

- Més o menys.

Vaig mirar-me la Wen. Pots tornar...i si pots elegir, perque..

Vaig agafar aire. Per què, si podies tornar, ni el Matt, ni el Harry ni la Nicole havien tornat?

-Però...

-Se que em demanaras, senyoreta Moore... però pensa. Si t'haguessis mort per algú, si haguessis passat per l'angoixa de morir... només tornes si tens alguna cosa per fer.

Vaig mirar-lo i després vaig fer que si.

-Suposo que tens raó.

Aleshores, sols podries tornar si tenies alguna cosa pendent, alguna cosa sense fer...això volia dir que ni el Matt, ni la Nicole...cap tornaria. Jo...oh.

- Pero...- tot i aixi era estrany.- tu quan mors..en l'últim moment o elegeixes? Dius: ostres, tinc algo pendent no puc morir? No ho entenc, com...com...? És a dir...si estas morint...

El senyor Nick-de-poc-sense-cap em va mirar.

- Veig a que es refereix senyoreta Konstantaras...però no puc explicar-li molt més, jo vaig elegir tornar, ho elegeixes, ho saps...

- Aah...

Continuava sense entendre-ho del tot, però bé, res, me quedaria amb un dubte més.

Wen, anem a la biblioteca o tu tens alguna pregunta més?

Anem

No volia quedar mirant al Nick-de-poc-sense-cap molta estona més. Em feia mal.

-Adéu, Nick-de-poc-sense-cap.

-Preferiria que em diguessiu Sir Nicholas, però bé... I vigileu, això d'anar de nit per Hogwarts no està bé...


Vaig agafar la mà de la Cass i vàrem seguir caminant cap a la biblioteca.

-Adéu senyor.

I va continuar amb la seua ronda nocturna.

- Vaja, és...és estrany, no?- vaig agafar la mà de la Wen, amb ella anava bé.- I no he acabat d'entendre-ho tot, però bé.

Varem continuar caminant cap a la biblioteca.

- Vaig rebre carta de la mare, diu que aquest any acabare el curs aqui, però que ja parlarem a l'estiu...no se a que se refereixe, per què no podem parlar ara? Però nose...durant l'estiu quedare'm oi? No soportaria estar sense vore-vos fins a Setembre.

-Potser fem un Summercamp, com aquest any...

Vaig baixar la mirada. La mare de la Cass li diria que el proxim any tornés a l'escola de Grècia, estava segura. No em podien llevar la Cass. Ja s'havien emportat el Matt, l'Arianne, el Harry i la Nicole cruelment de la meva vida, no es podien emportar a una de les meves millors amigues...

-Molaria, eh?- vaig dir, amb un somriure una mica forçat, evitant que veiés el que pensava.

- Un summercamp? Ooh! I és guay?

Aleshores vaig veure que li preocupava alguna cosa...pot ser...pot ser tornava a pensar amb ells. Millor no preguntar-li.

- Doncs estaria guay, a mi m'agradaria estar aqui, hauria d'anar a visitar alguns dies a la familia, però estaria guay passar aqui l'estiu. I no fem classe, no? Es pot fer el que tu vols?- però no deia res...havia dit alguna cosa malament?- Que et passa Wen? Que et preocupa?

-No res.- vaig somriure.- No, no hi han classes, pots fer el que vulguis! Es genial, jo m'ho vaig passar bé i vaig coneixer llavors la Rue.

Vaig mirar-me la pulsera com un acte reflex. La Rue estaria dormint, o fent alguna cosa, pero cap de les tres estàvem en perill. Vaig somriure un altre pic.

-Estic bé, només es que això em recorda una mica a la nit que va morir el Matt.- vaig mentir... encara que no era del tot una mentida.

- Segur? Ah, bé.- bueno, mentia però vale.- La Rue la vares coneixer al Summercamp? Que guay.

Vaig vore que es mirava la polsera, però no cremava ni tenia cap color.

- La nit del Matt...- no havia d'haver preguntat res.- Saps? Podriem fer alguna cosa per ells, es a dir...bé, dona igual.

Varem arribar a la biblioteca.

- Estarà oberta? No fara cap soroll quan obriguem la porta?

-Quina cosa?- vaig demanar.- Quina cosa voldries fer per ells?

Vaig mirar la porta de la biblioteca, alçant una cella.

-Potser fa soroll, potser està tancada. Però saps? Som bruixes, i podem arreglar si està tancada, i si fa soroll... sincerament, crec que no som les úniques que avui estan aixecades. O que no poden dormir. Ni tan sols el fantasma ens ha dit res, i ell normalment sol dir que tornem a la sala comuna.

- Doncs nose alguna cosa, el tete Ed va contarme que Bam-Bam i uns amics va fer alguna cosa per algu, uns focs guays....podriem fer alguna cosa d'eixes, nose.

Vaig mirar la pora i vaig anar a obrir-la, tancada.

- Eeeh...com era...bomb...no, eixe era per explotar, Alohomora!-i la porta es va obrir.- Guay.

Varem entrar a la fosca biblioteca.

- Que fosc, segur que no hi ha ningu? I si hi ha algu aqui?

Pero no es sentia res.