Mirant les estreles [Allie]

Vaig riure, i vaig atrevir-me a preguntar:

- Què ha passat al bany de noies? Vull dir, de què t'has enterat?

Els banys acostumen a ser llocs tranquils, perquè sembla que liar-la allà sigui difícil. Però repeteixo... Sembla que liar-la sigui difícil. Però no ho és. I sí, més d'un cop hi havia hagut liades monumentals als lavabos de noies. Però... Tant com per arribar a orelles dels nois? De l'Ed?

Vaig riure.

- Doncs...- vaig dir.- Persones que indunden banys, persones que trenquen espills...Baralles monumentals...- vaig dir rient.- Vos penseu que els nosaltres els nois no ens enterem de res? Aix, innocents. Com vos queda per apendre.- vaig riure.- O aquella vegada que certes persones varen pintar el bany de colors.

Vaig obrir els ulls, en sentir allò últim, per després esclatar a riure.

- No ens critiquis, que va quedar molt millor del que estava, val? - vaig dir, rient -. Tenim molt art! Segur que ho dius per enveja. Volies que deixessim el de nois igual de guay!

Vaig mossegar-me la llengua, somrient-li.

- Si jo no he dit res malament.- vaig dir rient.- Vos va quedar...diferent. El rumor va correr per tota l'escola aixi que era dificil que ningun no s'haguera enterat. Doncs si voleu pintar el de nois, tot vostre, bé, ja es vostre no hi ha vegada que no veja a alguna noia eixint del bany. Que teniu amb el nostre bany? Vos atraeix o alguna cosa per l'estil?

- Nah... És que anem allà per avaluar-lo. Li falta... Encant? No... Li falta una bona capa de pintura de tots colors - vaig bromejar.

Vaig callar uns segons, i despres vaig obrir molt els ulls quan un pensament va creuar la meva ment.

- Eh, i si ho fessim? Et ve de gust pintar el bany de nois? Si? Va, Ed, digues que si! Pliiis!

Em vaig quedar mirant l'Allie.

- Pintar el bany dels nois? Ha...ni de conya.- vaig dir.- Vols que després ells em maten? Ja me odia prou gent...- em va posar cara de pena.- Nooo, no em poses eixa cara. Per molt que et diga que no, no descansaras fins que et diga que si, cert?

- Oh, no tenen per què saber que has sigut tu! El més probable, de fet, és que la gent cregui que he sigut jo, tenint en compte els antecedents... No?

Vaig posar ulls de pena.

- Va, Ed... Si us plau... Saps que acabaras acceptant, així que espavila.

- Vale, esta bé. Accepte, però amb una condició, si et van a castigar per aquest motiu, que no crec, també vuic que em castiguen a mi, val? Ho fem els dos, la culpa és dels dos. Si? Val. I ni una paraula a Erin, o nos mata.- vaig dir rient.

En el fons si que tenia ganes de pintar el bany.

- Edgar Williams... A mi no em castiguen mai sense motiu, saps? I millorar el bany de nois no serà pas motiu de càstig... Espero. Però si, accepto, si hi ha càstig pels dos. Content?

Vaig somriure de manera entremaliada, i vaig dir:

- I en quant a l'Erin... Si se n'assabenta sabrà que he sigut jo. Però no té perquè saber que tu hi has participat.

- Ho sabra, segur.- vaig dir.- Un cop varem pintar un quadre a la Sala de la Necessitat i segur que sabria reconeixer el meu tipus.- vaig dir rient.- Aixi que bé, si s'entera tan sols podem posar cara de bons nens.
Aleshores per a quant? Te que ser de nit, clar.

- Què tal ara? És de nit, és tard, tothom estarà als llits... I la pintura no és difícil d'aconesguir! De fet, sé on trobar-ne.

Vaig mirar-lo, engrescada.

- Què, vols fer-ho ara o no?

Em vaig quedar pensant.

-Preferiria fer-ho una altra nit. Aixi tenim més temps per a planejar-ho i aconsenguir pintura d'aquella inborrable.- vaig dir rient- Aixi aconseguirem que ningú la borre.- vaig dir.- Quant tingues clar el día m’avises i ho fem.

- Està bé... Si demà al matí ens passem per Bromes dels Bruixots Bessons, ja tindrem la pintura. I demà a la nit, podriem... Podriem fer de decoradors d'interiors.

Vaig somriure, planejant una visita al Charlie.

- I doncs, què et sembla?