Una llum en la foscor...?

Sortia del castell a la nit clara de Hogwarts. Ja no feia tant de fred, però havia agafat la bufanda que m'havia regalat en Sam per nadal. Vaig posar-me-la bé i vaig seguir avançant, caminant amb determinació cap a Hogsmeade.

Havia rebut una carta d'en John, dient-me que siusplau em passés per la botiga cada nit a comprovar que tot estava en ordre, que ell havia hagut de marxar uns dies fora i no podria vigilar-la.

Vaig arribar davant la porta de la botiga de roba de la qual era model. Vaig començar a buscar les claus a dins la bossa de la mateixa marca.

Però una cosa em va cridar l'atenció.

Feia dos dies de la gran batalla de Hogwarts. En un gest agosarat, m'havia acostat a Hogsmeade en una àvida recerca de subordinats i ajudants. L'Ursula era una de les primeres opcions de la llista, però havia de ser cautelós.

Ella coneixia el meu patronus; són coses que la millor amiga acostuma a saber, detalls inútils però importants en una amistat. Per això, quan vaig conjurar-lo des del meu amagatall, el patronus en forma de falcó va cridar l'atenció de la meva amiga.

Vaig sospirar, esperant. Tan de bo la resposta fos positiva... i, si no, hauríem de forçar una mica el tema.

I allò que m'havia cridat l'atenció, ho coneixia molt bé. Era el patronus d'en Kikus. Feia dos dies que havia marxat del castell, i havia desaparegut. Què hi feia ell a Hogsmeade.

El falcó se'm va quedar mirant i va batre les ales. Va empendre el vol i va començar a volar en la direcció oposada a la meva. Instants després, es va girar i em va mirar altre cop.

Volia que el seguís.

Si el falcó d'en Kikus era allà, ell no podia ser gaire més lluny. No en aquells moments.

Vaig anar fins on s'havia aturat el falcó i un raig d'aquella llum platejada abans d'esvanir-se, va mostrar-me un noi que coneixia a la perfecció i pel qual havia estat molt preocupada.

- Kikus! - vaig dir, alleugida. I el vaig abraçar, com si fes dos anys i no dos dies que no el veia.

- Ur! - vaig correspondre a l'abraçada, efusivament.

Vaig somriure-li quan ens vam separar, però el somriure s'anà convertint, mica en mica, en ganyota; ganyota de patiment, de llàstima, i de molèstia, conscient a priori de la bronca, o discurs, que sabia que em cauria.

- Jo... - vaig asseure'm, tranquil, a sobre la roca, i vaig convidar-la a seure davant meu, dins la cova petiteta on estàvem.

Vaig mirar al meu voltant abans d'asseure'm. No m'havia adonat on m'havia portat el patronus. Estava massa centrada en no perdre'l de vista.

Vaig veure-li la cara, i el seu somriure que em va rebre va convertir-se en una ganyota que va fer que la meva cara també es transformés.

Vaig respirar profundament. I va començar a envaïr-me un sentiment d'alleujament. Sentiment que es va veure aviat soterrat pel sentiment d'impotència quan vaig saber que ell havia marxat.

- Tu què, Fortin? - vaig dir, fent que tots els meus sentiments afloressin en forma de ràbia - Què em diràs, ara? Que no volies que res d'això passés? Que totes les morts i persones ferides que has provocat no estaven dins els teus plans?

- No em va sortir bé, vaig haver de marxar. Però em són indiferents les morts i les persones ferides, i ho saps perfectament - vaig mirar-me-la -. Esperava que estiguessis amb mi, Ursula. Però no et vaig veure en aquella batalla.

Me la vaig quedar mirant, mentre la meva mirada es tornava freda i distant. Ja tornava al més pur estat de control, de poder, de mínima energia.

- Saps que sempre et faig costat, Kikus. Ets una de les persones que més m'importes en aquest món. - Vaig dir-li, removent-me en la pedra que em servia de cadira, recordant el dia de la batalla i pensant en que havia estat intentant que en Sam no sortís a lluitar.- Però aquell dia no vaig poder sortir d'on era. Amb tot l'enrenou que vau provocar, vaig quedar-me atrapada. - Vaig mentir - I no vaig poder sortir fins hores més tard. Vaig voler-me posar en contacte amb tu, però no vaig trobar-te.

Vaig desviar la mirada, conscient que en Fortin m'estava analitzant en aquells moments.

