Amb l’unica llum de les estreles...

-pff...moolt bé...-vaig dir com si sigués un nen petita qui li obliguéssin fer una cosa que no li agrada. - Doncs.. a mi m'agrada...-vagi mirar el cel, però com sempre no en savia distingir cap. -Doncs... la que tinc a la dreta, que és la que brilla més.-Vaig dir, fent-li un petó fugaç. -Però bé, llavors també hi hauria... aquella d'allà-vaig dir, aixecant un braç assenyalant-ne una de més grossa i més brillant que les altres.- I què carai, la lluna, quan és plena, penso que és el més bonic que tenim per aquí sobre. No creus? -vaig dir, amb un petit somriure.

- Aleshores ja som dos els que no sabem tots els noms.- vaig dir jugant amb el seu cabell.- A mi m'agrada aquella.- vaig senyalar un puntet més gran que brillava entre molts més menudes.- Auriga s'anomena i la que hi ha alli, Lupus.- vaig dir somrient.

-Doncs sort de no saber-te'ls...-vaig dir, rient. -A mi em treus de les constel·lacions principals i m'hi ben perdo... I mira tu, no em serveix estudiar-me'n els noms, se m'obliden molt fàcilment. I llavors això de col·locar-les encara em costa més. Però bé, què hi farem.

Vaig notar un moviment al cel, molt ràpid.

-L'has vist? -vaig demanar-li. Per la cara que va posar vaig veure que no.-Acaba de passar un estel fugaç. A veure si en passen més... -vaig dir, tot i que jo ja havia demanat el meu desig.

- Doncs no, no l'he vist.- vaig dir.- A lo millor passa un altre..- varem mirar el cel i no varem vore que passara cap altre.- Jo que volia demanar un desig.. Però bé.. el demanare en un altre moment.

Em vaig sentar en la barana, amb compte recolçant l'esquena en el seu pit.

- Ets l'unica cosa que em subjecta.

-Mmm... I des de quan sóc una cosa, jo? -vaig dir-li, amagant el riure que em volia sortir.- Molt bé no això de tenir un novio objecte? Molt bé, no..? -vaig agafar-la per la cintura, posant-la de cul al terra i amb les cames encara sobre la barana. -Doncs vols veure què fa aquest objecte, eh? Vols veure què fa? -vaig dir, mentre li començava a fer pessigolles.

- Noooo, pessigolles no..- vaig dir rient sense parar. Em vaig agafar amb força a les seues mans per a no caure i mentres intentava que no em fera.- Esta bé, no ets un nuvi objecte, ets un nuvi subjecte.- vaig dir rient. Em va tornar a fer i cada vegada reia més i no podia parar.

Vaig posar-me a riure, com cada vegada que veia la seva reacció a les pessigolles.

-Ja ho has dit un cop, per tant ara això ho pots haver dit perquè pari...-vaig dir, agafant-la perquè no es pogués moure.-Jo no sóc cap objecte ni cap subjecte ni cap complement agent ni res d'això... -vaig dir assentant-me sobre les seves cames i fent-la estirar al terra per què em sigués més fàcil. -No, no, ara n'hauràs de patir les conseqüències, preciosa...-vaig dir, mentre li feia pessigolles a la cintura.

-Nooo....pietaaat..- vaig dir rient.

Vaig intentar deslliurar-me d’ell amb les cames, però no podia parar de riure. Vaig intentar donar-li un bes, però no arribava.

- Val...no ets cap subjecte ni cap objecte...ets Thomas, millor?

-Val, molt millor... -vaig dir rient. Vaig acostar-me als seus llavis i li vaig fer un petó.-Jo si que hi arribo veus.-vaig fer, picant-li l'ullet.-I si, ja paro.. I també surto de sobre teu que et dec estar xafant.

Vaig aixecar-me de sobre les seves cames, pensant què podiem fer.

-Vine.- vaig donar-li la mà per ajudar a que s'aixequés. Vaig agafar la vareta i vaig apropar-me a una paret amb tot d'escrits. -Apuntem alguna cosa?

- Mmm.....que vols posar?- vaig preguntar.- A més jo no duc cap boligraf...se me ha oblidat agafar la motxilla hui.- vaig dir mirant si duia algún boligraf. Aleshores em vaig donar compte.- Clar, amb la vareta...- vaig dir rient, al vore que era lo més obvi.- I que conte que no me estaves esclafant, no em molestava...- vaig dir rient.

-Mmm... doncs... no ho se -vaig dir, posant-me a riure. -Aviam, què podem escriure perquè es quedi aquí per sempre? -vaig quedar-me rumiant una estona, però no se m'acudia res que valgués prou la pena per què quedés allà per sempre. -I si ho deixem per el pròxim dia? Ens ho posem de deures i d'aqui uns dies tornem a pujar i ho immortalitzem. -vaig proposar-li, un cop vista la meva falta de originalitat.

- Esta bé, queda com a deures recordar-nos.- vaig dir guardant la vareta.

Vaig posar-me a llegir el que havia posat l'altra gent i per el que pareixia tenien poca imaginació.

