Tornada de les vacances de Nadal

M'havia saltta la primera setmana de classes. No havia tingut ganes de tornar, i l'Erik tampoc. Les havíem allargat una mica. Era comprensible. No tenia ganes de veure el Fortin, i sí tenia ganes de veure el James. Malament per totes dues bandes.

Vaig sortir el jardí tan bon punt havia deixat el bagul. Anava ben agrigada sota l'abric, la bufanda, el gorro i els guants, i em vaig anar a asseure un banc. A la primavera estava rodejat de flors. Ara, tot era glaç.

Anava botant d'arbre en arbre amb una samarreta de maniga curta i una jaqueta, no molt abrigada, i uns pantalons vaquers, sense uniforme. Havia anat a classe aixi, me donava igual el que me digueren els professors.
Aleshores en un banc vaig vore l'Agatha sentada sola
Vaig botar fins l’abre que estava damunt seua i de la rama vaig deixar-me caure al seu costat, sentant-me en el banc.

- Quant de temps! Com ha anat el Nadal?

Vaig fer un bot quan vaig veure la Sam caure al meu costat.

- Ai! Hola, Sam! - li vaig fer una braçada-. Quin canvi de look, t'està genial. M'agrada molt més que com el duies abans! ^^ No tens fred, tia...? On vas així? XD

Vaig correspondre a l'abraçada.

- Si? Gracies. Fred? Des de que vaig tornar de Snt Mungo tinc de tot menys fred. A més m'agrada saber fins on puc resistir.

Vaig posar-me a rascar la neu del banc...espera, si havia estat fora pot ser no sabia el que havia passat.

- Hmmm...no saps les últimes noticies, no?

Sant Mungo? Com que Sant Mungo?

- Què hi fèies, a St Mungo, tu...? Has estat malalta? - vaig preguntar arronsant el front.

Em va preguntar si no sabia les últimes notícies. Ai mare...

- Què ha passat? - vaig saltar, alarmada-. Sam, no m'espantis. esteu tots bé?

Vaig mirar-me l’Agatha, aixi que no sabia res...

- Doncs...suposadament he caigut per les escales. La Lils va estar allí uns dies també, i l’Al tot i que ja ha tornat, va estar en coma un mes. L’Erin fou atacada, al igual que la Cass i la Wen.

Averiguaria qui havia sigut?

- La Wen no recorda qui va ser i jo...a causa de la commoció cerebral tinc els records fotuts, però vaig recordant.

M’havia posat el vestit blau llarg, de tirants, i una bufanda i uns guants de Ravenclaw. Els braços els portava a l’aire lliure. Feia fred, sí, però més fred tenia als peus, on hi duia només uns mitjons blaus, tots mullats per culpa del gel desfet, igual de xops que la vora del vestit.. No volia posar-me les sabates... Eren negres. M’havia posat una cinta blava al cap, també, i passejava pels jardins, fent petits saltironets. A la llunyania vaig veure la Sam i l’Agatha. Vaig anar-hi, caminant alegrement, i cantussejant una cançó que no recordava de qui era.

- Sam, Agatha! Quant temps sense veure-us a cap de les dues! Sam, m’agrada molt el teu nou look, però el cabell blau t’hagués quedat millor, crec jo...

Vaig parar-me, al costat de les dues, amb un somriure, i vaig dir, mirant-me els mitjons mullats que sortien de la vora del vestit.

- No creieu que fa fred? Jo tinc fred als peus, això del gel i d’anar amb mitjons, només, no és compatible...

Vaig posar els ulls com taronges quan la Sam em va anar explicant tots els atacs. La Wen? Qui li hagués posat la mà sobre a la Wen mereixia una mort lenta i dolorosa... i qui s'acorstés a l'Erin mereixia alguna cosa pitjor. L'Allie! La Cass! La Lils, també?

Tenia una vaga idea de qui podia estar-hi al darrere.

- I ningú no recorda qui el va atacar, oi?

La Medea. La puta de la Medea. Em vaig alçar amb els punys premuts de la ràbia.

- Ens hem de desempallegar d'ella com sigui, Sam...

Aleshores em vaig adonar que una noia a mig vestir s'acostava. Era l'Allie! Estava bé.

- Allie! On vas sense sabates? És que vols tornar a St Mungo? He d'estar jo vigilant-vos? Jo? En sèrio? Tu vols agafar hipotèrmia o què?

La vaig obligar a seure al banc i li vaig treure els mitjons d'una estrebada.

- Lacarnum inflamarae. Wingardium leviosa.

Una bola de foc es va quedar cremant a mig metre del terra, escalfant-nos a totes tres.

- Ja en tenim prou amb els tarats que ens volen matar. No cal que anem caient com mosques per un refredat; feu-me el favor de no posar-los-ho tal fàcil.

