Arribada al Summercamp!

Vaig entrar al gran saló, sabent que se m'oblidava alguna cosa... vaig mirar-me l'avantbraç, on últimament m'apuntava les coses importants que havia de recordar.

Important:
- Prendre's la pastilla.
- Preparar el GS per l'estada d'estiu.
- NO, repteixo NO, tornar a intentar incendiar el fènix.
- A23ouyd&¿¡qdho%

L'última feia pinta d'haver estat escrita quan m'havien passat els efectes de les pastilles. Hehehe. Sempre eren les millors. ^^

Bueeeeno, doncs semblava que s'havia de preparar la sala. Primer allò i després aniria a per les pastilles que m'havia deixat al despatx. Notava com ja començaven a passar-se els efectes perquè, tot i que conservava un pensament uniforme, em començaven a semblar gracioses més coses del compte i sentia com la memòria s'anav escolant mica en mica.

Per exemple, quin era el sortilegi per moure mobles? Necessitava només una taula i apartar la resta... com anava...?

- Reducto! - vaig provar, apuntant cap a la primera taula.

CRAS!

Es va fer miques.

- Vale, aquest no era... En fi, una taula menys per moure... aviam si era... Incendo! - vaig dir apuntant cap a una altra taula.

Que es va cremar, per cert. I bastant de pressa, perquè abans que recordés com es feia per treure aigua de la vareta ja s'havia convertit en cendres.

- Tampoc, tampoc...

Vaig tancar el ulls, concentrant-me en un altre sortilegi, aquest cop no verbal i vaig aputar una tercera taula.

La taula es va alçar i es va quedar flotant uns deu metres en l'aire.

- Vaja - vaig murmurar mirant cap a dalt.

Bé, almenys l'havia apartat. Vaig desistir de la vareta i vaig agafar l'última taula que quedava i la vaig arrastrar amb sang, suor i llàgrimes fins al centre de la sala, davant de la taula dels professors; com que seríem pocs, amb una sola taula n'hi hauria més que suficient. A més, estaria bé perquè els alumnes es mesclessin una mica i tal. Que fessin amistat, com als campaments.

Molt bé, doncs ara només quedava amagar les restes de les dues taules que havian passat a millor vida sota la catifa i resar perquè ningú no sabés mai què havia passat. La taula del sostre seria més difícil de dissimular, però bé, semblava que allà es quedava, quieteta. No molestava, que ja era molt.

Moderadament satisfet amb la meva feina, vaig tornar a sortir i vaig marxar cap al despatx. Havia d'anar a buscar... què havia d'anar a buscar? Merda, ja hi tornàvem. Bé, potser quan hi arribés ja se m'acudiria...

Vaig entrar al Gran Saló. Suposo que hi hauria alguna mena de discurs per part del Dumbledore o alguna cosa així, per donar per començat el Summer Camp aquell. Vaig veure només una taula al centre de la sala. On eren les altres? Vaig aixecar el cap al veure una enorme ombra que es projectava al terra. Val, una taula ja sabia on era, volant per sobre els nostres caps.

Vaig apartar-me amb compte de sota la taula voladora, no fos cas que decidís caures d'un moment a un altre, em vaig seure a la taula de davant els professors i em vaig posar a esperar que arribés el Dumbledore o qualsevol dels altres professors que es quedaven.

Accelerada per veure qui havia arribat al Gran Saló vaig entrar a aquell menjador tan enorme. Hi havia una taula levitant (coses del Dumbledore, suposo), i una sola taula enmig de la sala. Allà assegut hi havia una sola persona, que vaig reconéixer a l'instant.

- Hola Jack - vaig saludar, acostant-me a ell per darrere, sense poder contenir un somriure -. Veig que també et quedes...

Vaig seure al seu costat (deixant una distància entre nosaltres per no semblar acosadora) i vaig recolzar el cap a les mans.

vaig entrar al Gran Saló, curiosa de saber qui es quedava a passar l'estiu. Encara era d'hora, però com que la Sala Comuna estava deserta perquè tothom que tenia una vida fora de Hogwarts havia marxat, doncs preferia anar directament al Gran Saló a veure qui hi havia.

