Tornant de les vacances de nadal [lliure per a tothom que m'hagi trobat a faltar!!^^]

Li vaig donar un petó a la galta a la meva germana. Aquell nadal havia decidit tornar a casa per ajudar a la meva germana i ella estava molt agraida. A més a més feia temps que havia sentit allò de les morts i estava massa preocupada per mi. Veure'm bé havia fet que es tranquilitzés.

Vaig entrar al vestíbul a la tarda, deixant les maletes al terra i somrient. Els trobava a faltar molt a tots els meus amics, pero sobretot al James, que no havia rebut cap noticia d'ell mentre era fora...

Vaig anar cap al vestíbul, quasi corrent, després de saber que la Lils tornava. Volia veure-la, necessitava veure-la. L'havia trobat molt a faltar. Vaig baixar l'escalinata de davant del vestíbul saltant els graons de tres en tres, fins que la vaig veure.

Estava preciosa... Vaig quedar-me quiet, astorat, veient com es mirava el vestíbul amb un somriure a la cara. I aleshores vaig reaccionar. No vaig saber si caminar cap a ella, allargant aquella dolça agonia, o córrer a tota velocitat, desitjós de tornar a abraçar-la.

Vaig optar per la segona opció. En un parell de passes era amb ella als braços, apretant-la amb força tot i que sense fer-li mal.

- Lils... - vaig murmurar en veu molt baixa, quasi inaudible, quan vaig ser amb ella -. No t'imagines com t'he trobat a faltar...

Vaig girar el cap sorpresa quan vaig sentir un enrenou de passes, i abans de que em pogués adonar em veia en els braços de James, que m'abraçava amb força. Vaig somriure i el vaig abraçar jo també.

-Jo també.- vaig admetre.- Però ja estic aqui de nou! A Hogwarts de nou!- i no vaig poder evitar somriure d'alegria. Havia tornat, era a hogwarts. Veuria a l'Agatha, a l'Erin a la Sam a l'Eileen a l'Emily a l'Allie... buff!

-Estic aqui...- vaig repetir, feliç.

- Ho sé, ho sé... Encara que no m'ho pugui creure... - vaig estrènyer-la entre els meus braços.

Me'n vaig separar una mica. Havia patit molt, moltíssim, perquè havia marxat quasi d'imprevist i no havia tornat fins després de les vacances... Però ara ja era allà amb mi, ja estava amb mi...

Vaig mirar-la, somrient, de dalt a baix. Estava preciosa, com sempre. Vaig acostar-m'hi i li vaig fer un petó, curt, abans de tornar-la a abraçar.

- No saps quantes coses t'has perdut...!

-Creu-t'ho- li vaig somriure.

Ens varem separar una mica. Vaig alçar el braç per pentinar-li una mica els cabells que els duia una mica desendreçats. Seguia igual de guapo, com sempre, o potser el veia més guapo i tot, després de tant de temps...

Em va fer un petó, cosa que vaig agrair, i després em va tornar a abraçar. Vaig separar-me una mica d'ell, encara somrient.

-Ah, sí? Com quines?

Vaig quedar-me pensatiu. Ho havia dit de cor, certament, tot i que hi havia coses que no li podia dir. No era que no confiés en ella, però no era decisió meva...

- Doncs... la veritat és que no gaire res. - vaig riure -. L'Agatha i companyia s'han rebel·lat contra el Rodlel aquest, que porta setmanes sense actuar. El director ha passat olímpicament de convocar cap partit... Deu estar ocupat fent bogeries. I... Bé, poca cosa més. Classes normals, merders amb Slytherin, parelles que surten com bolets...

Vaig fer-li una altra abraçada, encara sense acabar-me de creure que fos allà.

- I... bé, que has tornat. Això sí que és notícia...! - i vaig fer-li un petó.

Va ser més llarg, i més apassionat. Va ser el petó que m'havia estat guardant, amb recel, esperant que tornés. Va ser el petó que només ella em podia treure.

Vaig escoltar el que em va dir i vaig somriure amb lo de l'Agatha. Seguia al peu del canó, com no. El director... el boig director, i les parelles... bé, tot ho veia com ho havia deixat, doncs.

Em va tornar a abraçar i no vaig poder evitar riure. Sí, era allá, als braços del James que tant havia anyorat...

