Comiat i Summercamp [TOTHOM]

Entro al Gran Saló i miro el rellotge, que porto al canell de la mà esquerra. Les dotze i deu minuts; encara és aviat. Després giro els ulls cap a la meva mà dreta, mentre camino en direcció a la taula de professors sense mirar per on vaig, desconeixent que no hi ha ni una ànima viva o fantasmagòrica a l'immens menjador.

Em fixo una altra vegada en la breu carta que m'ha enviat el conseller d'Afers Màgics. Breu, però intensa. I dolorosa, emprenyadora. Temible.

Benvolgut James,
sé que encara estàs convalescent, però em veig en l'obligació de donar-te feina per aquest estiu. Espero que sabré retornar-te el favor. Com bé ja saps, la malaltia del professor Dumbledore ha empitjorat i es troba en un estat deplorable, totalment incapaç d'exercir. Temo per la seva vida, però de moment la meva principal preocupació, davant la desaparició del Fortin i la recuperació de la normalitat, és Hogwarts.
No em malinterpretis, també em preocupa la situació internacional. Sé que ja deus haver-ho llegit: el cas és que sóc el representant en cap del col·lectiu màgic internacional, i també em preocupa. Però Hogwarts s'ha quedat sense director, i de cara a aquest estiu estaria bé que es mantingués, almenys, com a refugi. Tornar al món real, ara, és mala idea.
En definitiva, ja deus haver deduït què t'estic demanant. Encarrega't del Summercamp, sisplau. Ets la persona més capaç i més ben preparada per fer-ho.

Atentament,
Lex Lupin, Conseller d'Afers Màgics
Conseller en cap del IMS

Sospiro i m'assec a la cadira central. El lloc del director. Faig una ganyota de dolor, em prenc un parell de pastilles i després em torno a aixecar, treient la vareta. D'un gest ràpid decoro el Gran Saló amb detalls de l'escut i de les quatre residències; i després, espero. Els alumnes arribaran aviat, afamats i amb ganes de celebrar que ja s'ha acabat. Celebrar que es torna a la normalitat. De tornar a casa, amb les famílies i les persones estimades. O de quedar-se a Hogwarts, que possiblement serà, aquest estiu, un dels llocs més normals o, almenys, més tranquils del món.

Entro al Gran Saló mossegant-me el llavi, pensativa. Els meus pares m'han dit que em deixen quedar-me a Hogwarts aquest estiu a canvi que al nadal sigui a casa. No tinc molts amics, però sé que em vull quedar a Hogwarts.

No n'hi ha molta gent, però com sempre arribo la primera a tots llocs, no m'estranya molt. Vaig cap a la taula de Ravenclaw i m'assec. Deixo el bloc de dibuixos al meu costat i el començo a fulletjar, per repassar tots els dibuixos que he fet aquest curs.

Entre donant botets. Vaig posant-me la samarreta, perquè vinc de nadar al llac i anava amb banyador, el cabell...bah, ja es secara. Agafe bé la camera i la penge al muscle.
Em quede mirant el Saló Gran, ala...bé, tornaria el curs següent, però el Saló Gran sempre em sorprenia, em vaig quedar mirant el sostre, ala, això d’allà no ho havia vist, que guay. Després em gire i veig el James a la taula, li dic hola amb la mà i em vaig a sentar-me a la meua part de sempre. Veig l’Ann sentada en una taula i li dic hola també.
La Wen no ha arribat, no és estrany, l’estava esperant però com que no apareixia he baixat. L’altre dia pareixia rara. Aha, rara.
Agafe un ganivet i em pose a jugar amb ell, esperant a que arribe algú.

-The sun, the trees, the moon, the sea
the clouds above hang over me
The sun, the trees, the moon, the sea
The sun, the trees, the moon, the sea...

Entro al Gran Saló amb un somriure d'orella a orella, encara amb la cançó al cap. Aquesta la vaig sentir un dia per el movil mentre m'avorria i buscava per Youtube cançons boniques, i m'havia encantat.

-The sun, the trees, the moon, the sea... Hola!- dic a la noia que ja hi és de Ravenclaw i després crido un altre hola al James. Em sento molt millor, es com si tot tornés a començar, com si... com si estigués a un núvol. Vaig cap a la Cass i em sento al seu costat.- Cassie! com estàs?

