lalalala, vaig passejant pel jardi, lalala..anda una formiga!

Després d'un estiu en el que amb prou feines havia sortit, (jo i el sol no som compatibles, em treu les ganes de qualsevol cosa, què vols que t'hi faci), vaig decidir-me, i vaig anar a passejar per els jardins. L'aire refrescava l'ambient, i el fet de que els altres alumnes voltessin per allà, rient, cantant, tocant la guitarra, petonejant-se (la primavera ja ha passat, no?), ballant, nedant... bé, doncs que feia que se t'encomanés també l'entusiasme que tothom porta a aquesta època de l'any.

Primer vaig assentar-me a la gespa, sota un arbre a la sombra, i vaig ven empastifar-me de crema solar (els mètodes muggles mai fallen!). Després vaig estirar-me a sota un arbust, de panxa al terra i el cap i les espatlles sota el forat que ja estava fet a la planta (així s'estava més fresquet). A més, des d'allà podia veure el llac i hi entrava la claror.

Vaig agafar un llibre i el vaig començar a llegir, tot i que em vaig aburrir de seguida i vaig agafar una revista que sempre tenia a la túnica per situacions com aquesta i vaig començar a fullejar, tot cantarejant una cançó que tenia enganxada. La veritat és que era millor estar allà a fora que no pas al castell tancada tot el sant dia.

Aviam si passava algú que conegués i em posava al dia...

No tenia res que fer, la botiga de Hogmeasde estava mig buida i la de Londres, haviem tancat per que estavem pintant. Aixi que com també era monitor del Summercamp em vaig decidir a donar una volta pels jardins, ja que des de que havia eixit de Hogwarts no havia tornat.

Passejant, vaig començar a recordar els meus vells temps, en els quals corria amb els amics, jugava a quidditch, feia els deures baix dels abres, muntava merder... estava caminant quant aleshores vaig vore a una persona tumbada baix d'un abre, em vaig apropar ja que aquesta em sonava. Era la Maggie.

- Bon dia Maggie.- vaig dir somrient.- Com va tot?

-Charlie! -vaig dir, girant-me, somrient al conèixer-li la veu.- Bé, bé, ja veus, amagant-me del Sol. I tu? Deus tenir un estiu que ni amb època d'examens... bromes dels bruixots bessons, Zonko's, monitor...

Vaig espolsar-me la sorra, l'herba i les fulles (alguna formiga també devia seguir..) que m'havien quedat a la roba, i vaig guardar la revista.

-Ah, i deixa'm informar-te que el Piggmy-puff que em vas vendre està encara 'vivito y coleando'! -vaig dir, somrient. Feia temps que no el veia... des de... des del dia que em va convidar a truita, potser? Né, es clar que l'havia vist passar pels passadissos, però de lluny, i com a molt ens haviem saludat i sonrigut i prou.

- Nah, tampoc tinc tanta feina.- vaig dir sentant-me al seu costat.- BBB esta casi buit i si tenim clients és un miracle, i Zonko's esta tancada perque estem acabant de pintar, aixi que no tinc res que fer excpte passejar.- vaig dir rient.- No esperaria menys de tu, segur que és de lo més feliç vivint amb tu.- vaig vore que tenia una fulla al cabell.- Tens...- li la vaig llevar amb la mà.- Ja esta.. i bé com et va tot? Ja feia temps que no ens veiem

-Oh! Doncs tu tranquil, que si ara et queixes de no tenir feina, a la que torni a començar el curs... Tot i que això ho deus saber més tu que ningú més!

Vaig mirar al terra, somrient. No estava acostumada a que la gent.. bé, doncs que m'afalagués, ni que sigués així. -Ah, gràcies.-vaig dir-li, quan em va treure la fulla dels cabells.- Quan estan encara tendres ja s'enganxen a tot arreu, doncs quan siguin seques...

-Doncs...-vaig creuar les cames.- Si, deu fer des del sopar aquell... Ah, i les truites ni els elfs de la cuina la fan com tu, eh..!-vaig dir, posant-me a riure. Preferia no recordar perquè hi havia anat.- Com em va? Bé, doncs sincerament la meva vida no ha cambiat gaire des de llavors... Fins i tot mira'm les cames, estan blanques igual! -vaig dir, posant-me a riure una altre vegada. -Però m'és bastant igual, ja m'agraden així. Però expliquen què t'ha passat a tu, que segur que la teva vida és més interessant que la meva.

