un te (i res més, edgar, que et conec ¬¬ (XDD))

Vam arribar tots dos a la cuina. Ràpidament se'ns va acostar un elf.

- Hola, misty! com va tot?

- Com sempre, aquí feinejant. Volen alguna cosa, els senyorets?

- un te-vaig dir, somrient.

- Un te?- vaig mirar la cara de Erin.- Esta be, res de xocolata, però puc demanar unes pastes,no?- vaig dir mentres posava les mans dins de la butxaca del pantalo per a calentar-les.- les pastes estan bones, i sense xocolata.

Un elf va apareixer.

- Que ens podria dur unes pastes sense xocolata per favor?- vaig dir.

- De seguida senyoret.- i el elf va anar a buscar-ho.

- ah no! Rica, no et molestis. És aquest, que és un golafre. Què tal unes galetes integrals?

Vaig riure en veure la cara de l'Ed.

Em vaig mirar l'Erin.

- Ah no, jo vuic les meues pastes!.- vaig dir- PASTES! PASTES!- vaig dir riguent. Em vaig dirigir cap un elf- No fases cas a aquesta, i per favor dus-me les meues pastes, gràcies.- despres vaig tornar amb Erin.- Elegeix o pastes o pastis de xocolata.- vaig dir riguent.

- Oh, o sigui que aquesta?-vaig dir fent veure que estava enfadada- molt bé. t'acabes de quedar sense res. Rica, el te i prou, siusplau. Que sàpigues que quan hi ha elfs pel mig sempre guanyo jo. A mi m'estimen més.- vaig dir traient-li la llengua.

Vaig entrar a la cuina amb la Pri, haviem decidit berenar algo de xocolata.
Aleshores vaig vore que estaven alli Erin i Edi.

- Qui dius que t'estima més?- vaig dir sopresa. Aleshores vaig vore que hi havia per ahi un elf.- Hola, que seria tan amable de dur-me un pastis de xocolata, gràcies.

L'elf va marxar a buscar-lo. Aleshores em vaig donar compte de els pantalons que duia Edi.

- Es pot saber que fas amb eixos pantalons curts? Jo et vaig regalar uns curts més bonics que eixos!- vaig dir mentres em sentava damunt d'una taula.

Van entrar la Priscilla i la Sam.

- Ah, no, res de xocolata que li creeu temptacions. És que hem anat a córrer i el molt golafre vol xocolata. Precisament ara que acabem de venir de fer exercici. Així que res de xocolata- vaig dir mirant-les fixament.

-Hola! -vaig dir en entrar a la cuina; hi havia ja l'Erin i l'Edgar. M'havia deixat convèncer per la Sam per anar-hi sense fer-me pregar gaire: allà s'hi estava calentó, cosa que s'agraïa, i s'hi podia menjar pastís de xocolata... mmmm.... xocolata.

La veu de l'Erin em va fer sortir els meus somnis dolços i enxocolatats.
-... res de xocolata -va ser tot el que vaig sentir. Em vaig escandalitzar.
-Res de xocolata? Res de xocolata! Per què? -vaig dir quasi ploriquejant. Després de tantes il·lusions, veia que em quedaria sense berenar. Vaig mirar la Sam i vaig veure, però, que feia cara de pensar menjar xocolata malgrat tot el que pogués dir l'Erin i això em va deixar més tranquil·la.

-Aquí tenen, senyoretes -va dir amb veu d'espinguet una elfa domèstica que acabava d'aparèixer amb un pastís de xocolata- el seu pastís.

Em vaig mirar el pastis de xocolata.

- Tranquil·la Erin, no passa res. No menjare, però sera millor que deixes menjar a Samus, pot arribar a ser perillosa si no li deixes la xocolata.- vaig dir riguent. Vaig agafar el meu te i vaig donar un glop.

- Oh, està bé. mentre tu no mengis res... Endavant, noies. Poseu-lo verd d'enveja- vaig dir rient.

