A la recerca de la pedra perduda...

Vaig mirar, angustiada, el bosc des de fora. ¿Per on començo? Una puta pedreta. Una pedreta...

"L'he de trobar"

Vaig recordar la seva descripció i vaig començar a caminar cap a la par més esquerre del bosc. Per algún lloc havia de començar. Vaig caminar cap allà i vaig entrar. Vaig sospirar.

"Centra't. La pedreta es de quars"

Vaig iluminar la vareta i vaig anar il·luminar el terra que pisava. Era fosc, ja. Es suposava que la gent havia d'estar sopant. Ningú s'adonaria de que faltava, era el moment perfecte. Vaig començar a remoure el terra amb el peu, i vaig anar il·luminant, intentant no deixar-me cap lloc de terra, però era un treball quasi impossible. Quant més buscava, més m'anava adonant de què no podria trobar-ho. Desesperada, quan ja havien passat una hora i tres quarts, vaig alçar la vareta i vaig cridar:

-Accio pedreta de quars!

No va servir de res. Ja m'ho esperava. Vaig tremolar. No, l'havia de trobar, l'havia de trobar. Encara em faltava molt de bosc, no em podia desanimar...

Vaig fer més passes i vaig estar un quart d'hora més. Vaig tremolar de fred i vaig parar. Vaig mossegar-me el llavi. Ja era hora de tornar. Vaig mirar l'arbre que havia al meu costat i vaig apuntar-lo amb la vareta, pintant-lo una mica en un costat. Així sabria on m'havia quedat. Vaig creuar els braços i vaig tornar cap al castell, desitjant que el Fortin no em vingués a buscar al dia següent.

[Surto del tema]

Dos nits més, sense exit. Vaig tornar a ficar-me al bosc amb una jaqueta. Era de nit. Vaig tornar a buscar i buscar, des d'allà on ho havia deixat ahir. Feia tres nits que feia el mateix, i la por a que l'hagués passada sense veure-la era forta. Vaig sospirar.

-Si us plau... apareix... si us plau...

Varen passar dos hores, i jo ja m'havia tingut que pujar a un arbre dos cops. Acromàntules. Entre tant fugida, no vaig revisar bé la seva part. Esperava que, per favor, la pedreta no estigués allà.

-Casum...

Vaig deixar-me caure sota un arbre. Ja estava bé per aquell dia. Vaig pintar l'arbre i amb el cap abaixat vaig tornar cap al castell.

"No la trobaré mai..."

"Tu porta'm la pedra"

[Surto del Tema]

Anava passejant amb la Mort pel bosc, buscava la flor aquella que buscava el primer cop que havia entrat, però com havia vist a la Mort, doncs no l'havia agafat, però quan havia tornat al lloc on deuria d'estar no estava! El booooosc era taaaaaaan graaaaaan!
Aixi que vaig continuar cap endis, havia de buscar la flor, no podia no haver flors.
Quan ja duia una estona, em vaig donar compte de que no sabia on estava, que guay! Pot ser estava perduda ^^

- Mort, et va tocar guiar-me de tornada, perquè no se on estem...- vaig dir i ella va miolar, això volia dir un si.- Vale ^^

Vaig continuar caminant i aleshores la vaig vore, estava en un esbarzer.

- Ooooh! Mira Moooort l'he trobada!

Vaig correr cap a la flor però havia d'anar amb compte per agafar-la, vaig posar la mà dins l'esbarzer i aleshores vaig notar una cosa, vaig traure la mà.

- Ostres! Una pedra roja!- vaig dir mirant-la. Tenia com un dibuix raret...era un triangle?- Mira Mort...crec que me la quedare.

La vaig guardar a la butxaca i vaig agafar la flor.

- Mort, ara et toca guiar-me de nou al castell, aixi que anem.

I vaig seguir la Mort cap al castell.


[Isc del tema]

Per què el Fortin voldria la pedra?

Era el tercer atac de acromàntules, i allà, a la seguretat de l'altura de l'arbre, em vaig poder relaxar una mica. Feia dies que aquella pregunta em rondava per la meva ment. La pedra no era una pedra normal. Si no el Fortin no la voldria, a més, l'Accio de feia uns dies hauria funcionat.

No, la pedra no era una pedra corrent. Era una pedra embruixada que servia per alguna cosa. Alguna cosa que volia utilitzar el Fortin d'alguna manera.

I si no la trobava...

Les acromàntules varen passar, jo vaig baixar i vaig continuar amb aquell cinquè dia de recerca. Mig bosc fet, res tret. Començava a espantar-me, feia una setmana d'aquella... tortura? si, podriem dir-ho així. No havia trobat res, i sabia que el Fortin no eren d'aquells que gaudien de paciència. Vaig desintegrar una de les branques d'un arbre, cabrejada, espantada. Vaig asseure'm a les seves arrels i vaig començar a plorar. Després d'una bona estona plorant, vaig aixecar-me i vaig anar cap al castell. Desitjant no tenir visita...

[Tema Tancat]