Borratxa perduda de bon matí

Ja eren les onze del matí i encara duia l'ampolla de ron a la mà. La primera que havia agafat s'havia acabat cap a mitjanit, o sigui que n'havia anat a buscar dues més. Aquella era l'última... vaig saccejar l'ampolla per veure el que quedava. No gaire, un parell de glops. Doncs uuuun cap endins... (Glup).

Cabrons... tots uns cabrons... el prefe... prefe? No, el profe, això, el profe. El de pocions. Sí. Un cabrón també. M'havia fotut fora de classe. À moi! I anda que els altres... s'havien quedat amb una cara... *hip!* ... quan m'havien vist entrar... hahahaha.

Vaig mig perdre l'equilibri, però el vaig recuperar. Em vaig posar a riure.

I la Georgia, quan em trobés...? Shhhhh! Hahahaha! Es posaria com una... com una... *hip!* ... com una cosa d'aquelles grosses i amb moltes po... potes, sí, potes. Un munt de potes. Hahahaha. Com una acromàn... acorman... acorumana... aranya. U.U' *hip!* I la puta de l'Ursula... aquella sí que una... una... sí, la dona del bitxo aquell taronja... una ZORRA! Això, una zorra. I el Fortin també era una zorra.

Vaig mirar el rellotge per saber quina hora era, però el molt fill de puta estava desenfocat i no em deixava veure l'hora.

- Tu també etsh un cabronàsh - li vaig dir.

Vaig estar a unt de tornar a caure, però un arbre molt simpàtic que hi havia per allà em va fernar la caiguda.

- Grashiesh - li vaig dir-. Ésh un plaer, shenyor. Hip!

Vaig tornar a riure i m'hi vaig asseure a sota, amb compte de no vessar ni una gota de ron. Mmmm ¬¬ Calia que tot el terra es bellugués d'aquella manera?




OFF: Volies que muntés el número, Fortin? Toma número XD

M'acabaven de donar l'alta a Sant Mungo després dels problemes que havia tingut amb el braç i una cama aquell estiu en un accident de moto. Ja estava recuperat i per fi tornava a Hogwarts. ja feia dos mesos que havien començat, però en fi, em posaria al dia.

Eren passades les onze, de manera que tothom devia ser a classe... però en dirigir-me cap al castell vaig veure algú recolzat contra un arbre. O molt m'equivocava o coneixia perfectament aquella persona. L'Agatha Black.

- Agatha! - la vaig saludar i vaig començar a córrer cap a ella-. He estat llegint els diaria. Ja m'he assabentat d'això del Mark i la Cass, com esteu? Fets pols m'imagino...

Quan em vaig anar acostant vaig veure que alguna cosa no anava bé. Aquella no era l'Agatha que jo coneixia... què li havia passat?

-Agatha? estàs bé...?

[OFF: puc? sinó després ho borro ]

L'Agatha l'havia liada molt a classe de Pocions. Havia entrat tota borratxa, amb una botella de ron sota la túnica i dient coses incoherents. I li havia dit cabró al professor en tota la cara. Ell l'havia treta de classe, i s'havia passat tota l'hora que ens quedava maleïnt-la i amenaçant amb fotre-la fora de Hogwarts. Mare meva, quin berenar!

Quan va sonar el timbre indicant el canvi d'hora, feia ja uns minuts que jo ho tenia tot endreçat, i vaig dirigir-me corrents cap a fora. On devia haver-se ficat l'Agatha? Havia de trobar-la abans que fes alguna cosa pitjor! Corria pels passadissos, cercant-la, i per casualitat vaig mirar a fora. Era al jardí! Sense parar de córrer, vaig dirigir-me cap a l'Agatha, que acabava d'asseure's sota un arbre.

Vaig arribar-hi, i allà ja hi havia algú.

- Agatha, AGATHA! Es pot saber què fas, dona??? - em vaig asseure al seu costat. Tota ella podia a alcohol. Vaig intentar prendre-li l'ampolla, però la tenia ben agafada. Vaig mirar-me l'etiqueta, Ron Brugal. "Mi-te-la", vaig pensar, "no es priva de res, aquesta!". Després, dirigint-me al noi de Hufflepuff que no coneixia, vaig dir: - Ha entrat borratxa a classe i el professor l'ha feta fora! No pot ficar-se en més problemes avui, hauríem de portar-la a la seva habitació, que se li espassi el gat!