Em vaig girar cap a l'Allie. Em preguntava perquè no duia l'uniforme, ni la capa, ni les sabates. Em vaig fixar que no duia res negre, per un moment em va recordar el germà de la Sam... Però tenia coses més importants per preguntar.

- A tu què et va passar? Estàs bé? Sequeles? Pistes de qui va ser?

Vaig mirar-me com l'Agatha em treia els mitjons i feia aparèixer aquella bola de foc al mig de les tres amb un somriure als llavis.

- Jo no vull una hipotèrmia! - vaig exclamar, amb una rialla.

Vaig escoltar el que em deia amb la vista clavada al foc, mentre sentia a l'Agatha parlar. Vaig alçar la vista cap a ella quan em va preguntar que què m'havia passat, i vaig dir, esborrant el somriure de la meva cara i parlant amb veu seriosa:

- No... No sé què em va passar. Els últims records que tinc abans del record de quan em vaig despertar... Son negres. Només recordo haver anat al llac i després foscor. Molta foscor, i un dolor horrible - la meva veu s'havia convertit quasibé en un murmuri, i vaig notar un calfred en recordar-ho - . Em va trobar la Wen, em sembla. Ella i l'Edgar em van dur a l'hospital, i tenia una ferida molt bèstia al coll.

Vaig dur-me les mans al coll, i em vaig treure la bufanda, passant amb delicadesa els dits freds per sobre l'embenatge que encara duia al coll.

- Es veu que era una espècie de mossegada. Els metges van dir que devia ser d'alguna criatura del llac, o potser del bosc. No ho sé.

- No vaig a caure malalta per un refredat. No et preocupes per això.- li ho deia...no li ho deia, havien sigut nuvis, encara el volia? Bé, li ho deia. Si fora jo ho voldria saber.- La Medea?- vaig somriure.- No, Agatha, la Medea pot ser tot lo puta que tu vuigues, però va marxar per nadal al igual que tu...Hi ha certa persona, certa persona que tu coneixes, certa persona que tu vares dir-me que havia canviat, i que jo vaig dir que no me fiava...et sona? Vols més pistes? Certa persona idiota i capulla.. i bé, podría continuar, però pare, que es creu el més guay de tot Hogwarts i va per ahí fent el que li dona la gana, atacant perquè si. Certa persona....bé, supose que ja saps qui és, oi?

Vaig mirar-me l’Agatha i l’Alls.

- Bé, a partir d’ahí, pots anar relacionant. - vaig mirar l’arbre i la neu.

-Fortin.- Vaig dir jo, bruscament. M'havia anat apropant al grup de noies i havia sentit les paraules de la Sam- Kikus Fortin. Jo recordo massa bé que em va atacar, i quantes vegades.

Vaig sospirar.

-M'alegro de veure't sense tubs, Allie. Et veig molt bé... M'alegro molt de veure't, Agatha... t'hauria d'explicar algunes coses... si més no interesants.

Vaig girar-me de cop cap a la Lily, sentint com les ferides del coll se'm tensaven, i vaig obrir molt els ulls en sentir el que deia del Kikus Fortin. Recordava que a la cinta de l'hospital la Lily també m'havia dit alguna cosa d'ell. Vaig dur-me la mà al coll, prement els llavis amb força. Vaig mirar fixament a la Lily i vaig dir, amb veu insegura:

- Va... Creus que va ser ell?

La idea de descobrir qui havia estat l'agresor m'aterrava, en certa manera. No volia saber-ho. No volia haver de mirar als ulls ni que fos una fracció de segon al passadís a una persona que sabia que m'havia fet mal.

En Fortin. Ell mateix m'havia avisat que are diferent, però... no volia creure-m'ho.

- N'esteu segures que va ser ell? El vau veure? Teniu probes que no va ser algú fent-se passar per ell? Poció de la mutació, metamorfomàgia...

No sabia si era que se'm feia difícil de creure o que realment no volia creure-m'ho. Vaig abraçar ditretament la Lily amb un braç i li vaig fer un petó, saludant-la.

- Almenys esteu tots bé... -vaig dir-. La Wen i l'Erin i la Cass? Estan bé?

Algú pagaria per allò. El Fortin? L'altra problema és que la meva ment volia donar totes les culpes a la Medea. Em negava a creure que no havia estat ella...

Vaig mirar a l'Allie, sense saber que dir. Era cert que hi havia pensat molt de cops, però encara no sabia si havia estat ell... perquè la manera de com havia estat trobada no quadrava, amb la del Fortin.

-No ho sé, sincerament, Allie, el teu atac em te una mica desconcertada...

Vaig sospirar en sentir a l'Agatha i la vaig abraçar jo també.