Aleshores la Wen va apareixer cantant, se la veia contenta que guay. Jo seguia jugant amb el ganivet.

- Oh, doncs bé, nose, supose, vinc de nadar al llac, havia anat a buscar-te però com no apareixes, doncs he baixat. Nadar mola molt, he vist un peix gracios, li he fet una foto, per què saps? He descobert que puc fer fotos baix l’aigua! A que mola? Jo no ho sabia però ha caigut i no s’ha fet malbé i he pogut fer fotos, he fet una foto guay on ix les meues cames, nose, mola.

Me la quede mirant, somriu, però te un somriure estrany. I pareix que no m’escolte.

- Ween…m’escoltes? T’estic parlaaaant…cridant a Wen…cridant a Wen…contesteeeeen! hahahahahhaha

Somric, mentre ella em parla. Em venen al cap milers de cançons boniques, i la rosa de l'Edward, que he deixat amb aigua al costat del llit. No es feia malbé, però em semblava estrany no possar-li aigua. "Vull que pensis en mi quan la vegis"

La veu de la Cass em torna a la realitat. Em sap greu, però no recordo res del que m'ha dit.

-Eh. Cass, hola.- dic, i ric.- Perdona, has dit alguna cosa?

- Si, deia que aquesta vesprada, quant passejava pel jardi, he tropesat amb un home, ha començat a insultar-me, i ens em barallat, l'he matat, esta enterrat al jardi.- veig que no m'escolta.- Despres li he pegat foc a un tipus de construccio, mentres reia i donava bots. Com que m'embrutat, doncs me banyat al llac.- continue jugant amb el ganivet, tirant-lo a l'aire i agafant-lo.- A que mola la meua vesprada?

Em quede mirant el Saló, va entrant gent. I es va omplint.

Després d'uns segons, alguna cosa del que em diu se'm queda al cap.

-Has dit alguna cosa de que has matat algú?- li demano, amb una cella alçada.- Cass?- dic rient.- Perdona'm. És que...

Em quedo callada uns segons i després la miro.

-Em, es que no se si dir-t'ho.

Entro al gran salor, hi ha molt poca gent, aquest any havia pensat de quedar-me per aquí, ja que no m'ho conec gaire i així investigo.
M'hi fixo amb la gent que hi ha, reconec poques cares, la Cassy, la Juno i... ja està.. veig que la Cassy està ocupada així que m''apropo a la Juno i la saludo.

- Matar algu? Jo? Pero si soc molt bona ^^

Me la mire mentres continue jugant.

- Doncs preguntant si deuries de dir-ho o no, preguntant a tu mateixa, si deuria saber-ho. Es el que faig jo.- li dic somrient.- A mi no me importa si no m'ho dius ^^

-Oh, ja ho crec que t'importa.

Sospiro i decideixo dir-ho.

-D'acord, Cass... però no montis un escandol ni ho cridis, d'acord? Que demoment no ho sap ningú!

- Oh, no promet res.- li dic deixant de tirar el ganivet a l'aire, pero el deixe en la ma i no damunt la taula.- Val, doncs dis-me, que he de saber?

-No.- li dic, alarmada.- M'has de prometre que, com a minim, no ho diràs en veu alta. Et riuràs, i això no ho puc evitar, però si us plau, no ho cridis ni ho diguis a ningú.

La miro seriosament.

-Si us plau.

- Que no ho dire a ningu. Algun cop he contat alguna cosa que m'hages dit a algu, no, oi? Doncs ja esta, m'ho vas a dir? He d'endevinar-ho en plan joc?- li pregunte somrient.

"Això es una mala idea"

"S'enterarà igualment"

"Tens raó"

M'apropo a ella i li faig un gest de que s'apropi a mi. Duc la mà a la seva orella i li xiuxiuejo:

-Estic sortint amb l'Eddie

Després em separo i em quedo amb els nervis a flor de pell, esperant la seva reacció que no serà bona de cap manera.

- Que que!?

Veig que encara tinc el ganivet a la mà i el clave amb la taula.

