Perquè els arbres tenen tants colors?

Havia baixat a la sala en busca d'un llibre, però en compte d'un llibre havia trobat un tros de pastis en un plat...mmm...pastis i era de xocolata, aixi que vaig agafar un tros i després un altre...i vaig agafar un tros per a després, perquè sense saber el motiu m'entraren ganes d'anar a passetjar i vaig acabar al bosc...o.o
Vaig començar a caminar endinsant-me, aleshores vaig vore que anava descalça...com...com havia acabat descalça....ah clar, havia baixat a pel llibre i alli havia trobat el pastis...mmm....el pastis era de xocolata? Vaig continuar caminant i vaig donar un botet.

- Hahahahhahah, soc la Cass....soc la Cass...hahahhaha.- el que eres és idiota ¬¬

Vaig començar a riure i a donar voltes amb els braços oberts mirant al cel, fins que vaig caure a terra, tot i que no vaig deixar de riure, tot el contari, vaig començar a riure més.

- Hola bosc! Hola arbres! Hola ninfes! Hola animalons!

Em vaig quedar tombada, mirant el cel, el bosc estava tranquil...tranquil..tranqu....tran....

- haahahhahahahha.- Es pot saber que et passa? Pots parar de riure com una idiota?

Portava el bloc de dibuix sota el braç, mentre amb l'altre portava quatre llàpissos que havia arreplegat. Tenia un dia creatiu... tot i que no sabia dibuixar. Però bé, un pot intentar-ho i disfrutar en l'intent, oi?

Vaig endinsar-me una mica, no pas massa, i llavors vaig començar a sentir uns sorolls estranys. Animals? Quin tipus deuria ser? Sonava estrany... Estava a punt de fer mitja volta i tornar per on havia vingut, però llavors vaig anar-me adonant que aquell soroll era un riure. I quin riure!

Vaig acostar-m'hi a poc a poc, intentant saber qui era que s'ho estava passant tant bé rient sol, ja que no havia aconseguit escoltar cap altre veu.

Ah, mira, si també parla...!

La Sam estava al terra estirada, rient i parlant sola, saludant a les flors i als animals...

Vaig agenollar-me i vaig acostar-m'hi de quatre grapes sense fer soroll i sense que em veiés.

-Hola... sóc la fada del bosc...-vaig dir amb una veu més aguda de la normal.

Va girar-se cap a mí i no vaig poder-me estar de riure.

-Sam, què fas? -vaig demanar-li encara rient.

- La fada del bosc diu....hahahahhahaahhahahhahahhahhahhahahahha... Maaaggs!!


Em vaig mirar la Maggs i vaig intentar parar, si tu intenta, perquè va a pensar que estas boja.

- Jo? Hehe...jo...jo anava a per un llibre i he vist un pastis, que pastis i he vingut a passetjar...vols hehhehe.....- vaig traure una bolseta amb el tros de pastis que em quedava.- Vols un tros? Està....genial!

Vaig mirar les flors.

- Has vist quines flors taaaaan boniques! I taaaaan brillants! I el cel? Has vist quin cel?

Vaig començar a riure amb ella, mirant-la amb una cara de jo-no-se-tu-però-no-se-què-tens .

-Pastís? -vaig dir, després d'haver escoltat la història tota interessada. -De què és? O sigui, porta alguna cosa més, no, a part de xocolata?

Vaig rapinyar-ni un trosset petit petit per provar-lo. No era tan dolent.

-Mmm.. està molt bo, d'on l'has tret?

Vaig estirar-me al seu costat, mirant el cel i les flors. Vaig arrencar-ne un parell i li vaig deixar sobre els cabells.

-Sí, sí, són maques, però jo el cel.. el veig bastant igual... -vaig dir rient.

- Soc una ninfaaaaaaaaaaaaaaa..... soc una ninfaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. Doncs allí, aci, en la sala comuna estava damunt la taula, en un platet molt bonic, doncs he preguntat i com no era de ningú, doncs per a sam ^^ Agafa el que vuigues, si és de xocolata, crec.

Vaig mirar el cel i aleshores o.o

- Hahahahahahaha...mira, mira un arbre amb arrels en vegada de fulles.- vaig senyalar-lo.- Alli dalt! Miraaaa!

