Arribada al Summercamp!

Vaig agafar l'amanida que tenia al costat i la vaig allargar al James.

- Tu...? - em vaig adonar llavors-. Tu ets del meu curs!

La gent del voltant em va mirar com dient, "Molt bé, superdotat".

- No, vull dir que... dubto que tu i el teu intel·lecte privilegiat estigueu repetint curs, no? O sigui... que estàs aquí com a monitor.

Vaig posar cara de "not bad".

- Doncs és un detall que t'asseguis amb nosaltres, tio. Moles.

- Ei Danny! - vaig saludar, aixecant el puny perquè me'l xoqués.

Vaig mirar al meu voltant i em vaig arronsar d'espatlles.

- A no ser que siguis capaç de calmar l'ambient i fer que tots es portin com angelets, no, no pots fer res.

Em vaig girar cap al noi que seria monitor i vaig dir:

- Bynson, pots anar a seure amb els teus companys, si vols...

Estava desorientat. Molt desorientat. Només recordava un tunel. Llarg, amb una llum al fons. Però no havia arribat a la llum. Per què? M'havia perdut? Havia xocat? Què havia passat? Les imatges de quan m'havien... matat. Aquelles imatges rondaven per la meva ment sense descans. Vaig recordar Hogwarts. Em vaig mirar aquell nou cos (si és que se'n pot dir cos). Translúcid. Quasibé invisible. Vaig somriure de manera trista en veure que anava vestit amb l'uniforme de l'escola.

Buscava gent, però no n'hi havia. Quant temps havia passat? Hores? Dies? Setmanes? A saber.

Vaig girar-me de sobte en sentir sorolls. Venien del Gran Saló. Vaig anar cap allà. Em disposava a empényer la porta. La meva mà, és clar, la va atravessar. Vaig ressignar-me, abaixant el cap, i vaig atravessar la porta.

Allà dins hi havia gent. Gent coneguda. L'Agatha, l'Allie, en James...
M'hauria agradat estar amb ells. Però ja no podia. Què em dirien? Hauria estat millor no despertar-me? Quedar-me mort i oblidat? A saber. Però ja no hi podia fer res. Estava condemnat a passar l'eterintat allà.

Vaig acostar-me una mica a la taula. No vaig dir res, simplement vaig esperar a que algú es fixes en mi.

Vaig riure, escoltant al Saul. Premi a la inteligència, noi... Vaig mirar al meu voltant per veure si havia arribat més gent. En girar el cap, però, vaig veure una cosa que no m'hauria esperat mai. Mai. Vaig notar com empaladia, com els ulls se m'humitejaven en veure'l allà. En veure la porta del Gran Saló a través d'ell.

- Mark...

Les paraules em van sortir de la gola ofegades, tremoloses. Potser era un somni, potser era una alucinació. En Mark, primera víctima de l'assassí, el meu millor amic... estava allà dret, mirant-me. Allò era real.

- Mark! - vaig fer, aquest cop més fort perquè la gent em sentís.

Em vaig asseure amb la Daana, el Saul, l'Agatha i alguns més que coneixia de vista. Començava a servir d'alguna cosa haver-se apuntat al Summercamp, havia conegut a més gent ^^

Vaig aixecar-me per anar a buscar un bol de gazpacho que estava a la punta de la taula quan vaig veure una cosa molt estranya: un cos translúcid que flotava al costat de la taula. Era un fantasma, que tenia una cara coneguda

Vaig sentir el crit de l'Allie, i només vaig poder murmurar:

-Ets en Mark?- el bol de gazpacho em va caure de les mans- En Mark Shuller?

Vaig somriure tristament a l'Allie. L'hagués abraçat... Però ja no podia.
- Hola Petita...
Un altre noi m'havia reconegut, i li va caure un bol de menjar de les mans. Menjar. Tornaria a menjar algun dia, jo?
- Hola Luke. - vaig saludar, com a resposta.

Vaig riure quan en Saul em va dir allò. Correcte, jo no repetia.

- Sí, estic de monitor. Però passo d'anar amb els profes... Si tot va bé ho hauré de fer a partir del setembre, però ara per ara estic amb vosaltres!

I després, l'Allie va cridar. Vaig girar-me immediatament, pensant que havia passat alguna cosa. Sí, sí que havia passat una cosa. Una cosa fortíssima: en Mark era un fantasma.

- Hòstia! En Mark! - vaig exclamar amb èmfasi; i després vaig seguir menjant.

Vaig agafar el tros de pastís amb ansia i me'l vaig menjar de seguida. Vaig tacar-me la cara, sempre m'acababa pasant. vaig rentar-me-la amb un torcaboques i vaig mirar a l'Allie quan va cridar. Vaig oblidar-me'n de la promesa que li havia fet a l'Agatha i vaig anar cap on era l'Allie.

-Allie? Què passa?

Vaig veure a qui mirava i em vaig quedar de pedra, vaig fer un petit crit i vaig agafar-me al Luke, amb por.

Era el primer mort, si no m'equivocava.

Doncs sí, era el Mark. I era un fantasma O.O

La petita Gryffindor, que em sonava que ara aniria a segon, es va agafar a mi, amb por. Vaig intentar tranquil·litzar-la dient-li que no passava res, que era el Mark Shuller, que havia sigut alumne de Hogwarts.

Alguns dels present al menjador, jo entre ells, es van quedar paralitzats, a alguns altres va semblar que no els importava que el primer alumne que havien matat acabés d'aparèixer en forma de fantasma.