- Doncs si vols una bona truita, sols has de cridar-me i estas convidada a sopar.- vaig dir somrient.- Més interessant? Doncs ara a l'estiu no se..- vaig dir rient.- Doncs el que faig és estar a la tenda, sense fer res per que no entra casi ningú, tenim més venda durant el curs, i passejar a totes hores.- vaig dir.- També vaig a Zonko's, ara quan acabem de pintar i netejar em tocara tornar a posar-ho tot al lloc, això si que sera divertit.- vaig dir somrient.

Em vaig posar a arrancar la gespa, cosa que feia sempre que estava sentat.

-T'agafo la paraula, eh! -vaig dir, rient. -Doncs... Ja et val, perquè segurament, quan tu estiguis passant-'ho bé, jo hauré d'estar aguantant classes i més classes, i escribint rotllos de pergamins quilomètrics, per poder-me passar bé l'últim curs. -Vaig adonar-me del que acabava de dir. L'últim curs...- Mmm... quan s'acaba Hogwarts, els set cursos, es deu anar una mica perdut, no? O sigui, ha de cambiar molt tot...

- Doncs en el fons sempre el tires de menys.- vaig dir.- Em vaig fer monitor pel fet de poder tornar. El que més tire de menys són les vesprades amb els amics i els partits de quidditch.- vaig dir rient.- I els sopars i dinars, sempre passava alguna. Despres és diferent, cada un va al seu rollo, cada un treballa d'un cosa diferent i els veus menys. Alguna vegada quedem, però ja no és igual, saps? La gent canvia.- vaig dir.- Però bé.

Em vaig quedar mirant el jardi.

- Un passeig?

Em semblava que l'havia fet pensar en alguna cosa que li sabia greu que hagués passat, i el volia intentar fer riure. El meu problema és que no en se, jo, de fer riure, no tinc gràcia.

-Va, si. -vaig dir somrient. Vaig aixecar-me i vaig entrebancar-me amb una soca d'arbre que no havia vist. Sense voler. Perquè sempre m'havia de passar a mi? No vaig pas caure ni em vaig fer mal, però em va fer fer un salt doncs.. una mica exagerat, i va fer que em posés a riure. -Ai, em sap greu, però es que hi ha moments que sembla que no pugui anar per enlloc, perquè em menjaria cada obstacle-vaig dir, continuant rient.

Vaig estirar-li les mans, com per dir-li que me les donés que l'estiraria. -Amunt! -vaig dir, fent una estrabada.

- Estas bé, si? segur?- em va dir que si.- Val, doncs.

Vaig agafar les seues mans i em va pujar cap amunt, cosa que va fer que casi caiguerem els dos.

- La proxima vegada sere jo la que et puje, no se si pots amb mi.. eh.- vaig dir rient.- De veritat? Te adoren les fulles.- vaig dir llevant-li una altra.- Jo de tu aniria amb compte, estem rodejats de abres.- vaig dir rient.- Jo et protegire de les fulles!- vaig dir rient més encara.

Aleshores em vaig donar compte de que encara estavem agafats de les mans.

-Si, si, tranquil, això és el meu pa de cada dia. I sembla ser que el meu cos s'hi ha acostumat tant, ja, que costa que em faci mal de debò.. I com que no puc amb tu? Bé t'acabo de poder pujar, maco. -Si, és veritat, m'havia costat, però havia pogut, no? Vaig posar-me a riure quan va fer de protector de les fulles. -Doncs em sembla a mi que hauries d'acabar fent jornada completa, eh.. Ja veus que les fulles no hi ha manera que marxin!-vaig dir, encara rient.

Ostres, encara estavem agafats de les mans. Pensa Maggie, què has de fer, ara? No li deixis anar de cop, que es pensarà que ves a saber què. Tampoc li pots tenir agafada, perquè.. no, tampoc pots...

-Aviam qui guanya, protector de les fulles! Creus que seras suficientment bo com per guanyar-me al joc dels polzes? -vaig dir, sense agradar-me la solució que hi havia trobat, i per això em vaig posar a riure encara més. Era bastant estúpida, la situació que jo soleta havia creat... -Va, que era broma! Vaig dir, desfent-me de la mà i picant-lo a l'esquena. Si, així li acabava de demostrar que era una nena infantil... O sigui, més del que s'acostuma a ser a aquesta edat i quan estas amb un noi.