-Em sap molt de greu, Agatha, de veritat... però jo si el vaig veure, em va manipular per trobar una cosa que necessitava, em va llançar tres crucios, un impero i un obitus per subitum, ho vaig veure amb els meus ulls, ho vaig sentir... bé, l'obitus per subitum no, per sort.

Vaig separar-me d'ella i vaig creuar els braços. No m'agradava gens recordar aquell dia, però li ho havia de dir. L'Agatha ho tenia que saber. El Fortin havia caviat, i algun dia mataria a algú a aquest pas.

-La Wen està amb unes ganes bojes d'exterminar serps, acaba de complir els tretze i se sent molt més forta... es una mica perillós. La Cass... jo la veig bé, i l'Erin va passar per mals moments, m'han dit, però ara està millor.

Em va sobtar allò que em va dir del Fortin... impero, crucio, obitus per subitum... Em va dir que les noies estaven bé, recuperades.

"Nota mental 1: tenir una conversa amb les nenes i l'Erin. Nota mental 2: Veure el Fortin. Nota mental 3: Passar per St Mungo. Nota mental 4: Reunions, reunions, reunions. "

- Eh... - vaig dir de cop i volta perquè vaig saber que havia passat per alt una cosa i acabava de robobinar el que havia dit la Lily-. Has dit que el Fortin volia trobar alguna cosa i et va utilitzar a tu?

Allò podia ser important.

- Què era?

Vaig entrar per la porta del jardí arrossegant el bagul i vaig veure que algunes amigues estaven xerrant en un banc. Una era l'Agatha. Uf. Encara recordava l'últim cop que ens havíem vist i els mocs que m'havia fotut...

Tornava tard perquè m'havia esperat que passés la lluna plena per tornar. Cada vegada que n'hi havia, la liava. No tenia ganes de muntar numerets.

- Hola - vaig saludar tímidamente quan vaig arribar, i vaig fer un somriure feble-. Sam, et queda genial el cabell ^^. Allie, vaig llegir al diari que t'havien atacat... també va haver-hi problemes amb la família, no? Una explisió? Estan tots bé?

Em va agradar veure que la Lily feia més bona cara que feia un mes. Li vais fer un somriure.

- Agatha... - me la vaig mirar amb una mica de por-. Em van dir que marxaves de vacances de Nadal amb l'Erik. Com... com està?

Vaig veure que venia la Georgia. primer vaig mirar de fer com si no la veiés. Em va preguntar com estava l'Erik.

- Fotut - vaig dir secament-. Per culpa teva.

Em vaig girar d'esquenes a ella. No tenia res més a dir-li. Em vaig quedar mirant la Lily, esperant que contestés la meva pregunta.

- Hola Georgia.- vaig dir somrient.- Gracies ^^

Havia sentit que havia tallat amb l’Erik, i per el que pareixia l’Agatha i ella ja no es duien bé, o si més no era una relació tensa. Com ningú parlava, vaig decidir fer-ho jo.

- Al, no crec que el capullo del Fortin et fes lo del coll.- vaig dir.- Ell...ell no deixa marques, de cap tipus si més no fisiques. Per tant lo del coll no és seu, i ell no borra la memoria, li agrada...- vaig recordar un dels flashback.- No, no és el seu tipus, per tant no et va atacar ell, però això vol dir que hi ha algún o alguna que també pensa que pot anar atacant la gent.

Vaig agafar un grapat de neu esclafant-la amb la mà.

- I suposaria que és un dels seus estimats amics.

- La Medea -vaig dir jo, cofoia, sense cap mena de dubte.

La Medea, és clar que sí. La culpa de tot era seva! El Fortin no havia canviat fins que ella no havia arribat. Potser li havia fet alguna cosa? I si... i si l'estava controlant amb un malefici imperatiu? I si en el fons ell encara m'esti... No.

Per molt que hagués volgut que fos cert, el Fortin podia controlar un malefici imperatiu amb els ulls tancats, això segur. Bé, potser li havia fet alguna altra cosa...

-Una pedra.- vaig dir. Em vaig adonar de lo imbècil que va sonar i vaig fer-li un gest de "ja t'ho explicaré després" No volia ficar a l'Allie i a la Georgia en allò. No volia ficar a molta gent en allò.

-No, no crec que hagi estat la Medea. Es més, fa temps que ni se la veu ni fa res...- vaig dir.- A més, crec que no tendria cap motiu per atacar l'Allie. Ho entendria si fos la Wen, o la Cass, que sempre es duen una baralla amb ella, fins i tot la Sam o tu, Agatha... però l'Allie?

Vaig creuar els braços, confosa.

-El Fortin només deixa marques si perd els nervis, comprovat.- vaig dir, pensant en el dia que em va deixar les marques al coll sense voler.

Havia passat alguna cosa. De què estaven parlant? El Fortin havia atacat algú? De què anava allò de la professora Black?

