Amb l’unica llum de les estreles...

Vaig pujar les escales sense ganes... estava cansada, però no podia dormir, per a variar. Duia aixi ja massa temps...més del normal, estava tan cansada al eixir per la porta havia tirat un gerro i no he tingut temps ni per a agafar-lo, esperava no haver despertat a ningú.
Al pujar vaig vore que feia aire fresc i em vaig cordar bé la jaqueta i la capa. Em vaig sentar recolçant l’esquena en la paret i amb els peus penjant entre els barrots. Em vaig posar a mirar el cel....les mil·lions d’estreles que hi havien damunt dels nostres caps...

Estava a l'habitació sense poder dormir quan vaig sentir que alguna cosa queia al terra i es trencava. Vaig aixecar-me per anar a mirar què havia passat. Total, no tenia pas res millor a fer. El cas és que algú havia tirat un gerro al terra. Aquest algú estava sortint per la porta, i sí, aquest algú va resultar ser la Sam. Tampoc devia poder dormir. Vaig esperar una estona a que tornés, però al veure que la porta no s'obria vaig sortir a veure si la trobava. Tenia ganes de passar una estona amb ella. Vaig anar a posar-me la capa i vaig anar cap a la porta. (Això si, arreglant abans amb un gest de vareta el gerro del terra).

On podia ser? A la biblioteca no, a no ser que estigui buscant algun llibre "especial", i per si de cas la deixaré per el final. A la cuina... si potser havia anat a la cuina. O potser simplement havia anat a fer un volt per els passadissos... Ja ho tinc! A la torre d'astronomia! O potser als jardins...

Vaig sortir fora la residència, anant fins a la cuina (on no hi era). Vaig decidir anar pujant, ja que no sabia on podia estar. Vaig decidir-me cap a la torre d'astronomia, on si no hi era podria mirar als voltants i potser veure-la al jardí (cosa difícil degut a la foscor, però bé...).

Vaig pujar les últimes escales que em quedaven per arribar a la porta per sortir a la torre. Estava ajustada. Vaig sortir a fora, encara sense veure a ningú. Llavors vaig veure a una persona assentada a la barana, mirant les estrelles. Era ella?

Vaig acostar-m'hi a poc a poc pel darrere, ajupint-m'hi i fent-li un petó suau als cabells un cop m'havia assegurat que era ella, sense haver-me vist.

-No podies dormir?-vaig demanar-li abraçant-la per les espatlles.

Vaig sentir la seua veu raere meua i em vaig girar.

- No...no te haure despertat?- vaig dir recolçant el meu cap sobre el seu pit.- Ho sent, no volia fer tant de soroll, però no he tingut temps d'agafar el gerro.- I si, no puc dormir, però em comence a acostumar, duc aixi bastant temps.

-No, no tranquila, si jo tampoc podia dormir... -vaig dir-li acariciant els cabells, somrient al sentir la seva presència prop meu. - Però què ho fa que no puguis dormir? Que hi ha alguna cosa que et preocupa?-vaig demanar-li. -I sino... s'hauria d'anar a veure la Madame Pomfrey, que segurament té alguna cosa per què puguis dormir més fàcilment.. Perquè això de que et costi adormir-te gaire sovint, no crec que sigui bo...

No volia que es preocupara per una estupidesa com aquella.

- No, se me pasara, i no pense anar a la infermeria. A vegades de xicoteta tenia insomni, i me havia desaparegut, encara que hi ha temporades que torna, però bé no passa res, tornara a desapareixer. A més m'agrada anar a pendre l'aire, em despeja.- vaig pasar els meus dits per la seua cara.- I tu perque no podies dormir?

-Val... si és això val. Però que si et preocupa alguna cosa... aquí em tens. -vaig dir-li, olorant-li els cabells. Com sempre em transmetien tranquilitat, molta tranquilitat. -I jo... bah, pots contar, a vegades ja em passa, no puc dormir o perquè m'he llevat més tard del normal o per qualsevol altre tonteria... però res de l'altre món. A més... tenia ganes de passar una estona amb tu..-vaig dir, afegint amb un somriure.