- Shaul!!! - vaig cridar alegrement, alçant els braços cap a ell-. Que guaaaai! eshtàsh viu!!! Però no diguish massha fort, que shi se n'enteren et mataràaaaaan!! No paren de fer-ho!! O shigui que shhhhhh! >.<

Després, tot seguit va arribar la Marta, dient incoherències.

- Hola, M! Hash visht com sh'ha posat el cabron del profe de... de... de què era? Poshionss!! Poshions... huhuhu!

Estava al·lucinant, no m'ho podia creure. No podia ser que les coses haguéssin canviat tant en només un parell de mesos que havia faltat.

- Estàs borratxa? - vaig dir, escoltant la noia de Ravenclaw-. Què ha passat Agatha? Són les 12 del migdia, tu creus que has d'anar borratxa a aquesta hora?

- No, era hora ahir a la nit... *hip!* ... que ésh quan m'hi vaig poshar... - vaig dir, amb un somriure feliç-. Però tresh ampolles duren lo sheu... hihihihi!

Vaig fer un últim glop de ron.

- Arrasha con lo que puedash... y generosho no sheash! Hahahahaha! - vaig dir alçant l'ampolla. La vaig capgirar, era buida-. Per què shempre s'acaba el ron??? T.T




OFF: m'estic partint taaaant XD

S'havien acabat les classes del matí i com que ja no en tenia més, vaig decidir anar a voltar pels jardins. Sota un arbre vaig veure una acumulació de gent. M'hi vaig acostar i vaig veure que tirada al terra hi havia l'Agatha. Ja hi tornàvem a ser... U.U'

-Agatha, però que coi fas?! Que t'has begut l'entenimen!???!

Em vaig apropar cap a ella per ajudar-la a que s'aixequés. Pfff! Quina pudor a ron! Llavors vaig adonar-me que allà hi havia dos persones més.

-Bon dia, sóc Erik Lestrange- Els vaig saludar

Havia de fer un gran esforç per no riure, perquè a veure, l'Agatha estava en un bon embolic... però era taaaaan mona borratxa! ^^ Després vaig sentir que s'havia fotut tres ampolles, TRES!!!!

- QUÈÈÈÈÈÈÈÈ? Tres ampolleees? - vaig girar-me cap al noi de Hufflepuff - Aquesta el que necessita és un cafè ben carregat! - en sentir la paraula "cafè", l'Agatha em va mirar amb cara de contrarietat, però vaig saber salvar la situació abans que es posés a cridar - No, A, tranquil·la! En vista de què el ron s'ha acabat... vaig a buscar-ne més i així continuem la festa, d'acord? Com els corsaris!! ^^

I girant-me cap a ell, vaig dir-li fluixet:
- No la perdis de vista ni un moment! Vaig a la cuina i torno de seguida!!

Però no havia fet ni dues passes quan es va acostar un altre Gryffindor, que es va presentar.
- Bon dia Erik! - vaig dir-li - No sé que ha passat ni que no... però es veu que l'Agatha li ha pegat fort al ron aquesta nit... Vaig a buscar-li cafè... no us mogueu! - i vaig marxar corrents.

[OFF: jajajaj ara torn xDD]

- Eriiiik! - em vaig abaraçar a ell-. Ui que fort que estash, nooo? Joh, que bé s'ho monta la G... eshcolta no li diguish que estic així, que com sh'enteri...

Vaig veure una taca de color groc que s'acostava. No vaig recordar que la Georgia ja m'havia vist a classe. L'aranya, allà venia... T.T

- Hòshtia que ve...! Uuuuuhhhhhh... - el vaig amagar darrere l'Erik.

- Agathaaaaaa! - vaig cridar, cabrejadíssima-. Tu què passa? Però es pot saber què et passa pel cap, subnormal??? ¬¬ Tu estàs tonta o què? Com se t'acut entrar a classe així. Vas borratxa perduda! - va assentir, alegrement-. No fa gràcia! No sé què ha passat, però sigui el que sigui m'has decebut molt! Això d'avui no m'ho esperava! ¬¬

- Tu tampoc tensh tantesh potesh com m'eshperava...- vaig dir, mirant-me la de dalt a baix-. Jo shóc un fracàs, tu etsh un fracàs, i eshtem totsh molt decebuts elsh uns amb elsh altresh.

