Allà on la vaig veure per primer cop [Rach]

Havia sortit del castell en plena solera de la tarda, només indumentat amb el meu banyador de marca i la meva tovallola, em dirigia al llac, a prendre el sol. El meu lema era, un bon cos sempre és veu millor quan està moré.

Quan vaig arribar-hi vaig caminar d'un lloc al altre buscant en quin lloc estaria millor, volia que passes una mica de brisa, però no la suficient com per tenir fred. Així que em vaig posar relativament aprop d'un arbre sense que aquest em ves ombra però on la remor de les seves fulles em ventava.

Vaig estirar la tovallola al terra i vaig tumbar-me a sobre seu, lluint els meus perfectes abdominals, em vaig col·locar les ulleres de sol i ja vaig estar, preparat per una tarda de llac.

Fa ja com una hora que estic pel llac, i no en vull sortir. L'aigua, encara que està congelada, fa que em desperti i se'm refresquin les idees d'una mandra molt agradable. Vaig vestida amb el meu banyador de color verd fosc amb unes filigranes platejades com a decoració. Noto que el comença a agafar massa fred i surto, tremolant una mica amb la pell eriçada pel fred.

Anant cap a on he deixat la meva tovallola, tanmateix, em trobo amb una vista molt agradable per a mi. Em quedo quieta davant del noi i em mossego el llavi inferior, pensant que està boníssim. Faig rodar els ulls i segueixo caminant cap a la meva tovallola, ell tenia les ulleres de sol posades i segurament està adormit. Amb una mica de sort ni s'haurà adonar de la meva presència.

Estava estirat tranquilament quan vaig notar que una figura se'm posava devant i em tapava el sol. Vaig baixar els ulls, amb el meu tallant "aparta que em tapes el sol" perparat, però vaig veure que la figura era una noia amb banyador, una noia preciosa, vaig pensar, potser la mes guapa que havia vist mai.

Vaig veure com es mosegava el llavi i acte seguit feia la volta i marxava.

-Chhst.- vaig fer dirigint-me a ella.- La proxima vegada que m'admiris procura no taparme el sol.- Vaig incorporat-me deixant que es marques tota la meva tauleta i em vaig aixecar les ulleres de sol abans de fer-li l'ullet.

-Sóc en Christopher Abrams.- vaig dir-li amb xuleria.- Però tu, em pots dir Chris.

Quan estic arribant a la tovallola sento que algú em parla, i em giro. Aixeco els ulls al cel en veure que és el noi d'abans, i escolto el que em diu, assentint amb el cap amb un somriure encantador quan em diu allò de no tapar-li el sol.

- Ho tindré en compte.

Llavors es presenta, provocant que jo alci una cella i me'l quedi mirant com si fos una mica retardat el noi. Em giro d'esquenes a ell i m'ajupo per agafar la meva tovallola, en un gest que potser és una mica provocador. Quan la tinc em torno a girar cap a ell, i somric:

- Sé perfectament com et dius, però gràcies per deixar-me l'honor de poder dir-te Chris - dic, sarcàstica -. Jo sóc la Rachel. Rachel Stewart. La capitana de l'equip de quidditch i la monitora de Slytherin que coneix els noms dels seus companys de residència.

Vaig mirar-me a la noia, la Rachel, la única que havia resistit la meva mirada penetrant i el meu cos, i que després de que li donés l'honor de dir-me Chris, encara havia tingut el valor de ser sarcàstica.

Vaig veure la seva postura al recollir la tovallola, definitivament, no estava gens malament, per a res.

-Whoo.- vaig exclamar.- T'has posat de mal humor perque l'aigua esta freda o perque ja ets aixi de natural?
Vaig arquejar una cella, accentuant així la interrogació de la pregunta.

Deixo anar una rialleta musical i sarcàstica a la vegada quan em fa aquella pregunta i m'encongeixo d'espatlles, mirant-lo als ulls fixament:

- Creu-me, Christopher, si m'haguéssis vist de mal humor algun cop no estaries fent aquesta broma...

