Mirant les estreles [Allie]

Feia dos nits que no dormia, no sabia que em passava però me era impossible agafar la son, aixi que fart d'estar al llit donant voltes, vaig decidir anar a donar una volta per el castell. Els meus peus acabarent duguent-me a la Torre d'Astronomia.
Abans d'entrar vaig comprovar que era buida, tampoc volia que em tiraren la bronca per ser ahi de nit.
Em vaig dirigir cap a la barana, vaig recolçar els colzes i em vaig quedar mirant el cel.

- Que insignificant que soc comparat amb vosaltres.- vaig dir mirant les estreles.- Segur que vosaltres no teniu preocupacions.

- Carta mare
- Carta Cath
- Regal Erin
- Curar pota Boira
- Buscar el valor d'on sigui que el tens amagat

Vaig revisar la llista de coses pendents, sospirant. Vaig pujar a la torre d'Astronomia a prendre una mica l'Aire. La calor era insuportabla, i no hi havia manera d'adormir-se.
En arribar a dalt suant la gota gorda vaig veure que no estava sola.

- EDI! - vaig exclamar, rient.

Feia molt que no parlava amb ell, però em queia realment bé.

Em vaig girar al sentir el meu nom.

- Hola Allie.- vaig dir fent un somriure.- Com et va tot?

L'últim cop que ens haviem vist fou un dia als passadisso, no ens haviem vist molt durant tot l'estiu.

-Ara que pense fa temps que no es veiem, com va l'estiu?

- Molt be, molt be.

Vaig anar fins al seu costat.

- L'estiu va força bé, però em sento bastant inútil, com si no hagués fet res de profit... Per variar - vaig dir, rient -. I a tu, com et va?

- Doncs l'Agost millor que al Juliol, almenys durant aquest mes estic fent coses més divertides, les uniques setmanes interesants del mes passat fou les dos primeres setmanes, després ja va ser un complet avorriment.- vaig dir rient.

Em vaig quedar mirant les estreles.

- M'encanta observar les estreles, és precios el paisatge de nit.

Vaig somriure, totalment d'acord amb ell.

- Sí... I et recorda a gent especial. Jo miro les estrelles i penso en tota la gent que estimo. Perquè és el més valuós i precios que tinc.

Vaig tancar els ulls un moment, mentre imatges dels meus amics em venien a la ment. Ara l'Erin, ara el Mark, ara la Claire, ara el Jack...

- A mi sobretot em ve a la ment els records d'estones agradables que m'han fet feliç.- vaig dir somrient.- Les vaig ordenant i es com una pel·licula.- vaig dir.- Deus de pensar que estic com una cabra, no?- vaig dir rient.- Però, no se. M'agrada rememorar els records alegres.


Em vaig quedar pensant, abans no en tenia molts, però durant aquest últim any hi havien aumentat.

- Edgar... Em dic Allie Ally, i sóc una Lovegood. Realment creus que estic en posició de dir que algú està com una cabra?

Vaig recolzar-me a l'àmpit de la finestra.

- A més, a mi també m'agrada molt fer això que dius. Els records feliços amb la gent que estimem són de les coses més valuoses que guardem a la memòria.

- Et dius Allie Aly?- vaig dir sorpres.- No ho sabia, bé tampoc es que m'entere de moltes coses, però bé.

Vaig assentir d'acord amb ella.

- Et passe el que et passe els records sempre estaran amb tu. Tants els bons com els dolents, i això et fa aprendre dels errors- vaig dir pensant.- Et fa més persona.

Vaig riure, perquè el meu nom era raro, raro, però en el fons m'agradava.

- Tens raó, Ed. I per això hem de vigilar, i guardar tots els nostres records aquí - vaig tocar-li suaument el front amb el dit índex -, i aquí - vaig acabar, tocant-li el cantó esquerre del pit, sobre el cor.

Vaig sospirar, somniosa, abans d'afegir:

- Hi ha moltes coses que val la pena recordar. Estones amb amics, amb gent estimada. Jo recordo encara moments amb l'Erin quan érem petitíssimes, per exemple. Però també hem de recordar coses dolentes, que ens fan forts i ens creixen com a persones.

La mort del Mark, mals moments amb els meus amadíssims enemics...

Vaig somriure.

-Totalment d'acord.-vaig dir somrient.

Vaig senyalar-li el cor.

- Sobretot aquests són els més importants.- vaig dir.- Sempre et toquen la fibra sensible.- vaig dir rient.

Un munt de records em varen vindre a la ment, vaig somriure.

Vaig riure, i vaig dir:

- Totalment d'acord.

Vaig mirar cap a baix, la distància era considerable.

- Saps? Sempre he volgut saltar d'aquí i caure al llac. Com un trampolí, saps?

Em vaig asomar al llac.

- Aquest comentari em sona.- vaig dir rient.- La meua germana em va dir el mateix fa uns anys, no se si ho haura fet o no, espere que no. Et dire el mateix que li vaig dir a ella, saps que tiran-te des d'aci et pots matar? No saps si baix hi han roques o la corrent és massa forta...- vaig dir.- Ho sent he de dir-ho, encara que després de viure tants anys amb la sam acaben deixant de fer-ho, mai em fa cas, no serveix de res.- vaig dir rient.- Però si et vols tirar, em promets que almenys ho faras després de comprovar que no hi han roques prop?

- Tranquil, t'ho prometo. Paraula de... No, de Lovegood millor no.

Vaig seure a l'àmpit de la finestra, i vaig dir:

- A més, mola més saltar de l'escombra. Vas amb l'escombra a tota pastilla sobrevolant el llac i en un moment donat... Xof! Saltes. És massa. ^^

Vaig riure.