Havia descobert que el seu cabell tenia certs tons rojos quan li donava la llum de sol.. li quedaven genial.. Charlie!- em va dir una veu.- Reacciona, que vols que et torne a pillar mirant-la?

Vaig tornar a la conversa i vaig poder captar les últimes paraules, joc dels polzes, una broma, i cop a l'esquena.
Em donava la sensació de saber perque ho feia.. però ho feia de veritat o eren simples imaginacions meues? No volia que pensara que jo pensava lo que ella estiguera pensant, cosa que creia saber el que era.

- Ah no.- la vaig agafar de la mà i vaig fer que es gires cap a mi.- Ara es fa una guerra de polzes.- vaig dir.- O es que tens por de perdre?- vaig dir somrient. Que sigues una noia preciosa no vol dir que et vagi a deixar guanyar.- cosa que si que anava a fer, vaig pensar.- Acceptes o no?

Mmm... perfecte, se m'havia notat. Bé, ja m'ho han dit sempre que no ser dissimular...

Em va tornar a agafar la mà (respira fondo, Maggs...), i em va proposar fer el joc dels polzes. Oix, que mono, intenta que no em pensi que m'ha quedat mooolt malament..

-Estàs preparat? Un cop comencem i vegis que perds no s'hi val a dir que encara no s'hi valia, eh...-vaig dir, somrient. -Mmm... I doncs encara que tu siguis un noi preciós -i més que això..-tampoc vol dir que t'hagi de deixar guanyar, ah, i tampoc m'encandilaràs amb els teus encants per poder-e guanyar!

- Qui diu que no guanyare?- vaig dir somrient.

Varem començar, era bona hi havia que admitir-ho. Ens estiguerem aixi una estona fins que vaig perdre, bé, fins que vaig deixar-me perdre.

- Mmm... admitire que ets bona.- vaig dir somrient.- Esta bé, has guanyat. Però que no se te puge la fama al cap.

Em vaig quedar mirant-la, somrient.

Bé, vam estar barallant-nos-hi una estona, fins que ell va perdre.

-Va, acceptaré tot això que em dius mentre em fas la pilota -vaig dir somrient. Ell tampoc era gaire bo dissimulant. S'havia notat que m'havia deixat guanyar, però no, no en diria res (xD).


-I doncs, perdedor, què et sembla si -vaig mirar-lo als ulls... era per perdre-s'hi...- si ens perdem.. vull dir, si intentes fer-me perdre, ara? Almenys un empat, no?

-Mmmm...- vaig dir fent que pensava.- No- vaig dir somrient.- Has guanyat, no pense fer que guanye jo.- vaig dir rient.

Em vaig posar a caminar.

- Un altre dia farem una altra guerra de pulgars, però ara vuic donar un passeig amb tu, em faries aquest favor?- vaig preguntar somrient.

Em vaig quedar mirant els seus ulls, els seus maravellosos ulls verds.
Charlie, reaccionaaa- em va dir de nou la veu.
Però no li vaig fer cas. No pots estar tant de temps mirant-la, es de mala educació.

Vaig fer que mirava raere d'ella. Aleshores vaig vore que hi havia un rosal. Amb compte em vaig apropar i vaig arrancar una rosa amb ajuda de la vareta li vaig llevar les espines.

- Per tu.- vaig dir donant-li-la a Maggie.

-Molt bé, doncs... tu tranquil, et recordaré la derrota-vaig dir, rient, posant-me a caminar, mirant al terra però amb un somriure d'aquells que en certs moments per més que ho vols no et marxen de la cara.

Em va sorprendre quan em va donar la rosa. -Ah! Gràcies, és.. preciosa..! -vaig dir, olorant-la- Puc..?-vaig dir, i sense deixar que em respongués l'hi vaig fer una abraçada.

Visca Maggie, i el pròxim cop te li tires a sobre, si et sembla

-Aix, perdona..-vaig dir, posant-me a riure, encara sense mirar-lo a la cara.-m'ha sortit de dins.

- No tinc que perdonar-te res.- vaig dir.

Vag alçar-li la cara i li vaig correspondre a l'abraçada.

