Allà on la vaig veure per primer cop [Rach]

Vaig parar de fer-li pessigolles devant de la seva suplica però la vaig mantenir ben agafada no fos cas que se li tornés a acudir això d'escapar-se.

-Hmmm, la petita guerrera demana clemència.- vaig comentar com qui no vol la cosa.- Que m'ofereixes a canvi de que pari de fer-te pessigolles.

La vaig mirar amb una cella aixecada, com esperant la seva resposta.

-Pensa que si la oferta no es lo suficientment bona, no parare de fer-te pesigolles.- li vaig fer l'ullet.

Escolto el que em diu, sentint-me inútil en veure que no puc fer res, que em té completament immobilitzada. Somric quan em diu petita guerrera, i alguna cosa em diu que semblo ben idiota.

- A veure... Una oferta que no crec que vulguis rebutjar...

El miro fixament a aquells ulls foscos que tant m'han fet badar durant els darrers minuts i somric:

- Faré el que vulguis, o pots fer-me el que vulguis, com prefereixis, a canvi de deixar de fer-me pessigolles... Què em dius?

Me la vaig mirar, realment tots dos semblavem idiotes mentre ens miravem l'un a l'altra embadalits.

-La teva oferta és bastant irrebutjable, només li faria un petit apunt.- vaig dir amb un somriure trapella.- Pots fer el que tu vulguis.- vaig dir.- Però que facis m'ha d'agradar a mi.

Vaig mosegar-me el llavi lleugerament.

-O lo tomas o lo dejas.- li vaig treure la llengua.- I no m'agrada que em facin esperar.

- Accepto - dic, segura de mi mateixa.

Al cap i a la fi, sé coses que, veient com em mira, poden agradar-li, i molt. M'incorporo una mica, passant un dels meus braços al voltant el seu coll, i apropant-lo a mi de manera seductora.

- Alguna cosa com això...?

De prop deixo la meva cara a pocs centímetres de la seva, mirant-me'l amb deteniment, i amb els meus llavis roçant lleument els seus sense acabar d'ajuntar-s'hi del tot, xiuxiueijo:

- Què me'n dius...?

Vaig ronronejar suaumente agafant-la fort per la cintura i apropant-la més al meu cos.

-M'encanta.- vaig comentar, posant els meus llavis en el pun on s'ajuntaven el seu coll i la seva orella.- Es fins i tot millor del que havia esperat.- vaig murmurar suaument.

Poso la meva cara just devant de la seva i li faig un peto suavissim als llavis, tan sols un contacte, una petita pressió.
-Alguna cosa més a oferir? .- pregunto seductor

Somric, satisfeta amb el que diu, i deixo anar un sospir de plaer en sentir els seus llavis contra el meu coll. Llavors es col·loca just davant meu i abaixa la cara fins al punt de fer-me un petó als llavis, suau, curt, però més que satisfactori.

- Ni t'imagines tot el que tinc per oferir...

M'inclino cap a ell de nou i aquest cop sóc jo la que li fa el petó. Però el meu és més llarg, més intens, més profund que el seu.

Estic a punt de cridar quan em diu que no seria capaç d'imaginar tot el que em pot oferir, just abans de fer-me un peto, molt millor que l'anterior i jo l'unic que soc capaç de fer, a part de respondre el peto, és posar una ma a la seva nuca, agafant uns quants cabells.

-Tu el que vols es matar-me.- vaig dir-li sospirant quan ens vem separar.- "Desde quan sospires tu per un simple petó?".- Com a venjança per les pessigolles, n'estic segur.- vaig dir triomfal.

La vaig estirar suaument sobre la tovallola, i em vaig estirar a sobre seu vigilant de no fer-li mal.

-Que et sembla si em demostres tot el que tens per oferir-me?

Somric amb les seves paraules i com a única resposta li mossego el lóbul de l'orella. Després ell m'estira a la tovallola, i es posa sobre meu, fent que un calfred em recorri tota l'esquena.

- Si et demostrés tot el que tinc per oferir-te de cop, sí que et mataria... - dic, seductora.

Li faig un altre petó llarg i apassionat, però aquest cop aferrant-me a ell amb força. Amb la diferència que utilitzo les cames per acostar-lo més a mi. Primer les deixo entreobertes, i després envolto la cintura del noi amb les cames, arrapant-me a ell i apropant-lo a mi a la vegada, amb un petit gemec ofegat de plaer.

Vaig deixar escapar tot l'aire de cop quan em va envoltar i apretar més contra ella amb les seves cames, les noies així hauries d'estar prohibides.

-Doncs millor no m'ho ensenyis tot avui.- vaig comentar suaument.- Que vull viure per explicar-ho.

Li vaig somriure, és fàcil somriure quan ella hi és. Vaig baixar la ma que tenia a la seva cintura, suaument per la seva cuixa i un cop vaig arribar al genoll la vaig tornar a pujar, dibuixant delicats cercles amb els dits fins que vaig trobar la corva de seu cul, vaig decidir quedar-me allà.

-Saps, m'encanta estar aquí amb tu.- vaig dir abans de tornar a besar-la apasionadament.

