Caiguda lliure [Lils]

Vaig pujar a la TA amb una intenció clara, tirar-me, i a la merda tot. Estava clar, que no anava a suicidar-me, duia la vareta en la butxaca preparada per fer un Aresto Momentum abans de caure. Pero havia de saber que es sentia, ho necesitava, tampoc era res tan estrany.

Vaig pujar-me a la barana, mirant cap avall, que hi havien 50 metres? Més? Menys? Sincerament me donava igual, anava a tirar-me, i era un dia perfecte perque no feia vent... per tant cauria on jo volia.

-Sam?- vaig demanar, pujant les ultimes escales.

L'havia vist anant cap a la torre d'astronomia, i per un moment vaig pensar que la Medea l'havia castigada. Després, quan vaig veure que pujava més enllà del seu despatx, vaig deicidir seguir-la.

-Què fas?- vaig dir, apropant-m'hi per veure les vistes amb ella.

- Liils.- vaig dir somrient.- I tu? Doncs jo...jo volia provar una cosa saps? Fa temps que me ronda en el cap i que si no la faig no estare tranquil.la. Aquells cops que tens una idea rondante al cap i l'has de fer si o si? Frases com carpe diem...bé, doncs jo tenia la idea, i la pense fer.


Vaig mirar cap avall , li vaig senyalar.

- Vens amb mi?- vaig dir allargant-li la ma.- Vols provar la meua idea?

-Et seguia.- vaig dir, somrient.

Vaig escoltar el que em va dir, pensant el que em deia. Algun pic m'havia passat, si...

-Ahà... entenc.

Vaig entendre el que em volia dir. Vaig obrir molt els ulls.

-Aresto momentum a l'ultim moment, no?

Vaig somriure i vaig agafar-li de la mà.

-Guay, anem!

- Per suposat, estic boja, pero tampoc et passes, eh?- vaig dir rient.- Que a mi el suicidi no m'agrada.

Vaig pujar-la al meu costat.

- Tens la vareta a la butxaca, si? Val, doncs...

I vaig donar un pas i vaig deixar-me caure.

Vaig assentir quan em va demanar per la vareta. Després, vaig somriure. Vaig pensar mentalment un u, dos, tres... I em vaig deixar caure.

Per què ho vaig fer? deixar anar l'adrenalina em millorava l'humor, i em feia sentir bé. Em feia oblidar totalment el Fortin, i era allò el que jo volia, oblidar-ho, oblidar-ho tot. Com, per exemple, oblidar totalment que he fet amb la pedra. Igualment, crec que tot allò va ser per un pla que vaig fer jo mateixa, ja que em vaig deixar una nota dient que estava a un bon lloc.

Era millor que no ho sabés.

Queiem a gran velocitat, l'impressió no et deixava ni cridar...

-Aresto momentum!

Vàrem frenar de cop a uns centimetres del terra, i després varem caure. Vaig girar-me per veure de d'on haviem caigut, i em vaig possar a riure sense poder-ho evitar.

Varem començar a caure, rapidament, era l'hostia. Veia el terra apropar-se cap a mi. Cada cop més prop.
L'aire al meu costat, era...molt millor que fer-ho com ho feien els muggles amb corda...puenting, molt millor millons de cop millor. La sensació de caure, l'adrenalina que et donava. Veies el terra i com podies arribar a ser d'insignificant, com una formiga, perquè en el fons tots erem res, simples formigues en un món de gegants...

Aleshores vaig vore que començaven a estar a uns metres de terra, cada cop més prop...m'haguera agradat apurar fins al màxim, però la Lils va traure la vareta i jo vaig fer el mateix. Amb suavitat varem baixar fins a tocar terra.
Vaig sentar-me, el cor m'anava a cent per hora, però ho tornaria a fer, ho faria els cops que fera falta. I l'adrenalina que et donava...

- L'hostia...és l'hostia, crec que ara que ho he descobert ho tornare a fer, no se com no ho he fet abans.- i vaig començar a riure mirant l'altura de la torre, doncs si que estava alta, si.

Vaig xocar la mà amb la Lils.

- Veus? Ha sigut una bona idea i tot.

Vaig xocar els cinc amb la Sam, riguent jo també.

-Som l'hòstia, Sam.- vaig seguir riguent, vaig agafar aire.- Brutal. No hi han més paraules.

Vaig somriure i em vaig aixecar. Vaig sentir-me una mica marejada, però després vaig somriure-li.

-Has vist de quina altura ens hem llançat?- vaig demanar, mirant cap a dalt.- Alta, eh? i l'hem baixada en pocs segons!- vaig seguir rient.

- Som molt més que aixo.

Vaig tombar-me aterra mirant cap a dalt.

- Jo cre c que hi hauran uns 5o metres, tot i que pot ser hi han més..qui sap! Ha sigut genial, la sensació de caure, el saber que no ets res...Molt millor que fer-ho a lo muggle, ha sigut genial, no dubtaria a tornar-ho a fer.

Més idees varen començar a vindre'm al cap...agafar una granera i pujar a molta altura per tirar-me...volar esquivant les rames del Pica...

- El cor me va a cent per hora...i la pujada d'adrenalina? Brutal!

Vaig mirar cap al final de la torre, somrient, encara amb aquella sensació de mareig a sobre.

-Puff, jo ho vull tornar a fer, eh? No avui, no, no puc. El cap em roda... però demà, o passat... Això s'ha de repetir.

Vaig somriure i vaig oferir-li la mà per ajudar-la a aixecar-se.

-Com també hem de repetir el duel, eh?

Vaig agafar-li de la mà, donant un bot al pujar.

- Quan vuigues, m’ha molat molt la caiguda.- vaig dir somrient.- I el duel fou genial, el tornarem a fer al camp o ens carreguem una altra cosa?

Ja l’havien arreglat, però havia estat genial la cara de sorpresa dels professors al vore-ho.

- La cara que varen posar fou genial i no varen trobar culpables, llastima...- vaig dir rient.

-Com vulguis.

Vaig començar a riure sense poder evitar-lo.

-Em demano per què no van trobar culpables...- vaig fer-li l'ullet.- Una xocolata, Sam?

- O dos.- vaig dir rient.

Vaig mirar cap a dalt de nou.

- Una xocolata i unes pastes?

Varem anar cap al castell.

- Però ja l’han arreglat, el camp...

-Guay.

Varem començar a caminar cap al castell.

-Ja. Gràcies a la màgia, si no encara estaria en obres. Els muggles tarden molt.

Vaig tapar-me amb la capa, encara mig cremada per aquell duel.

- La magia pot amb tot.

Vaig mirar-me la capa.

- Encara no l’has arreglat?- vaig dir senyalant-la- Ets més desastre que jo...jo vaig arreglar la granera sols arribar a l’habitació.- vaig dir rient.

-Emmmm...- vaig mirar-me la capa.- No vull arreglar-la. Es un record.- vaig somriure.

Vaig intentar pensar en quin moment s'havia trencat la seva escombra.

-Estava una mica cremada, no?

- Un record...- vaig dir rient.- Doncs si pregunten no els digues de que...hahah. Se li havia trencat una astilla i s’havia cremat un poc, però res important amb un moviment de vareta arreglat.

Vaig donar un últim cop a la torre, havia estat bé, molt millor que si ho haguera fet sola.

- I si la proxima és al Gran Saló?- vaig dir rient.

Vaig obrir molt els ulls.

-Genial.- vaig dir, somrient, mentre entràvem al castell, amb l'esperança de que els elfs no estiguessin molt enfeinats amb el sopar i ens preparassin una bona xocolata.

[TEMA TANCAT]