Em vaig uqedar de pedra quan vaig veure que hi havia només una taula. I ja hi havia un Slytherin assegut. L'Allie també hi era, però el que importava allà és que hi havia un Sly. Ah, no, no, no, de cap manera. No esperarien que ens asseguéssim tots JUNTS?

- Això no ho havien avisat... - vaig remugar mentre m'asseia al lloc més allunyat possible de l'Slytherin, tot i que vaig saludar l'Allie amb la mà.

¿Què merdes fotia l'Allie asseguda a la vora d'una serp? ¬¬

Va entrar la Lovegood, la noia dels jardins, darrere meu i em va saludar- Ei- Li vaig respondre, movent una mica el cap, a forma de salutació. Es va asseure aprop meu i no vaig dir res més.

Al cap de poca estona va entrar la Black, em va mirar malament i es va asseure a l'altre punta de la taula. Vaig encongir-me d'espatlles, total, ja hi estava acostumat, i em vaig dirigir a la Lovegood, no hi parlava desde que ens vam veure als Jardins, ara que hi pensava- M'odia- Vaig fer, mentre em reia.

- Hola Agatha... - vaig saludar-la, amb un somriure.

No vaig poder contenir una rialla estúpida en sentir el que em va dir en Jack. Si li deia alguna cosa l'Agatha ho sentiria. Així que vaig optar per arronsar-me d'espatlles i dir:

- Per això estem aquí, no? Vull dir, ens han posat aquí perquè volen que... Congeniem? No se, si no fos així, ens haurien posat com sempre en taules separades...

Vaig assenyalar la taula levitant i vaig dir:

- I no és així. No crec que puguem seguir odiant-nos sempre entre residencies...

"O si..." vaig afegir interiorment, en veure la mirada de l'Agatha.

Vaig fregar-me les mans, nerviós. El meu primer dia com a... Monitor? Estrany, molt estrany... Segons la llista, molts companys meus serien allà. Què faria? Com els hauria de tractar? Vaig inspirar i expirar un parell de vegades abans d'empényer les portes del Gran Saló.

Hi havia una sola taula al centre del menjador, i una altra taula levitant per la sala sobre el cap dels tres estudiants que hi havia. Vaig posar noms als estudiants. L'Agatha Black, l'Allie Lovegood i en... Oh, perfecte. En Jack.

- Eh... Hola... - vaig saludar a ningú en concret.

Anava a seure a la taula, però llavors vaig recordar que estava allà com a monitor, no com a alumne. Vaig quedar-me sense saber què fer. Havia d'anar a la taula de professors, havia de quedar-me dret, què havia de fer?

- Alguna cosa havia de fer.. alguna cosa havia de fer i no la recordo... - vaig remugar quan vaig tornar a entrar per les portes.

Vaig veure que ja havia arribat algú

- Oh, una festa que bé! - vaig dir picant de mans i em vaig anar a asseure entre una noia de Raven i un d'Sly- Quan treuen les pinyates?

vaig alçar el cap i vaig mirar el noi que estava allà dempeus.

- Què fas aquí com un estaquirot?? Va, ves i portan's el menjar! - li vaig ordenar, deduint que devia ser el cambrer.

Vaig alçar una cella, incrèdul, en sentir el director. En Dumbledore es va asseure a la taula amb els altres alumnes. Vaig arronsar-me d'espatlles i vaig anar fins a la cuina. Si el director estava boig, no era culpa seva, pobre. Vaig agafar un pastis de xocolata, nata i crema i el vaig dur fins a la taula dels Professors del gran menjador.

- Professor Dumbledore, el menjar està aquí. No sé si ho recorda, però ha organitzat un Campus d'Estiu. Aquests nois son uns quants dels que hi participen i jo soc un monitor... Hauria de dir alguna cosa per presentar el campus, o almenys vingui a seure al seu lloc...

"Al vell li falta un bull, Jake, no t'hi enfadis..." vaig dir-me.

Als meus pares no els hi havia fet molta gràcia que no estigués aquest estiu amb ells, però després de dir que m'ho havia passat molt bé i que no havia fet una super entremaliadura els meus pares s'ho van pensar. No era propi de mi aguantar tot un curs en una escola. La veritat es que havia provat totes les escoles que hi havia a prop de casa, i a Hogwarts era on millor estava.

