Pensant en el millor lloc per fer-ho.

"Per això no podem ser amics, Lily... Per això. Per això..."

Vaig creuar els meus braços. Després de molt pensar-ho vaig decidir que perseguint el James no treuria res, es a dir, ara ell no volia ni parlar amb mi. No estava enfadat, o jo no el veia enfadat, era més... com si estigués enfadat amb si mateix.

Difícil d'explicar.

"Per això no podem ser amics, Lily... Per això. Per això"

No ho entenia. Li havia donat voltes tota la tarda, i seguia sense entendre-ho. no m'havia topat amb cap amic més, i milor. Ara no volia abraçades ni res. Estava... en shock. No soc tonta, i entenc que el "això" es referia a quan havia quedat inconscient.

Llavors... Significava que ho havia fet jo? Que per culpa meva s'havia quedat inconscient?

Com?

Segurament no era normal que estigués a un racó de la biblioteca, sense llibres ni res, tan sols pensant. No estudiava, pero sabia que si sortia d'allà no podria pensar. Aquell era el millor lloc per fer-ho, una sala plena de llibres i un silenci que ho omplia tot. així si es podia pensar bé...

- Ei, Bell! -la vaig saludar, quan passava per allà per buscar alguna coseta per llegir mentre anava a prendre el sol-. Què tal? M'havien dit que eres a St Mungo, ja et trobes millor?

No la coneixia gaire, només del camp de quidditch. Era bona encistelladora... a part d'això, no en sabia gaire més. Però era amiga de l'Agatha, de l'Erin, de la Georgia, de l'Emily... o sigui que havia de ser bona gent.

- T'importa si sec? - vai dir assenyalant el lloc buit de davant seu.

-Vimes! Si, bé... Sí, de moment si em trobo millor.

No el conexia molt, la veritat era aquella. Encistellador de Hufflepuff. Això era el que sabia d'ell. I que era amic dels meus amics. Res més...

-No, millor. Estava pensant massa i m'estava fent paranoies.- Si? Segur que només eren paranoies?- Com et va? Què ha passat aquests dies?

Vaig mirar al meu voltant amb un somriure còmplice.

- Com que et veig decaiguda... vols sentir una xafarderia de les bones? -vaig dir mig-rient i abaixant la veu mentre seia davant d'ella-. Coneixes més o menys la gent d'Slytherin? És que és molt bona, aquesta. Saps qui és l'Ursula Black, no? La cosina malèfica de l'Agatha... doncs es veu que el seu nòvio, el Foster, li ha posat les banyes amb, i agafa't que aquí ve la part bona, la Possesseur, la millor amiga de la Black!

Vaig posar cara de "Cómo-te-quedas-?".

- I, segons he sentit, el millor de tot és que la Black els va pillar! Oh, és tan bo! Fa dies que no se li veu el pèl a la Possesseur... potser la Black l'ha matat i n'ha llançat els trossets al Llac Negre!

Vaig alçar una cella. Xafarderia? Podia escoltar, normalment no els hi donava molta bola, pero... per que no? a més, veure com el James es quedava inconscient i la idea de que havia estat per culpa meva m'angoixava, el millor era no pensar-hi.

Vaig seguir el que em deia. Vaig asentir quan em va demanar per el Slytherins i quan em va demanar per l'Ursula, i després em vaig quedar de pedra. Va, que jo savia que les Sly tenien una fama de putes que no s'ho aguantaven ni elles... però fer-li això a una amiga... no te preu.

-Mare meva.- vaig dir.- No m'ho puc creure... Pobre Ursula, no?

- Pobra Ursula? -vaig repetir alçant les celles-. Si fos qualsevol altra, sí, pobra. Però l'Ursula? Que es foti, per racista subnormal. Ja li està bé, home!

Em vaig tirar enrere encongint-me d'espatlles.

- Per mi ja la poden donar pel cul, sincerament.

Recordava massa "sang-de-fang" de a seva boca com per sentir-ne cap compassió.

- I després em neguen la meva teoria del karma... cria corbs, que et trauràn els ulls!

-Bé, no la conec, no puc opinar. Només he sentit coses que ha fet, odiar fills de muggles i coses així, però no se, tothom es mereix una mica de compassió, no?

Pot ser tenia raó, pot ser no. Jo era més de no jutgar fins que es demostri el contrari, així que...

-Pot ser tens raó, no ho se, això de l'amor es dolorós.

- Tothom es mereix una mica de compassió? Haha, que no et senti l'Agatha!

Me la vaig mirar i vaig deixar estar el meu somriure burleta. No em coneixia gaire, i tampoc volia que pensés que era mala gent pel fet d'estar parlant malament dels Slytherin.

