Borratxa perduda de bon matí

No tenia massa clar què estava passant; sabia que ella s'havia enfadat perquè m'havia embolicat amb la seva cosina, però no en tenia cap culpa, jo. No estava lligat a ella, encara que en algunes ocasions ho hagués desitjat.

Vaig quedar-me quiet uns segons, dubtant, fins que vaig clavar una puntada de peu al terra, de frustració, i vaig fer mitja volta, cap al castell.

[Surto del tema]

[OFF: wiiiii, ja tinc el cafè xDDD]

Vaig arribar, esbufegant, just a temps per veure que el Fortin marxava tot contrariat. "Què hi fot aquest aquí?", vaig pensar, i aleshores vaig veure les cares de tots els altres, fins i tot el Vimes tenia la vareta alçada. De la ràbia que em va pujar per l'esquena per poc no em cau el termo a terra! Així que aquella serpota pudent hi havia tengut alguna cosa a veure!!! Però vaig decidir no ficar més llenya al foc, que ja bastava, i dirigint-me a l'Agatha, que estava estranyament trista, vaig dir-li, somrient:

- Ei maca! No t'alegres de veure'm? Et porto ron acabat d'importar! A veure, cata'l! Ja em diràs que en trobes - i vaig acostar-li una tassa de cafè calentet, esperant que se'l bevés sense haver de recórrer a la força, que ja n'hi havia prou amb la tensió que es respirava a l'aire en aquells moments.

No vaig saber ni què em donava la Marta, però estava calent i tenia la boca seca. Me'l vaig beure tot d'una tirada. Va semblar que el cervell em despertava, com si hagués estat dormint massa estona. Tota la confusió es va anar convertint mica en mica en un mal de cap horrible. Tot em feia punxades.

- Uf - vaig fer i em vaig deixar caure en un arbre.

Em vaig eixugar les llàgrimes del jersei, una mica avergonyida d'haver plorat. No sabia si tenia més ganes de dutxar-me o de ficar-me al llit. Mica en mica, em van començar a venir imatges des del dia abans... el Fortin amb l'Ursula... la punyalada que havia sentit a l'estómac... després havia anata a la cuina, i havia estat tota la nit a la sala comuna, sola, bebent i compadint-me... i després aquell matí havia anat a classe i...

- Oh, merda, he insultat un profe a la cara... - em vaig recordar. Pffff segur que s'havia cabrejat-. Ja no aprovo pocions... Em poden fotre fora de l'escola, per això?

Portava un cupo... entre la professora le Fay que em patrificava en posicions vergonyoses al Gran Saló, la Nicholson que només feia que castigar-me i ara el profe de pocions al que havia anomenat ni més ni menys que "cabró" tenia tots els punts de tenir ja un peu fora de Hogwarts. Si a tot allò hi sumàvem el meu expedient i les meves notes més aviat mediocres...

- Em foten fora, segur- vaig sospirar.

- No et foten fora d'enlloc, Agatha - li vaig dir-. Em sé de memòria les normes de l'escola. Quan et castiga algú per alguna cosa no et poden tornar a castigar pel mateix de manera que... mmm... et trec vint punts per beure alcohol de la cuina sense permís i... per insultar a uns professor potser hauria de ser alguna cosa més dura... què et sembla si tornem a l'antic "netegem el bany dels monitors"?

En altres circumstàncies hagués estat més enfadada i hauria estat més dura amb el càstig, però estava realment preocupada per ella, no em volia explicar què li passava i sentia que havia de recolzar-la.

- Treu-ne 10 només, que ja n'he tret massa...- vaig demanar, mocant-me amb tota la barra-. I no penso netejar el bany de monitors.

Vaig pensar que no volia tornar a entrar mai, mai més en aquell lloc... a saber què... Em va venir una imatge del Fortin amb la meva cosina, els dos despullats i... no podia ni pensar-ho. Em van tornar a caure llàgrimes incontrolables.

- Netejare la resta de banys, si cal, però el de monitors, no.