Somric, notant la seva ma acariciant la meva cama suaument. Noto com començo a posar-me vermella quan em diu que li encanta ser aquí amb mi i corresponc al petó, acaronant-li el clatell amb una mà.

- A mi també m'encanta... - dic, amb un xiuxiueig, contra els seus llavis.

Li mossego el llavi inferior suaument, sense esborrar el somriure, i segueixo fent-li petons aquí i allà, sense parar, com si ell fos una droga adictiva de la qual no puc separar-me.

- I tranquil, no tinc cap ganes ni cap intenció de matar-te...

Ric devant de la seva afirmació de que no preten matar-me...Faltaria més! Me'n separo minimament tant sols lo just com per poder parlar amb ella fent que els nostres llavis es toquin.

-Clar... Tu el que vols es que em confii per matar-me després.- vaig dir, fent pauses entre paraula i paraula per fer-li un petó.

De sobte es va girar una mica d'aire i se'm va posar la pell de gallina, vaig aixecar els ulls al cel, veient que s'havia fet una mica tard. EM vaig estirar a sobre seu i ens vaig passar la meva tovallola per sobre, abans de tornar a fer-li un petó llarg, invadint amb la meva llengua la seva boca.

-Per que no tinguis fred.- vaig dir, com a tota explicació.

Ric una mica amb el seu comentari, abandonada als seus llavis i a les sensacions que ens envolten. En un moment donat ell alça el cap i s'estira a sobre meu, tapant-nos als dos amb la seva tovallola. Un somriure ocupa els meus llavis, notant-lo contra mi totalment, i m'aferro a ell.

- Fred? Amb tu a sobre? Perdona que ho dubti - dic, corresponent-li als petons, usant un to sensual i simpàtic alhora.

Entreobro els meus llavis, deixant pas a la seva llengua, i atacant-la suaument amb la meva, iniciant un dolç combat que, a mi, em fa estremir de gust.

Vaig mirar-la al ulls, sempre tenia un comentari a fer, i mai era el que m’esperava, no era com les altres, no era previsible i m’agradava. No vaig dubtar ni un momento en fer-li saber, amb un peto llarg i ple de passió.

-Disculpi, princesa, si li molesta que m’hagi posat a sobre seu.- vaig dir sarcàstic.- Només pretenia protegir-la del fred… Bé, entre altres coses.- vaig dir fet-li l’ullet i mirant-la despres de manera que les meves intencions eren clares.- Si vol que m’aparti…- vaig comentar apartant-me una mica del seu cos.- Només m’ho ha de demanar, faré el que em digui.- li vaig somriure i vaig fer un intent de petita reverencia però en aquella situación va resultar molt complicat per mi i segurament, comic per a ella.

Ric amb el que em diu, no puc evitar-ho, i a cada petó sento com tinc més ganes de que es torni a estirar per complet a sobre meu. El que em diu, sumant-hi els petons, la mirada, i el seu intent de reverència en aquesta difícil posició... Tot fa que un sentiment de tendresa creixent s'apoderi de mi.

- Ja m'agrada que em protegeixis del fred...

Li passo les mans per la cintura i faig força perque deixi anar de nou tot el seu pes a sobre meu.

- El que passa - li xiuxiuejo a l'orella -, és que la teva presència sola ja elimina tota possibilitat en mi de sentir fred.

Em vaig deixar “caure” sobre seu, al notar que feia força a la meva cintura per tornar-me a enganxar a ella, no vaig poder evitar somriure quan va comentar que amb només veure’m ja entrava en calor.

-Aixi que et poses tonta només de mirar-me eh.- vaig dir amb certa fanfarronería. D’acord aquest comentari mereixia una bona cleca.- Ja sabia jo que no t’era indiferent.

De sobte me la vaig quedar mirant, la seva cara no feia bona espina, potser m’havia passat massa amb el comentari anterior. Vaig acariciar-li suaument les galtes mentre li feia un peto.

-Com pot ser que cada cop que et miro et vegi més preciosa?.- vaig dir fluixet.- Es com qui s’enamora de les postes de sol, les pots mirar cada dia i cada dia és mñes bonica que l’anterior.

Sento ganes de ventar-li una cleca pel seu comentari, però me les aguanto. En lloc d'això me'l quedo mirant, sentint-me sota d'ell per complet (cosa que em fa somriure) i em mossego el llavi, sense apartar la vista dels seus ulls, ni quan em fa un altre petó, més suau que els anteriors.

- És perquè en realitat sóc jo la que et posa a tu... - dic, amb un somriure trapella.

Li faig un petó, somrient, i després vaig cap a la seva orella, mossegant-la suaument, rient fluixet a la seva oïda.

Somric devant de la seva afirmació, tots dos sabem que es molt certa, hi ha coses que simplement són evidents.

-Crec que hauriem d'aclarir, que no és només que em posis, sino que cap noia ho fa tant com tu.- vaig deixar escapar un sospir quan em va mossegar l'orella, si la seva intenció era tornar-me boig, bé, ho estava aconseguint.- Com segueixis per aqui.-vaig dir fent-li una mirada d'advertència.- No em faig responsable del que pugui passar.