- I com és que vas ahaver de marxar a Sant Mungo? Què tenies? -vaig preguntar innocentment per canviar de tema. M'havien dit que havia hagut de marxar, però no sabia per què-. Eta vas trencar algun os entrenant a quiccitch? Jo em vaig trencar una cama el curs passat i ara he de repetir perquè em vaig perdre mig curs...

Vaig posar-me una mica nerviosa quan va tornar al tema de Sant Mungo, no m'agradava parlar molt de la meva malaltia, de fet, feia veure que no en tenia cap. Ningú ho savia, només l'Agatha i el James. Merda, ja havia tornat a pensar en el James...

-Bé... vaig caure de l'escombra i com tosia molt i no semblava que em poguessin ajudar aqui em van dur de nou... dic que em van dur a St. Mungo.

"Bravo, Lily"

-al menys tenia dolços que l'agatha m'havia donat xD el menjar de St. Mungo no es molt bo.

- A mi m'ho dius! -vaig exclamar amb un somriure-. Tot el maleït primer trimestre amb la cama enguixada enlaire... i menjant allà... és una porqueria. Per què a tots els hospitals fan un menjar tant dolent? O sigui, tant els hi costa contractar elfs domèstics? Jo crec que n'han de tenir, però com és que aquells cuinen tan malament? És que els agafen malalts, també, per treballar en un hospital, o com?

Vaig fer un sospir. Amb el que m'agradava a mi endrapar...! El tema del menjar hospitalari em treia de polleguera.

-Menys mal que aquí fan el menjar tant bo... tot i que ara les amanides d'estiu i tot això... trobo a faltar el menjar pesat de l'hivern... tu no? Els gall dindi rosits, els pollastres rellenats, les patates al caliu que deixaven a la sala comuna per abans d'anar a dormir... Ara em sento com un conill amb tanta amanida dels nassos ¬¬. Que jo faig esport, gent, m'he d'alimentar bé...!

Vaig riure sense poder-ho evitar. tenia tota la raó del mon.

-Jo tampoc ho entenc... I els pastissos de Halloween? Jo a Halloween es el dia que millor m'alimento. Eh... que jo també faig esport, no ho oblidis.- vaig riure de nou.

Vaig sospirar i vaig mirar la biblioteca que estava en silenci.

-Que cercaves?

- No ho sé, alguna cosa lleugera per llegir. per aquí sé que hi ha una secció muggle, però la majoria de llibres que hi ha són clàssics... i no són gaire lleugers, saps? Vull dir...

Vaig anar cap allà, em vaig tapar els ulls i vaig agafar un llibre a l'atzar. pesava un munt. Em vaig mirar i li vaig ensenyar a la Lily.

Guerra i Pau

- No sé si m'explico... Algun clàssic que sigui entretingut i fàcil de llegir?

L'últim cop que li vaig demanar això mateix a l'Agatha em va endinyar el Hamlet. A ella li agradava, molt bé, però escolta... que no era plan...

-No sabria dir-te... un Ravenclaw t'ajudaria més ara mateix.-Vaig somriure.

Vaig aixecar-me i vaig anar a les seccions màgiques. Recordava que feia uns mesos buscava informació sobre els metamorfomags, per saber més sobre aquell estrany do que poseia.

Vaig aturar-me en sec en llegir "Legiliments", pero després vaig tornar a la taula, sense entendre encara res.

-No se, ara estic una mica espesa.

Vaig entrar caminant a la biblioteca, buscant la meva germana. Havia passejat pels jardins i no l'havia vista; esperava que no fos a la sala comuna, allà no teia permís per entrar-hi. Acabava de deixar la feina, empaquetar les poques coses que teníem a casa i havia aparès a Hogsmeade decidia. La meva germana estava malalta i jo havia se allà amb ella. Punt. De moment tenia feina per l'estiu. Al setembre... ja veuríem.

La vaig veure asseguda en una taula parlant amb un noi. Esperava que no fos el James! A aquell sí que tenia ganes de dir-li quatre coses...

No l'era. Era de Hufflepuff, la Lily m'havia dit que el James anava a Ravenclaw. Llàstima.

Vaig acostar-me cap a la taula per darrere la Lily i li vaig tapar els ulls amb les mans.

De cop tot es va fer fosc. Algú em tapava els ulls amb les mans.

-Eh!- em vaig queixar. Sabia que no era el Vimes, ell estava davant meu. Qui em faria una broma així?-Agatha? Wendy?- no se m'acudia ningú més que em pogués fer allò. Vaig llevar les mans que em tapaven els ulls i em vaig girar.