Vaig agafar unes flors i les vaig deixar també sobre el seu cabell.

- Ara totes dues som nimfes ^^

Vaig guardar-me la bolseta amb el tros de pastis a la butxaca. Tu segueix aixi, que la Maggs va a pensar que estas boja, bé ella i qui et vegi.

-Mmm... doncs me'n deixaries un trosset més? -vaig dir-li com qui no vol la cosa. - Jo també vull veure-ho...-vaig dir fent morros i com si somiqués.

Va tornar a treure la bosseta, com recelosa perquè li pogués prendre tot sencer, i n'hi vaig agafar una mica, no pas gaire, però suficient per saber si allò era el que li provocava tot això o si era una altre cosa, ja que jo... bé, volia provar-ho, perquè no admetre-ho.

Vaig arrencar unes floretes més, i li vaig començar a decorar l'uniforme, amb formes.

-T'agradaria que et coronés Ninfa reina? -vaig dir tot començant a trenar les petites flors que hi havia per allà per fer una corona. O almenys alguna cosa que s'hi assemblés. Vaig començar a riure al veure el que m'estava sortint. -És tot el que puc fer! -vaig dir-li posant-li al cap un embolic d'herbes i flors, i jo que no podia parar de riure al veure-li. -Home, estàs guapa...!


Em notava tranquil·lament aliena de l'entorn... Era el pastís? Tot i que potser eren imaginacions meves... Vaja, que sí, que segurament.

Vaig guardar la bossa, havia de traure més, estava booo, segur que a la gent li agradava a qui... a qui.....

- Bo a que si? A que si? Li demanare la receta a qui l’hagi fet.

Em va posar flors al cap...

- Hahahahahhahah.....soc un matorral! Però no t’ha eixit malament.- vaig posar-me la corona bé.- Em quedare la corona...Soc la nova nimfa reina i les flors són les meues...les meues..haahahhahahhahahhahah un pardal amb un ala blanca! Les meues amigues.... i aquest bosc...aquest bosc...que silenciooooooooos! Bosc! Bosc! I tu? Tu també ets una nimfaa!- vaig xocar la mà amb ella.

-Però... ja ho saps, tu, qui l'ha fet? -vaig dir rient i estirant-me al terra i mirant els brins d'herba que em quedaven més a prop. -I quan sàpiga que has sigut tu qui li ha agafat...!-vaig posar-me a riure encara més, deixant-me portar. -Diga-li que... que es faci pastisser i que ens els vengui ben barats... i sinó, em dius qui és i... i ja li dic jo! -vaig dir-li mirant-nos, i vam començar a riure les dues. -M'encaaaantaaaa riure...


-Oooh! És veritat....! Doncs... home, això et servirà perquè els humans no et trobin... perquè les ninfes s'hn d'amagar..! -vaig dir-li amb veu baixa, xiuxiuejant.

- És veritat, pot ser s'enfadaaa, ja que esta taan bo! Però dona igual si se qui és li ho preguntare, i li dire que ens faça més que està molt bo! Pot ser els ven, doncs si ho fa li comprare un....hahahahha....riure és...és....no se que anava a dir...hahahahah, sa...riure és sa ahhahaha....Podre amagar-me i no ens trobaran..lalalalalla

Vaig començar a redolar per l'herba fins que vaig xocar amb la Maggs.

- Un accideeeent! Un accideent! Ninooninooo! hahahahahahahahahahaha

-Potser s'enfada, però... val la peenaaa-vaig dir deixant-me anar enrere de cop i movent els braços per el terra tranquilament, rient. -Sí, sí... hahahaha...

Vaig tancar els ulls mentre giravoltava pel terra deixant-me portar.

-Des de quan tinc les parpelles liles fluo... -vaig dir quan vam xocar. Vaja, que les dues estavem per allà rodolant.. quin espectacle! - Hahahahahahaa..! AAAAiiii la camaaaaa! -vaig dir rient sense parar mentre m'assenyalava el colze. -La camaaaaaaa! Vull dir el braaaaç! hahahahahahaa! On és l'ambu...l'ambulància? hahahaha

- Les tens liles! Uaaau! Que guay! L'ambulanciaa? Ninooninoooo! hahahahahhahahha

Vaig continuar redolant.

