Una matí pels jardins [James i Rapunzel]

Durant el Summercamp, era molt fàcil aconseguir un lloc per estar sol. Hi havia tanta poca gent i estava tant dispersa, que podies tirar-te tot el dia pels Jardins sense la companyia de ningú més.

Vaig tirar-me a la gespa, estava morta, m'havia passat el dia anterior ajudant a Madame Pince a la biblioteca, que gairebé ja estava del tot reconstruida. Ara m'odiava. M'havia fet responsable de la crema dels llibres i em vigilaba constantment quan em veia entrar, sense deixar-me llegir en pau.

Així que havia agafat el primer llibre que havia trobat i m'havia fugat als jardins, on no tenia la mirada de Madame Pince sempre a sobre. Oh, quin bon dia que feia.

Vaig sortir a prendre el sol. La veritat és que m'agradava, l'estiu... Al jardí, escampats per tot el terreny, hi havia alguns individus estirats a la gespa. Alguns dormien, d'altres llegien. Les parelles feien manetes sota l'ombra d'un faig, o xipollejaven a la vora del llac mentre el calamar gegant exhibia els seus tentacles.

Vaig fixar-me en l'Eileen, que s'havia arraulit al peu d'un roure jove, amb un llibre a les mans. Vaig acostar-me fins allà.

- Puc? O prefereixes disfrutar de la solitud? - vaig dir, mentre m'asseia al seu costat i donava un cop d'ull al llibre que portava.

Vaig mirar-me el James, que s'havia acostat fins allà i m'havia preguntat si podia. - Pots, però perquè sóc bona ^^- Vaig dir, mentre em movia per deixar-li lloc sota l'ombra- Tinc l'esquena feta pols- Vaig comentar, mentre m'estirava- Madame Pince no es va quedar contenta fins fer-me moure com cinquanta caixes de llibres amunt i avall per tota la Bilbioteca- Vaig queixar-me, exagerant una mica la quantitat de caixes.

-I tot per culpa de la Davies...- Vaig fer, amb ràbia- Espero que s'ho estigui passant bé netejant lavabos a l'infermeria- Vaig mirar-me al James i vaig afegir- Potser podies posar-li més feina- Vaig ficar ullets de gos abandonat- Ja saps, netejar lavabos, o netejar la sala de Trofeus... Aquestes coses ^^

- Mmm... com a monitor, no puc. No tindria excusa per castigar-la - vaig posar-me còmode -. I mira que ho faria de bon grat...

Vaig recolzar-me en el tronc d'aquell arbre i em vaig posar a pensar. Com seria la meva vida quan acabés l'estiu i hagués de treballar? Podria trobar feina, de professor? Hi havia alguna vacant?

- Així, Madam Pince s'ha passat molt amb la feina? Mira que li vaig dir que era mera formalitat, el teu càstig...

-Doncs no et va creure... Ara m'odia- Vaig fer, encongint-me d'espatles. Per sort encara em deixava entrar a la biblioteca- I què? Com va l'experiència de monitor? - Vaig preguntar- Segur que no t'imposes gaire, oi que no, monitor Bohr?- Vaig dir, per picar-lo.

-I, a més, m'han dit que vols ser professor l'any que ve. Em moro si t'he de dir professor Bohr- Vaig afegir, mentre em reia. El James com a professor, feia riure i tot, no es que no ho semblès, però desprès de tenir-lo voltant durant tants anys per la Sala Comuna se'm faria molt estrany que em donés classes- I de què series professor? D'encanteris?- Vaig preguntar, no tenia ni idea de a què es volia dedicar. No li havia preguntat mai.

Vaig riure. Era una d'aquelles coses que no feia mai, però que algunes persones sempre aconseguien.

- Oh, sisplau... Qualsevol cosa excepte "professor Bohr", que em fa vell! - vaig imaginar-me la situació; uf, uf, ni de conya! - La veritat... és que sí, m'agradaria ser professor d'encanteris, però la plaça està ocupada. És possible que la plaça de Defensa contra les forces del mal quedi lliure, o sigui que si he de ser professor, probablement serà a DCFM.

Vaig mirar-la, intentant endevinar què voldria fer ella quan acabés setè.

- I tu? Què voldràs fer...? Sanació?

Vaig sortir a pasejar despres d'haber acabat la meva feina a la enfermeria, Deu, com odiava al Bohr i al seu estúpid castig, era injust, la cria em molestava i la Tyler, bé, aquella no tenia remei anava tan absorta en els meus pensaments que no em vaig adonar que hi havia gent devant meu me'ls vaig mirar amb atenció, estaven d'esquena pero els podia reconeixer, eren la Ravenclaw i el seu amor platònic, el Bohr.

