Passeijant de bon matí

Era molt d'hora i el sol casi ni s'havia aixecat. Vaig sortir del castell portant un cistell i hem vaig dirigir als hinvernacles murmurant un tros de la meva obra de Shakespeare preferida. "Somriu l'alba d'ulls clars a la nit corrugada, ara, ans que el sol axequi l'ull ardent que alegra el cel i asseca el rou nocturn, ompliré aquest cistell de valuosos nèctars de flors i d'herves verinoses". Vaig inspirar l'olor de l'herva mullada amb els ulls tancats i vaig entrar a l'hinvernacle núm. 2

(PD: aquest es el meu primer post de rol, si hi ha algo que no he fet bé, digeu-m'ho! )

M'havia aixecat del llit ja que duia tota la nit sense dormir i el que m'anava millor per despejar-me els sentits era una passejada per els hivernacles.

Anava caminant cap allà quan vaig sentir algú que estava recitant...Shakespeare? Bé, li devia agradar moltissim per recitar-lo, i més a aquelles hores del matí.

Vaig apropar-me cap a l'hivernacle d'on venia la veu, i vaig donar-me compte que era el nou professor de Botànica.

-Bon dia professor! -El vaig saludar.

Un noi em va trencar les oracions saludant-me i vaig tenir que deixar els meus versos per a dirigir-li un somriure afectuós.
-Bon dia, nano! -vaig dir i vaig inflar els pulmons de l'aire fresc i revitalitzant del matí-. Tu també ets dels que matinen, veritat? És el millor moment del dia, no trobes? -vaig dir avans de deixar anar una carcajada: aquell fred em feia sentir viu i alegre com mai.

Mare meva, si que se'l veia content al professor si, això de matinar li anava bé.

- Bé, de fet - Vaig dir-li - No m'agrada matinar gaire, la veritat sigui dita, però és que aquesta nit no he aclucat l'ull, i com que estava cansat d'estar-me al llit he decidit sortir a passejar per veure si se'm treia la mandra de sobre una mica.

Vaig mirar-me el professor. L'aire fresc li sentava d'alló més bé.

- I vosté què, preparant la classe per avui?

- Si, noi, si, preparant la classe -vaig riure picant afectuosament el meu cistell "i recollint plantetes per a les meves pocions personals" vaig dir-me per mi mateix- espero veure-thi! -vaig dir picant l'ullet- Has dit que no havies pogut aclucar l'ull? Si vens després al meu despatx, potser et puc donar un remei per l'insomni. Les plantes tenen propietats maravelloses!

Vaig riure.

- Moltissimes gràcies, professor, però de fet no tinc insomni, si més aviat em costa llevar-me i tot, de lo bé que dormo! Però noi, fa un parell de dies que no sé el que em passa. Deu ser l'estrés.

Vaig mirar com collia unes quantes plantes i les ficava al cistell.

- Però si després té classe, com és que les agafa ara, professor, les plantes? - Vaig guinyar-li un ullet pícar - que potser fa les seves pròpies pocions sense consentiment?

Vaig tornar a deixar anar una riallada.

"Que potser fa les seves pròpies pocions sense consentiment?" havia preguntat l'almne. Solament un dia allà i ja m'havien descobert? No podia ser! Vaig riure nerviós després de que em guinyés l'ullet.
-Ehem ehem -vaig fer buscant com canviar el tema- bueno... mmm... si vens a classe, ja ho veuràs -vaig dir al final també guinyant-li l'ull i amb veu més baixa, casi murmurant- és una sorpresa. Pocions sense consentiment? quines bajanades, noi, veig que encara no em coneixes!
Vaig deixar anar una riallada que em va fer tremolar la panxa i que em va semblar suficientment convincent. Amb tanta xarrameca, s'havia fet tard i això em va anar molt be per poder escaqueijar-me d'aquell noi que comensava a sospitar masses coses.
-Bueno, es fa tard, i jo encara tinc coses que preparar avans de l primera classe d'avui -vaig dir tornat-li a guinyar l'ull i assenyalant el cistell ple- i tu també deus tenir feina. Espero veure la teva cara atenta entre les dels meus alumnes, eh? -vaig dir avans de marxar.