Tornada a Hogwarts [Allie]

Entro al vestíbul de l'escola i somric. Un altre any a Hogwarts, encara que ja no m'hi tocaria. Però és el que te no fer els MAG.

Miro a banda i banda, buscant a una persona que ja hauria de ser per aquí i que és la persona que més he trobat a faltar durant el temps que he estat fora.

Per fi la veig aparèixer per un passadís, fent saltets. -Allie! Que ja t'has oblidat de mi? -Pregunto, somrient.

Vaig caminant pels passadissos amb l'Spyro a l'espatlla, distreta. Curs nou, vida nova? Curs nou i adéu al paradís de l'estiu, diria jo... Tombo a la dreta, i a l'esquerra, i faig un parell de saltirons quan sento una veu que conec massa bé.

- Jack!

Vaig corrents cap a ell i li faig una gran abraçada, pensant en com l'he trobat a faltar durant l'estiu.

- Què hi fas aquí? - pregunto, curiosa, perquè l'any passat ell feia setè...

Li torno l'abraçada i somric.- Eh, t'he trobat molt a faltar. - Ens estem uns segons abraçats fins que em separo d'ella i la miro als ulls. - Estic aquí perquè, veuràs... Tens un nòvio que és un totxo i torna a fer setè.

-Bé, més o menys.- Dic, deixant el bagul a terra- No vaig poder fer els MAG, i sense els MAG poques coses pots fer...

Ric, separant-me'n, feliç, i escolto el que em diu. Obro molt la boca en saber per què és aquí de nou i faig una ganyota, sense saber com expressar com em sento en realitat.

- Jack... Està molt malament que estigui enormement feliç pel fet que repeteixis curs? Perquè sincerament, m'estic contenint per no començar a saltar i abraçar-te fins a deixar-te sense respiració.

Ho dic amb serenor, donant un toc còmic a les meves paraules, mossegant-me el llavi i mirant-me'l amb un somriure torçat en acabar de parlar.

Faig veure que m'ho penso una estona, aixecant els ulls cap el sostre i posant cara de concentració.

-Hmm, doncs no, no crec que estigui molt malament- Dic, amagant un somriure. - A mi també m'encanta tornar estar a Hogwarts. Ah, i per les abraçades no et tallis.

Obro els braços, esperant una abraçada.

Ric, amb el seu comentari, i és que realment el fet de tenir-lo un altre curs amb mi és una idea tan bona que ni me l'havia arribat a imaginar. Quan obre els braços no dubto en tornar a ficar-m'hi, abraçant-lo amb força.

- No em tallo, tranquil!

Ho dic amb un somriure, mentre li faig un petó a la galta, i me'l miro amb deteniment, clavant els meus ulls en els seus.

- No em mereixo un petó després de l'estiu? - pregunto, amb un somriure trapella.

-No sé si te'l mereixes, però va...- Dic, somrient, abans d'apropar-me a ella per fer-li un petó. Llarg, per dir-li quan l'havia trobat a faltar, per explicar-li per què estic tant content de tornar a Hogwarts.

Em separo d'ella amb un somriure i l'abraço.- No m'explicaràs què has fet aquest estiu?- Pregunto, encuriosit.

Ric, abans de correspondre a aquest petó que tant he estat esperant, abraçant-lo com si no volgués separar-me'n mai més.

- Si sabéssis com t'he trobat a faltar aquest estiu... Vaig anar a Islàndia, es veu que allà hi ha unes criatures que semblen lleons marins però que en realitat són de pell verinosa i d'ullals com els d'un basilisc però amb verí somnífer, no pas mortal - explico, divertida -. I la gent era molt simpàtica. Vam anar amb rens voladors, es veu que existeixen de veritat! I tu què has fet?

-Doncs el teu estiu sona molt millor que el meu. M'he passat el juliol mort de fàstic a casa. Però l'agost va estar bé, vaig estar un parell de setmanes a Rumania.

Ja li havia dit a l'Allie que m'agradaria treballar amb dracs, i aquell estiu per fi havia pogut veure les reserves que hi havien a Rumania.

-Vaig anar a veure algunes reserves de dracs i son impresionants, de veritat.

Somric mentre m'explica que ha anat a reserves de dracs a Rumania i me'l miro, seriosa però sense esborrar el rastre de somriure que ha quedat marcat al meu rostre:

- Hauries de fer-ho... Fer els MAG aquest any i després anar-te'n a Rumania. És el que t'agrada, has de perseguir els teus somnis.

Li somric una mica, conscient de que el trobaria a faltar si marxés però sabent que és el millor per a ell.

- Per cert! I canviant una mica de tema... En saps res del Senyor de la Furia Infernal? Perquè hi he anat fa unes hores... I té una sorpresa per a tu, diria jo.

Torço el gest, quan em diu que me'n vagi a Rumania. No és que no hi vulgui anar, es clar que vull, el que no m'agrada és que ella es quedi aquí. Vist així Rumania sembla molt lluny.

-Puc esperar un any, o potser dos. Guanyar diners abans de marxar, ja saps, perquè els meus pares no em mantinguin...

Es que si l'Allie es queda aquí, ja no sé si vull marxar.

-El Mordor? -Pregunto, sorprès, quan em parla d'ell- Encara no l'he vist... Que li ha passat algo?

Ric, fent que no amb el cap, i m'encongeixo d'espatlles, alegre per la seva sola presència:

- No li ha passat res, no, tranquil. No res dolent, al menys.

Em poso de puntetes i li faig un petó a la galta, somrient.

- Diguem que el Mordor tenia una cosa que nosaltres desconeixiem... Una amigueta. I ara tenim Mordorcitos escampats per allà, són més monos... Si et ve de gust els podem anar a veure algun dia - proposo, feliç.