Passejant per els jardins

Estava passejant per els jardins quan vaig veure a una noia llegin un llibre, era Peter Pan, aquest llibre li llegia jo a la Cathy! Em va fert gracia i m'hi vaig acostar.

-Hola, que llegeixes? Li vaig dir amb un to amable.

No volia fer res, venia d'alli, i no volia fer res, res de res, excepte llegir. Llegir molava, Peter Pan era guay.
Estava movent-me perquè m'avorria estar al banc sentada tota l'estona, jo volia fer coses guays, però al mateix temps no volia, nose. Aleshores quan estava movent-me va apareixer una xica que no conec.

- Hola, estic llegint Peter Pan.

Vaig guardar-me el llibre a la butxaca i vaig pujar a l'arbre no molt alt de la meua esquerra, em vaig sentar en una rama com si montara a caball i vaig recolçar el cap en l'arbre. Movia les cames, endavant, endarrere.

- I tu que fas?

Vaig apropar-me a les dues noies sense fer molt de soroll amb la camara colgada del coll. Vaig agafar-la i vaig fer una foto a les noies. Estava graciosa, just sortia com la noia més petita pujava.

Em vaig moure una mica cap a l'esquerra i vaig fer una altra foto mentre la noia més petita es colocava. Vaig somriure, després, en reconèixer la més gran. Era l'Amy, la noia dels baguls de pintures. La que feia poc havia dibuixat amb mi un gran quadre que devia ser una obra d'art.

-Hola!- vaig saludar-la. Després vaig mirar a la noia a dalt de la rama, una mica espantada.- Et faras mal! Baixa!

La noia petita em va dir que que feia.

-Dons passejava per aqui i te vist llegir, a la meva germana li agradava molt aquest llibre saps! Per cert! Soc l'Amy Smith.

De sobte una noia em saluda, es la Juno.

-Hola Juno!!! Li dic amb un somriure

- La conec la teua germana, la Cathy, mola molt, li agrada fer coses guays. També li agrada Peter Pan? Peter Pan és genial!

Aleshores ve una altra xica, amb una camera de fotos guay.

- Oooh! Jo també tinc una camera!- agafe la meua que...que la tenia a l'esquena, ja deia jo que notava un bulto.- Mira! Fer fotos mola moltissim!

Aleshores em va dir que baixara, vaig somriure.

- No em faig mal, mai em faig mal, sempre puje als arbres des de fa anys, i mai em faig mal.- li dic somrient.- No has pujat tu mai? És molt guay.

Vaig agafar la camara i vaig fer una foto a aquella noia despreocupada que estava a sobre de la branca. Em feia gràcia. La foto va quedar ben bonica.

-Sí, fer fotos es molt divertit.- li dic. Em fa gràcia.- En fas moltes de fotos?

Obro molt els ulls quan em demana si mai he pujat a un arbre.

-No. Mai, es perillós, et pots fer mal. Com et dius?- miro a l'Amy i repeteixo la pregunta.- Com es diu?

Veig que la Juno renya a la noia, -hahah deixala no crec que caigui-

De repent es sent el soroll de la seva camera. Li anava a preguntar com es deia pero la juno s'em va adelantar.

-No ho se, ara li anava a preguntar, diu que coneix a la Cathy... Com et diu?

- M’encanta fer fotos, per fi tinc una camera propia, abans no em deixaven, però ara ja la tinc, mola molt.

Fer-me mal? Bé un cop em vaig equivocar de rama i es va trencar però em vaig agafar a una altra i no vaig caure. Però pujar als arbres mola, nose, mola.

- Tu Amy i tu Juno.- vaig dir senyalant-les.- Guay. Oh, jo em dic Cassandra Kaia Konstantaras, però és molt llarg, em pots dir com vuigues, nose, Cass, Cassie, Kaia, Konstantaras, Caddy.- el pare em deia Caddy.- Nose, com vuigues.

Com ninguna deia res vaig continuar llegint, ja arribava a Neverland.

Vaig somriure i vaig girar una mica el cap, intentant llegir el titol del llibre. Peter Pan. Em va fer tanta gràcia que vaig tornar a agafar la camara i vaig fer una foto d'ella llegint, de manera que el titol del llibre es veiés.

-Saps? El meu nom també és una mica llarg. Encara que el teu el supera. Em dic Juno Annabeth Styles.

Començo a possar-me una mica nerviosa. I m'obligo a mossegar-me la llengua per no dir-li que es caurà, que es farà mal. A la gent li molesta que fassin això, encara que a mi em possa una mica nerviosa.

-Segur que no et cauràs?- no puc evitar demanar-li. Miro a l'Amy i alço una cella.- Tu també ho feies, això?