Vaig fer-li un petó suau a la front, per despres baixar cap als ulls i el nas, fins a la boca per arribar al coll.

-I semblaves innocent.- vaig dir just abans de mossegar-li el llavi.- Tu veus el que m'estas fent?

Somric, satisfeta amb el que em diu. Si es tractés d'un altre noi potser pensaria que només vol jugar amb mi, però ell... Ell és diferent, no sé què m'ho fa pensar però m'aferro a la idea. Segueix fent-me petons, fent que els seus llavis recorrin cada centímetre de la pell del meu rostre fins a situar-se al meu coll. Em diu que com segueixi així no es fa responsable del que pugui passar. No responc, simplement deixo anar algun sospir de tant en tant. I llavors fa aquell comentari.

- Bona nena, jo? – ric una mica, buscant els seus llavis – Sí que t’havies fixat poc en mi, si penses això…

Li faig un altre petó, més salvatge, més apassionat que els anteriors, sentint-lo contra mi, ell i jo, sota la manta, en aquesta vesprada plena de sorpreses.

-Bé, no et coneixo gaire.- vaig comentar, pensant que tot i tenir-la emoresonada a sota del meu cos, tampoc sabia tantes coses d'ella.- Però la teva aparença fa pensar que ets una bona nena.- me la quedo mirant.- La teva actitud d'aquesta tarda em deixa clar que no.

Em vaig adonar, per la falta de llum quan la mirava que gairebé s'havia fet de nit, i que al cel ja es veia la lluna i algunes estrelles.

- Veus la lluna?.- li vaig preguntar, mirant-la intensament.- Empalideix envejosa devant la teva lluminosa bellesa, i els teus ulls més brillants que els estels... No sé que no faria per uns ulls com els teus...

- Cert, em coneixes ben poc... En alguns aspectes - comento, divertida per com diu allò de la meva actitud.

Li faig un petó a la galta, somrient, i llavors, de manera perfecta i espontània, ho deixa anar. Aquelles paraules m'entendreixen sense remei, fan que alguna part de mi m'obligui a somriure com una tonta, i a fer més estreta l'abraçada que ens uneix.

- Sempre ets tan poètic o és que la meva bellesa t'ha afectat les neurones? - pregunto, amb un somriure una mica emocionat per molt que intento amagar-ho, i li faig un altre petó, feliç.

Em poso vermell, ho noto a les meves galtes que bulleixen, feia ANYS que no em posava vermell i de sobte, arrivba ella i paf, vermell.

-No, no sóc sempre tant poètic.- dic una mica brusc.- Però si el meu costat poètic et molesta puc tornar a ser el que et diu amargada, el que prefereixis.- d'acord no n'hi havia per tant, no sé perque m'ha molestat tant el seu comentari.- I si, la meva única neurona s'ha quedat atontada devant de la teva bellesa, ho sento, no hi puc fer més.

Vaig aseure'm i em vaig creuar de braços, si bé no enfadat, si una mica mosca.

Em sorprèn una mica la seva reacció, però no puc deixar de somriure en veure com, a la llum de la lluna, les seves galtes agafen un to rosat que el fan semblar adorable. Ell s'aparta i s'asseu, mentre jo m'incorporo una mica, i me'l miro.

- M'has sentit dir que em molesti, potser? - pregunto, mossegant-me el llavi.

M'acosto a ell, passant-li els braços al voltant del coll, i m'assec sobre les seves cames, amb compte de no fer-li mal.

- Si t'enfades em sentiré enormement culpable i no marxaré fins a haver-t'ho compensat... - murmuro, deixant els meus llavis sobre la seva galta mentre parlo, amb els ulls tancats.

Vaig abaixar la mirada, sentint-me enormement culpable per la meva reacció, i vaig posar careta trista, i li vaig passar les mans per la cintura.

-No..., però jo normalment no dic aquestes coses.- vaig dir amb veu de vergonya.- Però pots intentar comprensar-ho, tinc curiositat per saber que faràs.- dic mentre giro el cap i deixo la meva boca al lloc on abans tenia la meva galta i li vaig un petó suau als llavis.

-Estic molt enfadat.- dic asentint amb el cap.

Ric una mica, acariciant-li la galta lentament, i dic:

- Crec que puc solucionar això de que estiguis tan enfadat...

Li començo a fer petons fugaços, pel coll i les galtes, parant de tant en tant als seus llavis, mentre les meves mans acaricien el seu tors nu amb suavitat.

- Segueixes gaire enfadat... - murmuro.

Faig força a les seves espatlles, fent que s'estiri a terra boca amunt i posant-me a sobre seu amb delicadesa, fent un petit somriure.

M'estira a terra i m'he de contenir el somriure, perque encara que no estigui enfadat, m'he de fer l'enfadat.

-Si, segueixo enfadat.- comento intentant mantenir la cara sèria i li intento no respondre als seus petons.- Però vas be, si segueixes aixi, potser aconsegueixes desenfadar-me.

No ho puc evitar i li acaricio suaument la cara.

-Ets tant guapa, encara que em facis enfadar.