Les fotografies potser surten millor des de les altures.

Vaig mirar-me l'arbre un altre pic. Va, no podia ser molt difícil pujar aquell arbre. Perquè m'estava costant tant? Seria fàcil, i tindria fotografies diferents a les d'ara.

-Va, Juno.

Vaig agafar-me a les branques més baixes de l'arbre i vaig començar a pujar. Poc a poc... Pero no, vaig baixar de nou, morta de por. Només havia estat un metre, però m'havia marejat. Millor no, les fotos tampoc eren tan dolentes...

El Summer m'havia fet entendre que també volia jugar, jo se que ell m'ho havia dit, ho sabia, ho notava. Wen estava fent deures, no se que de runes, bé, doncs jo m'avorrisc i me'n vaig a fer una volta.
Abans d'eixir per la porta, Wen em posa algo al coll, no se que és, però al principi pica i fa olor a menta.
Isc corrent i aleshores veig a un alumne jugant amb algo redó.

- Ooooooooooh! És una pilota? És una pilota!

La persona diu alguna cosa que no entenc i m'aparta amb el meu, tss. Continue corrent, algú diu algo de mono, soc jo, és clar. Cregut. Ja, però es refereix a mi.
Isc al jardi i correc darrere d'un dels pardals.

- Vine, vineeee!

Eeeeh! però et pots estar quet!!

Sento un lladruc i em giro, sorpresa. Tardo uns segons en veure qui és, i uns dos més en recordar-lo.

-Ets una altra vegada tu!- li dic, feia temps que no el veia.- No t'he tornat a veure! Eh, aquesta vegada tens collar!

Vaig cap a ell i em llepa la cara. L'aparto, rient, i miro el collar.

-Summer?

Aleshores veig la xica de l'altre cop...com es deia JAnn, és diu Ann. Si veu si.

- Aaaaaaaaaaaaan!

Assentisc quant em diu pel nom.

- Si soc Summer! A que mola el meu collaaaar!

Em tire damunt seua i menege la cua contenta, que guaaay! Quant de temps sense veure-laa! I duu la...Camera, eso!

-Summer!- dic, quan se'm tira al damunt.- Summer! Ei!

Ric, intentant llevar-me-la del damunt.

-Summer, deixa'm anar!

Quan aconsegueixo llevar-me-la del damunt no puc evitar quedar-me mirant com la seva cua es mou d'un costat a l'altre, contenta.

-I com de costum, no tens el teu amo per aqui...

Em quede sentada movent la cua mentres la mire.

- Ann, Ann, Ann! Guaay!

Rodole per terra, amb neu molava més, sense neu...bé també mola.

- Juguem? Correm? Passegem?

Done un bot i continue movent la cua, uoooh!

- Pilota!

Li lladre i començe a correr, tire enrere, li lladre i torne cap endavant.

- Vine, pilotaa!

-Què vols?

Vaig cap on m'indica, mentre ella segueix corrent i lladrant-me, com dient-me que vagi més de pressa.

-Ja vaig, ja vaig... que vols?

L'acompanyo fins un arbre, on comença a escarbar.

-Què hi ha? Un os?

- No, no! Pilotaa!

La última vegada la vaig guardar aci, jugava i la vaig enterrar per no perdre-la. I estaa!

- Pilota! Pilota!

L'agafe i la deixe als peus de l'Ann.

- Juguem? Juguem? Em tires la pilota?

Somric a l'Ann, que guaaay! Em tirarà la pilota? La tirarà? Jugarà amb mi? Si? Si?

Veig com treu la pilota i me l'ensenya, després em mira, i els seus ulls brillen amb intensitat, i la seva cua es mou molt més ràpid. Somric.

-Aaaah... això és el que volies...

Li agafo la pilota i veig com la segueix amb la mirada. Pel que sembla, no pot pensar en fer altra cosa que jugar, aquest gos.

-Va, prepara't, que la llanço!

Aleshores l'agafa i la mou, uooooh, això vol dir que la va a llançar, la va a llançaaaaar!

- Sii!

La continua movent i aleshores la llança.

- Pilotaaaaaa!