Vaig recollir el que m'havia caigut al terra amb un cop de vareta mentre l'Allie Lovegood s'acostava al fantasma del Mark.

Vaig mirar al Mark, incrèdula. En Luke el va reconèixer, i despres en James. En sentir el comentari de l'últim, vaig anar cap a ell i li vaig clavar una bufetada sonora.

- Però tu et creus que és normal, això? Eh? T'adones de qui ha tornat, subnormal? Et penses que és normal deixar anar un "Hòstia, el Mark" i seguir menjant com si res? Ets un insensible de merda!!!

Vaig respirar fons. Potser la gent em mirava, però no m'importava gens. Jo m'havia quedat a gust, tu.
Tornant cap al Mark, el vaig mirar. Estava igual que quan va morir... Vaig dirigir-me a ell amb un somriure, com si no hagues passat res amb en James, com si ningú estigués mirant-me

- Mark... Has tornat.

Vaig allargar una mà cap a ell, desitjant poder tocar-lo. Però la meva mà va atravessar la seva, deixant-me una sensació estranya al cos.

Em vaig quedar abraçada al Luke, mirant al fantasma. Vale, si, potser no era res. Vaig llevarme'n poc a poc i vaig voler anar a ajudar a l'Allie, pero ella estava molt enfadada amb el James. Va anar i li va donar una bofetada. Em vaig quedar uns segons parada, i després, sense poder-ho evitar vaig començar a riure.

-Ho sento.- vaig fer, meentre seguía rient.-No ho podia evitar...

Després em vaig tranquilitzar i vaig mirar al fantasma de nou.

- Allie! -vaig cridar quan vaig veure el que acabava de fer-li al James-. Que t'has begut l'enteniment? Tia, em sembla genial que hagis recuperat el teu amic, però no preteguis que tothom s'ho agafi com tu! Jo aquest noi... no sé ni qui és!

Em vaig girar cap al fantasma.

- No t'ho prenguis malament, tio, guai, mola la teva... transparència...?

No se m'acudia res més per dir-li.

- Però allie, xata, comporta't! Ni que l'hagués insultat!

Vaig mirar al Saul entretancant els ulls amb rabia. No entenia ni jo el que m'havia agafat, però em molestava el seu comentari. La seva reacció. En aquells moments em sentia bastant extranya. Només volia sortir d'allà... O quedar-me?

- Doncs jo no et conec gaire a tu, Vimes, i no per això... És com si no tinguessiu... Vosaltres... Bah!

Vaig donar mitja volta, sense adonar-me que acabava d'atravessar el Mark, i vaig sortir donant un cop de porta amb força, cridant:

- FALTA D'EMPATIA, AIXÒ ÉS EL QUE TENIU VOSALTRES, INSENSIBLES DE MERDA!!!



[Surto del tema ]

Bàsicament, flipant. Què li agafava a l'Allie? L'hòstia que li va fotre al James em va deixar parat. Val, l'insensibilitat del noi era notable, però... No n'hi havia per tant... Oi? Vaig veure una nena que s'amagava darrere en Luke, i vaig somriure.

"Ves-te acostumant a això, Mark..." em vaig dir.

Em vaig estremir quan l'Allie em va atravessar, notant les seves emocions dins meu. Ràbia, ira...

Jo em vaig encongir d'espatlles, i em vaig enlairar. Mola! Podia volar! Una altra ventatge de ser fantasma. Vaig volar fins a la taula que levitava a uns metres per sobre el terra i vaig posar-me en posició horitzontal sobre ella. Almenys em recordava quan estava viu, perquè encara que no estigués realment recolzat sobre la taula, sinó levitant a escassos centímetres d'ella, em recordava als meus anys de vida.

- Jo no em vull ficar en problemes... Hola a tots! - vaig cridar als de baix.

Em vaig quedar de pedra. Vale, potser havia estat una mica insensible, però ni tan sols havia tingut mai relació amb en Mark. Només el coneixia de la residència, i encara que haguéssim jugat a Quidditch junts mai havíem parlat gaire.

- Doncs sí que l'has alterat, a la pobra noia, sí...

Vaig mirar cap a dalt a la taula flotant, on era en Mark. No podia evitar pensar que la reacció de l'Allie era excessiva. I semblava molt "emocionada" pel "retorn" d'en Mark, però què passaria quan volgués... nose, abraçar-lo? Es frustraria encara més...

Vaig entrar al Gran Saló, al meu pare li havia paregut bé la idea d'estar un estiu a Hogwarts. Al entrar vaig vore que hi havia prou gent i cada un anava al seu rollo. La major part de persones que hi havien no les coneixia, per no dir que no coneixia a ningú, aixi que com no sabia que fer em vaig sentar en una cadira, apartada dels demes.

Vaig agafar un tros de pastis que hi havia damunt la taula.

Me havia dormint.. però bé, estavem en vacances i per tant ens podiem alçar tard.. o almenys això esperava.

Vaig entrar al Gran Saló i vaig vore que hi havia prou gent i que tots estaven sentats en una mateixa taula, l'única taula, l'altra donava voltes per el sostre. I vaig vore que en aquesta hi havia un fantasma sentat, cosa que no era estranya.

- Ho sent, però crec que necesitem la taula, amb una no tenim suficient per a tots, i com que el director esta ocupat menjant....- Em vaig quedar mirant el fantasma, em sonava, però no queia en aquell moment. La vaig baixar amb un moviment de vareta.- Espere no haver-te molestat.- vaig dir sentant-me en la taula.