- Aleshores... em concedeixes l'honor de passejar amb tu?- vaig preguntar somrient.- I la proxima vegada no es pregunta, simplement fes-ho.

Em vaig quedar mirant-la, esperant a que contestes.

Va alçar-me la cara, i no vaig poder sino fixar-me en cada detall seu. Es que inclús m'ajuda a arreglar les situacions en les que l'he cagat... Vaig fer un sospir, encara amb el somriure a la cara.

Vaig veure que s'esperava, suposo que esperava una resposta

-Eh,Si, si, es clar que si.- vaig dir, somrient tontament a una floreta que hi havia al terra. La flor, es clar, era per mirar a algun lloc.

Varem començar a caminar. Estavem en silenci, cap dels dos deia res.

Charlie, girat i besa-la.. No puc fer això, ella no sent el mateix, girat i ho averiguaras. No.. girat

- És precios el jardi en estiu, no creus?- per suposat ella era molt més preciosa que deu jardins junts.- Tot ple de flors.. bitxets.. i fulles.- vaig dir rient.- Tranquil·la, et continuare protegint d'elles, no deixare que et toquen, pobres d'elles si ho fan.- vaig dir imitant un cavaller.

Molt bé ara fes el ridicul u.u Calla, d'una vegada... Saps que t'agrada..calla..

Què puc dir? No, aìxò és una tonteria... No, potser això tampoc... què puc dir? Llavors ell va parlar.

-Si, és preciós. I si un jardi petitó que està ben cuidat ja és bonic, aquest és increible. -vaig somriure. Si, encara més. -Doncs un moment, que em sembla que les fulles s'estan menjant al meu estimat protector...-vaig dir, treient-li una fulla de la roba.- Ja, està, ja podem tornar a ser els que éren abans d'aquesta fulla rebel, protector?-vaig dir, posant-me a riure.

- Oh, moltisimes gràcies.- em vaig girar cap a la fulla.- I no tornes!- vaig dir rient.

Va.. fes-ho.. no i calla... no callare fins que ho fases.. he dit que calles...

- Aquestes fulles, hi hauria que explicar qui mana aci..- val, no se el que acabes de dir però acabes de quedar fatal.- Mm.. i al final com vares anomenar puff-pigmeu?- charliee, això no te importa.- Ho sent, no se perque ho he preguntat, tampoc tens per que dir-ho.- vaig mirar al terra, ara tanca la boca i no digues cap altra estupidesa.

-Tss, les hauriem de marginar, almenys així veurien que no són ben rebudes, a la roba...- vaig dir, arrufant el nas. Semblava que féssim una competició de dir coses tontes.

Oh oh... diga-ho com si res, no et preocupis, no passa res... Vaig respirar fondo i vaig dir-ho, com si sigués el més normal del món.

-Charlie. Al final li vaig posar Charlie... No et sap greu, no?-No sabia com interpretar-li la cara.-No t'has ofès, no? Es que clar, et vaig conèixer aquell dia, a més me'l vas vendre tu, em vas caure molt bé, i a més em vas convidar a sopar... I em va fer gràcia posar-li el teu nom....

Em vaig quedar parat, havia dit charlie, si ha dit charlie, reacciona so idota..

Em vaig girar somrient, com pot ser que fora tan feliç? Com podia ser que ella em fera tan feliç?

- No me ofendria mai.- vaig dir.

I abans de donar-me compte del que feia i de les conseqüencies que podria tindre i de jo que se que més. Em vaig apropar a ella i la vaig besar.

Ale iacta est..- vaig pensar

-De veritat?-vaig dir, més tranquila. I llavors em va fer un petó.

ÒSTIA..

Vaig quedar mirant-me'l als ulls, pensant en el que acabava de passar. T'acaba de fer un petó, Maggs...

Anaven passant els segons, i ell em mirava, suposo que esperant alguna resposta, però jo m'havia quedat com... no m'ho esperava. Vaig forçar-me a parlar, a dir alguna cosa.

-M-m'ha agradat..-vaig dir-li, amb un somriure tímid, mossegant-me el llavi. Llavors em vaig posar a riure... Masses coses m'estaven passant pel cap, en aquells moments, i cap d'elles era coneguda, estava com bloquejada, si. Tenia ganes de córrer, saltar, ballar, cantar... això són les hormones, no?