Coneixent-nos una mica millor (entre arbres frondosos i espècies desconegudes)

[OFF: ni **** idea de què posar al títol, sorry ^^']

Havia convençut a l'Agatha Black (o m'havia convençut ella a mi? Vaja, és igual xD) per anar a explorar una mica al Bosc Prohibit. Anàvem parlant de criatures màgiques quan finalment hi vam arribar. Ens vam aturar els dos just allà on començava el límit del Bosc. Érem valents, d'acord, però és que el Bosc Prohibit sempre imposa el respecte que tenen aquells llocs misteriosos i prohibits.

- Què som-hi? - vaig preguntar-li - Diria allò de "les dames primer", però si tens por... Puc passar davant jo i anar obrint-te camí!

Vaig somriure. Segur que no li faria gens de gràcia que insinués que ella podia tenir por d'alguna cosa.

Vam arribar al bosc prohibit. Era gairebé fosc, però la foscor d'allà dins no era la simple absència de llum. Era foscor de l'autèntica, la que fa venir esgarrifances, la que et fa imaginar que hi ha monstres al teu voltant. Érem al lloc prohibit per excel·lència, ens podia passar qualsevol cosa. Se'm van posar els pèls de punta, com sempre que havia anat allí.

"Mola"

El Chuck va dirigir-me un comentaria força masclista, tot i que tenia clar que només era per picar-me. Li vaig adreçar una Mirada. Amb majúscula.

- Observa i aprèn, xaval - vaig dir amb rintintin, i em vaig internar al bosc-. Prepareu-vos homes-llop! -vaig afegir, de cara al bosc-. No sabeu a qui us enfronteu!

L'Agatha em feia molta gràcia. Sabia que s'havia picat pel comentari que li havia fet, així que va entrar primer ella al bosc, cridant ben fort, després de fussilar-me amb la mirada.

- Ei, espera'm! - vaig cridar-li, perquè ja m'estava deixant darrere. Vam anar avançant, amb pas lleuger. Se la veia segura, còmoda. - Qualsevol diria que aquest és el teu espai natural! Sembla que estiguis a la saleta de casa teva! - vaig dir-li.

Aleshores, un parell de metres més enllà, vaig entrebancar-me amb una arrel d'arbre que sobresortia i que no havia vist, perquè la mirava a ella. PATAPLAM!! Al terra! "Genial" vaig pensar, mentre ella es feia un fart de riure.

Just quan em vaig donar la volta per veure si em seguia, el Chuck se la fotre amb una soca. No vaig poder reprimir el riure.

- Hahahaha!

Em vaig acostar cap on era per veure si s'havia fet mal, tot i que sense dissimular el riure.

- Estàs bé? - li vaig preguntar encara amb un somriure als llavis. Després vaig pensar que potser se sentia una mica incòmode-. Fem un cosa, quan sortim del bosc farem veure que això no ha passat, et sembla? La condició és que em burñaré de tu durant tota la passejada. XD