Arribada desastrosa.

-Rose, no!

-Julie, Rose!

-Alice?

Però ja era tard, el reculatemps havia començat a girar, i l'Alice estava a dins tot això, al igual que la Rose. Gràcies a la modificació que l'hi haviem fet, vam anar retrocedint a una velocitant espantossament ràpida. Els cabells es movien bruscament... Em faltava aire... i ens moviem, ens moviem molt. Quan tot es va acabar, de la remoguda em vaig desequilibrar, i... el reculatemps va caure a terra. Crac Es va sentir. "Guay" Vaig pensar.

Estava recolzada a un dels arbres del bosc. Desorientada encada, mirant fixament els trossets de vidre del reculatemps del terra.

-Oops... potser... potser amb cola ho arreglem...- els hi dic a les meves amigues.

Et creus que et deixare sola?- dic agafant-la del braç i de la meua mà s'agafa de l'Alice.- Estem juntes en aço Julie.

Tot comença a donar voltes, m'agafe amb força al braç de la Julie, agafant amb força la mà de l'Alice, tanque els ulls, no vuic marejar-me, quant aleshores toque terra, espere uns minuts i els obric.

- On estem? Pareix el jardi...

Però aleshores veig el que hi ha a terra.

- No, Julie, no...dis-me que això no és el reculatemps!- vaig corrent i l'agafe.- JULIE! Era de ma mare, em va matar, ja saps com es posa quan s'enfada! La mare em va matar!- dic agafant la vareta.- Reparo!- però no passa res.- I ara com es suposa que anem a tornar, eh? Com?!

Jo només volia fer-les entrar en raó. Però si encara no havíem provet el reculatemps! Però arribem tard, la Julie ja té l'aparell a les mans i en funcionament.

"Mala idea, molt mala idea"

Quan arribo, marejada, vaig que s'ha trencat el puto reculatemps! O.O

- Noooo!

La Rose es posa a xisclar procupadíssima, la Julie s'ho pren gairebé a broma, i jo, típicament, dic.

- Ho sabia. Jo és que ho sabia!

-Nah, Rose, si aixo li possem una mica de cinta d'aquella i ja, ni se n'adonara... Espero.

Uff, en realitat no ho penso. Te molt mala pinta, haurem de cercar un altre metode per tornar. Aixo si podem tornar... Em llevo la idea del cap.

-Rose, baixa els fums, dona, trobarem una altra manera de tornar... I que jo recordi ningu vos ha obligat a venir, noo??- dic, quan em parlen les dues a la vegada.

Quina barra... Primer que no em volen deixar sola, ara que la culpa de que el reculatemps s'hagi trencat es meva. Em miro el meu voltant... Reconec el lloc.

-Som al bosc. Al bosc prohibit de Hogwarts...

Me la quede mirant amb els braços creuats.

- Que li posem cinta! Però tu l'has vist!

Respira Rose, respira, 1...2...

- Al bosc? De nit? El bosc de nit és perillós! No podem estar al bosc de nit en una època que damunt no és la nostra, ni tan sols sabem si encara hi han homens llops!- baixe la veu, millor no cridar.- Que ningú ens ha dit de vindre?! Però et penses que anavem a deixar-te vindre sola al passat a buscar a la teua mare? Sola al passat? Sola!- respira, 1..2..3, relaaxa't- Jo et vuic ajudar, a trobar la teua mare, som amigues, recordes? I les amigues estan per ajudar-se...més que amigues, diria que totes tres som com germanes.- si, germanes.- I les germanes s'ajuden.

Em mire l'Alice i li agafe la mà, se que l'Alice està tan preocupada com jo, almenys no soc l'única, la Juls com sempre ni se inmuta.

- Molt bé, intel·ligent, tu que has sigut la que volia vindre aci, quin és el teu pla ara?

Intento respirar fons i mantenir la calma. Bosc de nit. Reculatemps trencat. Passat. De conya.

- A veure el primer és sortir d'aquí dincs però ja.

Agafo el reculatemps de terra i el poso a la mà de la Rose.

- Guarda això, ja buscarem el moment i la menra d'arreglar-lo.

Em trec la vareta i faig l'encanteri de la brúixola.

- El castell és cap allà. Per sort anem amb uniformes de Hogwarts. O sigui que ara... ara... res, ens colem a Hogwarts com si res i... no ho sé, passem la nit. I tenim tot el trajecte per parlar. Hi ha una bona estona.

