Problemes.... [lils]

Anava caminant pel carrer, sense cap tipus de ruta, simplement passejant i pensant en tot el que podria passar ara. De repent vaig veure a una noia que estava bastant lluny de mi, em va semblar que em mirava i es dirigia directament cap a mi.

Quan veig al noi de la gravació, aquell que em deia la Sam que es deia Kurt, reacciono abans de pensar. Somric, com si hagués trobat un vell amic, i vaig cap a ell saludant-lo amb la mà.

-Ei! Ets el Kurt, oi?

Li somric, com si mai hagués trencat un plat.

La noia s'em acosta amb un somriure, com si ens coneguessim de tota la vida em saluda, així que li segueixo la corrent, es mona aquesta noia.

-Hola!, com et dius?- li dic amb un to amable.

"A mi no me la coles, llest" Penso, encara amb un somriure, quan em va parlar amb aquell to amable.

-Bell, Lily Bell.-Li dic. -Saps? Una amiga meva em va parlar de tu.

Seguim passejant. Jo com si res, ell visiblement confós.

-Una amiga dius?, com es diu aquesta amiga, que la conec de fa molt?-

Vam començar a passejar a donar voltes i de sobte i vaig pensar, putser em parlava de la Sam!, en fi ara mu diria. Vai crear un somrire als meus llavis i vaig posar la cara mes bonica que podia.

-Samanta Williams, Sam per els amics. L'has de conèixer, no?

No el miro, segueixo caminant, aparentment tranquil.la. No sé si el em mira, però em dona el mateix.

-Es la meva millor amiga. Parlem molt, saps?

Creuo els braços, sense parar de caminar.

-A si!! la sam! la vaig coneixer fa poc, relativament poc-

Somric, i segueixo caminant no em mira, em parla tranquil·la, mirant al terra

-Així que parleu molt?, t'haura parlat molt de mi esperu?- li dic mentre em ric.

-Doncs la veritat es que no m'ha parlat molt de tu, no... però el poc que m'ha dit... no m'ha agradat gens.

Aturo de caminar de cop. Em giro cap a ell, sense cap rastre de la noia simpàtica que li parlava tan sols uns segons abans. Molt seria i amb els cabells vermells. El senyalo.

-Aniré al gra. Sé a quin bàndol estàs, sé quin tipus de persona ets. Així que no m'intentis enganyar. D'acord?- Li demano, encara que no li deixo respondre- Toca un sol pèl a la Sam i te n'arrepentiràs tota la vida. Queda clar?

Amb pocs segons la imatge de noieta amable havia desaparegut i com ho sabia? com sabia que era de l'altre bandol?

-Bandol? li vaig dir fent-me el tonto, de que em parles? i que li haurie de fer jo a ella?, que t'has donat un cop al cap?-

-Vale, ho ets encara més imbécil del que em pensava o directament creus que jo soc imbécil perduda.

Creuo els braços.

-Fortin, Kikus Fortin. no em diguis que no el coneixes de res, ho sé tot. I si no vols que tot el poble ho sàpiga i t'expulsi de Hogsmade i et persegueixi també la conselleria, et recomanaria que no toquessis a la Sam.- Dic, recalcant cadascuna de les últimes paraules de l'ultima frase que li he dit.

-Si, putser si que el conec, i que si m'expulsen? acas han pogut agafar ja al Fortin?-

La miru amb cara de despreci.

-I en quan a la Sam.. be, saps que? No pretenia fer-li res de dolent.. però ara que ho dius.. m’ho puc passar d’allò mes be,somric, ja que dius que parleu molt, li podries dir que vagi amb molt de compte?

Abans de que acabi la frase li repeteixo la ultima frase:

-Que vagi amb molt de compte... i tu també, t’ho recomanu.

-Per mi, molt millor si t'en vas on sigui que estigui ell.- li dic, escopint cada paraula.

Quan diu allò de la Sam li dono una bona empenta que no s'espera i el desequilibra. Els meus cabells es tornen vermells.

-La Sam no es toca, no es mira, no es fa res de res.- li dic.- I la Sam té bastanta gent que l'estima i faria qualsevol cosa per ella. No siguis tan imbécil com per fer el kamikaze atacant-la.

Creuo els braços i alço una cella.

-Això és una amenaça?- li demano, amb un mig somriure a la cara.

-Havera noieta primera a mi no s'em toca, li vaig donar una empenta que la va enviar a uns metres de mi, segona ja pots anar a la teva estimada amigueta i dir-li que gracies a les amenaçes o jo li diria idees que m'has donat pot ser que acabi aquest curts, morta mutilada... qui sap?? a si! i tercera, puser t'uneixes a ella-

La vaig mirar ii vaig riure.

-Levicorpus! Expelliarmus!

Les paraules surten abans de que acabi el seu riure. Ell acaba cap per avall i jo agafo la seva vareta quan surt directa cap a mi.

-T'ho torno a repetir.- dic, fredament.- La Sam no es toca.

Dit això, llenço la seva vareta ben lluny i li dono l'esquena.

-Apa, fins mai més.- Li dic, mentre m'en vaig.