Sento que el nom de la noia i em retumba en el cap, ignoro la pregunta de la Juno, ara no puc estar per ella. Cassandra, Cassandra... Es lla noia que va fer que la meva germana es tires desde la torre de Gry, es ella, se que no va passar res, pero no puc evitar enfadarme.

-Cassandra! Baixa ja tu, tu.... Tu ets qui , qui...

No em sortien les paraules, no podiiar ni cridar-la

- Annabeth, Annabeth és bonic. No, no et preocupes no he caigut mai ^^

Aleshores veig com en senyala, l’altra xica, l’Amy, i em diu que baixe, esta enfadada.

- Que jo que?- es que si no diu el que jo que no se de que m’esta culpant.- Que jo que?!- li pregunte de nou.- Que no se de que m’estas parlant!

S’apropa cap on estic jo, i em continua senyalant i diguent nose que, vale, em guarde el llibre a la butxaca, em pose de peu i puje a la rama de dalt, més lluny del terra, i aixi no arriba.

- No se que he fet jo, bé, he fet moltes coses, però no recorde haver-te fet res, si t’acabe de coneixer.- em mire l’altra xica.- Tu saps de que esta parlant?- li pregunte posant aquell to de nena inocent.- Perquè jo no ho se.

-Amy?- li demano, mentre aquesta s'apropa a la Caddy.- Amy? Amy què fas?

Miro a la Caddy quan em parla i faig que no amb el cap, vaig cap a l'Amy i li agafo de la màniga.

-Eh! Amy! Que no sabem de que estàs parlant, que et pasa?

Veig com la nena puja cap a munt de l'arbre, em te po, no m'extranya la veritat dec estar fent una cara d'enfadada.
De repent noto que algù m'estira de la maniga, és la Juno, i em pregunta quq ue em passa.

-Ella, ella...jo.. jo vaig venir aqui per la Cath i.. i ellaa... per que no li pass..passes res i ella... ella es va tirar... amb la Cath.. es va tirar...per la..la torre-

Respiro fondo, estic enfadada i no em surten les paraules. Vinga Amy, tranquiliitzat, és una noia petita, nomes volia divertir-se. Però no puc.

-Es van tirar... per la torre.. i si.. i si.. s'hagues.. i si .. li hagues passat.. i si.. si .. si..-

No hi puc pensar, si la Cathy moris no sabria que fer, la meva vida s'enfonsaria, no puc ni pensar-hi.

-Ho entens, i si..- De sobte em poso a plorar, no vull plorar, em vaig prometre que no ploraria, que veies el que veies seriaa forta que no pensaria en res dolent i que tot aniria be, però no puc , he estat massa temps separada de la Cath i si ara la perdes jo...

- Que ella es va tirar perquè va voler! A més em va donar una coca de sucre guay que feia que et convertires en un oca, jo la vaig provar perquè ella em va dir que era bona, ella sabia que et feia oca, però no em va dir res i com que era un oca, em vaig llançar per la finestra. La Cathy es va llançar després meua perquè també era una oca i també va volar. Jo no la vaig fer tirar, ni la vaig amenaçar amb la vareta! Es va tirar per el seu propi peu, ningú li va dir que ho fera, ella sap el que fa.

Em quede de peu agafada a l’arbre, que jo no havia fet res, que un cop que no faig res em tiren la culpa. Hooo...un cop que em vuic divertit, i em renyeixen, una vesprada tranquil·la, i em renyeixen, per què els adults sempre están igual?! Avorrits, amargats...sosos. Sempre renyint-me, sempre, per tot.

- Jo no he fet res malament.- li dic. Agafe el llibre de Peter Pan amb força, abraçant-lo contra el meu pit, val, estic sensible, però no podia posar-me a plorar. Em mire la Juno em busca d’ajuda, espera, no la coneixes, no pots demanar res, vale. Mire l’arbre i puje una altra rama, m’agafe bé i abraçe el llibre, jo no baixe.

Tirar-se? Què? De que estaven parlant? M'atavalaven una mica, l'Amy plorant i la Caddy dient que no era culpa seva que ella havia estat jugant i deia alguna cosa d'una coca i d'una oca, o potser parlava de coca una altra vegada i no l'havia sentit.

-Caddy no pugis més!- crido, perquè cada vegada està pujant més i m'ho està fent passar malament.- Amy! Tranquil·litza't! Estan les dues bé, no? La Caddy i la Cathy estan bé. No els hi ha passat res. Potser no era tan perillós, no? A més, les oques... les oques volen bastant bé, no t'hauries de preocupar.

No se si he donat un bon argument, però soc una mica patètica relacionant-me amb la gent. Igualment, si dient això es tranquil·litza i la Caddy deixa de pujar, em quedo més tranquil·la.