Em passo la tovallola per les espatlles, embolicant-me el cos pero deixant a la vista la major part de les meves cames expressament, mossegant-me el llavi amb picardia i pensant en com deu haver-li sentat al senyor egocèntric que no li hagi dit "Chris" tal con ell m'ha indicat que podia fer com si es tractés d'un gran privilegi.

Vaig mirar les llargues cames que quedaven al descobert, mentre escoltava el seu comentari sarcàstic, no estaba acostumat a que les noies tardessin tant a caure en els meus encants, però cauria, com que em deia Christopher Jonathan Abrams que hi cauria.

-Així que creus que no t’he vist enfadada.- vaig dir amb un cert to de burla.- Que ets quan t’enfades, com una gateta que bufa i ensenya les ungles, eh Rach? .- vaig arquejar una cella, ningú era millor en una batalla verbal que Chris Abrams.
Vaig fer remarcar el seu pseudònim recient inventat per mi, en una petita venjança pel fet de que ella no m’havia dit Chris.- “Vols guerra, preciosa? Doncs guerra tindràs”.- Vaig pensar.

- És el més inteligent que se t'ha acudit, Christopher? - pregunto, encara dient-li pel nom complet.

Quan ell em diu "Rach" arrufo el nas, pensant que no deu ser gaire llest si va pel món en aquest plan. Si ho fa per fotre, li ha sortit el tret per la culata. Deixo caure la tovallola a terra i em creuo de braços, amb un somriure inesborrable que segurament acabarà per resultar-li exasperant al noi.

- Et dic jo, Christopher - dic, remarcant el nom complet - que no vols veure'm enfadada. No és una visió agradable. I tampoc crec que m'hi vegis mai, al menys no per res que hagis provocat tu. No acostumo a enfadar-me per burrades.

Quan la vaig tenir devant vaig abaixar el cap per a que els meus ulls miressin fixament els seus, vaig agafar per les espatlles i la vaig sacsejar, “suaument”.

-Escolta, maca.- vaig dir amb desdeny, ella s’ho havia buscat.- Només intentava ser amable amb tu, i no se si es que ets curteta i no ho pilles o és que ets una A- MAR-GA-DA, sense amics, que no sap captar quan algú fa broma.-vaig deixar-la anar.- Però que et quedi molt clara una cosa, qui busca al Christopher Abrams el troba.-vaig donar-li un cop a la galta que al cap d’un moment és va convertir en una petita caricia. Em vaig posar devant dels seus llavis i vaig afegir.- I tu, avui, ja l’has trobat.

Vaig sospirar i vaig somriure orgullos tornant-me a allunyar de la noia però sense marxar gaire lluny, volia veure la seva reacció.

No puc negar que m'espanto una mica quan m'agafa per les espatlles i em sacseja. Em quedo tensa mentre em parla, però aguantant-li la mirada sense abaixar la vista ni un moment. No faig cap comentari sobre el que em diu fins que ell no s'allunya.

- Primer de tot, Chris, només volia veure fins a on aguantaves... M'ha sorprès, has aguantat més del que esperava.

Faig rodar els ulls, posant-me bé la tovallola al voltant dels braços. M'acosto una mica a ell i, sense avís previ, li dono una bofetada a la galta, no gaire forta, però sonora.

- I segon... No em tornis a dir amargada.

No m’ho podía creure, m’havia pegat una bufetada, era una amargada, però s’havia de dir que els tenia ben posats, mira que posar-se amb mi, no sabia el que estava fent.

Em vaig tornar a apropar molt a la seva boca.- D’acord, Amargada.- Vaig repetir amb un somriure pícar.

Em vaig tornar apartar, i em vaig aguntar l’impuls de posar-me la ma sobre la galta que havia deixat anar la seva ira contra mi.

-Tens un bon ganxo.- vaig comentar com qui no vol la cosa.- No tinc per costum pegar a les noies, però com segueixis aixi, comprovaras que jo també.- vaig fer-li l’ullet i em vaig tornar a aseure a la meva tovallola, tan ample, com si res no hagues passat.

