Allà on la vaig veure per primer cop [Rach]

Li faig més petons sense parar, posant-me còmoda a sobre seu, i en un moment donat el miro als ulls:

- Reconeix que no estàs enfadat... - li dic, amb un petit somriure trapella, abans de fer-li un altre petó, més llarg i passional, als llavis.

Les meves mans es passegen pel pit d'ell sense cap tipus de vergonya, mente un somriure encara ocupa els meus llavis esperant la seva resposta, frenant la traca de petons.

Li retinc les mans en el moment que passen per sobre dels pectorals per a que noti com el cor em batega erràticament.

-Esta bééé.- acabo admetent.- No estic enfadat, però m'agrada massa el que estas fent com per a que paris.

Després, un cop li he respost li faig un petó apassionat, i després un altre i encara un altre per tot seguit estirar-la a sobre meu.

-Ets meva.- vaig dir.- I només meva.

Somric, satisfeta per la seva resposta, i corresponc a tots i cada un dels petons que rebo per part seva. Quan fa que m'estiri per complet somric.

- Sóc teva - dic, amb un somriure tendre, abans de fer-li un altre petó.

Cada petó que li faig fa que en desitgi un altre, i un altre, podria estar-me hores allà amb ell.

- I tu ets meu... De ningú més - murmuro, a la seva orella, abans de fer-li un petó humit al coll.

M'agafa un calfred quan em fa aquell peto al coll que em deixa gairbé sense sentits, de fet em costa una estona entendre el que m'acaba de dir.

-Sóc teu, només teu, a partir d'avui i per sempre.- vaig contestar-li per fi quan vaig asumir el que m'havia dit.- A partir d'ara ja res serà com abans.- li dic mentre li acarició suaument amb un dit el costat, desde la cadera fins a sota l'aixella.

Cada cop que la miro sento com que em quedo atontat, com que passa el temps però jo no me'n adono perque estic absort en la seva bellesa, en la llum dels seus ulls, en el rosa del seus llavis carnosos o en la rectitud perfecta del seu nas.

-Ets la noia més meravellosa que he conegut mai.- vaig dir.- Sé que no et coneixo gaire però sé tot el que he de saber, sé que ets tossuda però divertida, amb una caracter del dimoni i una mica amargada, però ets la meva meitat, la persona que no sabia que estava buscant fins que t'he trobat.

Noto com el meu somriure es va eixamplant i els meus ulls es van iluminant més i més a mesura que parla. Potser hi havia un parell de coses que no tenia clares, però ara... Ara, amb tot el que m'ha dit, veient com em mira, com em besa, com em tracta, sé que ell és el que he estat buscant.

- Chris, jo...

Obro i tanco els ulls unes quantes vegades, com intentant despertar d'un somni massa perfecte, i ajunto els meus llavis amb els seus en un petó apassionat.

- M'agrada això de ser la teva meitat - murmuro, amb un somriure tímid.

El seu comentari em fa somriure.

-M'alegro que acceptis això de ser la meva meitat.- dic somrient i fent broma.- Però ja t'aviso ara, serà una feina dura, que voldràs abandonar moltes vegades, però amb perseverància i molt d'amor, ho acabaras aconseguint.- la miro tendrament, després del que he dit.- Seriosament, me'n alegro, no es fàcil trobar algú com tu.

És tant, tant bonica, sense ni tan sols esforçar-se, es com si a cada moviment flotés enlloc de caminar, com si a l'aigua fos una sirena i quan està estirada a sobre meu és el millor de tots.

-Així.- me la vaig mirar.- Sembles un àngel.

Me l'escolto atentament, amb un somriure torçat però reflexant la seguretat en mi mateixa que tant em caracteritza.

- No sóc de les que abandona les feines que comença... - li faig un petó suau, somrient.

I llavors diu allò de l'àngel. De totes les comparacions que hagués pogut fer, aquella em toca. Somric, pestanyejant diverses vegades, mirant-lo amb cara de sorpresa. I quina agradable sorpresa!

- Potser... - somric, apropant-me a ell i parlant en un xiuxiueig - Potser és que per tu puc ser qualsevol cosa...

-Així que no ets de les que deixen les feines a mitges.- dic seductorament, amb veu greu, donant un caire totalment diferent al les seves paraules.- T'hauria de proposar que ens retiressim a un lloc més íntim doncs .- dic en tó de broma.

Li trec la llengua, a mode de petita burla, però aprofito per pasar-la pels seus llavis, recorrent-los a poc a poc.

-No és tant, que puguis se qualsevol cosa per mi.- vaig comentar.- Sino quesiguis el que siguis a mi m'agradaràs, perquè ets perfecta. Bé, per això fem tant bona parella.- li vaig l'ullet.

Qui ho hagues dit, baixava al llac a prendre el sol i m'acabava topant amb la noia més meravellosa del món, si això no és ser afortunat, nois, jo no sé qué pot ser-ho.

Surto de sobre seu quan acaba de parlar, passant-me la llengua pels llavis com si volgués sentir la seva de nou, i l'abraço pel coll, estirant-lo perquè es posi sobre meu de nou.

- I explica'm... Què és el que voldries fer en un lloc més íntim? - pregunto, juganera.

Li faig un petó als llavis, jugant amb la meva llengua dins la seva boca, amb suavitat, fins i tot amb amor, diria jo, i dic, separant-me'n un moment:

- Estic d'acord amb tu en que fem una parella perfecta...

