Fotografies al jardí

-No et moguis... si us plau no et moguis...

Era perfecta. La papallona sobre el petal de rosa. Vaig apropar-me poc a poc, amb la càmara a les mans. La fotografia perfecta...

-No et moguis...- vaig xiuxiuejar un altre pic.

Vaig apropar la càmara lentament, en silenci, i vaig fer la foto. Vaig mirar a la càmara muggle i vaig veure la fotografia. Era de les millors que havia fet.

-Gràcies!- vaig dir-li a la papallona, que seguia damunt de la flor.

M'encantava anar al jardí a fer fotografies. Era genial, i era un dels llocs on hi sortien millors fotos. A la naturalesa. Segur que al bosc prohibit també hi sortirien bé, però no m'atrevia a entrar-hi.

- SPYRO! - crido.

El mico segueix corrent sense fer-me cap cas. La mare que el va parir, quan l'enganxi es cagarà en el moment en què ha decit allunyar-se de mi corrents. Segueixo perseguint-lo, cansada, fins que m'aturo de sobte en veure algú d'esquenes amb una càmara. Em quedo quieta com una pedra fins que veig una papallona volant i la noia donant-li les gràcies.

- Ja? Val. SPYROOOOOOOOO!

Apreto a córrer, però ja l'he perdut. Em giro i miro la noia, somrient. És la Juno, de la meva residència, no la conec gaire, però tinc entès que ella com a monitora faria mil vegades millor paper que jo.

- Ei Juno! No hauràs vist un mico boig per aqui?

Llavors passa un mico... si, és el mico que he vist a vegades amb la monitora. Bé, crec que no hi han molts més micos per aqui. Em quedo mirant-lo mentre s'amaga darrere de unes bardisses. Després algú cridant em fa fer un bot. L'Allie, la monitora.

-Ehm, es estrany que respongui a aquesta pregunta amb un sí. No?- ric, perquè la situació és cómica.- És darrere d'aquelles bardisses... el veus? Es creu que no el veiem.... Espera!

Agafo la càmara i enfoco a les bardisses on el mico- Spyro - està amagat. Faig una fotografia i somric.

-Ha quedat bonica. Ja, ves abans de que se't torni a escapar!

Li faig cas, és com un acte automàtic, fer cas a la gent responsable. Espero a que faci la fotografia, i quan m'indica que ja està em tiro a la bardissa, com qui es tira a una piscina, amb els braços estesos cap a l'Spyro.

- Ja et tinc!

L'agafo amb força, i quedo estesa entre els arbustos, amb el mico en braços, rient. M'aixeco, i me'l poso a l'espatlla.

- Gràcies Juno! I què, com estàs?

-Bastant bé.- Li somric.- Més ara que sembla que l'escola comença a revifar.

Els hi faig una altra foto i somric, mirant la càmara.

-Esteu molt guapos!- ric, mirant a l'Spyro.- Es estrany tenir un mico de mascota, no? Aquest a més sembla molt entremaliat.

Li acaricio el cap a l'Spyro i somric a l'Allie.

-I què, tu com estàs?