Perquè ultimament, tot són problemes...[Lils]

Vaig arribar al camp amb el bat en la mà i la granera en l'altra, sense pedre un moment vaig enganxar-me el bat al cinturo i vaig pujar a la granera, vaig començar a enlairar-me, al estar dalt vaig posar-me dl reves, i vaig quedar-me aixi una estona, cap per avall.

Al cap d'una estona vaig vore que algu venia al camp, era la Lils? Tot i això no vaig baixar vaig quedar-me alli dalt, encara cap per avall.

No havia passat una molt bona setmana. No havia explicat a ningú el que havia passat, no per por al Fortin, sino per por a que no em volguessin tenir més com amiga.

Però havia de parlar amb la Sam. No podia deixar en perill a l'Erion, no podia seguir amb allò.

L'havia vist amb el bat a la mà, així que vaig anar a buscar la meva escombra i vaig anar cap al camp de Quidditch. Un pic allà, vaig volar cap a la Sam. Portava la bosseta amb la pedra a sobre i per mi era com portar una bomba a sobre.

-Sam, hem de parlar.- vaig dir, seriosa.

Vaig mirar-me la Lils, encara cap per avall.

- Que passa?

L’últim cop que ens haviem vist me feia entendre que no era culpa meua la mort de la Lizzie i jo al mateix temps li ho feia entendre a ella.[OFF: fem que eixe tema ja ha passat, si? Vale]

- Et veig preocupada, que ha passat?

-Passa que em nego a que el Fortin acabi amb la pedra a les seves mans, després de tot el que he passat.

Vaig sospirar.

-Passa, també, que jo li acabaré donant, si segueix així... i passa, també, que he possat ja a molta gent en perill, com per posar més.

Vaig sospirar. Sentia la bosseta a la butxaca de dintre de l'abric. Aferrada a mi.

-I tinc un pla, Sam, i m'has d'ajudar.

- I jo també me negue a això, però ha passat alguna cosa més? Esteu tots ultimament molt estranys l’altre día l’Ed se me va quedar mirant, es va apropar a mi anava a dir-me algo però va marxar.

Vaig posar-me bé a l’escombra.

- No has posat a ningú en perill, ja t’ho vaig dir…l’últim dia. I saps perfectament que t’ajudare en el que siga això no fa falta ni preguntar-ho.

-Si, si he possat a molta gent en perill, Sam, ara si.

Vaig sospirar, pensant en l'Edgar.

-D'acord, t'ho explico... El Fortin m'esperava el diumenge, al pont. Em va fer veure alguna poció, com una espècie de veritaserum, i ho vaig escopir tot. I Sam, quan dic tot, dic tot.

Vaig sospirar.

-Vaig explicar tot el que sabiem de les reliquies de la mort, vaig dir-li que l'EM existia. Vaig dir-li qui en formava part l'any passat, vaig dir-li fins i tot on vivia l'Erion! Te n'adones? T'adones de a quanta gent he possat en perill????!

Me la vaig mirar.

- Si et va fer pendre un veritaserum i et va fer preguntes, no pots evitar contestarles, aixi que si sap lo del l’Em, bé, no podem fer res, sap qui formava part l’any passat, però no les noves adquisicions, podem jugar amb això. I no s’atrevira a atacar-nos obertament, ens pot espiar, però no atacar. Lo de l’Erion, li ho has dit? L’has avisat de que vagi en compte? Aixi que no et preocupes més per això, el veritaserum te eixos efectes és molt complicat no mentir.

Aleshores vaig donar-me compte d’una cosa.

- És culpa meua, oi? Ha sigut culpa meua que t’ataques a tu al igual que...- vaig mirar el camp.- Tot és culpa meua...

-No.- vaig dir jo.- Ell volia respostes, li ha agafat el gust a torturar-me, per tant, sabia com fer per què li digués tot el que ell necessitava. Volia la pedra, i em va amenaçar amb anar a veure l'Erion, des de llavors tinc un mal presentiment a sobre... res d'això te a veure amb tu. La seva sala comuna ja està arreglada, i a ell, crec que allò de la sala comuna i tot allò tampoc li va importar massa.

Vaig tancar els ulls.

-Ho entens, no? Diu que em va fer un favor, no matant-me. No se si va sser veritat, però jo crec que no, que el que ell vol es la pedra, i... la vareta d'àlber. Em va demanar per ella, i per la capa. Em vol com a font d'informació, però amb les seves preguntes jo també puc veure el que vol...