Em miro la Julie.

- I no tornis a dir més que no haguéssim hagut de venir. Les tres juntes d'acord? vam accedir a ajudar-te amb el reculatemps... és només que... no ho sé, l'hauríem hagut de provar abans i planejar bé el que havíem de fer...

La mare em mata. És que em mata de debò. Vés a saber... i si algú ens reconeix? I si no som a l'època adequada? Ai, ai...

-Eh, Rose, sí, si que n'hi han d'homes-llop. De res.

Me les quedo mirant uns segons, mentre tracten de cercar la manera de sortir o de trobar un pla. Jo somric, només.

-Jo tinc una idea millor.- dic.- Però vos la dic mentre anem, que no m'agradaria trobar-me amb coses estranyes...

Les dues semblen estar molt preocupades. Jo també ho estic, però no ho semblo. Si ho semblés, potser cauriem en el pànic les tres, i això no és bo.

-Som alumnes noves que s'han perdut.- explico.- Rose, tu i jo ens hauriem de canviar els cognoms i possar en pràctica el que la professora Black ens va ensenyar sobre cloure la ment... perquè el director Bohr és legiliment, i ningú pot saber que som aquí, perquè podria canviar el futur del tot. Diem que vam fer el test del barret, ens van donar els uniformes i que després ens hem perdut. Tinc tres informes de Hogwarts que indiquen que ens hem matriculat, i que començarem les classes demà. No hauriem de cridar molt l'atenció mentre siguem al passat, així que fent com que som alumnes, no cridarem l'atenció...

Miro com l'Alice i la Rose miren la bossa on he dit que hi han els informes. Ah, és clar.

-No els he robat, els he agafat de l'habitació de la mama de ca els avis. La mama en tenia moltes d'aquestes coses. He pensat que ens podrien servir... He falsificat firmes dels nostres suposats pares... I bé, sí he calculat bé... vosaltres dues només vos haurieu de preocupar de que el director no sàpiga qui sou, i alguns dels amics dels nostres pares, com l'Allie, l'Erin, l'Emily... ja sabeu. Jo... hauré de vigilar una mica més amb el meu pare, el meu tiet Edgar i la meva cosina, que segueixen a Hogwarts. I amb la tieta Erin, és clar.

I quan ningú sospiti de nosaltres... hauré de cercar la meva mare i trobar la manera de que es prengui la medicina.

-Vos sembla bé?

Agafe el reculatemps i el guarde dins la motxilla, perfecte, la mare em matava, bé...tot i que podia tirar-li la culpa a ella, per deixar el reculatemps a la vista, si la Juls no sapiguera que el tenia...no, no colaria, la mare em mataria, si.

- Encantades soc la Rose...la Rose...Rose May, haure de practicar...m'estas dient, que nosaltres ens anirem a la nostra sala comuna, gryffindor i deixare'm l'Alice sola a hufflepuff? Separar-nos? I els baguls? No tenim més que allò que duem posat, creus que colarà?- ens farien falta més uniformes, i roba, no teniem roba, ni diners, com...i si la gent preguntava? Podia aparentar ser...rusa? No, rusa, no, hauria de posar accent i això de l'accent...-Oh, veig que penses amb tot, per què no m'estranya? Cloure la ment? Allò que ens deia la nostra mare: Recordeu, vigileu els vostres pensaments, perquè vos poden traicionar moltes voltes se que sempre deia algo aixi.

Em quede mirant el bosc, m'agrada més a la nostra època no pareix tan...acollonant.

- Espera...espera...-dic calculant.- La teua tieta Erin? Ella te...quatre menys que les nostres mares, per tant...anirem al mateix curs! Haurem de compartir habitació amb ella! No creus que ens reconeixerà?- oh, per què no hi havia cap facilitat, Rose...calma, Rose, calma.- Molt bé, val...no passa res, tot anirà bé, trobarem un manera d'arreglar el reculatemps, trobarem la teua mare, li donarem la medicina i marxarem, tot anirà bé....-jo ho repetia, pot ser si ho repetia es complia.

Em vaig tranquil·litzar una mica quan va dir allò dels informes. Bé, ja hi havia alguna cosa encaminada.