Vaig aixecar els braços al cel, com si acabés de pronunciar l'últim descobriment de la cinència.

- I ara shi em dishculpeu vaig amb la Marta a bushcar més ron...

OFF: Jajajajajajajajaja!

ON:

Vaig veure com la cara de l'Agatha canviava i s'amagava darrera meu, tot dient-me que estava molt fort (xD) "Que collons fot, ara, aquesta?" Vaig pensar. Llavors em vaig girar (cosa que no va ser gaire fàcil, ja que tenia a l'Agatha enganxada a la túnica) i vaig veure la resposta a la seva reacció. La Georgia. I venia cap a nosaltres feta una fera...

-Ja hi som u.U'...apa..prepara't Agatha! - I em vaig posar a riure.

Vaig veure com la Georgia li clavava la bronca del segle i com l'Agatha s'ho prenia a conya. Em vaig acostar a la G, la vaig abraçar i li vaig donar un petó dolç als llavis.

-Calma't, anda!- Li vaig dir, alegrement.

Llavors vaig veure que l'Agatha sortia corrent en direcció al castell a buscar més beguda. Vaig agafar-la pel braç.

-Tss tss tss! On penses que vas, senyoreta? Tu no marxes d'aqui. Si fa falta et llanço al llac. Pero tu no marxes.

Vaig veure com el noi agafava l'Agatha. Semblava estar amb la georgia, pel que es veia. Em vaig girar cap a ella.

- No saludis, eh? Porto dos mesos a l'hospital i aquí l'única que em saluda amb entusiasme és la borratxa...! - vaig dir, en broma-. Veig que vinc en temps interessants... es pot saber què li passa, a aquesta?

Em vaig mirar el noi que semblava el nòvio de la G.

- Saul Vimes, Hufflepuff -li vaig allargar la mà-. Encantat. Ets nou d'aquest any? No t'havia vist mai per aquí...

-Encantat- Vaig encaixar-li la mà al Saul- Sóc l'Erik, de Gryffindor. Sí, he arribat aquest any. Sóc de California. Veig que no et ve de nou tot això.- vaig riure.

Vaig mirar-me a la Gorgia.

-Que hem de fer amb aquesta?- Vaig dir-li, aixecant el braç de l'Agatha, que ara es dedicava a saludar al no res. U.U'- vols que la llançi al llac?

I vaig somriure, en tenia ganes, de fer alguna cosa.

- Perdona, Saul - vaig dir i li vaig anar a fer una abraçada-. Ja em van dir que havies tingut un accident. Et vaig dir que això de la moto no em semblava una bona idea... en fi U.U'. Que aquí ningú em fa mai cas...

Vaig escoltar la proposta de l'Erik.

- No U.U', espera a veure si li fa efecte aquest cafè... - em vaig mirar l'Agatha, tristament-. Li'n passa alguna. No sé per què no ens ho vol explicar, però sé que passa alguna cosa. No crec que estigui així per lo de la Cass. Agatha siusplau, em pots explicar què et passa? Per què no m'ho dius?

- No, no puc ... - vaig dir, posant-me trista de cop, deixant el braç que l'Erik m'havia agafat mort-. Ésh un shecret. Shhhhh... No puc dir perquè elsh meush amicsh de veritat sh'enfadarien. Shhhh... .

Em vaig abraçar a l'Erik, que encara em tenia agafada i vaig tancar els ulls. En aquell moment, em podia adormir a qualsevol lloc... llàstima que tot donés tantes voltes... i tan de pressa...

- Algú pot baixar la velocitat...? - vaig demanar.

Vaig travessar, els jardins, preocupat. Allò de la nit anterior havia estat genial, però em sentia malament. En un primer moment, havia pensat que a ella no li importava... Però entrar a la classe de pocions totalment begut ha de tenir un motiu, i sospitava que el motiu era jo, encara que sonés egocèntric.

Així, després de voltar una mica, vaig veure un grup de gent al voltant d'un arbre. Em va semblar distingir... la Black. Vaig dubtar un instant entre anar-hi i passar de tot, però a diferència d'uns dies abans, ara era jo el que tenia la culpa de tot.

- Black, què fots amb una ampolla de rom? - vaig veure que estava buida, i sospitava que no era la primera -. Tan amargada estàs, que et tajes fins i tot durant el dia?