- Però ho saps i t'ho torno a dir. Em tens al teu costat, Kikus. Encara que els dos haguem canviat.

Vaig acotxar-me una mica cap a ella, i li vaig agafar les mans entre les meves. Delicadament, vaig mirar-la als ulls i vaig esbossar un somriure net i clar.

- Per què no et puc creure...? - l'expressió es va endurir i vaig deixar-la anar, tornant a recolzar-me cap enrere -. Per què em sento traït, Ursula?

Vaig apartar la mirada, pensatiu. Jo ja ho sabia: era aquell nòvio estúpid, un Hufflepuff de baixa categoria; i aquella feina, feina muggle per una bruixa de tanta qualitat.

- Perquè ens hem distanciat? - Vaig provar - Perquè creus que ets amb l'ünic en qui pots confiar, ara mateix? - vaig segur. A l'agafar-me les mans ja vaig notar que ho sabia. Sabia que l'havia mentit. I allò em feia... Por.

Por perquè sabia del que era capaç en Kikus. I més en aquells moments.

Me'l vaig mirar, intentant endevinar què era el que podia fer per tornat a tenir en Kikus de sempre, però jo sabia que a aquestes alçades no podria aconseguir res si no era fent el que ell trobava satisfactori.

- i què haig de fer per a que em creguis, Kikus Fortin?

Vaig acostar-m'hi molt, a cau d'orella, i vaig somriure.

- Tell... me... the... truth. - vaig separar-me d'ella, mica en mica, i vaig quedar-me-la mirant a molts pocs centímetres, als ulls -. És tot el que et demano.

Vaig tornar enrere, a separar-me d'ella.

- M'has decebut molt, Ursula.

La pell del clatell se'm va eriçar i vaig reprimir un calfred quan em va parlar a cau d'orella.

'' Diga'm la veritat '' va dir-me. Ho sabia.

Me'l vaig mirar als ulls, aguantant-li la mirada. Aquella mirada on moltes vegades hi havia trobat consol i on ara nomes hi trobava fredor venjança.

Vaig donar-me la satisfacció a mi mateixa de mirar-lo als ulls i de mentir-lo de nou.

- Ja t'ho he dit. T'he estat sincera, K. No tinc per què mentir-te.vaig quedar-me atrapada sense poder sortir. I he volgut contactar amb tu, però no hi ha hagut manera.

Sabia o intuia fins a quin punt podia arribar amb les altres persones. Però sabia del cert que no seria capaç de fer-me mal greu.

... O si?

Mentia. Era evident que mentia, però si tan entossudida estava en no guanyar-se la meva rivalitat, seria preferible ajudar-la i posar-li fàcil. Vaig riure per sota el nas, i vaig assentir, falsament.

- Demostra-m'ho, doncs. Si estàs amb mi, compliràs com la resta, oi? Si et dic que facis alguna cosa, espero que la faràs... - vaig relaxar el to, baixant el volum -. Si et dic que matis el Sam... ho faràs, oi?

Vaig somriure interiorment, malgrat que per fora estava fred i tenia l'expressió endurida, sense mostrar cap emoció.

''L'has cagat, Ursula'' em va dir una veu interior.

- Què? - va ser l'unic que em va sortir de dins. I possiblement no m'hagués sortit res si no hagues estat disposada en treure-li aquesta idea del cap.

Vaig empassar saliva i vaig mirar-lo.

- No pots pas estar demanant-me això, K. No pots - vaig dir, negant amb el cap.- Vols que et digui la veritat?! - vaig dir-li, alçant-me de la ''cadira'' i apropant-me a ell.- T'ho explicaré tot si això és el que vols. Però no em demanis que faci tal cosa.

No podia arribar a imaginar-me fent una cosa així. Primer moriria jo, abans que ho fes en Sam.

I esperava pel bé de la petita Ketzahl que no n'estigués al corrent, d'ella.

Vaig ser incapaç de reprimir un somriure quan la noia va saltar.

- Aviam com t'ho explico perquè ho entenguis, estimadíssima Ursula. Si estàs contra mi, si t'oposes a acatar les meves ordres i a valorar els meus pensaments... si és així, no em molestaré a fer matar el Sam, sinó que em presentaré personalment i ho disfrutaré... oh, no saps com ho disfrutaré.

Vaig endurir l'expressió, altra vegada, i me la vaig mirar. S'havia aixecat, estava exaltada i preocupada.