"Vas decidir explicar-ho a tothom. Va. Les tens aquí."

- Noies, jo... us he de dir que...

"Va!"

- Que he de dur l'equipatge a dalt. Em sap greu. He de marxar.

Vaig marxar corrent, nerviosa, vermella com un pebrot.

"Merda, merda, merda"

Igualment, de totes maneres semblava que estaven parlant d'alguna cosa seriosa. No era el moment d'explicar-los les meves penes ni de voler protagonisme, L'Agatha s'ho hauria pres malament, i la situació ja era prou delicada.

No va ser fins que era al castell que no em vaig adonar que no m'havia preocupat per asabentar-me de què havia passat. I si algú havia pres mal? I si era algun amic meu? O l'Erik, o la Wen...

Vaig donar un cop a la paret del vestíbul. Era una egoïsta de merda! Quan m'havia tornat així? Quan! I si podia fer alguna cosa per ajudar? Nooooo, no me n'havia preocupat pas. Egoïsta i covarda. Orgullosa, Georgia?

La Lily em va dir (amb senyes) que m'explicaria més tard el que havia passat. La Georgia es va posar molt nerviosa de cop i va marxar corrent. A què venia allò?

Vaig seguir-la amb la mirada de cua d'ull i no vaig dir res fins que no la vaig veure entrar al castell.

- Com s'atreveixi a dir-li qualsevol cosa a l'Erik la... la... la rapo.

No li hagués fet res més fort. Em vaig girar cap a les noies.

- Algú sap on puc trobar l'Erin? M'agradaria parlar amb ella, també... i amb les nenes, però aquestes les puc localitzar només anant cap on hi hagi molt d'escàndol. I per cert, algú sap si hi ha hagut notícies del James? Lily, es va acomiadar de tu o algo...? Has tingut notícies seves? Et va dir on anava?

Si no, parlaria amb l'Eileen.

-Què han tallat?- vaig demanar, sorpresa. Joder, on havia estat jo?... Ah, amb el càncer i la depressió que vaig agafar, era normal que coses com aquesta se m'haguessin escapat...

Vaig escoltar el que em va dir l'Agatha i vaig alçar les espatlles.

-L'Erin... a la sala comuna, potser, llegint un llibre o a la sala de la necessitat, tocant instruments o cantant... A les nenes potser les localitzes a la biblioteca. No, no es broma, ultimament busquen coses sobre serps i així per la biblioteca...

Vaig fer una ganyota quan em va demanar per el James.

-El James no es va acomiadar de mi. Per què? Jo no soc res per ell, va quedar bastant clar. Demana-li a l'Eileen.- vaig dir, de mala gana.

Ui. Havia posat el dit a la nafra amb aquell comentari. No tornaria a demanar-li a la Lily sobre el James. Vaig veure que no sabia res de la Georgia i l'Erik.

- Sí, ho han deixat. Ella li va fotre les banyes... dues vegades, si no vaig errada.

Vaig escoltar la resta del que em va dir. Sala comuna, biblioteca, sala de la necessitat... guai.

Em vaig mirar el rellotge. Hmmm.

- Doncs hauria d'anar a parlar amb elles -vaig dir-. Les adultes -vaig dir mirant a la Sam i la Lily-, us va bé si ens veiem a les 10 al Cap de Senglar? Allà podrem parlar amb tranquil·litat i sense passar fred?

També podríem prender alguna cosa frota. Un cop m'hagués trobat amb certes persones segur que em faria falta.

Havia estat escoltant la conversa amb la mirada centrada en la bola de foc, sense dir ni una paraula. Però quan l'Agatha va parlar de l'Erin vaig alçar la vista cap a ella, callada. L'Agatha va dir que havia d'anar a parlar amb l'Erin i les nenes, i va afegir que si les adultes anirien al cap de senglar.
I va mirar a la Sam, i a la Lily. Però a mi no. Vaig aixecar-me, pausadament, posant els peus nus sobre el terra glaçat, i vaig dir, amb veu calmada:

- És clar, a l'Allie li mata el seu millor amic un psicòpata, l'Allie ajuda a liar-la sempre que li demanen, l'Allie s'encarrega dels explosius per volar Ca l'Alfred, l'Allie és atacada en condicions que ningú comprèn, l'Allie es tira un mes a Sant Mungo en coma, l'Allie no té dret a saber qui l'ha atacada, l'Allie no és prou adulta com per ser utilitzada més que per interès... Encarregueu-vos de tot, adultes...

Vaig girar-me, sense mirar-les, i vaig començar a fer saltirons cap al castell, cansada d'aquell món i de tot. Perquè una part de mi se sentia massa sobreprotegida, volia volar lliure, volia ser com una ploma lleugera i poder anar sempre al meu aire... Sense cap perill, ni cap pena, ni cap enemic.


[Surto del tema]