- Anirem al mateix curs que l'Erin i l'Allie. Ens pillen. Ens pillen! Si és que ja m'ho veig.

De cop em vaig adonar d'una cosa.

- Escolteu... hi ha professors que són grans i que porten molt temps ensenyant a Hogwarts... el director... la professora Black... la Davies... Quan... quan tornem a casa... ens reconeixeran O.O Perquè ens van tenir a classe al passat...

O espera... o no? ens haurien reconegut ja, no? O no? No tenia clar com funcionava allò dels viatges en el temps...

M'aturo i faig comptes. Sí, si es l'any que he elegit, just després de la mort del Fortin per evitar-nos problemes innecessaris... sí, l'Erin i l'Allie estarien fent cinquè. Arg, no hi havia comptat amb allò. Bé...

-No, Alice, no, Rose, no ens descobriran perquè... perquè no, i punt. És millor pensar en possitiu, d'acord?

La Rose semblava que anava a entrar en un atac de pànic. S'anava repetint que tot sortiria bé. Bé, almenys ho intentava creure. L'Alice, s'està pensativa durant uns segons que dura el silenci, i fa una pregunta que em descol·loca per uns segons. Té raó. Potser al futur ja ens coneixien, o potser no, però quan tornem si. Oh...

-Alice.- dic, quan em comença a fer mal el cap.- Millor hi pensem quan poguem tornar, no creus? Ara el que es segur es que no ens coneixen, i que hem d'allunyar tota sospita de que siguem filles de qui som.

- Oh, doncs això de que els professors ja ens coneguen.- aleshores somric.- Bé, serà divertit.- dic.- I no crec que sapiguen de qui som filles, a no ser que o la caguem o sospiten per paregut.

No podem fer res, estem al passat, i l'única manera per tornar al futur és arreglar el reculatemps, estem al bosc i ara hi ha que fer-se passar per alumnes, no tenim cap altre remei

- Molt bé, pot acabar sent divertit i tot.- dic.- Pensem en positiu, pensem en positiu.- respira Rose, que més podria anar malament? Que ens descobrirem? No si no la caguem, per tant no hi ha res que ens fera anar més malament.- Molt bé, però quan arribem al futur, Juls res d'escaquejar-te perquè aci la bronca és compartida...i per cert, si salvem ara a ta mare, vol dir que quan anem al futur ella serà allà?- li pregunte. Aleshores em done compte...- Oh, ho sent, perdò Juls, no he dit res, perdona.

Em quede callada.

-Doncs deuriem pensar en visitar la cuina, a no ser que dugues algo de menjar ahi, perquè jo comence a tindre fam i a la meua motxilla sols duc dolços.

- A mi els dolços em van bé ^^ - vaig dir-. Però sí, estaria bé menjar com les persones.

Em va sorprendre com m'havia tranquil·litzat en un moment. Devia ser el fet de caminar, o que érem al bosc prohibit i no donava la sensació de ser en un lloc nou. Encara no ens havia passat res, ni ens havíem trobat amb ningú que ens fes adonar de la gravetat de la situació. Tot semblava igual que el lloc d'on havíem marxat.

La Rose va preguntar si quan tornéssim al futur la mare de la Julie seria viva. No els vaig dir el que pensava... els viatges en el temps no funcionaven exactament així, no? Perquè si nosaltres havíem tornat al passat i salvàvem la mare de la Juls, les nostres nosaltres d'encara més al futur també ho haurien fet abans, no? No podíem canviar el futur... podíem intervenir-hi, però jo no podia per exemple anar i... no sé, mater el director. Què passaria amb el del futur? POF, desapareixeria? No, jo ja l'hauria hagut de matar també en un altre passat...

Però no ho vaig dir. La Julie tenia esperances en allò, i jo no no era cap experta com per parlar. Només vaig seguir caminant.

Vaig dirigir una mirada severa a la Rose. És clar que la meva mare estarà. Ella va anar al futur i el vren poder canviar. Si la meva mare va poder fer això per nou cents milions de persones, perquè no ho puc fer jo per ella?

-Sí, jo també tinc gana- dic, després de fer un gest amb la mà a la Rose de que no passa res. Segur que ho ha dit amb bona intenció.

Llavors m'aturo, i em giro. Hi ha alguna cosa al bosc, he sentit petjades.

-Eh... Ho heu sentit, això?