- T'ho vaig dir, t'ho vaig dir, que estaves enamorada.- dic senyalant-la.- que...que...que gu...hahahahhahahhahahahahhahahhahahhahahahha- i aleshores començe a riure.- hahahahhahahahahahahahahahhahahahahahahahahah.- em mire la Wen, però no puc parar-hahahahahahahahahahahahahahahhahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahaha.- em tire cap endarrere i em tumbe sobre el banc, rient.-hahahahahahahahahahahahahahahahahahaha

Entro al Gran Saló amb l'altra gent que ja està entrant. Escolto la Cass rient per allà i somric. Ja està bastant bé sentir-la riure. Vaig cap allà, per veure a les dues noies, i veig a la Wen amb una cara bastant vermella, i la Cass rient estirada al banc.

-Eh! Què ha passat aqui?- dic, somrient.

Aleshores veig apareixer la Lily.

- Liiiiily!!- dic anant a abraçar-la, mentres intente parar de riure, però no puc parar, nose perquè, però no puc parar, aixi que abraçe la Lily mentres ric.- hahahahahahahah....r....res...hahahahhaa- em mire la Wen que esta totalment roja, deuria de parar però no puc, i riure mola, és guay. Però no puc dir perquè ric a la Lily, li ho he promés a la Wen.

Em quedo una mica parada mentre escolto a la Cass mig rient mig parlant. Total, que no entenc res del que diu i la Wen evita la meva mirada mirant el terra. L'abraço amb força i ric una mica, perquè el seru riure es contagiòs.

-M'alegro de que estiguis contenta, Cass.- dic, amb un somriure a la cara.

Miro cap a dalt i veig al James. Li faig un gest amb el cap de salutació i després torno a mirar a la Cass.

-Ueee, deu ser un acudit molt bo...- dic, veient com segueix rient.

- Si? Gràcies ^^ A mi m'agrada que tu també somrigues i que estigues feliç.- li dic- Ahà, ho és, ho és.- la Wen em llança una mirada.- És broma Wen.- li dic rient. Em torna a mirar.- hahahahahaha, he dit que és broma! hahahahahah- em tape la boca amb la mà per intentar no riure més.

Veig com la gent va entrant. Sospiro i m'aixeco, fent una ganyota. Sóc l'únic professor, ara mateix. Hogwarts penja d'un fil. Em faig un cop de vareta al coll i començo a parlar, quan veig que ja hi ha tothom.

- Bon dia a tots, alumnes! Avui s'acaba el curs, un curs difícil, llarg, que ha acabat fràgil i amb gairebé un deix de desgràcia. El nostre estimat professor Dumbledore pateix una forta crisi i s'ha retirat del càrrec de director; per això, almenys de moment, jo mateix em quedaré per a dirigir el Summercamp, que comença avui la seva segona edició. Espero veure-us-hi, als més joves com a alumnes i als més grans com a monitors. Desitjo, també, molta sort a tots els alumnes de setè que ja acabeu els vostres estudis a Hogwarts, i espero sincerament que alguns us quedeu per tal d'ocupar les places de professor. Per últim, no vull acabar el curs sense un record cap a aquells que hem perdut durant el curs: han estat professors i alumnes que, en la difícil situació passada per culpa d'un antic company, han perdut la vida. - m'aturo, a respirar -. I ara, a menjar!

I d'un cop de dits, els plats van omplir-se de moltes delícies, cuinades pels elfs de la cuina, fidels com mai a les ordenances de l'actual director, o sigui, jo mateix. No puc evitar esbossar un somriure, nerviosament, en asseure'm i veure com tothom es posa a menjar.

Escolto el que diu el James i un somriure es dibuixa a la meva cara. Després, quan surt tot el menjar, somric a les dues nenes i els hi faig una abraçada.

-Eh, jo no em quedaré al Summercamp... així que no sé quan ens tornarem a veure, nenes.- Els hi dic.- Eh, però pasi el que pasi, m'ho podeu explicar, eh? Prometo contestar a les vostres cartes... I Cass,- li faig l'ullet.- Ens veurem. Vaig a parlar amb el James, un segon.

Vaig anar cap on era el James i vaig anar cap allà.

-Eh, James.- li dic, amb un somriure.- Escolta, t'he de demanar una cosa. Me'n vaig de viatge... escriu-me si canvia qualsevol cosa amb la Sam. Si us plau... no vull demanar-li això a la Cass, em fa massa pena...