Encara estava abraçada a l'Erik, i va ser una sort que tingués la cara amagada, perquè quan vaig reconèixer la veu que acabava de parlar em vaig posar a plorar com una mema. En un altre estat no ho hauria fet, però l'alcohol podia amb mi. I a sobre venia a burlar-se'n el molt... molt... ni tan sols em sortien les paraules.

- FORA! FORA! FEU... que... marxi. Que... marxi... no el vull... veure... mai més - vaig sanglotar amb el cap al pit de l'Erik.

- Què? -vaig fer, estranyada-. Això és culpa seva...?

Em vaig donar la volta per encarar-m'hi.

- Això és culpa teva? Què li li has fet, degraciat????

Em vaig enraviar no sabia ni jo com. Li estava cridant i l'havia insultat. Però ningú, ningú, feia mal als meus amics, i menys a l'Agatha.

Vaig quedar impactat. En aquell moment em vaig adonar del fàstic que m'arribava a fer a mi mateix... Era aclaparador... Insofrible. Em va venir una arcada, però vaig aguantar-me i no vaig vomitar. Només vaig posar una cara de fàstic, segurament malinterpretable...

- Jo... no... - vaig dir, fent una passa enrere -. No...

Vaig fer un parell de passes enrere. "No... no... no... no..."

Coneixia aquell noi... no hi havia parlat mai, però el coneixia de veista. No era el que sempre es barallava amb la Black, l'any passat?

- Fot el camp, Fortin, no l'has sentida? - vaig saltar jo, i li vaig clavar una empenta-. Mira, no sé què li has fet, però resa perquè no me n'assabenti... ¬¬

Normalment sempre estava feliç, fins i tot feia una estona, amb l'Agatha beguda havia estat passant-m'ho bé. Però ara allò ja no em feia gens de gràcia, si hi havia algun Slytherin implicat. Esperava que no li haguessin fet mal.

estava ofuscada, tot em donava voltes i em trobava malament. Tot i així vaig sentir gratitud cap al Saul, i la Georgia, i l'Erik, i la Marta, que s'estaven portant genial amb mi tot i que no sabien què em passaven. Aquells eren els amics de debò, els que et defensaven sense pensar-s'ho, perquè ni tan sols els entraria al cap que jo pogués haver-hi tingut res a veure.

Vaig sentir, de nou, que els havia traicionat amb una maleïda serp que no valia la pena, i que s'havien estat preocupant per què em passava, i jo els ho havia amagat perquè era una egoïsta i no m'atrevia ni a imaginar-me el que pensarien de mi si ho sabéssin... i tot i així encara em defensaven. Era una persona terrible...

I a sobre el Fortin allà incapaç de dir res.

"Et senta malament, ara? Així ho espero, que tinguis tants remordiments que no tornis a dormir en ta vida... T.T"

I aleshores vaig reaccionar. No era culpa meva, en el fons: d'acord que ens atrèiem, la Black i jo, però no volia dir que li hagués de ser fidel, ni res per l'estil. Mai l'havia mentit, ni l'havia enganyat. Només m'havia embolicat amb algú altre...

En Saul em va empentar. Vaig treure la vareta, instintivament, i el vaig apuntar.

- Tu calla, Vimes - vaig mirar-me la Black -. No sóc jo, el culpable dels teus propis errors...

Vaig mantenir la vareta aixecada, apuntant-los des d'uns metres de distància. De seguida em vaig adonar que no portava enlloc, allò, i vaig baixar la vareta, mentre feia unes passes enrere, lentament.

"Els meus propis errors? Com que els meus errors? ¬¬ "

Estava massa borratxa com per fer res, però ja em vaig imaginar que devien estar tots amb les varetes fora.

- Deixeu que se'n vagi i ja està - vaig dir.

No sabia si encara estava borratxa perduda, o si ja m'estava passant o què em passava. Però cada vegada tenia més consciència i em trobava pitjor. Sempre que apareixia ell acabava tot malament.

Ja havia tret la vareta, però la vaig abaixar quan va parlar l'Agatha i vaig fer que el Saul també l'abaixés.

Vaig tornar cap on era ell i li vaig acariciar l'esquena.

- Deixa'ns tranquils, Fortin - li vaig dir al noi amb una mala mirada.