[Es suposa que es la Kaylee, eh?]

Agafe la motxilla i trec una bossa amb dolços se la passe a l'Alice.

- No tinc molt més, creus que aquests dolços ja existiran a aquesta època?- dic mirant-los.

Agafe el braç de la Juls, la conec, encara marxarà a investigar i ja l'hem fotut, trec la vareta.

- Val, venia de l'esquerra, darrere d'aquells arbres.- em gire cap l'Alice, ella sempre te més olfacte que nosaltres.- Alice, animal, persona?

Agafo les llaminadures que m'allarga la Rose amb un somriure i em poso a menjar, sense pensar ja en els problemes.

- Meeeerci! ^^

Aleshores jo també sento en soroll i em giro cap allà. Arrufo el nas, ensumant.

La Rose em pregunta si és un animal o una persona.

- Totes dues coses - dic. I després afegeixo-. O sigui, un animal i una persona. No un centaure o un home llop, eh?

Miro el braç de la Rose que m'agafa i sospiro. Sempre va una passa per davant de jo la Rose. Em quedo mirant l'Alice quan olora i alço una cella quan respon.

-I doncs? Que estem esperant per mirar qui és?

Surto corrents, ara si sense que la Rose m'agafi, i vaig cap on hi havia el soroll. Com que tot estava fosc, quasi no la vaig veure fins que la tenia a un pam de mi.

-Kaylee???

Obro molt els ulls. El reculatemps no ha funcionat? No, els arbres son mes baixos, estem al passat. I doncs... - Què fas tu aquiiiiiii????

Aleshores la Juls ix corrent, mira que ho sabia!

- Juls!

Però passa de mi, com sempre, la seguisc fins que escolte el que diu. La Kaylee? Ha dit la Kaylee? Quan arribe al seu costat la veig..oh no, oh no...

- Que fots tu aci?!- intente no cridar, però no serveix de res, ara si, ara si que l'hem fotut, l'Allie ens matava, la tieta Allie ens matava...la...merdaaa!- Però i que que marxaren?! No ens tenies que seguir, ta mare ens va a matar!- se que el cabell se m'està posant lila, em passa sempre que m'estic posant nerviosa, pot ser els...bé, no res de preguntar-se sobre això ara, tenim problemes més importants Rose.- A veure....has vingut amb un reculatemps, oi? On està? Si ella te podrem tornar al nostre temps amb més facilitat!

Faig una mueca quan veig qui és. A sobre ens havien de descobrir i seguir-nos... L'única bona notícia és que tindríem un reculatemps per tornar a casa... un problema menys.

La Kaylee no m'havia caigut mai massa bé. Era la filla de l'Allie, i l'Allie molava, però ella sempre m'havia semblant una miqueta massa pedant. En fi, almenys ens havia salvat.

- Sincerament, gràcies per espiar-nos... se'ns ha trencat el reculatemps... U.U

Si en una cosa soc bona, es en llegir les cares de la gent. A la Rose no em fa falta llegir-li la cara, la seva veu i els seus cabells m'ho diuen, com de nerviosa està... Però la cara que possa la Kaylee en sentir que sens ha trencat el reculatemps...

-Noies, no te el reculatemps.

Em miro la Kaylee. A mi em cau bé, està tan boja com l'Allie, encara que sigui Slytherin... Però no dubto en amenaçar-la quan es possa en mode: Sly.

-M'equivoco?

- No, no...com que l'has perdut...-no per favor, no.- Però si està al bosc és tan fàcil com fer-lo vindre amb la vareta, no? Kaylee, no se cony et creies que feies al vindre, però si duies un reculamtemps i ha caigut el podem trobar, deu ser molt més sencill que arreglar el que se'ns ha trencat.- 1..2..3, com ens va dir la mare, no hi ha que posar-se nervios, les coses sempre acaben solucionant-se, clar, però si la mare sapiguera el que ens ha passat si que és posaria nerviosa...això no ajuda...- Val, deixant de banda que estem de nit al bosc en una altra època, res de marxar cada una per una banda, ens quedarem totes juntes fins que arribem al castell. Primer el reculatemps...

A veure...

- Accio reculatemps!

Em quede parada un moment, però no passa res. Oh, va vinga...vinga..

- Accio reculatemps!!- dic apuntant per on estava la Kaylee.- A cegues no serveix de molt....