Em va tornar a besar, pero aquesta vegada era distint, era com si m'estigués ensenyant tot el que m'havia anyorat. Vaig somriure en acabar i li vaig acariciar la cara. Mare meva l'havia anyorat moltíssim.

-He pensat amb tu. Moltíssim.

Anava pel vestíbul tota absorta en el llibre que llegia. En algun moment entre les escales i el caminet de les armadures, però, un fort cop em va tornar al món real.

Havia caigut a terra. Vaig aixecar el cap amb cara de vergonya. Eren dues persones, el James i... La Lily!

Em vaig aixecar i vaig agafar el llibre d'una revolada, disposada a abraçar-la, però llavors em vaig adonar d'una cosa. Vaig abaixar el cap, avergonyida.

- Perdoneu, no mirava per on anava. Ho sento molt. Acabeu de parlar i després m'aviseu, que vull fer-te una abraçada, lily ^^ Jo estaré allà llegint.

Vaig sentir un cop de sobte. Vaig alçar una cella i vaig veure a l'Erin al terra. Vaig somriure en veure-la, també l'havia anyorat molt. Vaig veure la seva reacció i vaig riure.

-Apa vine aqui Erineta.- li viag dir, somrient. Vaig apropar-me a ella i la vaig abraçar, rient.- T'he trobat a faltar a tu també.^^

Estava passejant per el passadis quan vaig vore a lo lluny a Erin, parlant amb algú, em vaig fixar i em vaig donar compte de que era Lils.

- LIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIILS!- vaig dir corrent, vaig vore com Erin se apartava, millor.

Em vaig tirar damunt de Lils, amb compte ja que ninguna de les dos va caure i la vaig abraçar amb força.

- Te tirat de menys!- vaig dir.- Estava preocupada per tu, em podries haver contestat a les cartes.

De sobte vaig sentir un crit que deia el meu nom i en un tres i no res ja tenia la Sam a sobre, que quasi em va fer caure. L'Erin s'havia apartat a temps i no havia caigut.

-Saaaaaaaaaaaaamyyyyyyyyyyyyyyyyy!- vaig dir, abraçant-la també.-Jo també t'he trobat a faltar! Estic bé, estava a casa... ¿Quines cartes? No em varen arribar cap- vaig alçar una cella, confosa.

- No has rebut les cartes?- vaig dir estranyada.- Que raro.- vaig dir.- Bé, lo important es que has tornat.- vaig dir somrient. Em vaig girar cap al James somrient.- Si voleu estar sols... ho entendre xD.

Anava cap als jardins quan vaig veure a la Lily al vestíbul. Vaig somriure, i vaig anar corrents cap a ella, cridant.

- LIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIILS!!!

Vaig arribar fins a on eren ella, la Sam, el James i l'Erin, i la vaig abraçar.

Vaig veure que hi havia un grupet de gent, amb alguns crits (d'alegria), i vaig acostar-m'hi per saber què estava passant. Per la meva sorpresa vaig veure que la Lilian havia tornat, després de tants dies.

-Lilian..! -vaig cridar, corrent cap a ella, fent-li una abraçada quan l'Allie es va apartar. -Per fi et torno a veure..! Feia molt temps que no sabia res de tu!

Després de somriure a La Sam van venir L'Allie i la Maggs. Vaig somriure a totes dues i la vaig abraçar. Vaig tornar a explicar que era a casa, ajudant a la meva familia, somrient. Els havia trobat molt a faltar.

Vaig mirar al James i el vaig somriure. Havia tornat, estava allà...

Vaig envermellir una mica de evergonya quan la Sam em va dir lo del James, i les puntes dels meus cabells es tornaven castany fosc.

Va mirar-me, i es va posar vermella (les puntes dels cabells es van tornar castanyes) quan la Sam va fer el comentari aquell. Certament, sí que volia estar a soles amb ella, i demostrar-li com l'havia trobat a faltar, però l'altra gent tenia dret a rebre-la i donar-li la benvinguda.

Vaig agafar-li la mà, subtilment, intentant calmar-la una mica, perquè s'estava posant com un tomàquet al estar envoltada de tanta gent. Tan valenta com vulguis, però això de ser el centre d'atenció no li agradava...