Vaig entrar al Gran Saló i el primer que vaig fer va ser alçar una cella. Només hi havia una taula. ¿Per què només havia una taula? vaig veure que una estava flotant. Vaig començar a riure sense poder-ho evitar. Després, quan em vaig calmar, vaig mirar al director.

-¿Això ho ha fet vosté? ¡M'agrada!

Després vaig veure que hi havia l'Allie asseguda i vaig arrufar el nas quan vaig veure que estava al costat de una serp. Això no m'ho esperava. Després vaig veure l'Agatha i vaig anar corrents cap a ella, que ella no tenia cap serp a prop.

-¡Agatha!

Vaig entrar al Gran Saló, lentament. Vaig veure la Black en un extrem, allunyada d'en Jack i la petita Ravenclaw. Vaig arrufar el nas quan vaig adonar-me que només hi havia una taula, i quan vaig veure la taula del sostre vaig intentar baixar-la. No hi havia manera...

Vaig asseure'm a l'extrem contrari que la Black, i vaig mirar al meu voltant. El vell boig havia tingut una bona idea; almenys evitaríem tornar a casa aquell estiu... Les coses devien estar crispadíssimes amb la família.

Vaig obrir les portes del Gran Saló i hi vaig entrar. Era un panorama ben estrany, la veritat. Una taula levitant per sobre els caps dels alumnes (Obra del Dumby, segur) i una única taula on hi havien alguns alumnes asseguts i... El Dumby amb un gran pastís de chocolata.

Vaig apropar-me al Dumby, que estava assegut entre l'Allie i...el Fox. Vaig mirar-me a l'Allie somrient, mentre recordava una confessió a la Sala de la Necessitat. De seguida vaig oblidar-me i vaig anar a asseurem al costat de l'Allie - Allie, què celebra el Dumby, si es pot saber?- Vaig preguntar, mentre me'l mirava a ell i al pastís de chocolata que reposava sobre la taula.

-Hola, Wen, que be que t'hagis quedat!

Estava posant mala cara a l'Allie i a l'Sly aquell... Jake o Jack o Jaques o com sigui que es digues (mai no se'm quedava el nom de la gent que no m'importava) quan va entrar un altre Slytherin que si que sabia com es deia, i el cor em va fer un bot. El Fortin passaria l'estiu a Hogwarts!

No sabia si me n'alegrava o no, nomes sabia que m'acabava de posar molt nerviosa. Em vaig omplir la copa de suc i me la vaig beure de dos glops, tot i que en aquell moment hagues preferit de fos whiskey. En aquell moment va entrar l'Eileen, i ja li anava a fer lloc al meu costat quan vaig veure que se n'anava amb l'Allie i els Slys.

Hola? M'havia perdut alguna cosa? JO era qui sempre tenia gent al voltant i JO era la que feia el buit als Slytherin. Per que de cop i volta estava sola en una punta de la taula?

- Gracies per venir al meu costat, Wen... Pel que es veu la gent s'ha tornat daltonica o alguna cosa per l'estil...

Vaig entrar al Gran Saló, cansat. No devia haver dormit més de tres hores: al cap hi tenia ètica i filosofia muggle, i poca cosa més. Però tot es va esvair quan vaig aixecar el cap.
El panorama era una mica devastador: en Fortin i l'Agatha, a punta i punta de la única taula disponible..., i l'Eileen, l'Allie i un Slytherin poc interessant, al mig. Sí, la tensió es podia tallar amb un ganivet.

- Ei, Agatha...! - vaig dir, somrient-li forçadament - Hola, petita lleona!

I vaig seure, fent una mirada d'interrogació a la Gryffi de davant meu.

Vaig empènyer amb força les portes del Gran Saló, i la primera imatge que vaig rebre de l'estància va ser uns quants alumnes desperdigats per aquí i per allà en una de les quatre taules de les residències i una altra flotant sobre els seus caps perillosament. De les altres dues no n'hi havia cap rastre. Em vaig encongir d'espatlles i vaig acariciar en Quisso, que era al seu lloc de costum, sobre el meu cap.