- El braç o la cama? La cama o el braç? Lalalala! Doncs....doncs hauras d'anar a la infermeriaaaa, o si no doncs rodaaaaaaaar!

-Doncs rodeeeeem! -vaig dir tornant a rodar fins que em vaig menjar un arbre amb la panxa. -Ough! Hahahahahahahaaa-Vaig començar a riure al adonar-me'n, i vaig aixecar-me per anar caminant fins al lloc on érem abans. Bé, dic caminant, però també podria dir saltant o ballant. I llavors vaig veure el bloc de dibuix.

-Saps què tinc aquíiii? -vaig demanar-li rient, un com havent agafat el bloc i haver-me'l amagat a l'esquena amb un gest ràpid. -Tatxaaaaaan! I tatxaaaaaaaant! -vaig dir al treure els llapissos. -Et dibuixo, vaal? Estigues bastaant quieta. -vaig ordenar-li rient.

Vaig assentar-me al terra creuant les cames i fent un posat de professional, i vaig començar a dibuixar-la.

-Sort que no t'assembles al que estic dibuixant...! -vaig engegar, petant-me de riure.

- Hahahahahahahahahahahahahaha....segur que és moooolt més guapa que jo.- vaig dir rient.

Vaig alçar-me de terra i vaig començar a donar voltes i voltes amb els braços estirats i rient sense parar.

- Saaaaps? Aço és molt divertit!- fins que vaig tornar a caure a terra rient.- hahaha i com va el meu altre jo de paper?

- Stop! Oh yes, wait a minute Mr. Postman...!

Anava canturrejant mentre vorejava el bosc, buscant unes floretes blanques. Feia dies que a l'esquirolet sense nom li feia mal la pota, encara no del tot recuperada, i volia fer-li una pomada calmant. Però, per a això, necessitava les floretes.

De cop, però, vaig sentir unes veus que venien de dintre el bosc. Eren la Sam i la Maggie... Ja hi tornem, vaig pensar mentre m'endinsava jo també per treure-les d'allà. Per alguna cosa es diu Bosc Prohibit, per l'amor de Déu!

Vaig sentir que algú venia.

- Eriiiiiiiiiin!- vaig alçar-me de terra i li vaig donar una abraçada. Sam...comportat ho notara...i si...i si... Vaig treure la bolseta de la butxaca.- Com va? Que fas al bosc.

Em va mirar amb una cara...o simplement alucinava.

- Vols pastis? Estaaa bonissim!

-Té raó-vaig dir girant-me cap a l'Erin i posant cara a bona nena.-Prova'l i vine a riure amb nosaltres! Està boníssim...

Vaig llençar el bloc un tros enllà, i em vaig posar a riure perquè havia anat un pèl lluny. Baah.

- Eh... no, gràcies, Sam - Però què els hi ha agafat? o.ô - No em vé de gust, en sèrio. Maggs, de veritat, tu també? - vaig fer un sospir, mirant-la.

Ara havia de trobar la forma de treure-les d'allà... I saber què els hi passava.

Em vaig mirar l'Erin rient.

- Vaaaa! Si esta bonissim!- vaig traure el que quedava de la bossa i li ho vaig possar en la ma, aix`o si, intentatnt no riure.- Prova-ho, per favor, no et demanre res més.- vaig posar cara de pena.

Oh, mare meva, tanta història per un pastís?

- Vinga, va - vaig dir - un trosset. Però de vritat, no tinc gana - vaig dir, i vaig agafar un trosset petit (NA: He posat prou èmfasi? ^^). Me'l vaig dur a la boca. Sabia estrany, bo, però... estrany. Vaig guardar la resta per llençar-lo després.

- Apa, per què no anem a dintre el castell? Fa fred, aquí! - vaig dir, una mica més alegrement de l'estrictament necessari. Què em passava?

- L’has provaaat!- vaig anar a per el bloc de dibuix de Maggs i vaig mirar el dibuix.- Hahahahahaha, crec que tinc un nas un poc massa...hmm...un poc massa gran? Hahahaha

L’Erin deia que marxarem.

- I tuuu? I tuuu que feies aquii?