Ingresant l'Allie

Varem aparetre a snt mungo, al vestibul i el Hume va desapareixer.

- Vas bé Wen? Si?

Vaig anar cap al mostrador.

- Necesitem ajuda urgentment, te una ferida al coll i no para de sangrar.

- Que li ha passat?- va dir un metge

- No ho se...

El metge em va mirar, però va deixar les preguntes, va agafar l'Allie i la va possar sobre una camilla.

- Hi ha que dur-la a quirofan, tenim que curar-li eixa ferida. Com sou els únics que la coneixeu, veniu.

Vaig vore que anava ple de sang, però no me va importar. No podia creure...no, però no podia plorar, si més no no ara, havia de ser fort, per mi i per la Wen, havia de cuidar també de la Wen. Que li havia passat? Hauria sigut algú? Vaig agafar la mà de la Wen.

- Vens en mi, no? l'Al ens necesita més que mai.

Vaig parpalllejar uns segons. Ah, així que això era St. Mungo... Que guay.

Vaig veure com s'emportàven l'Allie. Encara tenia les mans tacades i em feia mal el pit. L'Allie. Qui havia pogut fer una cosa així? Per què l'Allie?

Vaig llevar-me les llàgrimes.

-Edgar, hauriem d'avisar a l'Edward, no?

Vaig fer que si quan em va dir que si l'acompanyava. Volia estar amb l'Allie...

- Si, però com? Seria millor avisar als seus pares...a més....- si avisava al Edward, es presentaria a snt mungo, seria pitjor...lo millor seria avisar als seus pares, però com...

Vaig mirar la Wen, no la coneixia molt, però era forta, no sabia com s’ho pendria, però li vaig donar una abraçada.

- Si algú li ha fet mal, si alguna persona l’ha tocat farem que ho pague.

Anavem seguint el metge fins que ens va dir que esperarem fora, al costat d’una porta per on va entrar amb l’Allie, que eixiria més tard.

- Fem una cosa, avisa a l’Edward, tu el coneixes, no? Et deixe el Hume.- el vaig cridar i va tornar a apareixer, es va posar sobre el muscle de Wen.- Però li dius que no vinga, que avise al seus pares inmediatament, val?

-Sé que algú li ha fet mal.- vaig dir, mirant l'Allie.- Algú. Allò del coll no es res normal.

Vaig mirar a l'Edgar.

-Per cert, no se si els servirrà als metges... però quan l'he trobada, he vist que a la ferida i havien dues marques. Una mossegada, pareixia. No ho sé.

Vaig mirar el Hume i vaig llevar-me algunes de les llàgrimes que tenia.

-Aniré a buscar l'Edward... Però potser tornem aqui.

Vaig agafar-me fort de l'Hume.

-Porta'm a Hogwarts.

I varem desapareixer.

[Surto del tema]

Tan bon punt va venir en Jeff a dir-me que hi havia una noia menor d'edat amb una ferida greu al coll vaig espantar-me una mica. Vaig deixar l'home amb la marmita enganxada a la cama que estava atenent i vaig baixar al quiròfan de seguida. Amb prou temps per veure com entraven l'Allie Lovegood en un dels quiròfans. Vaig entrar a la sala d'intervenció ràpidament, just per veure com li començaven a cosir la ferida després de desinfectar-la.
Vaig sortir del quiròfan, estranyat. Era una ferida rara, ves per on. A la sortida vaig veure l'Edgar Williams, que anava tot ple de sang.

- L'has acompanyada tu aquí, suposo. Vine amb mi, per favor, que t'he de fer unes preguntes perquè sapiguem què te.

Vaig fer que em seguís fins al meu despatx, agafant dos batuts de bescuit de camí. En arribar a la saleta, vaig fer-lo seure, i li vaig allargar un dels batuts.

- A quina hora l'has trobada? - vaig preguntar, agafant un pergamí i una ploma.

Vaig seguir el Bynson netejant-me la sang a la camisa ja tacada.