- Això ho vaig fer jo l'altre dia quant anava amb Erin, em va tirar la bronca per tirar-me a l'aigua amb la roba posada, segons ella hauria de posar-me el banyador abans.- vaig dir rient.- No enten que amb roba és més divertit. Varem descobrir una cova-roca al mig de llac, és un lloc precios, et recomane que vages algun dia, segur que t'agradara.

Vaig riure. L'Erin era molt... Erin?

- Una cova, dius? Doncs me l'hauras d'ensenyar.

Vaig riure per dins, i vaig explicar:

- Em sembla que tinc una necessitat compulsiva de conèixer tots els racons d'aquesta escola... I no sé pas per què.

- Quan vuigues.- vaig dir somrient.- Mm...per que ets curiosa?- vaig dir rient.- O perque t'agrada coneixer el lloc on vius la major part de l'any, els passadissos que te ajuden a no arribar tard o a fugir dels professors, els quadres amb una entrada secreta, els lloc més tranquils on mai va ningu...son petits detalls que et fan la vida aci més divertida, no creus?

Vaig agafar una pedreta que hi havia a terra i li vaig tirar, va caure fent un plof.

- I quan trobes alguna cosa que mai ningú ha trobat...l'emoció que sents..

- Estic totalment d'acord amb tu - vaig dir, assentint amb el cap.

Vaig imitar-lo, i vaig tirar una pedra al llac.

- Un cop, al tercer pis, vaig trobar un quadre que quasi no es veia. Al final d'un passadís, al costat de la finestra que dona als jardins, saps? No feia ni mig metre d'alt, i amb la llum i les cantonades no se'l veia. L'home del quadre estava molt deprimit. Era un cavaller de l'Edat Mitjana. Ara ja no està allà, el vaig colar entre els quadres del vestíbul. Fixa't algun dia, està entre la dona que plora sempre i el menjador de dames de la cort, a la paret nord.

Vaig riure.

- Segons aquell cavaller, sóc la seva millor amiga per haver-lo salvat d'estar marginat de la societat en aquell polsegós racó.

- Un cavaller amb una armadura dorada?- vaig preguntar.- Jo vaig fer amistat amb un home de l'epoca del renaixement, que em va ajudar a fugir d'uns professors que venien per l'altra banda del passadis, anava a primer i no tenia ni idea de que fer, em va ensenyar un passadis. Ara de tant en tant vaig a visitar-lo, quan em recorde.- vaig dir somrient.- És molt amable, em conta unes histories sobre la seua vida. Pot ser has passat per el seu costat, està al cinque pis prop d'aquell tapis polsegos.

- Sí! - vaig dir, contenta -. Amb armadura daurada.

Va parlar-me de l'home del renaixement.

- Sí, la veritat és que els quadres de Hogwarts molen. I sobretot quan t'ajuden a fugir de problemes o... Professors, que ve a ser el mateix. Encara que un cop em vaig trobar amb un quadre d'una vella rondinaire. Era matinada, tornava de fer-ne una de les meves, i va la tia aquella i es posa a cridar: ALUMNA FORA DEL LLIT! ALUMNA FORA DEL LLIT! Uf... Va ser horrible. Crec que mai havia corregut tant.

- Hahaha, crec que se quina dius.- vaig dir rient.- És una amargada que es passa tots els dies criticant a els que passen: Posat la camisa per dins del pantalo! Camina recte! Es pot saber que fas menjant a aquestes hores...- vaig dir imitant la seua veu.- A mi un dia es va posar a cridar-me perque anava xopat ja que venia dels jardins i estava ploguent i em fa: Estas embrutant tot el castell! Maleducaaat! Vaig passar d'ella completament.- vaig dir rient.

Vaig agafar una pedreta i la vaig tirar.

- Però la major part són bona gent, tot i que sempre hi han els amargats, al igual que els fantasmes.

- Si... Tens raó. Els fantasmes poden arribar a ser molt carregants. La Gemma Gemec, per exemple. És horrible! Però no tots estan malament... Vaja, només dir que el meu millor amic és un fantasma. És el Mark Shuller. El coneixes? El primer noi que van matar quan hi havia tot el lio del Rodlel...

Vaig somriure interiorment, pensant en el patiment que havia hagut d'aguantar quan el van matar, en la sorpresa que m'havia endut en veure'l de nou... I ara era allà un altre cop, amb mi, fent-me costat.

- Si, se qui dius, he parlat alguna vegada amb ell.- no volia que es poses a recordar o es posara trista aixi que vaig canviar de tema.- I la Gemma Gemec és molt però que molt pesada quan vol i quan li dona per ahi es posa a espiar als banys de xics.- vaig dir.- No es gens agradable. El fantasma de Gryffindor, també és molt simpàtic, tot i que no dic el mateix del de slytherin, tan sols de passar pel seu costat un calfred em recorre l'esquena.- vaig continuar tirant pedretes.- I la de Ravenclaw? Poques vegades le vist, com és?

- Buf, la Gemma és una tortura, però la veritat és que he sentit un parell d'anècdotes del bany dels nois que són... Curioses?

Vaig riure, i vaig explicar:

- En quant a la fantasma de Ravenclaw... És la Dama Grisa, no sé si l'hauras vist algun cop. No surt gaire dels seus amagatalls, no li agrada, el món. Jo he parlat amb ella alguna vegada... Encara que no és gaire sociable, jo sé que en el fons és simpàtica - vaig dir, somrient.

- Jo, algun cop l'he vist, Sam diu que pot arribar a ser molt amable, però sempre fuig.- vaig dir.

Em vaig quedar mirant les estreles.

- Aixi que anecdotes curioses al banys dels nois...- vaig dir rient.- Doncs les noies no vos escapeu.