Sinceraments la versió de la nena em sembla mes real, començio a respirar, veig que la uno no ho està passant del tot be que diguem.

-Vale, vale, Amy tranquila, vale.. ja està tens raó, no crec que la obliguessis, la Cathy sempre a fet coses aixì, vale...-

M'assec al banc que hi ha al costat del arbre, respirant fondo, tranquil·litzant-me.

-Gracies Juno, de veritat, gracies.-

Miro cap a munt del arbre, la noia a escalat molt, i m'adono que no pot haber-la amenaçat, és mes petita, la Cath hagues pogut amb ella, no s'hagues tirat.

-Cassy? li dic amb veu d'arrepentimen. Ho sento, me alterat, de veritat que ho sento, jo no volia que tot això passes, ho sento... pots baixar? no et fare mal, creume.

- De veritat que no em faras res?- assenteix amb el cap.- Guay.

Em mire lo alta que estic, doncs baixare, em dona igual estar dalt o baix, no hi ha problema. Em mire la Juno somrient i l’Amy. I baixe, i com baixe? Bote a terra, caic de peu damunt l’herba, mire cap a dalt.

- Uaau! Que guguay! Feia temps que no botava des de tan dalt.- em mire l’Amy.- No pareixes mala persona.- li dic somrient.- I tu tampoc.- li dic a la Juno.- Que simpàtiques, oh tu ets dels teixons i tu de la de Bam-Bam, que guay. – aleshores veig una mariquita.- Oooh!- agafe la camera i li faig una foto, però apareix la Mort i surt volant.- Oh, Mort, que l’espantes!

Em pose de puntetes i em balanceje.

-Oh déu meu!- deixo anar, quan la veig ja al terra. Estic de pedra, i em tremolen les mans.- Oh déu meu Caddy! Estàs bé? Com coi...?

Estic espantada. I es que ha saltat des d'on era. Però no sembla ferida. Em concentro en això.

-Bam-Bam?- demano.- Bam-Bam és l'àguila?

No sabia que l'àguila de Ravenclaw tingués nom. M'estranyava, ho sabria. No, no era l'àguila. Bé, ja m'ho diria si volia. Agafo la camara i li faig una foto al seu moix.

Veig a la noia saltar i m'espanto, però està be.

-Jo tampoc se que és Bam-Bam, li dic a la Cassy-

Veig que les dos estan concentrades en fer fotos així que moc la vareta i m'apareix la meva. Miro per l'ocular i els i faig una fotografia.

-Heu quedat molt mones , dic amb un somriure.

- No vos preocupeu, un cop vaig resbalar-me des del sostre de la meua casa, pero vaig flotar fins al terra, va molar molt. No em faig mal, mai em faig. Oh, em dius Caddy, com el pare, que guay ^^

Em pregunten qui és Bam-Bam, ah, clar no tots ho saben.

- Bam-Bam és la meua cosina, la Sam, Bam-Bam, va també a Ravenclaw.-li done una patadeta a una pedra, i em sente en terra, em pose a jugar amb la Mort i la pedra.

-Ah, es la...

Però de cop em callo. Sé que hi ha una noia de setè que ara es a l'hospital en coma perquè algú la va atacar. La vaig veure algun pic per la sala comuna, i es pareix bastant a la Caddy. Segurament no es bona idea dir-li res de la seva "Bam-Bam"

-Et molesta que et digui Caddy? De tots els que has dit abans, es el que més m'ha agradat.

Noto que la Juno sap mes o menys qui és, jo la veritat és que no la conec, però veig que no hi diu res i la seva cara no em dona molt bona espina així que desideixo no preguntar.

-Noies voleu fer alguna cosa?- Dic amb un somriure als llavis

- No no me importa, pots dir-me com vuigues, es que em fa gracia perque sols el pare em diuaixi, pero m'agrada, mola. M'agrada que em digues Caddy ^^

Pel que veig la Juno cneix la Bam-Bam, bé, si anaven juntes a la mateixa casa s'haurien vist algun cop.

- Oh, guay. - ara l'Amy es simpatica, ja no es tant com els adults. Vol fer coses guays. Guguay.

-Tu em pots dir com vulguis, eh? La majoria em diu Juno, el meu avi em diu Annabeth. Em pots dir com vulguis.

Miro a l'Amy i giro una mica el cap cap a un costat.

-Penses en alguna cosa en concret o ens ho estas deixant decidir a nosaltres?

-A mi em podeu dir com volgeu! i tenint en copte l'ultim que vam fer.. ja no s'em ocudeix res millor així que us deixo triar a vosaltre!