Vaig treure la bosseta de la butxaca.

-Ara, al que anem. Ara que sap on pot trobar a l'Erion, t'he d'explicar el meu pla.

La vaig mirar, vale, no diria res faria que ho aceptaria no volia tornar a discutir.

- Doncs li llevarem les ganes de que et torture... Et va demanar per les reliquies? Per les tres? No se sap res de la capa ni de la vareta, sols sabem que tu tens la pedra. La llegenda deia que qui tinguera les tres podría vencer la mort..això si, és cert, no ho podem permitir.

Vaig moure’m un poc en la granera, allí dalt era un lloc segur ningu ens podia escoltar.

- Conta’m el pla.

-Bé, això es el que farem.- Li vaig donar la bossa.- A partir d'ara, la bossa la tindràs tu. Sense discussió. L'amagaràs, d'acord? Et prohibeixo dir-li a ningú que la tens. A ningú... l'Amagaràs en un lloc on només tu saps on serà. On, t'ho deixo a la teva elecció, confio que sabràs elegir un bon lloc.

Vaig sospirar.

-Bé, ara ve la part que potser et negues... Em faras oblidar tota aquesta conversa i el pla. Em faras un Obliterar i em diras cualsevol cosa. Jo no sabré ni qui te la pedra ni on està, només sabré que està a un bon lloc per una nota que jo mateixa m'he deixat. D'aquesta manera, si el Fortin em torna a demanar, jo no la tinc, i no sé on està.

La vaig mirar alucinada, volia que jo?

- Que...Que? Espera vols que jo tinga això?- vaig dir senyalant la bosseta.- Que et faça un obliterar? No et puc fer un obliterar! No....no puc tindre jo la pedra, no per la responsabilitat, si no perque...és la pedra.

On la guardaria? Acabaria paronaiant-me i...Si, però pensa que la Lils ja ha sofrit lo suficient, tu pots guardar-la, no sabrà que la tens tu, pots llevar-li eixe pes de damunt, és una gran responsabilitat. La podia guardar a la motxilla, li havia fet uns nous conjurs de tal manera que ningú poguera agafar-la ni obrir-la, o tal volta en aquell sòcol de la pared que hi havia solt raere del llit, ningú sabia que existia, i ahí tenia coses importants...podría guardar-ho ahi, sols podía obrir-ho jo.

- Eh...jo.- me va mirar. Vaig respirar, confiava en mi i jo en ella.- Ho fare.

Vaig anar cap a ella i la vaig abraçar amb força.

-Em quedo molt més tranquila, Sam... deixa'm la bossa un segon.

Vaig agafar-la i vaig agafar la pedra. Vaig girar-la un parell de cops i els meus pares varen sortir. Vaig somriure i vaig fer un gest amb la mà, una despedida. Ells varen fer el mateix. Vaig ficar la pedreta a la bossa i li vaig donar.

-Ja, estic preparada... però millor devall, que em puc caure.

Varem baixar i varem deixar les graneres en terra. Vaig agafar la bossa i la vaig penjar del coll,vaig pujar-me la cremallera de la jaqueta, tapant-la amb la roba de manera que no es vejera. Vaig traure la vareta.

- Preparada?

Vaig empassar una mica de saliva.

-Sí. Si demano, m'has donat sense voler amb el bat mentre jugàvem, d'acord?

"Adéu memoria, pla, i pedra."- vaig dir-me, una mica nerviosa.

Vaig deixar el bat en terra i vaig dirigir-me cap a l’armari de les escombres, vaig traure un altre bat i vaig deixar solta la bala.

- Vale...- vaig traure la vareta i vaig apuntar-li al cap.- Obliterar, estavem jugant amb les bales i una t'ha donat un cop al cap, has començat a caure te agafat i te despertat.

Vaig agafar-la abans que caiguera a terra, ara sols havia de fer que havia passat de veritat, cara de preocupació.

- Lils...Lils, estas bé?

-Ostres, quin cop...- vaig diir jo, aturdida.- Estic bé, estic bé, tornem-hi, tornem-hi.- vaig dir, agafant l'escombra.

Em vaig enlairar.

-Seguim jugant? Quant anàvem?- vaig demanar, ja que no ho recordaba molt bé.

