Un suc de carabassa, siusplau! [partit de Quidditch televisat, tothom és benvingut!]

De mig carrer enllà ja es podia sentir el xivarri de la gent de la marmita. M'esperava una tarda atrafegada, sort que només feia mitja jornada (ja que feia classes a la universitat Muggle durant els matins). És increïble la gent que pot arribar a mobilitzar un partit de Quidditch...

Vaig anar a pas lleuger fins a la porta: tot i que anava més d'hora del compte ajudaria, que segur que devien anar estressats.

Vaig obrir la porta com vaig poder, intentant apartar el bolso ple de llibres del meu camí i demanant a la gent que em deixés pas.

Dirigint-me cap a una habitació de darrera la barra, on descarregaria el pes que portava a sobre i em posaria l'uniforme (prou potable, per cert, comparat amb el d'altres llocs), vaig creuar-me amb l'Erion, amb qui ens vam saludar amb un cop de cap i un somriure. Aquell dia no hi hauria temps ni per aturar-nos un segon.

Vaig agafar aire, aprofitant els últims moments de relaxació de tindria aquella tarda (curiós que haguessin canviat l'horari del partit, normalment els feien al vespre-nit), i vaig sortir a fora la barra.

-Hola, us serveixo alguna cosa? -vaig dir amb un somriure ampli a dos homes asseguts a barra mateix que ja s'havien acabat els primers gots.

Just quant entre a la marmita, veig a un home que ix tambalejant, cridant algo sobre una tal Rosalia, ignorant el seus crits i passe cap endins.
La Marmita està plena de gom a gom, i es quasi impossible accedir a les taules, ja no et dic a la barra. Per què estaria tan plena? Aleshores recorde el motiu al veure un dels cartells penjats en una pared i les bufandes d'alguns dels presents, hui hi havia partit de Quidditch.
Jo hi havia vingut per llevar-me un poc el cansament del treball i per veure si la veia, a ella, a Maggie.
L'últim cop havia sigut com feia una setmana o aixi, entre els meu treball i les seues classes no ens podiem veure molt, aixi que havia decidit visitar-la al seu lloc de treball, un dia és un dia.
Però com no vaja volant no crec que puga arribar a la barra.

- Disculpa, perdó, ho sent...- dic mentres vaig apartant la gent per poder pasar. Vinga Charlie, jugaves a Quidditch, aço no pot ser tan complicat.

-Dos xupitos de sang de drac amb molt d'amor.-dic rient repetint les paraules que m'havien dit al demanar-ho.

Em dirigeixo a la següent persona que fa estona que m'està cridant, a qui ja se li veu que si continua beguent no es podrà aguantar dret.

-Què li puc servir?

-Un... uhm... whisky ben carregat, shenyoreta.

Vaig que sí amb el cap, i vaig a buscar l'ampolla de Whisky i el got. Hi poso uns quants glaçons, més dels necessaris perquè no hi càpiga tant alcohol, i procedeixo a servir-li davant seu.

-Amb paraiguet, si...usplau.

Em giro i agafo un paraigües, i li poso a la beguda.

-Grashies, quan et dec? - treu la cartera i em paga el corresponent, i em dirigeixo a servir al següent de fila invisible.

-Una aigua natural i dos tes negres, siusplau.

Me'ls miro somrient. No ho havia escoltat gaire, allò, en el que portava de tarda.

Acabe arribant a la barra, xafant algun que altre peu i fent servir els meus dots de simpatia, per veure com la Maggie marxa a l’altra banda, i es posa a preparar dos te, quant torna em demana si vuic alguna cosa mentres busca alguna cosa a un calaix. està tan concentrada al treball que no veu que soc jo.

- Doncs...jo voldria un bes de la noia més preciosa de tot el local i un got d’aigua, si, un got d’aigua tampoc estaria malament.- dic somrient.

Arrufa les celles quan dic allò del bes, però la seua expressió canvia quan em veu.

- Vinga senyoreta que se li acumulen els clients.- dic rient.

Dono els tes, i em dirigeixo a servir el següent client, mentre proveeixo de gots nets el calaix.

Val, un altre a qui també l'hi ha pujat massa penso al sentir el que em demana.

-Oh, Charlie! -dic, mentre em canvia la cara de cop. -Si et conformes amb un de meu el podràs tenir quan tot això es calmi una mica. He de ser professional.-Dic bromejant, mentre agafo el got i una ampolla d'aigua. -I un regalet especial per els nens crescudets.-dic rient mentre li dono un grapadet de caramels variats de sota la barra que solem donar a les famílies quan vénen a dinar en dies més tranquils.

Agafe l'aigua i em mire els caramels, la mire de nou, aixi que eixes teniem, eh.

