Exhibicionisme [Allie]

Vaig començar a baixar les escales vigilant que no hi hagués cap profe que em pogués veure, perquè havia sortit dels banys en plan exhibicionista, sense camisa. Pero es que, bé, preferia no portar-ne a portar-ne una plena de suc, era fastigosa.

Vaig baixar fins al segon pis, ja faltava poc per arribar a les masmorres i de moment, no m'havien pillat, tot i que m'estava perdent la primera classe del matí, però en aquell moment no m'importava gaire, aquella classe de Pocions.

Vaig mirar a banda i banda de l'encreuament i no vaig veure que vingués ningú, vaig seguir recte, buscant les escales que baixaven al segn pis, vaig girar una cantonada i, en aquell moment, vaig sentir unes passes que s'acostaven lentament.

Vaig buscar un lloc per amagar-me, però no hi havia ni cap estátua ni cap aula. Només quedava resar perquè no sigués un professor i intentar confondres amb la paret...

Joder.

Això és el primer que vaig pensar en veure l'esquena nua d'un noi que coneixia molt bé. Jo-der. Vaig anar cap a ell, però sense acostar-m'hi massa.

- Eh... Hola...

Vaig mossegar-me el llavi inferior, sense saber ben bé què fer, sentint com em desfeia per dins i com em posava una mica vermella.

Ah. Val. Perfecte. I a sobre era la Lovegood. Vaig intentar posar veu normal- Ei. Què tal?- Vaig preguntar, inetntant somriure una mica. Val. Em mirava molt raro.

- Valeee...- Vaig fer, canviant el pes de cama- Normalment no vaig sense samarreta pel castelll- Vaig intentar aclarar, però estava segur que pensaria que era un tio raro- Però, ja saps, estava tenint sexe salvatje pel passadís i són coses que passen- Vaig fer, movent la mà, com no donant-li importància.

Em vaig adonar de que tenia els ulls massa oberts, i vaig intentar (repeteixo, intentar) tancar-los una miqueta.

- Sí... Coses que passen. Al menys conserves els pantalons - vaig dir, somrient de manera una mica insegura.

Per dins m'estava partint el cul, sí. Aquell tio era la hòstia. M'encantava.

-Sí - Vaig contestar, mirant-me els pantalons- He tingut sort, avui. - Vaig mourem, una mica inquiet. I què li deia jo ara?

-I què fas tu fora de classe?- Vaig preguntar, encuriosit, pensava que tothom deuria estar fent classe, sigués la que sigués.

(Off: Dona conversa, Allie, que no sé què dir xDD)

- Hauria d'estar a classe si hagués agafat Herbologia. Però com que vaig optar per Runes Antigues, no tinc classe fins d'aquí una hora. Aquest any m'he decidit a fer només les assignatures que m'agraden.

Vaig concentrar-me en mirar-lo als ulls. Entengui's que en una situació així la vista es... Desviava fàcilment. Potser l'estava mirant una mica massa fixament, però és que, joder!, qualsevol li aguanta la mirada a un Jack Fox sense samarreta! Dic jo...

- I tu, no hauries d'estar a classe?

-Jo? Sí, hi hauria de ser. A pocions, però al professor Judd no li ha fet gaire gràcia que em presentés sense samarreta...- Vaig fer, mentre feia rodar els ulls, com si no deixar-me entrar sense camisa a classe fos algun tipus de comportament malvat o alguna cosa semblant...

-Per cert! - Acabava de tenir una idea que potser m'estalviava baixar fins a les masmorres i tornar a pujar- A tu no se't donaran bé els encanteris de neteja i aquestes cosses, per casualitat?- Vaig preguntar, posant cara de gos abandonat i traien la camisa de dins la bossa.

- Bah, professors, no tenen sentit de l'humor...

Vaig observar com treia la samarreta, mentre em comentava allò dels encanteris per netejar. No eren la meva especialitat, però els havia utilitzat més d'un cop per netejar merders que jo mateixa havia ocasionat. Vaig somriure-li, mentre em desfeia per dins davant la seva mirada de pena, i vaig dir:

- Home... Se'm donen millor els d'embrutar, però encara et podré ajudar.

Vaig agafar la vareta, i vaig apuntar a la seva camisa.
"Purgo" vaig pensar, concentrant-me.
Les taques van desaparèixer. Visca els encanteris no-verbals! ^^

- Apa, fet! - vaig fer, amb cert orgull -. Un plaer ajudar-lo en la bugada, senyor Fox. Tot sigui per una bona causa - vaig dedicar-li un somriure, expectant.

-Senyoreta Lovegood, és vosté la meva salvadora- Vaig dir, fent-li una reverencia. Vaig somriure i vaig posar-me la camisa. Vaig buscar la corbata de Slytherin per la bossa i vaig col·locar-me-la al coll.

