Mirant dins les aigües (Edgar)

- Eii- vaig dir mentres l'abraçava.- No et pots sentir malament, val? No ens ha pasat res, esta clar?- vaig dir mentres li netejava les llagrimes.- No plores. A més és normal que la gent tinga distraccions, també em podria haver passat a mi.-vaig dir abraçant-la molt fort.

- Però... Però...!- vaig exclamar, i em vaig desgafar d'ell per anar a asseure'm al pont, tota xopa. Em vaig asseure allà, amb el cap entre les cames. Em sentia culpable, per molt que ell digués.

Erin va anar a sentar-se al pont, la vaig seguir, em sentia malament perque ella es sentia malament.

- Erin, -vaig dir sentant-me al seu costat.- Miram, no et pots sentir culpable, has d'entendre que ha sigut un accident, jo...jo... em sent malament si tu et sents culpable. Per favor..- vaig dir mentres li mirava als ulls- No ho fases.- vaig dir preocupat, algo dins meua em deia que no la podia perdre.

Vaig aixecar el cap.

- Però si sóc horrible! Per què vols que em senti bé? T'he estat a punt de matar!- Vaig tornar a plorar només d'imaginar-m'ho.- Sempre que estàs amb mi passen coses! I si fos cosa del destí com tu dius, i alguna vegada que ens trobéssim et matés algunna cosa!? Et penses que viuria tranquil·la?

- No ets horrible, ni ho penses. I no has estat a punt de matar-me. Al contrari ets una de les persones més maravilloses del mon. - vaig dir esperant que ho entenguera- Erin, soc aixi, de normal em passen coses, per exemple, l'altre dia em vaig caure per les escales o fa un mes em vaig caure de la granera. No te res que vore amb tu. Aquest ultims dies amb tu me ho he pasat molt be, m'agradaria que la nostra amistat continuara, per favor, no em deixes.- vaig dir a punt de plorar, per favor, no podia anar-se'n.

- Se- segur que no penses que et porto mala sort? No penses que sóc dolenta per la teva seguretat? No m'odies? Com pots no fer-ho? Jo m'odio ara mateix per haver-te fet mal....

- Segur, no te odie, gens ni mica.- vaig dir torcant-li les llagrimes- I no, no em dones mala sort, ho jure. I no deuries d’odiar-te.- vaig dir abraçant-la.- Saps, que? Confio plenament en tu i crec- vaig dir mirant-la als ulls- que pot ser te ho podría contar- vaig dir abraçant-la de nou molt fort. Ja estava preparat.

- De- de debò? No estàs enfadat?- vaig dir, i em vaig deiixar abraçar. Em quedaria amb ell. S'havia converiti en un amic massa important, al igual que la sam.

Aleshores em va dir que m'ho podria explicar.

- Moltes gràcies, de debò- vaig dir- però crec que, per començar no és el lloc. Et podria sentir qualsevol. A més, no estic segura de que estiguis del tot preparat. Vull que n'estiguis totalment segur.No vull que te n'arribis a arrepentir...

Vaig mirar a Erin.

- No me arrepentire, se que puc confiar plenament amb tu. Estic prepart- vaig dir- Pense que tens rao aquest lloc no es adequat, buscarem un lloc on te ho puga dir. Som...som amics, no?- vaig preguntar esperant que diguera que si.

- Esclar que sí- vaig dir, i el vaig tornar a abraçar, ara ja disposada a no perdre'l mai.- Sempre ho serem.

- Grácies Erin- vaig dir corresponent a l'abraç. Aleshores em vaig donar compte de que encara estavem banyats, vaig agafar la vareta i vaig fer que ens secarem. Despres vaig agafar la motxilla, que havia deixat a terra i vaig traure un tros de xocolate- Vols?- vaig dir oferint.

- hmmm... No et diré que no- vaig dir somrient- no sé uè teniu els Williams que sempre m'atiborreu de xocolata. No és just, al final hauré de sortir a fer exercici, i jo no vull!- vaig dir, com una nena petita.

- Mmm....te atiborrem a xocolata? Samus també?-vaig dir riguent- Doncs si vols fer exercici jo me apunte, aixi no estaras sola, si vols clar. -vaig dir riguent.

- Suposo que sí...- vaig dir resignada- sempre és més divertit fer esport en companyia, i de totes maneres n'hauré de fer, si em seguiu donant tanta xocolata. Però és que no m'agrada gaire l'esport, saps?

-No? Doncs a partir d'ara te agradara perque ho practicaras amb mi- vaig dir riguent- I sino deuras de deixar de menjar xocolata. Sincerament si em donaren a elegir, elegiria fer esport abans que deixar la xocolata.

- Sí, això és el pitjor. Però com una cosa tan minúscula pot ser tan adictiva?- vaig dir mirant-me malament la xocolata, com si fos una persona- I dius que fer esport amb tu és més divertit? Per? Segueixes corrent, encara que parlis....

- Clar, és més divertit perque segur que te ho passes be. I clar que parle mentres correc, soc un tio però puc fer-ho.- vaig dir riguent. Aleshores em vaig fixar que s’estava fent fosc.- Pot ser, si vols, podriem entrar ja, s’esta fent fosc.

- ja, home, ja! no deia pas això. Deia que a mi córrer no m'agrada, i que encara que estigui parlant, doncs segueix sense agradar-me...

Em va dir que ja era fosc. I sincerament, tenia raó.

- Si, millor anem. T'has adonat que sempre que ens juntem acaba fent-se fosc? És divertit- vaig dir.

- Si. -vaig dir mentres ajudava a Erin a baixar de la barana.- Anem.

Tots dos varem caminar cap al castell, parlant i fent plans.


[Tema tancat]