Vaig anar caminant a poc a poc, visualitzant la gent que hi havia allà. L'Agatha, l'Eileen, dues serps, l'Aberforth i...

- Allie! - Vaig cridar, en reconèixer-la, i vaig arrencar a còrrer cap a ella, feliç de poder compartir un estiu amb ella i amb tots els altres. Em vaig fixar que estava asseguda quasi al costat d'una de les serps, però això no em va importar, així que quan vaig arribar allà vaig asseure'm entre ells dos. I em vaig mirar a l'Allie, somrient.

- No molesto, eh que no? Fantàstic! - Vaig dir - Allie! Estiu a Hogwarts, que wai, no? - Vaig fer, contenta.

Vaig mossegar-me el llavi mentre mirava la porta del Gran Saló. Molts records. Molts i molts records. Vaig tancar els ulls. No havia tornat a dir res durant la meva segona absencia. Vaig pensar amb els meus amics i vaig suposar que ja no voldrien saber res de mi. ¿I el James? Bufff... el James...

Potser no seria un bon estiu, aquest... però al menys la meva germana podría anar millor de diners durant tot l'any. Havia de venir. vaig empenyer la porta del Gran Saló amb força i vaig entrar, mig avergonyida. Vaig poder veure que... alguna cosa no anava bé. ¿Qué feia una taula volant? Vaig dirigir la meva mirada a l'unica taula que hi havia al centre del GS i vaig veure el James.

-Hola de nou...- vaig dir, mirant primer al James, després a l'Agatha i a l'Allie.

Vaig mirar la Lily quan va arribar. Curiós... acabava de pensar "Lily". No vaig saber com reaccionar davant d'allò, però era la segona vegada que marxava sense dir-me'n res. Bé, suposo que gràcies a ella ara també era un crack en filosofia...

- Hola, Lily... - la veu denotava que estava ofès, però el "Lily" li devia fer molt mal. Ho admeto, em va ferir a mi, també.

Em vaig tornar a girar cap a Wendy, i sense saber com actuar, vaig somriure-li i vaig començar a parlar amb ella.

- T'agrada la xocolata, Wendy? Perquè aquell pastís fa una pinta...

Va ser com rebre un cop. Les paraules d'en James van calar en mi. Lily. Havia oblidat l'ultim cop que ell m'havia dit així. Jo era la Lils per ell. No la Lily. Vaig tancar els ulls un segon i vaig anar cap a ell. Necesitava aclarar les coses amb ell. Ho necesitavem.

Vaig posar la meva mà a la seva espatlla i vaig sospirar.

-James, em de parlar...

No era una ordre... ho implorava. no volia fer mal, mai ho havia volgut. Per això no havia dit res de la meva estada a Sant Mungo a ningú. Jo era de aquestes persones que no volia que ningú es preocupés d'ella, per això, quan vaig començar a trobar-me malament vaig marxar un altre cop sense dir res...

-Siusplau, James...

havia tancat la ment. Volia explicar-ho jo. Volia explicar-ho tot jo, no volia que s'enterés per la meva ment.

- Lily! - vaig cridar quan la vaig veure i em vaig aixecar de seguida per anar a fer-li una abaraçada-. Pensava que ja no tornaves! On eres? Que ha passat? Va tot be?

Vaig mirar-me de reull el James. Quina rebuda mes freda. Es clar que ho entenia perfectament, era la segona vegada que la Lily desapareixia. La primera vegada havien estat unes setmanes, pero aquest segon cop no n'haviem sabut res en gairebe sis mesos... El James ho devia haver passat fatal...

No sabia ben bé què era però tenia un mal presentiment dins meu. No me n'arrepentia d'haver-me quedat. Hogwarts em feia sentir bé. I més si estava amb la Gis i la Ra. La idea de tenir pràcticament tota l'escola per a nosaltres soles, no em desagradava.

Vaig entrar al Gran Saló, amb ganes de saber què era allò que ens havia preparat el director per a l'estiu... I se'm va caure l'ànima als peus. Vaig divisar en Fortin, sol, en un racó, i m'hi vaig acostar. Em vaig asseure al seu costat. Semblava una mica decaigut, així que li vaig fer una abraçada curta, ràpida. Després d'haver solucionat les coses haviem seguit com abans, però tampoc volia que es pensés que em prenia massa confiances.

