Perquè els petits tresors sempre tornen. [Lils]

Li havia enviat una nota dient que quedavem davant la porta dels jardins a les 7, arribava un poc tard, vale arribava deu minuts tard, però suposava que estaria allí.
Ho havia trobat. Bé, tot havia començat feia un any o aixi, quan la Lils m’havia ensenyat una foto de quan era petita, estava ella amb els seus pares, en aquesta duia un colgant d’or amb una marieta. Collaret que m’havia dit que havia perdut, tot i que el més segur seria que l’haguera hagut de vendre, però no vaig preguntar per ell, ni varem tornar a treure el tema. L’havia buscat per les tendes de segona mà, per les joieries, fins i tot havia anat a alguna tenda d'antiguitats, per vore si estava alli, fins que feia uns mesos l’havia trobat, en una petita tenda de Londres amagada en un carreró, no hi havia dubte de que era el seu, la marieta tenia gravat per darrere el seu nom.
Tot i que no li l'havia donat abans, amb el que havia passat no em pareixia una bona época, per tant havia esperat fins el seu aniversari, fins hui.
També duia un paquet, amb una capa nova, d'aquelles que duraven anys i que tardaven molt en fer-se malbé, la seua seguia cremada des de "l'incident" al camp de Quidditch.
Al arribar vaig veure que ja estava alli, vaig guardar el paquet dins la jaqueta i viag correr a abraçar-la.

- Felicitaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaats!

Vaig abraçar amb força a la Sam, quan es va abalançar contra mi. Vaig somriure.

-Awwwww gràcieeees!!

Vaig somriure i vaig separar-me d'ella.

-18 anys! la majoria d'edat segons els muggles!

- De reees! Aniversaaaaaari feeeeeliç! Aniversaaaaaari feliç! Oooh, se m'oblidava, Slink.- un elf va apareixer davant meua amb una mini coca amb veletes.- Gracies.- vaig agafar-la i va marxar.- No se com estara de comestible, l'he fet jo amb l'ajuda de Slink.- vaig encendre les veletes.-- 18, tu, com passa el temps, eh. Per cert tinc més coses per tu.- vaig dir rient.

Vaig somriure a l'elf que va apareixer amb una coca amb veles. Vaig esperar a que la Sam encengués totes les veles i vaig soplar.

-Moltes gràcies, Slink, Sam.- vaig somriure i vaig agafar un tros de la coca, llevant una de les veles.

Vaig alçar una cella quan va dir que tenia alguna cosa més per a mi.

-Que tens, Sam?

Me la vaig mirar somrient.

- Passejem? Ens sentem en un banc? Estar aqui davant la porta dels jardins, no es un bon lloc, no creus?- vaig dir rient.

Vaig agafar un tros de coca, llevant-li abans la vela.

- Eh, doncs no esta tan malament, crec que li regalare un altre barret o un par de calcetins a Slink.

Vaig acabar-me la coca i vaig somriure-li.

-Anem a algun banc.

Vaig somriure i vaig anar amb ella, contenta.

-Va, diguem, que tens?

Vaig agafar un altre tros de coca.

Varem sentar-nos en un dels bancs.

- Doncs...-vaig traure el paquet on estava la capa.- Primer aquest, se que et feia falta, i no ho pots negar aixi que.- vaig passar-li el paquet, segur que li agradaria.

Vaig alçar una cella i vaig obrir el paquet. Vaig somriure.

-Oh, Sam... Gràcies.- Vaig treure-la.- Ja em pensava que el pròxim hivern passaria fred.- Vaig rodejar el seu coll amb el meu braç i vaig fer-li un petó a la galta.

Vaig tornar a possar bé la capa al paquet i vaig somriure-li, abans d'agafar un altre tros de coca.

Vaig somriure-li.

- Et creus que deixaria que passares fred a l'hivern? Que classe d'amiga seria?- vaig dir rient.

Vaig agafar un tros petit, l'últim, el que quedava per ella, era seua.
Vaig traure una caixeta petita de la butxaca.

- Tranquil.la, que no et vaig a demanr matrimoni.- vaig dir rient. Vaig passar-li la caixeta.- Obri-la. Crec que aço t'agradara molt més que la capa.

-No em demanaràs matrimoni? Ooooh... amb lo que jo t'estimo...- vaig riure, agafant la petita caixa.

Vaig alçar una cella, abans d'obrir-la. Tenia pinta de ser alguna cosa de joieria. Vaig obrir-la i em vaig quedar sense parla. Allà estava. La meva marieta. La marieta que els pares m'havien regalat el dia que feia quatre anys, dient-me que sempre que la portés no passaria res dolent. La mateixa marieta que la Dianne em va fer veure que havia de vendre-la, que si la veniem, amb els diners que ens donarien ens donaria per poder menjar i sopar durant uns cinc dies.

L'havia venut. Per un bon preu, la veritat. Sabia com fer per treure més diners del que val alguna cosa. Vaig mirar la marieta, impressionada. Recordava que quan em possava molt nerviosa o veia que a vegades no em sortia sola, acaronava la marieta i em sentia molt millor. Vaig recordar que, quan la vaig vendre, encara tenia aquell reflex d'anar a acaronar-la, però no la trobava.

Vaig agafar la marieta amb les meves mans i vaig girar-la. Era la meva, sense cap dubte. Duia el meu nom al darrere. Vaig mirar a la Sam, encara amb la boca oberta.

-Oh Sam... No tinc paraules...

- Jo et demanaria matrimoni, saps? Pero el Thomas i l'Erion, com que...que fariem amb ells? No ho entendrien, no creus?- vaig dir rient.