Vaig riure.

- El posare, el posare.- vaig dir mentres agafava una porció de pastis i me el menjava davant de la seua cara.- mmmmm.... que booo.- vaig donar un tros a Pri.

- Hola! - vaig saludar a tots els presents, la majoria dels quals encara no havia vist d'ençà que havia tornat a Hogwarts-. Ei Sam! Quant de temps! I la petita Erin! Has crescut, que mona ^^. I... - vaig afegir mirant l'altra noia-. Tu em sones de cara però em temo que no recordo el teu nom...

Un elf domèstic em va estirar de la túnica, preguntant-me què volia.

- Sí, eh... un entrepà de... de tonyina, sí,que necessito proteïnes i... cereals, amb llet, en teniu? Perfecte. Un suc de taronja, natural, que porta vitamines... i us queden barretes energètiques? me n'emportaré un parell... ^^

Va entrar un noi que els va saludar a tots.
- Em temo que no recordo el teu nom... -va dir. No em va estranyar gens.
-Tranquil. Sóc la Priscilla, la Priscilla Roma Lester -vaig fer mentre agafava el tros de pastís que m'allargava la Sam. El vaig devorar sense cap mena de pietat pel pobre Edgar, que estava allà menjant pastetes castigat per l'Erin. L'altre noi, al que tampoc jo coneixia, va demanar una combinació força estranya de menjar i quasibé em va fer venir basques. Vaig agafar un altre tall de pastís.
-Mmmm -vaig dir- està boníssim!

Em vaig girar cap al Saul

- Hjkloa Safsdlu- vaig dir amb la boca plena. Em vaig donar compe de que no se havia entes res, vaig tragar.- Hola.- vaig dir somrient.- Com va? He sentit que havies tingut un accident.- vaig agafar un altre tros de pastis, i me el vaig menjar davant de Edi, per a fer li de rabiar.- Mmmm.... el tindrieu que probar, esta....- vaig donar un altre mos.

- Ah, doncs encantat, Priscilla, sempre és agradable conèixer gent nova ^^ - li vaig dir.

Un dels elfs em va poratr una safata amb el munt de menjar que havia demanat i em vaig asseure al costat de la Sam a devorar.

- Shabeu la quandidad de greix que podta això? - els vaig dir, assenyalant el pastís de xocolata, mentre endrapava l'entrepà de tonyina.

Vaig ignorar a la meua germana.

- Greix?- vaig dir senyalant el pastis- Oh, aquesta mai es preocupa per això, ella sola es podria menjar dos com aquest.- vaig dir senyalant el pastis- I quedar-se igual.- vaig donar un glop al te. En el fons m'agradava el te.

Va arribar el Saul, que coneixia d'una de les meves triomfals caigudes feia uns anys (OFF: Sí, vale, haig de canviar d'excusa per quan no tinc imaginació... XD al final hauré d'editar la fitxa dient que sóc famosa per les meves caigudes... XDD). Vaig saludar-lo amb un somriure.

- Efectivament- vaig dir unintme a la conversa- la Sam mai es preocupa per això. Per aquestmoyiu estic aquí obligant a l'Edgar a prendre un te i... Unes pastes que no hauria de menjar- vaig dir mirant-lo malament per després somriure.

- Hidrats de carboni, proteïnes i vitamines! - vaig exclamar-. Això és el que necessiteu, i no pas greixos! És molt important mantenir-se sa, especialment els que jugueu a quidditch, que ho sapigueu.

Vaig somriure com un nen petit quan em van portar la safata amb el munt de menjar *.*. La vaig agafar i la vaig deixar en una taula, disposant-me a endrapar.

- Hauriesh d'eshcoldar la deva miga, Ed!

Vaig somriure.

- Veus, ed? M'hauries d'escoltar, el Saul sí que té raó. Mira'm a mi que no jugo a quidditch i menjo sa. Eeeh?

Em vaig girar cap al Saul.

- I com estàs de la cama?