El millor regal que l'Agatha pot fer

M'havia costat la vida arribar al departament de bruixijustícia. La Conselleria era enorme, i no hi havia estat mai abans. Però era per una bona causa. Vaig dirigir-me a la porta del que semblava ser la totalitat del departament, i vaig fer-hi tres trucs.

"Déu, si sents compassió per mi i com de cansat estic... envia'm un senyal!"

Toc, toc, toc!

"Ooooh! Gràcies, Déu, gràcies!"

Encara agraïnt a Déu la seva compassió, vaig deixar la ploma al tinter, vaig estirar-me i vaig fer una última mirada als disset expedients abans d'anar a obrir la porta.

El que m'hi vaig trobar em va sorprendre. Era una noia de hogwarts... Una noia de qui havia sentit a parlar: l'Agatha Black. Mai no hi havia arribat a parlar, però l'havia vist per la sala comuna quan encara anava a Hogwarts. Sabia sobre la seva família... hauria passat alguna cosa? La noia semblava feliç, però...

Vaig fer-li un somriure.

- Passa... Agatha, oi?- vaig dir-li mentre tancava la porta i la convidava a seure- Què et porta per aquí?

- Eiiiii! Tu eres de Gryffindor! - vaig exclamar en veure una cara coneguda, tot i que no recordava el nom del noi-. Fantàstic, així em podràs fer preu d'amiga, eh? - vaig dir sense pèl a la llengua, perquè la veritat és que no tenia ni idea de si el que volia fer era gaire car.

Vaig passar i em vaig asseure a la taula.

- No vegis com et cuides, eh? - vaig dir observant al meu voltant-. Escolta, vinc per fer-li un regal a un amic. O sigui que el que vull m'ho posaràs dins un sobre amb un llacet. Oi que emboliqueu per a regal? ^^

OFF: Erin, demà t'envio un MP amb tots els detalls! XD. Tu ves ocntestant!

- Ara que ho dius, sí que és probable que anés a Gryffindor...- vaig riure- Ja veurem, ja veurem, amb això del preu. No t'adelantis- vaig dir-li amb un somriure mentrre ella s'asseia- hahhahaha, la veritat és que això de ser l'únic advocat de la conselleria proporciona força espai- vaig comentar tot rient.

Em va explicar que venia per a fer un regal.

- Doncs no, no emboliquem per regal - vaig dir- però en fi... sent alumna de Hogwarts, i a més sent de Gryffindor... Crec que puc aprofitar les garlandes de nadal- vaig veure la mirada que em feia- O robal's-hi una cinta als de manteniment...

Vaig acomodar-me a la cadira i vaig apartar els expedients (Gràcies, Déu, Gràcies ), agafant un pergamí en blanc i la ploma.

- I digue'm... De què tracta, aquest regal?

- Doncs mira - vaig dir rebuscant a la bossa que duia i finalment en vaig treure un pergamí-. Volia fer un document legal amb el qual em vegi obligada a complir una sèrie de normes... com una mena de contracte, però sense cobrar, ni res d'això... bé, és per un amic que aviat faran professor de Hogwarts. I he pensat, què voldria tot professor de Hogwarts? I se m'ha acudit: això!

Li vaig donar el pergamí perquè s'ho llegís.

- El que passa és que jo no hi entenc d'escriptura jurídica, per això necessito la seva ajuda. Això és el que m'agradaria que digués el document, però amb paraules tècniques de les seves... i que després m'ho signés vostè, el Conseller, jo o el que faci falta perquè es pugui considerar una declaració legal.

(OFF: Vale, ara mira't els MP's)

Vaig escoltar atentament fins que va acabar. Llavors, la noia em va allargar un pergamí.

Només la primera ullada em va sevir per petar-me de riure. Vaig aguantar-me com vaig poder, i me'l vaig llegir amb atenció.

- Està bé- vaig dir quan vaig acabar- s'ha de dir, senyoreta, que si fos el seu amic professor estaria molt, molt content de tenir aquest document. Tinc la impressió que el noi se l'emmarcarà i el penjarà a l'habitació- vaig bromejar.

Li vaig fer una última ullada, revisant com s'hauria de redactar un document com aquest.

- La veritat, crec que el document impactaria més en el seu llenguatge original. Però és clar, no és possible. Està bé, Agatha- vaig dir- Em posaré amb això ara mateix (amb això i tot el que vulguis, qualsevol cosa que em lliuri dels disset expedients del Rodlel em serveiiix! ). Probablement en tindré prou amb una hora, no és res gaire complicat. Es pot estar per aquí, si vol, i ho firma directament, o puc enviar-li-ho per mussol indicant-l'hi ha de firmar. Com que no és res especialment important, només cal que ho signem vostès dos i jo... Et sembla bé?- vig preguntar amb un somriure.

- Genial ^^- li vaig contestar-. Crec que preferixo deixar-ho a les teves mans i ja m'ho enviaràs per mussol. I la factura. Moltes gràcies!

Em vaig alçar i vaig marxar del despatx satisfeta.

Vaig fer-li un somriure i vaig anar a obrir-li la porta.

- Està bé, doncs. T'ho enviaré per mussol- vaig dir- Per la factura... No et preocupis. Ja que sóc el cap del buffet i la totalitat d'aquest, la veritat és que em paguen molt bé. I, ja que m'has fet el favor de tenir-me apartat durant unes hores de disset expedients d'un psicòpata que es creia el nou senyor de les forces del mal, crec que et puc rebaixar el preu a absolutament res

La noia va començar a sortir.

- Apa, doncs. Adéu, Agatha. Torna quan vulguis a distreure'm de la feina pesada!- vaig dir amb un somriure- Ah, per cert- vaig afegir- moltes felicitats al teu amic professor de part meva! Estic segur que li agradarà el regal!

Finalment (I tot i que no volia perquè significaria tornar a la pesada i avorrida feina) l'Agatha va marxar. Després de fer un sospir de pesament, vaig tancar la porta i em vaig posar mans a l'obra.

"Déu em salvi del que em queda de dia..."

[Tema Tancat]