Mirant dins les aigües (Edgar)

Estava passejant pel llac, tota tranquil·la, quan vaig veure una figura asseguda al pont. Era l'Edgar.

- Hola Ed.. Gard- vaig dir, sorpresa pel fer d'haver tingut la intenció de dir Ed i no Edgard- Molesto?

Em vaig girar quant vaig sentir que algu em cridava.

- Hola Erin.- vaig dir somriguent- No, no molestes. I tranquill·la em pots dir Ed. Mentres no em digues Edi. - vaig dir riguent.

- Està bé, Edi- vaig dir somrient. Ell va somriure també.- Què feies?

Em vaig posar a mirar l'aigua mentre esperava a que contestés. Era agradable.

- Doncs no molt. - vaig dir mentres caminava per la barana del pont- Simplement contemplava l'aigua, és relaxant, tranquil.- aleshores la vaig mirar- I tu? Que feies per aci?

- Bàsicament el mateix que tu- vaig dir somrient- Passejar, pensar, passejar, mirar el paisatge, pensar, passejar, estar aquí eamb tu, mirar l'aigua, pensar... I un llarg etcètera.- Vaig somriure-li- Sé que sóc avorrida, pots dir-m'ho si vols.

- Jo no pense que sigues aborrida.- vaig dir mirant-la- Al contrari em caus molt be.- li vaig oferir la ma- putjes i camines amb mi per aci dalt?

Em va dir de pujar per la barana del pont. Vaig sospirar.

- Si és que en el fons ets un Williams... És perillós, Ed.

- Si, se que és perillos, però sols hi ha un lloc on podem caure a l'aigua.- vaig dir posant cara de bon nen- Vinga, dsifruta de la vida, prova-ho. Fes-ho per mi- vaig dir suplicant.

- Però... Però... Però és encara més perillós caure al jardí!- vaig exclamar- Edgar, siusplau, no em posis aquesta cara. No vull que passi res. Cada vegada que ens hem trobat hi ha hagut un accident i no vull que et facis mal...

Vaig mirar a Erin.

- Val, podem caure als jardins. - vaig dir descartant eixa idea.- Et penses que jo no em preocupe per tu? Jo tampoc vuic que a tu et passé res. I el que ha passat les altres vegades, doncs han sigut cosa del desti. Si aquesta vegada passa algo, doncs hi haura un motiu.- vaig tornar a posar cara de bon nen- Per favor... disfruta...fes-ho per mi.

Vaig somriure, i per a la meva sorpresa, la meva boca (Atenció, la meva boca, no jo XDD) va dir:

- Arghh, està bé... Però promet-me que cap dels dos es farà mal. Sobretot tu, val? Si nó no pujaré.

Vaig quedar-me callada una estona.

- Val, i com s'ha de fer, això?

- Com ja te dit, si es fem mal o no, no és cosa nostra es cosa del destí. Tranquil·la no deixare que et passe res.- vag dir somriguent- Val, donam la mà. Jo et putjare.

- Oh, està bé- vaig dir rient, i, una mica lenta, preocupada pel que podria passar, li vaig donar la mà- I ara com pujo?- vaig dir- això està una mica alt...

- Aixi- vaig agafar la ma de Erin i amb compte de no fer-li mal, la vaig putjar al meu costat- Estas be? Si?. Veus tampoc es tan perillos, si tens por no et soltes.

- Està bé- vaig dir, més tranquil·la, però tot i així no em vaig deixar anar pel moment- I què se suposa que s'ha de fer ara? Sento fer tantes preguntes, però mai se m'hauria acudit que es pogués camiar per la barana d'un pont...

- No?- vaig dir - Doncs jo ho caminat prou vegades.- vaig dir riguent.- Vols provar-ho? Caminem fins la farola, val?

- E-Està bé, suposo- vaig dir, encara una mica espantada. Em vaig desgafar i vaig començar a caminar rere ell, vigiliant de no relliscar- I Això per què ho fas? T'agrada l'equilibrisme?

- Mmm....bona pregunta.. doncs sincerament ho faig perque m'agrada caminar per aci, és divertit.- vaig dir somriguent- És perillos, ho se, però l'adrenalina...- vaig dir- Pot ser també perque m'agrada l'equilibrisme. xD Per el que veig tu ets molt tranquil·la, no?- pot ser si li parlava no pensava que estava caminant per la barana d’un pont.

Vaig entendre que intentava distreure'm. I va funcionar, en realitat.

- Suposo que sí... Tot i que per la cuantitat de merders en què em fica ta germana ningú ho diria. Haig de dir, però, que és divertit escoltar el que se li acudeix. però no li diguis, que llavors ho utilitza en contra meu.

- Et posa en merders?- vaig dir preocupat- Mmm.... Samus no deuria de fer aixo, podria ser perillos.- vaig dir preocupat- Tranquil·la, jo no li dire res.

Vaig veure que l'Ed es preocupava. No volia que s'enfadés amb la sam ni res...

- No, què va!- vaig dir- no, si no passa res; sóc jo que ho he exagerat. No passa res, només vol que faci entremeliadures. Però ja la la paro. De debò, no és res perillós.

- Val, esta be, però si alguna vegada et fa fer alguna cosa que no vols, li ho pots dir, no s'enfadara- vaig dir.

Al final varem arribar a la farola.

- Veus com al final no ha estat tant malament?- vaig dir mentres me agafava a la farola.

- Ho admeto, no ha sigut tan dolent...- vaig dir riaalera- però ara tornem, va.- vaig fer-li un gest perquè passés primer.

Ell va passar i jo vaig anar després. Però...

Mentre estava caminant, vaig posar un peu en fals. Sense voler, vaig tocar l'Ed, que també va relliscar i va caure a l'aigua.

Vaig aconseguir posar-me en peu. Vaig mirar endavant, però l'Ed no hi era. Oh, no. Mirant al costat vaig veure que l'aigua es removia. MERDA!!!

- EDGAR!- Va se l'únic que vaig cridar abans de tirar-me al llac.

Abans que em donara compte vaig caure al llac, anava a eixir quan de sobte vaig vore que Erin també havia caigut o se havia tirat. Vaig nadar cap a ella. Despre els dos varem eixir cap a la superficie.

- Estas be?- vaig preguntar preocupat. Abans de que poguera dir res, encara que no la coneixia molt sabia que es tiraria la culpa, vaig parlar jo- Veus el que et deia, si passa algo es cosa del desti.- vaig dir.- Aixi que no et pots tirar la culpa, ho prohibeixo.

- EDGAR!!!

Vaig veure que venia nedant cap a mi. Semblava bé. Em va prohibir sentir-me culpable, però l'únic que vaig fer va ser posar-me a plorar.

- Però és que ho sento tant! Ha sigut culpa meva! Jo t'he fet caure! Com vols que no em senti culpable? Et podria haver fet molt mal, i tot per culpa de que m'he distret...!

El vaig abraçar fort, encara plorant.