- Però si aprens a complir; si entens qui mana, i fas el que et toca, m'encarregaré personalment de protegir aquells a qui més apreciïs, i et juro que faré mans i mànigues perquè tu i els teus no hagueu de patir mai... Tan sols demano que acceptis l'ordre natural de les coses i et posis al meu servei.

- Ja... Ja t'he dit abans que estava al teu costat, K. - vaig dir, amb apenes un fil de veu - Que... Acataria les teves ordres, com tu ho anomenes.

Les llagrimes em van començar a relliscar galtes avall, sense que les pogues controlar. Eren una barreja d'impotencia, por i tristor. Tot convinat en aquelles llagrimes.

- Però m'has donat la teva paraula que si faig el que em manis, als que m'estimo no els hi passarà res. I se del cert que les teves paraules les compleixes. - vaig eixugar-me amb la maniga de la tunica una llagrima - Però tingues per segur que si li passa algo a en Sam o a qualsevol altre, deixaré d'estar al teu costat. I no es pas una amenaça. - vaig afegir, veient que aquelles paraules es podrien interpretar com a tal.

Vaig arrufar les celles i me'l vaig mirar, conscient del que estava passant en aquells moments.

- Saps que soc la primera a la batalla, i la primera en destruir els sang-de-fang. Però tambe saps que soc la primera en fer realitat els meus sentiments.

'' Així que no em facis escollir, perquè sortiras perdent...'' Vaig afegir, mentalment.

Vaig somriure, triomfal.

- Sí, ho sé, i no ho critico. Ans al contrari, ja que ho trobo una cosa molt digna. Una feblesa, però una feblesa molt bella i honrosa. - vaig agafar-la del mentó, amb suavitat, perquè em mirés -. Però espero que mai passi això que dius i que penses, perquè el dia en què deixis de fer costat a la meva causa t'hauré d'entendre i de veure igual que a tota la resta. Si no estàs amb mi, estàs contra mi, Ursula. Recorda-ho el dia en què decideixis no complir la teva paraula.

Vaig sospirar, cansat, i sense esperar més vaig aixecar-me i la vaig convidar a sortir de la cova.

- Ara vés-te'n i fes com si això no hagués passat mai. En el seu moment em posaré en contacte amb tu, i si mai necessites res, vine a aquesta cova i m'hi trobaràs.

El simple contacte de la mà del noi amb la meva pell, em va fer estremir. I quan em va dir aquelles paraules, encara se'm va posar més de punta els péls de la nuca. No podia ser que en tant poc temps hagués canviat tant, però així era. Vaig voler desviar la mirada, però aquella mà ferma m'ho va impedir

- Jo compliré la meva paraula, fins el dia en que tu decideixis no complir la teva, K. Des del moment que passi alguna cosa a algú que m'estimo, deixaré d'estar amb tu. No estaré contra tu, si això és el que penses. Perquè no vull lluitar contra tu. Marxaré. Lluny. - Vaig empassar saliva, encara mirant-lo als ulls - Però no lluitaré en el bàndol contrari. Saps que tinc present quin lloc em pertoca en aquesta...lluita. I és al vostre costat. - En aquells moments una imatge d'en Sam em va venir al cap. "Tot per tu, Sam. Ho estic fent tot per tu." - Així que et demano que no tornis a posar en dubte de part de qui estic.

Vaig baixar de la meva roca i me'l vaig seguir mirant.

"Per què t'has deixat perdre d'aquesta manera, Kikus Fortin?"


OFF: En K pot llegir el pensament? Pq sinó, la Ur ja l'ha cagat...xD

Vaig somriure, falsament, i vaig quedar-me-la mirant.

- Dóna'm motius per no dubtar-ho, Ursula... - vaig abraçar-la, acomiadant-me'n -. Never forget who you are.

Després vaig separar-me'n, i d'un gest sobre els talons, després d'una última mirada d'advertència però abans que ella pogués dir res, vaig desaparèixer.

[Surto del tema]

- I won't... - Vaig respondre, a l'aire que havia aixecat en marxar.- La llàstima és que sembla que tu si que ho has fet.

Vaig asserenar-me uns instants abans de sortir de la coba i tornar-me a endinsar en la nit fosca dels carrers de Hogsmeade.

Només vaig tornar la vista enrere una vegada.

[TEMA TANCAT]