- Vaja, això no és forma de tractar els clients, no creu vosté? - li dic intentant pareixer ofes, intentant.- Segur que no vol?

Nega amb el cap rient, i abans que ho puga impedir li robe un.

- Haguera estat molt millor si vosté haguera col•laborat senyoreta.- em bec l’aigua i em pose un dels caramels a la boca.- Però mira, te sort, el caramel és de llimona, està vosté perdonada.

Quan li nego el petó fa cara d'ofès, però passo a fer-la jo quan me'n fa un.

-Així no es poden tractar les dones, descarat.- dic mirant-me'l seriosament.-Vigila que no et tregui el caramel de llimona, ara...! -dic intentant evitar riure, apujant les celles i acostant la meva cara perillosament a ell.

Veig la cara que posa i no puc evitar posar-me a riure.

Demano què volen als següents de la cua, que veig que es comencen a mosquejar, i els hi preparo tot tornant a en Charlie.

-A la marmita som dames respectables, què es pensava? Si en vol de fàcils haurà d'anar al bar del tercer carrer a la dreta. Però no crec que a la seva nòvia li agradi gaire, veure'l tontejar amb aquelles cambreres de segona...

Me la mire rient quan posa aquella cara, la imite arquejant jo també les celles i intentant no riure, dificil. Els clients ens miren, alguns mosquejats perquè volen demanar.
Em faig un lloc a l'esquerra per deixar lloc als altres.

- Aixi que vol recuperar el seu caramel de llimona, doncs li serà dificil, crec jo. Al bar del tercer carrer a la dreta, vaja senyoreta la veig informada ja que jo visquent aci tant de temps no hi havia sentit mai parlar d'ell.- dic posant cara de sorpresa.- Que no deu ser per què algun cop s'ha vist temptada d'entrar-hi?- dic somrient.- La meua novia? La coneix vosté?

-Oh, es clar. Això deu ser perquè és molt respectable, vostè. -dic tornant el canvi al client.

-Ara et porto el batut.- Dic al següent que aconsegueix passar. Em giro i el vaig a buscar a la nevera.

-Jo, temptada a entrar-hi? Per qui m'ha pres!-Ric.-Això són els homes com vostè que quan beuen massa comencen a explicar a les pobres cambreres els plans que tenen un cop s'acabin la beguda. A vegades amb massa pèls i senyals! -dic xiuxiuejant, alarmada.

Entrego el Batut de bescuit i endreço els diners a la caixa. Es faran rics, avui.

-La seva nòvia no, no la coneixo. Però de vostè només faig que sentir-ne a parlar. Que sàpiga que fa tornar bojes a totes les noies en un cercle de 3km. Ho deixo a l'aire.

- És clar que en soc de respectable, per qui em pren senyoreta?- dic posant cara de indignat.

Agafe la botella d'aigua jugant amb ella.

- Disculpe senyoreta no m'ha dit vosté quan val la botella d'aigua. Oh, però mira que hi ha homens maleducats al món, que se li va a fer, hi han que quan beuen no es poden estar.- dic llevant importància amb un moviment de mà.

Somric quan diu que faig tornar boges a totes les noies.

- I a vosté li faig tornar boja, senyoreta?- li pregunte mirant-la.

La dona del costat em mira i murmura alguna cosa a la seua companya, que riu.

-Per ser vostè, convida la casa. Però només perquè és d'allò més respectable.

Obro molt els ulls, tapant-me la cara amb la mà que tinc lliure.

-No m'ho demani això, que em farà pujar els colors! Però la pregunta aquí seria: Seria possible per una vegada que el noi es torni boig per algú?

Porto a les dones que riuen per sota el nas els dos mojitos poc carregats que havien demanat, i mentre vaig a endreçar els diners sento que diuen alguna altre cosa, però no aconsegueixo escoltar el què.

- Gràcies doncs.

Li done un altre glop a la botella i me la mire.

- Sap que senyoreta? El noi ha estat boig per tu des de fa molt de temps.- me la mire somrient.

Aleshores escolte que algú crida el meu nom.

- Eh, Charles! Eh Charles aci!

Em gire i veig el Peter, un vell company d'habitació, li faig un moviment de mà per dir-li que vaig de seguida.

- Bé, senyoreta, em reclamen, espere veure-la després.- m'aprope a ella i li faig un bes cur- Si vosté vol, es clar.

I encara somrient em gire per anar a buscar el Peter, si aconseguia fer-me pas entre tota aquesta gent perquè no es movien, no.

-Doncs si és així acceptaré tornar-lo a veure després.- dic somrient.

Me'l miro mentre intenta apropar-se a qui l'ha cridat, i després em giro, amb l'excusa d'anar a buscar més gel. Sospiro, sense parar de somriure, i torno a la barra, amb més forces.

-Una birra, siupslau.

-Alguna preferència de marca?