Vaig mirar la Lils, pareixia que havia funcionat. A vore...

- No recordes res? Doncs anaves guanyant per un...estavem jugant a passar les bales pels cercols...i aleshores abans que poguera donar-li et gires i balazo al cap! Que me pase a mi, vale però a tu?- vaig dir fent-me la preocupada.- Però crec que no tens res, no has caigut perquè t'he agafat abans.

Vaig pasar-li el bat.

- Vols continuar o anem a pendre's algo calent?

-Una xocolata m'estaria bé.- Vaig dir, somrient.

Vaig baixar cap al terra i vaig frotar-me el nas.

-Fa mooolt de fred. Anem a la cuina! Oh, espera, espera... Vull entrenament. Et pareix si abans d'anar fem un mini duel? A base de miniduels ens anirem fent més fortes, no?

- Em...si, si clar, com el que estavem fent abans, o com el vols? Ah, de vareta? Val.

Vale, doncs un mini-duel, vaig cordar-me bé la jaqueta, per si de cas pasaba alguna cosa no es veiera, i em vaig posar la caputxa pel vent.

- Val, doncs, però no et penses que per ser la meua millor amiga vas a tindre ventatja.- vaig dir rient i treient la vareta.

Vaig somriure i vaig treure la vareta.

-Així m'agrada.- vaig dir.

Vaig moure la vareta amb rapidesa.

-Depulso!!- vaig dir, esperant impulsar-la cap enrere.

Abans que m'apuntara amb la vareta vaig apuntar a la bala i vaig guardar-la a la caixa.

Em va llençar un Depulso que vaig llevar-me amb un moviment de vareta.

- Un Depulso? En serio m'envies un Depulso? Lils! Ataca fort! Que ja no tenim 13 anys!

- Desmaius!

-Protego!- vaig dir, fent un moviment ràpid de vareta vaig somriure.- Vols que ataqui fort, dius?

Vaig possar-me millor la capa per poder-me moure millor.

-Anem, doncs... Cistem Aperio!- vaig dir, fent que la capsa de les bales s'obrís.- Expulso!- vaig dir, fent que el bagul es mogués cap a ella. Vaig correr una mica cap a la dreta, pensant ràpidament, ara estaria enfeinada i potser no pensava en mi.- Desmaius!

Vaig començar a esquivar bales amb facilitat, quan aleshores la Lils va enviar-me un Desmaius per la dreta. Nota Mental: No donar-li idees.
Vaig ajupir-me i aquest va anar a parar a les grades.

- Ooooh! Tremole!- vaig dir rient.

Vaig apuntar a algunes de les bales i les vaig enviar cap a ella.

- Animo linqui!- i al mateix temps que les bales anaven també el meu conjur.

-Finite Incantato! Vaig dir a una de les bales que em va venir a mi. Vaig esquivar pels péls l'Animo Linqui que em va enviar i vaig mirar al meu voltant, abans de que se m'acudís res vaig apuntar-li amb la vareta.-Impedimenta!

Pensa, pensa pensa... vaig recordar com em quedava en blanc quan estava amb el Fortin. Em vaig enfadar amb mi mateixa. Aquell, era el meu problema. Sabia encanteris, però no els utilitzava bé. Em quedava en blanc i no actuava.

-Avis!! Lapifors!!- part de l'herba i la fusta de les grades es va anar transformant en petits conills mentre uns ocells anaven apareixent.-Oppugno!!

Els ocells i els conills es varen tornar boigs. Varen anar a atacar la Sam, i just llavors em va venir una idea que, encara no se perquè, em va semblar bona, llavors.

-Bombarda Maxima!- vaig cridar, apuntant a la grada del darrere de la Sam, després vaig córrer en sentit contrari.

Vaig començar a esquivar els conjurs que me llançava, però aleshores me vaig soprendre al vore els animals apareixer del res, no imaginava que faria això...
Vaig correr cap a la granera i vaig enlairar-me apuntant als animals.

- Animo linqui! Desmaius!

Mentre estava en la granera anava esquivant les bales, quan vaig tindre una idea.

- Incendo!- vaig apuntar a les bales que van començar a cremar i anar dirigides cap ella.

Vaig quedar-me de peu en la granera, apuntant als pardals que me atacaven.

- Finite Incantatem!