Gairebé crido de feliçitat quan admet que cóm una parella perfecta, no és que no ho sabes, sino que saber que ella pensa el mateix ho fa encara millor. I després em paro a pensar en que és astuta, es capaç de girar les meves paraules i fer-les servir a favor seu, definitivament una noia poderosa.

-En un lloc íntim...- dic amb cara pensativa abans de fer-li un petó.- doncs deixa'm pensar...potser en un llit.- vaig comentar com qui no vol la cosa.- T'estiraria al llit, i t'abraçaria, després et començaria a fer petons aquí, aquí i aquí.- vaig dir mentre li feia petons al coll, als llavis i a les orelles.- potser més tard et començaria a acariciar les cames i la panxa i llavors,- vaig agafar aire.- si tu em deixessis, ens treuria la poca roba que ens queda i m'entregaria a tu.

L'escolto deixant de fer-li petons, com si fos una alumna centrada i entregada... Molt entregada. Somric una mica, quan acaba de parlar, i li faig un petó suau:

- No acostumo a fer coses així a la primera cita... - dic, amb un somriure trapella.

El miro als ulls, notant un calfred recorrent-me de dalt a baix, i després dic, de manera distreta, com qui no vol la cosa:

- Has estat mai al bany dels monitors?

Em mira antentament, sense fer res, em començo a preocupar, m'haure passat amb la meva explicació? Però després deixa anar al comentari del bany, que m'agrafa totalment desprevingut.

-Doncs, la veritat és que no.- vaig dir com si res.- No hi he estat mai, però n'he sentit tant a parlar que és gairebé com si hi hagues estat, diuen que teniu una banyera amb més de cinquanta aixetes.- me la vaig mirar amb careta d'innocent i vaig preguntar-li.- Perque ho preguntes?

Somric, de manera trapella, dibuixant figures impossibles a la seva galta amb un dit, amb aire distret.

- Perquè ara se'ns ha fet massa tard...

Li faig un petó llarg i apassionat, com volent-li demostrar que necessito els seus llavis i els seus petons.

- Però potser un altre dia t'agradaria que te l'ensenyés...

Em fa caricies a la galta amb un dit, em vaig distraient amb la sensació, profundament relaxant, mentre l'escolto, tot i que la parlaula més adequada, seria la sento.

-Bé, si per la senyoreta és tard.- vaig comentar.- potser que començem a entrar, que no ens volem perdre el sopar.- vaig somriure i vaig assentir amb el cap.- Accepto la seva invitació d'una visita privada als banys de monitors, a canvi li ofereixo una nit de descans al llit d'en Chris Abrams.

Li vaig fer l'ullet amb picardia, m'ho passava bé amb aquella noia, era preciosa i divertida, un angel i.. havia dit ja, que és preciosa?

- Així que una nit de descans al llit del Chris Abrams... Sona temptador, molt temptador, ho saps de sobres – dic, fent-li un petó a la barbeta.

M’incorporo una mica, somrient-li, mentre entrellaço els meus dits amb els seus en un gest de tendresa, sense aconseguir separar-me del tot d’ell, com si hi hagués una força magnètica que m’empeny a quedar-me al seu costat.

- Així doncs... Vols quedar per anar al bany dels monitors algun dia d’aquests...?

Tanco els ulls quan entrellaça els seus dits amb els meus i disfruto del moment, de tenir-la allà amb mi.

-Saps que si no fos temptador, no t'ho oferiria.- vaig dir-li, una mica ofés.- Però jo em pensava que, una nit amb mi, era més que temptadora.- li vaig fer l'ullet.- Has ferit el meu orgull.

L'abraço per la cintura i li faig un petó apasionat, que com a mínim a mi, em deixa sense respiració.

-Respon això a la pregunta dels banys?.- li pregunto amb un somriure trapella

Faig que sí amb al cap després del petó, que m'ha deixat la ment emboirada més del que la tenia. Em quedo asseguda al seu costat, mentre m'abraça, i somric una mica.

- I no t'ofenguis, Chris. Sé que és més que temptadora. Però sóc d'aquelles que demostren el que senten amb actes i no amb paraules.

Li pico l'ullet i m'atanso a ell de nou, ajuntant els nostres llavis en un altre petó més llarg que l'anterior que fa que em quedi sense aire però vulgui continuar encara més.

Em sento temptat a sacsejar el cap per despertar-me de la mena de bruma en la que em deixen els seus petons, és com si acabes de despertar i encara no coordines bé.

-Doncs em moro perque em demostris el que sents amb actes.- dic somrient-li ampliament.- Estare impacient per saber si apareixeras aquesta nit.

Li vaig un petó als llavis, molt intens, sense poder-ho resistir al veure que ella els té entreoberts i després em dirigeixo al seu coll, fent-li petons i pasant-li la llengua suaument.

-Vindràs?.- pregunto amb la respiració entretallada per culpa dels petons

Aparèixer aquesta nit... La sola idea em fa venir un calfred que em demostra a mi mateixa les ganes que tinc d'anar a fer-li una visita aquesta nit. Somric, passant-li el dit per la galta i baixant pel seu coll en una suau carícia mentre dic:

- No t'ho diré... Hauràs d'esperar a aquesta nit per saber-ho - dic.

Miro cap al castell i, després d'un altre petó, dic:

- Anem a sopar, doncs?

Asenteixo abans d'aixecar-me i oferir-li la meva ma per a que s'aixequi ella també, un cop està dreta, l'abraço per la cintura i poso rumb al castell.

-No puc esperar fins a tornar-te a veure aquesta nit bonica.- dic intentant aparentar una seguretat en mi mateix que no tinc ni de lluny, apareixerà?

[TEMA TANCAT]