Vaig donant bots i corrent per la pilota i l'agafe, la llançe i la torne agafar, després torne amb l'Ann i la deixe als seus peus, li done amb el musell, em tombe i m'alçe, mire la pilota.

Ric i li acarono el cap. Summer... m'agradava el nom, era divertit per a un gos. Agafo la pilota i veig com es queda al terra, aixecant la part trasera, com si esperés pacientment que li llancés la pilota.

-Vine, va.- Dic, corrent una mica amb la pilota.- Vols que te la llanci? Va, te la llançaré!

Li faig el gest de llançar-li la pilota i després m'amago, somrient. A veure si em trobava...

I em llança la pilota vaig corrent a buscar-la però espera, no està la pilota. Torne enrere i...on està? Si estava aci?

- On estas?

Comence a buscar, i aleshores l'olore! I ja se on està. Vaig corrent i la veig darrere l'arbre.

- Estaves aci! Estaves aci! Te trobat! Te trobat!

Menege la cua i em tire damunt seua, no havia sigut tan difícil! Però que divertit! Tiraria ara la pilota? Ooh, també podria correr i aixi la perseguiria! Que divertit!

-Ei, quin bon olfacte! -Li dic, rient.- Va, ara si la llanço!

Agafo la pilota i la llanço ben lluny, rient, i veig com corre cap a la pilota.

Somric, ara si coorreria i m'amagaria millor. Corria i vaig veure un dels arbres. Oh, aquest semblava molt més fàcil de pujar que el primer. Podria intentar-ho. Vaig agafar-me a les rames més baixes i vaig fer un esforç. Sí, era més fàcil. De seguida vaig ser al damunt d'una de les rames, i vaig pujar a la seguent. Val, aqui em quedava, que m'havia agafat una mica de vertígen...

Vaig corrent per la pilota i abans que caiga més enllà l'agafe, que guay!

- La tinc! La tinc! Uooh! On estas?

S'havia tornat a amagar! L'havia de tornar a trobar! Em quede parada i olore...a veure, a veure, per allà! Deixe la pilota a terra.
Vaig corrent i note que l'olor és més forta, si, si deu estar per aci! Però on està? Si que s'amagat, que divertit!

- Se que estas aci! Se que estas aci!


Escolte un soroll i veig un pardal en una rama, uoh! Vaig cap el pardal però no baixa, puja més aleshores veig que canvia d'arbre, i el seguisc i aleshores veig un peu!

- Un peu! Ooooh, el teu peeeeu! Estas ahi! Te trobat! Que divertit! Un altre cop!

Pose les potes damunt el tronc de l'arbre i menege la cua, jo també vuic pujar, però no puc!

-Què ràpid m'has trobat! Això no s'hi val!

M'assec a la rama agafant-me amb les mans amb por.

-Eh, deixa'm una estona per baixar, que no és senzill, eh?

I poc a poc vaig aconoseguir baixar sense sofrir accidents, yay!

-Genial!

Va baixant poc a poc, uooh! Que guaay! Em sente al terra movent la cua mentres la mire.

- Es que soc ràpida!

Done una volta alrededor de l'arbre i em sente de nou, done una altra volta i em torne a sentar, jo vuic mourem, done una volta sobre mi mateixa i aleshores veig una cosa allargada darrere meua, què és això? què és això? Oh, oh! Comence a donar voltes seguint-la però no la puc atrapar!

-Deus ser molt jove... amb aquesta hiperactivitat...

Veig, aguantant-me el riure, com fa una volta a l'arbre i s'asseu, i repeteix aquesta acció varies vegades. Sembla que ha d'estar en moviment per sentirse bé... És graciós. Llavors comença a donar voltes sobre si mateixa, i em costa un minut entendre que passa. S'està... perseguint la cua.

-Què és teeu!- li dic, rient.

Deixe de donar voltes i la mire, què és meu? Com què és meu? El que? La cosa peluda de darrere?
Em sente, em tombe i aleshores veig que la cosa peluda...segueix darrere! Aixi que m'allargue i l'agafe, l'estire però acabe cap per amunt! o.o M'està guanyant una cosa peluda....que damunt es mou!

- Has vist com es mou?

Continue cap per amunt i aleshores em balancege cap per un costat i cap l'altre, ei! Aço és divertit!