Vale, primer vaig pensar que m'havia confós i que tenia greus problemes amb la vista, després vaig veure que no, que era allà. La vaig mirar uns segons sense saber com reaccionar.

-Dianne? Què...?

Vaig somriure. La Lily no entenia res.

- A la merda les marmites, a la merda el pis.

Em vaig asseure al seu costat, encara somrient.

- On he d'estar és aquí amb tu.

No vaig dir res més; sabia que la Lily no volia que s'escampès tot el rotllo del càncer, i no em sonava que aquell noi fos gaire íntim d'ella.

- De moment aquest estiu seré aquí de monitora. Després... ja ho veurem, però buscaré feina per Hogsmeade. Potser en algun lloc on m'hi pugui quedar a dormir per les nits.

Me la vaig mirar amb una mica de por. No li havia consultat res. M'havia llevat amb els cables creuats, i havia anar així.

- No em renyis, siusplau. Porto un dia dur.

-Pero...

Me la vaig mirar sense entendre res. Ho havia deixat tot per estar amb mi.

-No et renyiré.- vaig mirarla, encara amb el shock de veure-la a Hogwarts.- Però m'ho podies haver demanat, no?

Vaig abraçar-la fort. L'entenia, jo tampoc tenia un bon dia.

Va arribar una noia. Tenia els mateixos ulls que la Lily. S'assemblaven força, de fet. Pel que em va semblar, devien ser germanes. Llavors es van abraçar.

"Ui, moment íntim"

- Ehem... -vaig fe runa mica reticent-. Jo si no us fa res vaig tirant, eh?

Li vaig tornar l'abraçada contenta de poder fer-li. Em sabia molt greu tot el que estava passant, pobreta... la meva nena. Però ens en sortiríem Havíem sobreviscut a les bone si a les dolentes; ho seguiríem fent.

- Gràcies li vaig dir.

Aleshores vaig veure que el noi tenia intenció de marxar. Pobre, s'havia quedat enmig.

- Et pots quedar, si vols... -vaig dir, com consultant-li a la Lily-. Em dic Dianne. Sóc la germana de la Lilian. Enacantada -vaig dir estenent-li la mà.

Vaig somriure a la Di quan em va donar les gràcies. Llavors vaig veure que el Saul es sentia incómode, el pobre. Vaig somriure a la meva germana.

-Es clar que es pot quedar. Ell es en Saul Vimes, alumne de setè de Hufflepuff... encistellador.- vaig dir tot el que sabia d'ell i li vaig somriure.-No t'en vagis que encara no has trobat lectura!

- Cert - vaig dir amb un somriure i li vaig encaixar la mà a la Dianne-. Mira, potser la teva germana em pot ajudar... Mira, aquesta és la secció muggle, però només hi ha clàssic, i jo voldria alguna cosa així lleugereta... alguna idea?

- Quidditch, eh? - vaig somriure.

Ja se li veia la planta d'entrenar.

- Jo últimament llegeixo poemes de la Sylvia Plath. M'hi veig molt reflectida amb l'estat d'ànim. Es va suicidar. Va ficar el cap al forn.

Vaig veure la cara que posaven tots dos.

- Però suposo que tu voldràs alguna cosa més alegre -vaig dir de seguida-. T'agrada el teatre? Busca l'apartat de teatre grec. Aristòfanes. N'havia llegit alguns seus quan era més joveneta... mira a veure si hi ha Lisístrata. És es el que més m'agradava.

-...

Vale "Vigilar que la Dianne no fiqui el cap al forn" Apuntat!

Per sort la meva germana es va adonar del que acabava de dir i va cambiar de tema. Mentre la Di parlava amb el Saul, vaig tornar a la secció dels llibres i vaig agafar el de Legiliments, amagant-lo baix la capa, després vaig tornar i vaig possar la meva millor cara de no haver trencat cap plat.

-Ja heu trobat el llibre?

Vaig buscar pels prestatges, resseguint amb el dit el llom dels llibres... Aristòfanes... allà! Els núvols... Els ocells... Les granotes... Lisístrata! Meu!

Era un llibre primet amb cobertes de color taronja. No semblava gaire espès. A més, el teatre es llegia ràpid.

- Però... -vaig dir no gaire convençut-. Això va ser escrit abans de Crist... perquè ens entenguem. Vull dir... segur que ho entendré? Sgur que és divertit? O.o?

Vaug somriure i vaig assentir amb el cap.

- Confia en mi. És una obra antibel·licista. Un grup de dones decideix que la millor manera d'acabar amb la guerra del Pel·loponnès és l'abstinència sexual. O sigui que deicideixen deixar-los a dues veles fins que no es retirin de les armes.

Vaig riure.

- Imagina't si riuràs o no.