Vaig rodejar la seua cintura amb els meus braços, ja que jo continuava sentada.
- Mmm.....si estas desvetllada sempre és millor estar amb companyia i millora molt, si la companyia ets tu.- vaig abaixar-li la barbeta i li vaig donar bes.- Mmm... perque tenim tan de poc temps per a estar junts?

-Això m'agradaria saber a mi... -vaig dir sincerament, mirant les estrelles, sentint-me petit i irrellevant.- Això ho hauriem d'arreglar... d'alguna manera o altre. Saps què hauriem de fer de tant en tant? Saltar-nos alguna classe, així que sigui poc important... Sense agafar-nos-ho per costum, eh, però quin mal hi hauria? -vaig dir, somrient. -Es clar que sinó sempre podem fer escapades a la nit per pujar aqui a la torre... serà que no és agradable, tot això!

- Per mi no hi ha cap problema si ens votem alguna classe.- vaig somriure.- Veig que soc una mala influència.... segur que si no estiguera jo no et pelaries cap classe. I lo de les escapades, per mi no hi ha problema, però no et voldria llevar hores de son per a estar amb mi.

-Oh, per mi no et preocupis... A més, d'això se'n diuen preferències.-vaig dir-li somrient.-I què va, què vols ser tú una mala influència... A més... encara em faltaria un pilot per arribar a ser com tu, preciosa.-vaig dir-li, intentant picar-la, fer-la enfedar.

- Qui diu que tens que ser com jo? Oh... ni se te ocorrisca...- em vaig posar de peu en la barana sense soltar-li la mà.- No pots ser com jo..si no, qui em pararia?- vaig dir somrient.- Necesite algú que em puga controlar i ets tu...- vaig donar un pas i vaig rodejar el seu coll amb els meus braços.

-Oh, i qui diu que vull ser com tu...?-vaig dir, posant-me a riure.- Llavors seriem un perill constant... i l'Erin s'escandalitzaria! -vaig dir, posant-me a riure més. - Prefereixo ser així com sóc i poder fer això.- vaig dir, agafant-la per la cintura i pujant-la a coll per fer-la baixar de la barana. -Més val no jugar amb les alçades.-vaig dir-li, fent un somriure.

- Ostres... te imagines? Podriem destrossar Hogwarts en una nit.- vaig dir rient.- No anava a caure, com a molt em podia resbalar....però bé.

Vaig atraure-lo cap a mi i li vaig donar un bes.

Vaig somriure i li vaig tornar el petó.

-Ja ho se que no volies tirar-te ni res per l'estil...Pobre de tu que haguéssis volgut!- vaig dir amb cara de conseqüències, tot i que el riure se m'intentava escapar. - Hagués sigut un acte molt cruel per part teva, que ho sàpigues. -vaig dir, posant morros.- Imagina't que et tires. Com m'ho hagués fet, jo, per poder trobar una taüt a aquestes hores? Ja veus tu la feina que m'haguéssis fet fer...

- Doncs.. sense taüt, pots cavar una fosa al jardi i tirar-me alli dins.- vaig dir seguint-li el joc.- I cada mes anaries a la fosa a dur-me flors i a plorar sobre la meua tomba, això si, si et preguntes has de dir que me he anat de viatge.

Vaig riure al vore la cara que havia posat.

-Doncs... penso que seria més pràctic tirar-te al llac i deixar que la bèstia fes el que volgués amb tu...-vaig dir seguint amb la tonteria.- Val, es pot saber què dic? No no, que no puc dir això. -vaig dir, acostant-m'hi a fer-li un petó. - Abans que fer tot això construeixo la tomba jo mateix, amb les meves mans, sense màgia. -vaig dir posant-me seriós. - Es clar que potser seria millor que em tirés darrere teu... Si, això seria el millor -vaig dir, fent un posat d'haver pres una decisió.- I si algú ens demana, els hi diem que hem anat de viatge junts.-vaig dir, picant-li l'ullet.- Es clar que els hi hauriem de dir als de l'altre món, perquè amb els d'aquí no crec que hi puguem parlar gaire, un cop a baix...

- Quant jo estiga morta, et prohibisc que et tires raere, esta clar? Et jure que com et trobe alla on anem despres de morir et faig tornar encara que tinga que dur-te arrastres.- vaig dir intentant no somriure.

Vaig entrellaçar els nostres dits.

- Saps que soc capaç.

