Allie? [Gisèlle]

Sortia de la Sala Comuna per anar cap als jardins a donar una volta. Portava unes dies que estava de molt bon humor. Quan ja gairebé arribava al Gran Saló, vaig veure a l'Allie, que caminava amb pas decidit. Vaig decidir acostar-me a ella, i quan hi vaig ser darrere, vaig tapar-li els ulls amb les mans.

-Qui sóc?- Vaig preguntar, amb un somriure i sense canviar gairebé la veu.

Feia una estona que havia sortit del bany de les noies després de prendre un bon glop de poció per mantenir la forma de la Lovegood. Havia anat cap a les masmorres, i quan havia fet uns passos vaig notar unes mans que em tapaven els ulls, i la inconfusible veu del Jack.

- Que qui ets? Doncs el tio que em va marejar al ball.

Vaig girar-me, agafant-li les mans.

- Hola, preciositat - "Caga't, Lovegood" -. Què tal et va tot en la teva vida de pivon per l'escola?

Vaig mirar-me a l'Allie amb els ulls molt oberts. Què havia dit? Vaig quedar-me desconcertat un moment i desprès vaig somriure. Què més podia fer? Allò no m'ho esperava.

Vaig aixecar un braç per fer-li donar una volta, com si estiguéssim al mig d'un ball- Marejar? Jo? Va, però si vas haver d'acceptar que ballar se'm dóna molt bé.

-La meva vida de pivon...- vaig dir, una mica incòmode per la paraula- És una vida molt dura. Venint cap aquí unes noies de tercer han intentat treure'm la samarreta- Vaig fer un sospir exagerat, posant els ulls en blanc.

Vaig arronsar-me d'espatlles, indiferent. La veritat és que m'importava ben poc el que em pogués dir el Jack. Tot el que volia jo era fastidiar a la Lovegood.

- Va, Fox, que no tinc tot el dia - vaig deixar anar, borde a més no poder -. Què vols?

Vaig quedar-me'l mirant, aixecant una cella (es veu que la Lovegood de veritat ho feia molt, allò d'aixecar una cella).

-Només volia saludar-te- Vaig dir, arrufant les celles. Es podia saber què li passava? Mai m'havia tractat així abans, ni tan sols quan encara no ens coneixiem.

-Què et passa, Allie?- Vaig preguntar, estranyat, perquè gairebé sempre m'havia dit Jack. Vaig forçar un somriure.

- A mi? No, no em passa res. Estic feliç. Què passa, que ara hi ha una norma que decreta que només els rics poden ser feliços? Doncs ja està, ha passat una cosa que em fa enormement feliç.

Vaig mirar-me'l de dalt a baix.

- Ah, per cert... No t'estranyi si veus a la Possesseur deprimida aquests dies.

Em va fer mal el que va dir sobre els rics. L'Allie mai m'havia mirat malament perquè la meva familia tingués més diners que les altres.

-Ah, m'alegro- Vaig contestar, una mica fredament, abans que em mirés de dalt abaix i em comentés que no m'estranyés si veia deprimida a la Gisèlle.

-Què passa amb la Gisèlle?- Vaig contestar, desconcertat. Què tenia a veure ella amb allò?

- La Possesseur? Doncs que és una francesa que es dedicava a investigar la vida dels treballadors anglesos. Va anar a casa dels meus tiets, que tenen una banya d'un animal que, encara que la gent no sàpiga que existeix, existeix!

Vaig fer un somriure excessivament ample. Que la Lovegood quedés com una boja. A mi que no m'expliquéssin res.

- El cas és que la tieta de la Possesseur va fer explotar la banya! Els meus tiets són a l'hospital, però la Possesseur tieta va morir! A que mola?

Em vaig quedar amb la boca obert. - Allie, què cony estàs dient?- Vaig preguntar, intentant no cridar.

No volia cridar a l'Allie, però no m'acabava de creure que m'estigués dient allò. Era tot molt surrealista (Per no parlar de l'animal que tothom creu que no existeix, però que no existeix. No entenia res)

- Ha mort la tieta de la Gisèlle?- Vaig preguntar, suaument, perquè m'ho expliquès. Segur que tot allò tenia una explicació. L'Allie no deia coses com aquella així com així.

- Sí, ha mort. I s'ho tenia merescut. Va haver de tocar la banya quan els meus tiets li van dir que no ho fes. I saps què penso? Penso que si la tieta de la Possesseur l'ha dinyat és perquè és com ella. Els meus tiets li van dir que no toqués res. I ella va haver de tocar la banya. Perquè la tia aquella era una egoïsta que només pensava en ella mateixa, no parava a pensar en els altres ni un segon. Això la va perdre.

Vaig mirar-me'l, amb els braços creuats, dient exactament el que li havia dit a la petita River.

-Allie, què dius?- Vaig preguntar, tapant-me la cara amb les mans. No em podia creure que estigués dient allò. O sigui, era l'Allie. L'única a qui li explicava que volia treballar amb dracs, i la que em presentava kneazels que vivien al bosc i el batejava com Mordor, Senyor de la Furia Infernal.

-Com pots dir això?- Vaig preguntar, cabrejant-me per moments. Una mica més i acabaria fotent puntades de peu a les parets. Un altre cop.

- Que com puc dir això? A veure, Jack Fox, tu ets sord o què? Els meus tiets són a Sant Mungo per culpa de la tieta de la teva capitana. Què passa, que et posaràs del seu cantó, ara?

Vaig deixar anar un esbufec.

- El que em faltava per sentir! Ara la meva millor amiga i el tio que m'agrada estàn en contra meva!

"Caga't en tot, Lovegood..."

-Doncs potser sí que em posaré del seu cantó. No ho pots dir, això, Allie. Ha mort una persona, hòstia!- Val, se m'acabava la paciència ràpid, però no podia que l'Allie estigués dient allò.

Llavors va ser quan va dir no sé què de la seva millor amiga. I del tio que li agradava. Jo.

Espera, què?

-Eeh...- Vaig dir, mirant cap a una altre banda. Què se suposaba que havia de dir? Mai havia pensat en l'Allie així, bé, potser algun cop, però...

- Molt bé. Posa't del seu cantó. La meva opinió no canviarà pas.

Vaig mirar-lo als ulls.

- No canviarà ni respecte a la Possesseur, ni respecte a la seva tieta, ni... Ni respecte a tu, tampoc. Fes el que vulguis. Adéu, Fox.

Dit això, vaig donar mitja volta, sense dir res més, amb orgull. I partint-me el cul per dins pel que hauria d'aguantar la Lovegood. I vaig marxar, sense esperar cap resposta.


[Surto del tema]

Va marxar sense donar-me temps a dir res ni sense saber què pensar. Què se suposa que havia de pensar d'ella desprès del que m'havia dit? Però l'Allie no era així, potser li havia afectat el que li havia passat als seus tiets, però...

No sabia què pensar. Ni del que m'havia dit sobre la tieta de la Gisèlle ni del que m'havia dit sobre mi.

-Merda...-Vaig dir, sospirant, abans de anar cap a les escales, amb mil pensaments al cap i sense saber què fer.

[Tema tancat]