- Mira.. aci hi han que si que són sosos.- vaig senyalar un.- Un simple nom i un cor cutre al costat. El que fem nosaltres molara més, segur!

Em vaig girar agafant-li la mà i li vaig desfer el cabell.

- Molara més a que si?- vaig dir rient.

-I es clar que molarà més. Molt més. Serà el millor de tots aquests... Segurissim. Home, i es que com tu has dit, si no superéssim aquests voldria dir que és... bé, ben poc original.

Vaig posar-me a mirar els que hi havia escrits.

-En saps veure algun de conegut? -vaig demanar-li, observant els que hi havia. -Jo com a molt trobo cognoms que em sonen, res més... Guita, has vist aquest? Un Weasley... en pots llegir el nom?-vaig demanar-li al veure que jo no podia. -Semba ja bastant antic...

Em vaig apropar a mirar el que ell deia.

- Doncs no....- vaig iluminar amb la meua vareta.- Això és una G?- vaig preguntar dubtosa.- Uff...no es llig res.

Vaig recolçar el cap sobre el seu muscle amb els ulls mirant les estreles.

- En que penses?

-Doncs... en la quantitat parelles que deuen seguir juntes ara de les que estàn escrites aquí... -vaig dir, apoiant lleugerament el meu cap sobre el seu. -Però tu, que millor no pensar-hi... a més, quan passa suposo que és perquè ha de passar...

Vaig veure la cara que posava al tornar a treure el tema.

-Però bé, també estava pensant de que no se on se m'ha posat la son, que si ara me n'hagués d'anar a dormir no podria tancar els ulls ni de broma.-vaig dir-li, rient.

Vaig donar l’esquena a la paret.

- Doncs...deu de haver marxat de vacances.- vaig dir rient.- I no et preocupes per aquell tema.- vaig dir acariciant-li el cabell.- Si estas cansat podem baixar, per mi no hi ha cap problema.

-Cansat? Jo? -vaig demanar- Tot el contrari.

Vaig agafar-li les mans, movent-les d'un costat a un altre lentament, acariciant-li els palmells amb els dits polzes. Vaig fixar-me en una petita marca que tenia al canell.

-Què és això? -vaig demanar-li, aixecant-li una mica la màniga.-Un blau? No em diguis que t'has tornat a barallar...-vaig dir-li en broma. Segurament devia haver caigut...

Merda.... val, tranquil·la. Em vaig tapar el canell.

- Si, vaig caure l’altre dia.- vaig fer un somriure, que més que un somriure pareixia una mueca, esperava que amb la poca llum no es vera.- Al passadis.- perque era tan difícil mentir-li? u.u- No és res...

M'ho feia jo sol o m'estava mentint?

-I doncs, com t'ho vas fer? -vaig dir, al mig-veure la mueca que feia.-Vull dir, ha de ser dificil xocar contra alguna cosa o caure i justament tocar-te aqui... Aviam?-vaig dir, apropant-me més el seu canell i tornant-li a apujar la màniga. Potser si que eren només pel·lícules meves (segurament), però preferia saber-ho segur...

Vaig tornar a abaixar la màniga.

- Doncs...nose, em deuria de donar contra algún dels cantons que hi han per ahi.-se me va quedar mirant, vaig aguantar-li la mirada.- Tampoc és tant important, un blau més per a la col·lecció.- a Thomas no podia mentir, aixi que devia de intentar canviar de tema.- Mmm..

Últim intent. Si no funciona ho deixo estar.

-Va, siusplau, mira'm als ulls i diga'm que va ser només un cop, que no et vas barallar amb ningú... -vaig dir, agafant-li la mà, apretant-li. -Siusplau...

El vaig mirar als ulls...

- No.. no puc dir-te això.- vaig dir agafant-li de la mà.- Però no va ser res, tranquil no va passar res greu.- vaig dir ràpidament.- No tens perque preocupar-te.- perfecte, jo que no volia que se enterara. u.u- Però em vaig saber controlar...

Ho sabia...

-Val, tranquila, no m'enfadaré pas... no puc pas posar-me amb el que fas... no vull tenir-te controlada...-vaig dir-li, acariciant-li els cabells- Només vull que m'expliquis què ha passat, siusplau...

- Doncs... estava en la cuina i uns insults varen dur als altres i al final varem deixar els insults de costat....i arribarem a les mans. Però tranquil, em vaig saber controlar i no he acabat malament.- vaig omitir certes parts i el dolor en les costelles.- Ja se...deuria de deixar de discutir, però no puc... gràcies, per no enfadar-te

-Bé...Va ser amb un Slytherin, no?-vaig demanar, quasi donant-ho per perfet.-Però de debò que estàs bé...? -Va assentir lleugerament.-Val... m'ho crec eh... I si m'estas mentint pensa que pesarà sobre la teva conciència...-vaig dir-li, acariciant-li la barbeta.-Però siusplau, vigila, no m'agrada que et posis en baralles, i encara menys que et passi res... -vaig assentir amb el cap, com volent dir-li que em fés cas i que confiés en mi.