-Ja, prou que ho se que n'ets capaç. -vaig dir-li apretant les mans.- Però jo també en sóc capaç de fer qualsevol cosa per quedar-me amb tu. I si ens trobéssim en una situació així qui guanyaria seria jo... I se que ho saps... -vaig dir-li acostant-m'hi per fer-li un altre petó curt. -I a més, perquè hauria de marxar de tu? Per perdre'm tot el que té sentit en la vida? -Vaig fer un gest negatiu amb la mà. -A més, si m'intentes fer fora... em sembla que lligaré una mà teva a una de meva amb unes manilles i en llençaré la clau al riu. I així no hi haurà manera de separar-nos. Tu tries, o em deixes quedar o m'has de carregar toooota la vida que hi ha després d'aquesta. -vaig dir-li, fent un somriure.

- No te apartaria del meu costat.- o almenys això esperava, a no ser que la situació..., no sam, no penses això.- Doncs bé... fes el que vuigues, però que conste que sempre em tindras aci.. i si alguna vegada...doncs.. .bé...ja saps. Espere que continuem sent amics.- vaig recolçar el meu cap sobre el seu pit, esperava que això no pasara mai.

-Amics? Amics?-vaig demanar-li apartant-me lleugerament. -Tu ho saps no que jo vull que no ens passi mai això que has dit...? Ho saps que és el meu pitjor malson...? De debò, ara que he trobat el millor que em pot passar a la vida ni de broma ho vull perdre... -vaig dir, acostant-m'hi altre cop, abraçant-la, podent-la notar entre els meus braços.- De debò, no et vull perdre... ni ara ni mai. -vaig fer, mirant-me-la amb ulls de pena. -De debò,.. no... no se pas què... què ens hauria de passar... ja et dic jo ara que... que no seré pas jo qui... bé, qui ho farà acabar...

Vaig arrepoiar el meu front a la seva espatlla, fregant-me amb els seus cabells, notant-ne l'olor.

-Aix, no, de veritat, que no vull que ens passi mai res eh... -vaig dir, xiuxiuejant-li a l'orella, fent-li un petó al coll.

- Ho sent, no volia...jo no....- per que havia dit això!, sam, ets lo pitjor...ets..uff- Jo no vuic que lo nostre acabe mai.- em vaig abraçar a ell.- Ho sent, no se perque ho he dit.. me ha vingut al cap i ho he soltat... però em promets.. que si per desgràcia alguna vegada pasa, que no vuic que pase, però si pasa, em promets que serem amics?- vaig preguntar mirant-lo als ulls.

-No et preocupis, és només que no m'ho esperava...-vaig dir apartant-li una metxa de cabells que li havia caigut a la cara, amb un lleuger somriure.- No ho se ni jo perquè m'he posat així... em sap greu de debò... No volia posar-me així.. és només que bé... es que inclús hi somio, saps? I no, ara no vull perdre el més valuós que tinc. - vaig dir-li, aixecant la mirada del terra i dirigint-la cap als seus ulls, que tot i que éra molt fosc éren preciosos. - I es clar, sempre serem amics. Sempre, passi el que passi.

- Entenc que te hages posat aixi, jo també pot ser també me hauria posat.- vaig fer un petit somriure.

Vaig acariciar les seues orelles i vaig vore que no estaven apegades al cap, cosa que volia dir que no estava feliç, cosa que volia dir que estava preocupat per algo. No m'agradava, em vaig preocupar.

- Si he dit alguna cosa que et preocupara...ho sent. No tenia que haver dit res, millor canviem de tema. Si.. millor que si.- em vaig dir més a mi mateixa que a ell.

-No, tranquila, de debò que no ho has de sentir. Si total, he de ser jo qui et demani peró. I es que m'avergonyeixo de com he reaccionat... prometo que mai més, mai més reaccionaré així, val? I si ho faig... no ho se, tira'm daltavaix de la torre -vaig dir, intentant treure la tirantor que s'havia instaurat després d'allò.

Me el vaig mirar malament.

- Et dic que és una reacció normal. I fi del tema.

Vaig agafar-li de la mà i el vaig dur fins a la barana. Em vaig quedar mirant les estreles.

- Quina és la teua favorita?- vaig dir senyalant el cel.