- Deu ser una broma, tot això - Vaig dir, amb cara de fàstic, mirant al meu voltant i parant-me a "assassinar" la meva cosina - Diga'm que ens ho ha preparat l'Aberforth com a espectacle de benvinguda a l'estiu... - I me'l vaig mirar a ell, esperant una resposta, que segurament no m'agradaria.

Vaig somriure lleugerament quan va arribar l'Ursula. I el somriure va durar uns... dos segons. Després vaig tornar a baixar el cap.

- Si és un espectacle de benvinguda de l'estiu, ja pots patir. Potser fan explotar focs d'artifici a dins del castell... encara que... a la torre de Gryffindor... - vaig picar-li l'ullet, fent-me entendre -. Només perdrien uns quants llits, no és greu!

Vaig tornar a mirar cap a la Black. No sabia ben bé com reaccionar: la barreja atracció-repulsió era una mica inestable.

Vaig fer una ganyota rara al sentir la resposta d'en Fortin, però després vaig torçar el llavi en un mig somriure al sentir la provocació de les explosions.

- M'apunto si al final dus a la pràctica la idea d'aniquilació - vaig deixar anar, una mica abatuda -Doncs estem arreglats si durant TOT l'estiu hem d'estar barrejats - La última paraula la vaig dir com si sigués una barbaritat pensar en aquestes coses.

I vaig arrepenjar la barbeta sobre les mans, pensativa.

Vaig fer un sospir.

- Pots deixar de tancar la ment. Ja no sóc legiliment, però no tenies perquè saber-ho.

Em vaig aixecar i vaig acompanyar-la, mantenint una certa distància. Vaig sentir la temptació d'abraçar-la, potser per la rutina de temps enrere... però vaig aguantar-ho. No era recomanable.

- Què vols? Per què hi ha aquesta necessitat de parlar, ara? - estava furiós -. No has parlat, no has dit res, en mig any. I ara et presentes per dir-me que hem de parlar... Com si res hagués canviat. Really?

Encara no havia deixat anar la Lily que vaig notar la mirada del Fortin. Jo tambe me'l vaig mirar durant uns segons. Li vaig somriure, perquè no sabia que fer. Nomes una mica. I nomes un moment. Despres vaig apartar la mirada i la vaig centrar en la Lils.

- Estas mes prima - vaig observar. Tambe vaig notar que feia com bosses, com quan un no dorm o porta una mala temporada, pero vaig preferir no comebtar-ho.

Pero el James em va interrompre per anar-se'n amb ella, i vaig pensar que ja tindria prou preguntes i observacions incomodes per una estona.

-us guardo els llocs - vaig dir, tornant al meu seient.

Tan fred, tan diferent. Vaig aguantar les ganes de plorar. Vaig somriure a l'Agatha, però ara qui m'importava era en James. tenia que explicar-li. Al menys a ell si. Vaig sortir amb ell, amb el cap baix. M'odiava. m'odiava i m'ho mereixia. Vaig resistir-me a plorar. No, ara no. Tenía tot l'estiu per fer-ho, però ara no.

Vaig baixar el cap. M'ho mereixia i ho sabia. vaig agafar aire.

-No. Em presento per explicar-te que m'ha pasat. No es per tu, es per el James d'abans. Encara que arribo tard. Si no vols escoltar res, i si després de que t'ho expliqui no em vols dirigir la paraula ho entendré, he sigut... cruel.

Vaig fer una pausa curta i vaig explicar-li tot.

-Vaig caure malalta. I no amb cap malaltia d'aquestes cursis. Càncer. Càncer de pulmó. Vaig ingresar a Sant Mungo de seguida. Juro que vaig pensar en cridar-te, pero vaig tenir por de que perdessis clases i de que et preocupessis. No, jo me'n surtiria i no pasaria res... He estat tres mesos amb sortilegis forts i creuen que ja està, pero de moment estic a prova. A vegades encara estic malament i tinc que tornar...

Unes llágrimes varen caure per les meves galtes.

-Si no vols saber res més de mi ho entendré.