Vaig estar temptada a marxar sense dir res, al igual que d'atacar al Bohr per l'esquena pero allò ja era caure massa baix, vaig decidir que em quedava ningú em podia prohibir estar al jardí durant el meu temps lliure.

-Hombre, pero si són la parelleta infeliç- vaig dir apropant-me sigilosament.- que Eileen, ja li has confesat el teu amor?

Estava a punt de contestar al James que no en tenia ni idea, que Sanació era una bona idea, però no m'acabava de convèncer, quan vaig sentir una veu a la meva esquena. La Davies. Perfecte, genial i fantabulòs. Només em faltava allò. I a sobre un altre cop amb el tema.

-Sí, Davies, sí- Vaig contestar, cansada- Ja hem quedat que l'any que ve ens casem, deixaré Hogwarts, ens comprarem una casa al camp, tindrem set fills i muntarem un equip de Quidditch. O millor nou fills, per si algún se'ns lesiona.- Vaig respondre, mentre gesticulava amb les mans creant una caseta a l'aire- I per tu, Tyler i gràcies.

Em vaig quedar al·lucinat. O sigui, mai m'havia trobat ningú capaç de deixar-li anar tal traca de sarcasmes i ironies a una serp. Segur que no ho havia entès.

- Sí, però encara no havíem decidit on seria la casa... Ens pots dir on aniràs, tu? És per buscar el punt més llunyà possible, ja saps, que els nens no tinguin a prop una mala influència.

Vaig agafar la vareta, dissimuladament. No pretenia atacar-la, però intuïa que ens atacaria.

- Et penses quedar aquí dreta com un estaquirot? Nose, hi ha molt espai pels jardins, i segur que hi ha algú a qui puguis incordiar sense sortir-ne castigada o amb algun malefici.

- Si, si Jamsie- vaig dir amb una veureta aguada i falsa.- a tu el que et pasa es que et fa por que t'ataqui en venjança per el castig desmesurat.- vaig riure.- pots respirar tranquil no t'atacare, algu em va ensenyar l'altre dia a no posarme amb els dèbils.

- I si, tens raó al jardí hi ha molts racons pero cap com aquest aixi que si no m'hi voleu marxeu vosaltres .- vaig dir fent un moviment amb la mà com dient que escampessin la boira.- perque jo em quedo.

- Ens fas una por, Davies, que no vegis- Vaig contestar, amb un somriure- I jo no me'n vaig. Em penso quedar aquí, encara que només sigui per molestar-te - Vaig guardar-me la mà a la butxaca on tenia la vareta. No tenia intenció d'atacar, de moment, però per si de cas... Mai es sabia amb els Slytherins.

Vaig estirar-me altre cop sota l'arbre, sense cap intenció de mourem- No sé, professor Bohr, sanació no m'acaba de convèncer. M'agrada bastant, però encara no ho he decidit, la veritat. Així que Defensa Contra les Fordes del Mal. Com siguis el Cap de Residència de Ravenclaw, em suicido, que ho sàpigues ^^

- Ei, doncs no és mala idea això de ser cap de residència. Així tindria una excusa plausible per venir-vos a tocar la moral, als alumnes, a la residència...!

Vaig fer com l'Eileen i, sense treure la mà de la butxaca on tenia la vareta, em vaig posar a xerrar amb ella.

- Així, encara no ho tens clar...? Bé, no crec que hagis de patir. Ets una Ravenclaw, i amb les notes que tens podràs fer el que vulguis. Però vigila l'any que ve a DCFM... tinc entès que el potser-nou professor és molt dur.

-Com em baixis la meva mitja, vinc al teu despatx per estrangular-te, - Vaig dir, rient- que Defensa mai se m'ha donat bé i em costa molt mantenir-la ^^ - Vaig mirar-me a la Davies, que s'havia quedat de peu i vaig passar d'ella.

-No em puc creure que m'hagis dit que amb les notes que tinc podré fer el que vulgui. Espera, que m'ho grabo a la memòria per sempre més- Vaig posar cara de concentració- En James Bohr dient-me un complit. Això és com el Halley, només passa un cop cada setanta cinc anys ^^

Sí, definitivament aquella noia tenia la capacitat innata de fer-me riure.

- Vale, no t'ho agafis tan a pit, dona... Si tan t'afecta, potser que no te'n digui cap més, de compliment! - vaig mirar de reüll la Slytherin, que no havia dit res, i vaig tornar a mirar l'Eileen -. Però vaja, jo crec que hi ha motius per dir-te'n, eh? Abans que dir-los a... un Slytherin...