-Hauria d'anar a classe, potser...- Vaig reflecionar en veu alta- Ja saps, pels MAG i aquestes coses...- Vaig ajustar-me la corbata al coll- Però em fa una mica de pal- Vaig acabar, amb una ganyota

(OFF: Ara que ho penso... Els mags porten corbates? Mmm... xDD)

(OFF: Seeh, així estan més sexy )

Crec que em vaig posar una mica vermella, davant la reverència, però vaig dir, com si res:

- És el que passa... Que normalment el correcte fa pal.

Vaig riure.

- En quant a mi, ara mateix m'estic preguntant per què no em vaig apuntar a Herbologia... Al menys ara tindria alguna cosa a fer! Estic condemnada a avorrir-me fins a la mort - vaig dir, somrient.

-Bah, a la merda els MAG i Pocions - Vaig acabar dient, amb un somriure- Mai m'han agradat les Pocions, a cinquè vaig currar com un boig i només vaig treure un bé- Vaig afegir, encongint-me d'espatlles.

-Herbologia no està malament, la veritat. Però a mi el que m'agrada és Criança de criatures màgiques...

La veritat és que mai acostumaba a dir-li la gent que m'encantaven els animals. A veure, imagina't a un tio alt, de disset anys, de Slytherin, a més, dient-li a un kneazel: Qui és la cosa més bonica del món? Qui és? Ho ets tu, eh que sí? Ridícul, veritat? Dons això era el que s'imaginava la gent quan li deies que t'agradava criança.

- Criança? - vaig preguntar, sorpresa.

Mai hauria imaginat que li agradaria Criança al Jack. Normalment als Slytherin els agradaven... No ho sé, pocions, o coses així. En certa manera, que li agradés Criança em va agradar. Allò no feia més que reafirmar a la meva ment la idea de que ell era diferent que els altres.

- Criança m'agrada molt a mi també. Em fa ràbia, perquè hi ha noies que veuen un animal dels que ens porta el professor Fletcher i el primer que diu és "Quin fàstic!". I jo mirant l'animaló i pensant "Doncs a ell segurament li fas fàstic tu i no et diu res". I per culpa de les paves aquestes ha quedat el tòpic de que a les noies només ens agrada Criança quan porten unicorns. Bah.

"Val, Allie, tu per què cony dius això?" vaig preguntar-me "Es pot saber què t'agafa, eh? Per què li expliques això a ell? Ets ridícula, noia..."

-Sí, criança- Vaig fer, encongint-me d'espatlles- Ja sé que és estrany, però... - Vaig escoltar-me amb atenció el que va dir sobre les noies i els unicorns- Sí, tens raó, i que té un unicorn que no tingui un hipogrif o un kneazel? - Vaig preguntar, més per mi que per ella.

-Has vist mai un kneazel? Són macos- Vaig preguntar-li. Sempre m'havien agradat aquells animalets. - Quan era petit en vaig tenir un corrents pel jardí de casa. Va morir ja fa uns anys...- Quan era petit li havia agafat molt carinyo a aquell animal.

Si, és clar que havia vist un kneazel. N'havia vist molts, de fet. I allò que em va dir del del seu jardí em va fer pena, perquè realment adorava a aquells animalons.

- Vaja, ho sento molt - vaig dir, perquè realment ho sentia -. Quina pena, són... Adorables.

Vaig somriure una mica, i vaig dir:

- A casa tenim un hipògrif - vaig deixar anar una rialla, alçant els ulls al cel -. Encara que el meu tiet digui que és un creuament entre garrinot banyarrugat in nirval. Déu meu, estan com una cabra a casa meva. Suposo que la bogeria em ve de família.

De sobte un pensament em va creuar la ment. Vaig mirar fixament al Jack, mentre esbotzava un somriure, i vaig dir, amb veu insegura:

- Jo... Et podria ensenyar una cosa... Crec que t'agradaria... Si no t'importa saltar-te classe, és clar... Ara seria un bon moment... Vols que et porti a un lloc on hi ha una cosa especial...? Confies en mi?

-Un hipògrif...- Vaig comentar, sorprès. No eren animals de companyia gaire normals- Són preciosos.

Em va dir que m'ensenyaria una cosa, algo especial, per la meva ment van passar mil de possibilitat- Saltar-me classe crec que ja me l'estic saltant, així que per què no? - Aquella noia havia fet que començés a tenir curiositat en allò que em volia ensenyar.

"Algun animal del Bosc Prohibit, segurament"- Vaig pensar, però no vaig arribar pensar en cap en concret.

Vaig somriure, contenta, i vaig dir:

- Perfecte. Vine amb mi - vaig donar un cop d'ull al rellotge -. Però ràpid, que només se'l veu a horaris concrets!

Vaig apretar a córrer pel passadís, amb en Jack, seguint-me, cap a la cabanya del guardaboscos.


[TEMA TANCAT: N'obro un al bosc!]