Va obrir-la, i als seus ulls ho vaig poder veure. Havia fet bé en buscar-la, no sabia molt d'ella, sols que era important. I pel que vaig veure als seus ulls, era molt més important del que pensava.

- Doncs aleshores, no digues res.- vaig dir somrient.

Vaig mirar-la a ella, i després vaig tornar a mirar la marieta.

-Com... com l'has...?

Vaig agafar el colgant i me'l vaig posar. El meu pare li havia fet un encanteri, jo encara m'enrecordava, per fer el collar més gran o més petit segons el coll de qui el portava, per que sempre quedés a prop del coll.

Vaig acariciar la marieta, amb un somriure als llavis.

-Gràcies... no saps el que significa per a mi, això...

- Com l'he trobat? Quant me parlares d'ell vaig veure que havia sigut important per tu, i que pot ser t'agradaria recuperar-lo, aixi que vaig decidir que el buscaria, que no pararia fins que el trobara.- i la recerca havia tingut exit.- No ha sigut res Lils, sols vore el que significa per tu ja em basta.

Vaig passar els dits per la pedra del banc.

- És preciosa.- vaig dir senyalant la marieta.- I no pareix que s'haja estropeat amb el temps.

Vaig saltar i vaig abraçar-la amb força, mentre una llàgrima començava a caure per la meva galta.

-Moltes gràcies.... Moltíssimes gràcies...

Vaig apartar-me d'ella i vaig acariciar la marieta, feliç.

-El meu pare me la va regalar quan feia quatre anys... em deia que sempre que la portés no passaria res dolent...

Vaig correspondre a l'abraçada.

- Et repetisc, que no ha sigut res.- vaig dir netejant-li una llagrima que queia galta avall.

Vaig mirar la marieta.

- Doncs a partir d'ara, tot anira millor. Ja veuras.- vaig dir somrient.- No deixarem...lluitarem contra els infortunis, juntes.- vaig dir mirant-la. Tenia clar que faria, i tenia clar que no em podia apartar d'ella. Que no podia apartar-me de cap d'ells.

Vaig riure i vaig llevar-me jo el rastre de la llàgrima que m'havia caigut per la galta i vaig senyalar-la amb el meu índex.

-No em tornis a fer una cosa com la que em vas fer al camp, de ser tan borde i dir-me que me'n vagi.

vaig seguir mirant-la, molt seria.

- T'ho promet.- vaig dir.- Tinc eixa part amagada de nou baix clau i espere que no torne a eixir. Pero, si més no, necesite que comprengues perque era aixi...imbecil, pero per un motiu, un motiu estupid, vale, pero un motiu.

Vaig posar-me a trencar un bri de gespa.

- Sincerament, creus que podria estar sense tu? Si amb les dos setmanes sense parlar-te ja em va costar controlar-me per no anar a buscar-te. I si torna a passar, que no crec, pero si passa, tens permis per donar-me una bufetada.- vaig dir rient.- O tancar-me en una habitació fins que se me passe.

-D'acord, ja t'ho recordaré.

Vaig acariciar la marieta i vaig agafar un altre tros de coca.

-Podria dir que aquest aniversari es un dels millors que he passat.- vaig somriure-li.- Gràcies.

- El millor? Encara faras que em pose roja.- vaig dir-li somrient.- Saps?- vaig dir mirant el jardi.- No vuic marxar d'aqui, l'any que ve...tirare molt de menys Hogwarts, vindre de visita, però no serà el mateix.

Ho havia estat pensant, i aquest era l'últim any, hi havia gent amb la que mantindria el contacte, però altres que pot ser no tornaria a vore. Que no tornaria a saber res d'ells.

Vaig mirar els jardins.

-M'he passat tota la meva vida desitjant acabar els estudis per poder anar a treballar un treball digne i poder comprar una bona casa on viure... però... No se, des que vaig decidir deixar de fer-me l'antisocial, em fa pena, deixar tot això. I... no se. La casa, i tot allò, em sembla de mentida. Espero poder entrar com a aurora el proxim any, i ja.

Vaig somriure.

-Espero que pel pròxim any tot això ja s'hagi acabat.

- L’any que ve entraras i això si, hauras d’aguantar-me, ho sent. I si necesites una casa, i ho dic totalment en serio, et vens a la meua, ma mare t’adora. Et puc dir que en totes les cartes que m’envia em pregunta sobre tu. Sincerament deuries d’enviar-li tu alguna perquè em deixe en pau.- vaig dir rient.

Vaig dirigir la meua mirada cap al castell.

- Farem que s’acabe, a més l’any que ve serem aurores, la gent deuria de tindrens por.

Vaig riure.

-A mi la teva mare també em cau molt bé. Ja li pots dir.

Vaig mirar cap on mirava i vaig veure el castell. El trobaria a faltar.

-La gent no, ells ens hauran de tenir por. No la gent.

- Li ho dire, no et preocupes.- vaig dir rient.- Ho faras? Si necesites on anar, per favor, m'ho dius.

Ells...la gent...

- Bé, si, quant deia gent em referia a gent com ells, com els gossos, com els cavallers de la Mort.- vaig continuar mirant el castell.- Farem que gent com ells desapareguen del món.

-Si, ho faré. Ja he comprovat que no dir res només em porta maldecaps. Abans creia que era el millor, que ningú es preocupés per mi, però era pitjor... El James em va deixar per això, vaig fer patir a bastanta gent.

Vaig sospirar.

-No ho tornaré a fer.

Vaig alçar una cella al que va dir.

-Ho fer que canviin.

Vaig assentir en silenci, no tornaria al tema de la cuina.

- Aixo espere.- vaig dir somrient.

Vaig recolçar el cap en el seu muscle, encara mirant el jardi.

- Aleshores si et demanara matrimoni diries que si?- vaig dir rient.