- No l'he trobat jo, ho ha fet la Wen.- vaig dir.- Però aquesta coneix més a la seua familia, o al seu germà, i ha anat a avisar-los. L'he trobada sobre les 7, al llac.

Vaig agafar el batut, però no tenia ganes de beure res, no podia parar de pensar en l'Allie, si havia sigut algu, qui havia sigut capaç de fer això?

- La Wen, m'ha dit que al trobar-la tenia a la ferida com dues marques, com si fora una mossegada.- el vaig mirar.- Bynson, es curarà, veritat?

Hora de trobada: 19 hores
Lloc de trobada: Llac Negre, Hogwarts


Vaig escriure-ho ràpid, i vaig aixecar la mirada cap al Williams.

- No crec que sigui bona idea portar al seu germà aquí, Williams. Les ferides son lletges, pel que he vist. I creu-me, netes no tenen bona pinta, tampoc. Si venen, prefereixo no deixar-los entrar...

Vaig alçar la vista en veure un avió de paper entrar a la sala, i el vaig entomar. Feia ja uns anys que Sant Mungo havia instaurat el sistema dels avions de la conselleria. Vaig obrir-lo, i en llegir el que posava vaig arrufar el nas.

- Eh... Williams, s'estarà bastanta estona al quiròfan, pel que es veu. Han estat fent-li anàlisis mentre li cosien la ferida. Crec que, veient el lloc on l'heu trobada, podria ser una bèstia del llac. El problema és que els falla alguna cosa, i no saben el què.

Vaig quedar-me callat uns instants, i vaig dir:

- Resumint. El més possible és que es curi. El que no podem saber, segons el que diu aquí, és quan la curarem, i com. Potser demà està desperta, o potser s'ha de passar el nadal aquí. No ho podem saber. Però farem el que puguem, Edgar.

- No, la Wen anirià amb el germà de l'Allie a avisar als seus pares, li he dit que no vinguerà amb ell sol aci.

Em va dir que es curaria, però no sabien quan...no podia deixar-la alli, havia d'avisar algú...Erin..l'Erin no ho sabia..merda, devia d'haver-li ho dit a Wen, però clar, es presentaria aci i és pitjor...li ho diria quan tornarà, si, seria el millor. Va dir que podia haver sigut una bestia del llac.

- Una bestia del llac?- vaig preguntar.- Segur? Es a dir, al llac sols hi han sirenes o el calamar, algun que altre peix, vale, però no crec que cap dels dos hagi pogut fer eixe tipus de ferides.

Vaig fer un somriure sorneguer, sense poder-ho evitar, per després canviar l’expressió a una cara més professional.

- Au, va, Edgar. De veritat creus que només hi ha sirenes i el Calamar? Per favor... T’explicaré una cosa, així fem temps mentre no acaben a quiròfan. Jo vivia a Noruega. De fet, sóc d’allà, vaig venir aquí per motius personals. Als llacs d’allà hi havia criatures que mai podries imaginar. Perquè no es deixen veure, mai de la vida. I quan es deixen veure... Passa el que passa. Les ferides de l’Allie Lovegood no les reconec, però als diaris Noruecs hi havia de tant en tant notícies de gent amb misterioses ferides en alguna part del cos, sempre al costat de llacs, estanys o superfícies d’aigua. No m’estranyaria que a Hogwarts hi hagués més animals al llac dels que ens pensem.

Vam quedar-nos callats, durant una estona. Jo mirava per la finestra, esperant. No sé si van passar dues hores, o vint minuts. A saber. El cas és que va entrar un avionet al despatx. El vaig agafar, i vaig llegir.

- Merda... – vaig murmurar.

Vaig aixecar la vista cap al Williams.

- D’això... Edgar. Tenen un problema amb l’Allie. Li han cosit la ferida, però té una infecció a la sang i no poden trobar-ne l’origen. Li han fet tots els anàlisis que han anat a la seva ment, però no ho troben. I això no és bo. Hauran de medicar-la intravenosament, fent proves amb diferents anul•ladors, perquè no saben què té. Està en coma... I sembla que pinta per llarg. Ho sento.