Somric, de forma desafiant i divertida, quan se'm torna a apropar, dient-me amargada un altre cop. Suposava que ho faria, pel simple fet que li he demanat el contrari. Es torna a asseure a la seva tovallola i estenc la meva al costat de la seva, ignorant el seu últim comentari, sense demanar permís ni res per l'estil. M'hi estiro i em giro cap a ell.

- Saps? Em caus bé, Chris...

Li somric com si li acabés de donar la noticia de la seva vida i m'estiro boca amunt a la tovallola, tancant els ulls i quedant-me com si res allà, al seu costat.

La miro, gairebé sense inmutar-me, estic acostumat a caure bé a tothom així que sabia que no seria una excepció amb ella.

-Quina gran noticia per tu eh?.- vaig dir sarcàstic.- Seré el teu primer amic… Em pregunto com afectara això a la meva reputació…- vaig mirar la seva tovallola, estirada al costat de la meva.- Clar, clar, endevant posat aquí no esta ocupat.- dic amb certa ironia.

La vaig mirar, amb la meva mirada penetrant, i li vaig dir així, tal qual m’havia vingut:- Com creus que canviara la teva vida, ara que es podría dir que som amics?.- li vaig treure la llengua amb un somriure.

- Primer amic?

Ric, divertida per la situació, però passo de posar-me a discutir amb ell sobre aquest tema... És obvi que només ho fa per picar-me, perquè més d'una vegada em deu haver pist parlant amb l'Alex, o la Jac, o la Scar, o qui sigui. Obro els ulls i el miro amb un somriure divertit:

- No crec que la meva vida hagi de fer un gir gaire sobtat només perquè tingui un nou amic, la veritat... Però si et fa feliç et diré que serà genial tenir més amistats al meu voltant, i que serà meravellosa la teva incorporació al meu cercle social. Content?

- MOLT content.- vaig afirmar somrient.- Però tu ho haures d'estar més per tenir la meva meravellosa companyia amb tu.- vaig dir amb un somriure egocèntric.- Tothom que em té al seu cercle social té la meravellosa sort de comptar amb mi.

Vaig mirar-la allà, estirada com si res, sense inmutar-se, semi-invadint el meu espai personal... vaig decidir no dir-li res, no fos cas que tornes a posar-se feta una fera, però ben mirat, esta molt mona quan s'enfadava.

-Mmmm, Rach.- vaig dir mirant la punta de la seva tovallola, que tocava la meva.- Estas invadint el meu espai persona, altre cop.- Vaig treure-li la llengua mentre somreia, aveure com s'ho prenia.

Em limito a mirar-lo amb un somriure torçat mentre diu tot allò, sense fer cap comentari. Però quan diu allò del seu espai personal m'incorporo una mica més, mossegant-me el llavi inferior, aguantant-me el riure.

- Ara és el moment en el que reconeixes que t'agradaria que estigués envaïnt molt més el teu espai... - dic, sorneguera.

Aparto una mica la meva tovallola de la seva i m'estiro deixant l'esquena al sol, tancant els ulls un altre cop però amb ganes de sentir què em respon, divertida per la situació.

Somric, en el fons es divertida, si no fos perque té un humor de gossos...

-Ja t'agradaria a tu que et demanes que invadissis una mica més el meu espai personal.- vaig comentar fer una petita caricia a la seva esquena.- Clar que si vols... crec que podria fer un gran esforç i soportar-ho.

Callo, però no deixo d'acariciar la seva esquena, total que és el pitjor que em pot passar, Que em quedi sense braç...? Bah... no serà tant...

Sento un calfred en notar la seva mà a la meva esquena fent aquelles suaus carícies, però no dic res, no fins que ell ha acabat de parlar. Giro el cap en la seva direcció, obrint els ulls i fent aparèixer un somriure a la meva cara.

- Ja podries fer aquest gran esforç d'una altra manera i fer-me un bon massatge, que sembla que tens bones mans...

Li pico l'ullet, impassible, i després torno a tancar els ulls, sense esborrar el rastre del petit somriure que ocupava els meus llavis segons abans de parlar.

Deixo anar un suspir, exasperat, realment aquesta noia es capaç de trasgiversar totes les meves paraules i convertir-les com a ella li vé de gust.
M'aixeco i em poso en posició per poder-li fer un massatge.