Van seguir parlant i em van ignorar bé, molt bé, millor per mi, que m'ignoresin, em vaig estirar a terra una mica apartada d'on eren ells, vaig mirar al cel, el sol brillava i la temperatura era ideal, ni fred ni calor, perfecta per banyar-se al llac, vaig pensar, pero si me'n anava seria com haver acceptat la meva derrota i no pensava fer-ho.

Vaig treure la vareta i em vaig posar a practicar sortil·legis no verbals, era una bona oportunitat per perfeccionar-los, no tenia res millor a fer, i bé allò es serviria de cara al curs vinent.

Al cap de poca estona aburrida dels encanteris em vaig posar a cantar una canço que havia escoltat a la radio feia poc, mentre la parelleta infeliç seguia parlant de les seves coses.

-Que, ja han decidit on se'n aniran a viure quan es casin?.- vaig dir amb sorna.- Ho dic per allunyar als meus fills de la pudor a sang podrida que feu.

-Oh- Vaig contestar al James- Es que no és una cosa que pasi cada dia ^^- Vaig deixar el llibre que encara portava a les mans. Era... estrany saber el que havia passat per any nou i que ell no ho recordés, però... Creia que podria acostumar-me ^^

Vaig girar-me cap a la Davies, que s'havia assegut a l'altre costat- Tens raó, Davies. gràcies per recordar-m'ho ^^ - Vaig mirar-me al James- Què et sembla Ottery St. Catchpole? O millor Godric Hollows? Nou fills són uns quants, eh, James? Espero que siguis un bon pare ^^ - Vaig mirar-me la panxa i desprès a la Davies, que continuava a la gespa- Hauré de vigilar amb la figura, tants fills no em deixaran com estic ara, precisament.

Se'm feia estrany estar amb l'Eileen sense acabar discutint. Des de Nadal que no ens discutíem...

- Oh... Godric's Hollow és preciós, Eileen. I hi ha molt espai per una casa grossa. - vaig mirar-me la serp, que ens mirava incrèdula i mig mosquejada -. I no pateixis per la figura, fins i tot prenyada de vuit mesos estaràs millor que algunes que jo conec.

Vaig mirar fixament la Davies, quan vaig dir allò. Si no podíem criticar la capacitat intel·lectual (perquè no en tenia prou per entendre les crítiques i els sarcasmes) ens havíem de conformar en criticar el físic. Encara que fos una fal·làcia; li costaria d'acceptar.

- Però ja saps que a mi m'agradaria que també coneguessin el món muggle, els nens... - tornant a la "conversa" amb l'Eileen.

-Això mateix, qudeu-vos al món muggle i no contamineu els pocs racons no imvaits per aquella plaga amb la vostra sang barrejada.- vaig dir amb fàstig.- a més així segur que esteu lluny de mi.

Me'ls vaig quedar mirant, em feien TANT fàstic que no em podia ni controlar.

-No haurieu ni d'existir aquerosos sangs de fang, sou una lacra per a la màgia i la puresa de la sang, us juro que em sap greu saber que el senyor de les forçes del mal ha mort perque ell hauria acabat amb vosaltres.- vaig dir amb la veu plena de ràbia i odi

Allò va ser massa.

- S'ha acabat, Davies. T'has excedit. Has xerrat massa, has dit coses que mai hauries d'haver dit. - vaig aixecar-me d'una revolada, apuntant-la amb la vareta -. Això és una amenaça, Davies? Tantes ganes tens de veure'ns morts? Per què no ho intentes tu mateixa?

Ho vaig dir amb molta calma. No estava nerviós, ni esverat; senzillament, era conscient que s'havia sobrepassat i no estava disposat a permetre una insinuació tan directa com aquella.

Però què deia? Què collons estava dient? - Ets imbècil- Vaig mirar-la amb ràbia- Es pot saber què dius? - No em podia creure que hi hagués gent capaç de deixar anar tot allò i quedar-se tan ample. I menys que s'ho creguessin. No era normal.

Les mans, que encara tenia dintre les butxaques, em van tremolar amb ràbia. Vaig treure la mà dreta, però no portava la vareta a la mà, sinó que el puny dret va tornar a caure sobre la seva cara. Per segon cop en una semana. "Bé, Eileen, tornem a la biblioteca a treballar" - I, bé, -Vaig mirar-e el James- Crec que hauré de tornar a la biblioteca a moure caixes, veritat?