Agafo la meva vareta i em dirigeixo cap a ella, li apropo tanc com puc al coll i amb molta rabia li dic:

-Saps que no em faria res, nomes son unes paraules i quedes estesa a terra per sempre, t'aviso, no tornis a fer això i en quan a la Sam a la sam se li fa el quue jo dic, entesos, li vaig clavar una mica mes fort la vareta al coll i vaig deixar d'apretar.

El miro, mentre em parla, amb una ganyota de ràbia a la cara. Desitjo la seva mort tant com la del Fortin, la Darkwood i els seus altres gossos. No penso en la vareta que m'ha clavat al coll, només penso en l'esquela de la Sam.

-Atreveix-te - Li xiuxiuejo.

Llavors actuo ràpidament. Aixeco el genoll i li dono amb força als testicles, i quan ell s'encongeix aprofito per separar-me una mica d'ell i possar-me en pocició de defensa. La gent del poble ens mira, dubtant entre intervenir o no.

Em fa mal, tot i xií consegueixo aixecar-me, quan estic de peuu m'adonuu de que ella ja està en posició de defensa i atac.

-Que tens por? ves amb quidado Bell, no t'han ensenyat els teus papas que això no es fa?-

Li llenço un encateri i una petita ferida se li obbre al braç.

-Això que et serveixi d'avis!-

-Por? Ets tu qui t'estas morint de dolor, no jo!

Sento com se m'encongeix el cor quan parla dels meus pares. M'enfado més que abans. Quasi no sento la ferida que em fa al braç.

-Ves a llepar-li el cul al Fortin!!!- li crido.

Somric, sembla que lu dels seus pares l'ha afectat.

-Al Fortin, no, i tu a la Sam, que no tens als teus pares per preguntar-lis que fer o que et facin un petò al fron abans de anar-te aa dormir?-

Ric, veig que a ella no li fa tanta gracia.

-En seriu Bell, vigila.

Estava tirant el fem quant escolte algu discutint a uns metres meu, amb els temps que corren decidisc anar a veure el que passa i veig a una xica, Lilian crec que es deia, perque em sonava que era amiga de la Maggie i la Samanta, amb una ferida al braç i un xic, que em sonava d'haver-lo vist recentment al poble, pero el nom del qual desconeixia.
S'apuntem mutuament amb les seues respectives varetes i escolte com el xic l'amenaça.

- Molt be, fi de la discusio.- em pose davant de la Lilian.- No se de que va tot aço, per marxa, fuig, veste'n- li dic al xic.- Res d'amenaçes, esta clar? Ni molt menys atacs.- el mire i veig que no s'ha mogut.- Que te dit, marxa, ja.

-Uy! Disculpi! Que ha vingut el rei!, com es diu s'ha majestat, li dic mentres faig una reberencia, vah! No m'inporta!-

.'El miru de dalt a baix i somric.

-Que ets el seu xicot? Dic rient, o el seu pare? No espera el teu pare no esta! Que Bell, com els teus pares no poden venir a ajudar-te necessites que ho fagi un altre?-

Sento com m'invaeix la ràbia. No te cap dret a parlar dels meus pares així. Penso en que dir-li, però m'he quedat sense paraules. Si dic alguna cosa, em surtirà una frase sense sentit. Per sort, un noi que al principi no hubico es possa davant meu i parla en el meu lloc. Es un Wesley, l'he vist algun cop. Crec que es deia Charlie. I em sona que el vaig veure al ball... ah! Era el nòvio de la Maggs.

Llavors sento de nou el Kurt i em bull la sang, aparto al Charlie i vaig cap a ell.

-Soc capaç de defensar-me jo sola!!- li crido. Alço el puny per donar-li un cop, però m'aturen.

Agafe la Lilian del braç amb compte, però amb força. Amb tan sols una mirada al Kurt se que no podria amb ell i acabaria malament, i no deixaria que això passara.

- Tanca la boca, i marxa si no vols que siga jo el que t’ataque.- dic mirant-lo.- No soc el seu xicot, però som amics, i als meus amics no es toquen, aixi que marxa, fot el camp i no tornes. Fora.- tinc la vareta a la butxaca, però no la traure, si més no per ara, no anava a ser el primer en atacar.- I que no se te ocorrisca tornar a tocar-la.

M’apropo a ells a pas rapi i quan estic a dos metres aixeco la ma amb la vareta agafada ven fort, davant de la cara del noi.

-Haver noi, enterat, jo no faig el que tu em dius, això no es problema teu així que fot el camp i vest’en, això es entre la Bell i jo.

Li apropo encara mes la vareta aquest cop miro als dos amb furia.

-En serio Bell, en serio deixeras que et deixi en aquesta posicó, la que ve a defensar a la seva amigueta i no es pot defensar ni a si mateixa… puff.. fas pena noia, molta pena.

Em desfaig del Charlie, vaig cap a ell i li dono un cop de puny al nas, que comença a sagnar ràpidament.

-T'ho estaves cercant, Imbécil!

Que no em podia defensar, deia. El meu braç estava cobert de la sang del tall que m'havia fet abans, i que encara sortia de la ferida, i ara a la mà també tenia una mica de la seva sang, però em donava igual. Tenia aquest defecte, jo. Em picava molt i era impulsiva.