-Només per aquest cop.- vaig dir amb un to que pretenia ser dur però que no ho era.- No t'hi acostumis.

Dit això vaig començar a aplicar presió suaument sobre la seva esquena, fent petits cercles sobre els omoplats i apretant lleugerament els trapezis.

-Mentre et vas relaxant a costa meva.- vaig dir.- ves pensant que em donaras a canvi...

Em sorprenc en veure com accedeix a fer-me el massatge, però no em trenco el cap en pensar el per què, i em dedico a gaudir del que fa, agradablement sorpresa pel fet de veure com unes mans tan grans i imponents poden fer-me sentir tant bé amb un massatge.

- Doncs creu-me, podria acostumar-me a això...

Tanco els ulls de nou, deixant anar un lleu sospir, i dic, curiosa:

- I què representa que voldires a canvi?

Vaig somriure, m'estav adonant de que cada cosa que feia o deia em feia somriure poc o molt.

-Representa.- vaig dir remarcant la paraula.- Que m'has de sorprendre, aixi que utilitza aquest capet tant bonic que tens per alguna cosa més que per lluir-hi el cabell.

Vaig seguir fent el massatge, pensant que potser m'havia passat en dir la ultima frase, i si s'enfadava amb mi?. " I que si s'enfada?" pensava una part de mi, però l'altra part de mi no sabia perque no volia que s'enfades.

-"Pero que cony et passa Chris".- Merda, i ara a sobre havia pensat en veu alta, no gaire alta per sort, esperava que no m'hagues sentit.

Somric encara més, sense deixar de mossegar-me el llavi i mantenint els ulls tancats mentre gaudeixo del massatge que m'està fent, i quan em parla somric, trapella, preferint ignorar el comentari sobre el cap i el cabell.

- Així que t'agraden les sorpreses...

Giro el cap una miqueta, per poder mirar-lo de reüll, i dic, en un murmuri amb prou feines audible per a ningú que estigui a més d'un metre de nosaltres:

- Dona'm alguna pista, al menys, perquè pugui ser una sorpresa agradable per a tots dos...

Vaig obrir els ulls exageradament devant de la insinuació de la noia i vaig donar gràcies per no estar bebent res, del contrari m’hagues ennuegat segur, però a part de la evident reacció exterior, vaig sentir com si per un momento se’m pares el cor. “Que coi et passa Chris, espavila, contesta-li, demostra-li que qui porta les regnes ets tu…” Però el meu cervell i la meva boca es negaven a coordinar-se.

-Doncs, que et sembla, si despres d’aquest meravellos massatge a canvi em dones…-vaig mirar-la pensatiu, que volia d’ella, bé se’m acudien cent mil coses pero no era plan de fer-la fugir amb la cua entre les potes.- Un peto?.- Vaig somriure despres de la proposta però crec que inconcientment vaig aclucar un ull, esperant que em plogues una altra cleca.

Somric en sentir les seves paraules, però m'obligo a mi mateixa a fer desaparèixer el somriure dels meus llavis ràpidament. Amb els ulls tancats i el cap recolzat sobre les mans, tota jo estirada sobre la tovallola, dic, amb el to més desinteressat que puc fingir:

- Consideraré la proposta... Tot depèn de com aconsegueixis acabar aquest massatge que m'estàs fent.

Em permeto mostrar de nou el meu somriure, encara que afegint-li un toc de trapelleria, i segueixo gaudint del massatge que m'està fent a l'esquena i que, en contra de tota suposició anterior meva, m'està agradant. Potser massa i tot.

Vaig mirar-la, amb una cella aixecada i un posat interrogatiu.

-Com que depen de com aconsegueixi acabar aquest massatge.- vaig dir amb to ofes.- Ara veuras.- Vaig somriure ampliament mostrant tota la meva dentadura extra blanca.

Vaig pasar una de les meves cames al altre costat de la seva esquena i vaig posar les mans a sobre dels seus costats, just sota del punt on acababen les costelles i vaig apretar lleugerant.

-Comprovarem si tens pessigolles.- vaig dir-li amb to juganer.