Perduda, moolt perduda...

Havia sortit del despatx de direcció un pel impactada per la reacció de l'Aberforth, i si realment esta grillat?

Caminava sense rumb, ja que no em coneixia el castell i anava pensant en el que havia passat feia tans sols deu minuts.

Vaig asseure'm a la repissa de la finestra i vaig mirar avall. Hi havia molta gent passejant pels jardins. No s'hi estava gens malament, allà.

De sobte vaig sentir unes passes que s'aturaven darrera meu. Em vaig girar i em vaig trobar amb algú que no havia vist abans. De fet, i ara que ho pensava, només havia conegut el director.

- Hola - vaig dir a la dona que hi havia asseguda a la finestra-. M'imagino que no és vostè una alumna, oi?

No semblava ser gaire més gran que jo, i em vaig preguntar si devia ser la mare d'algun alumne o algú de la conselleria.

- Que necessita que l'acompanyi a algun lloc?

- No!- Vaig dir rient - No, sóc una alumna. De fet, acabo de sortir del despatx de direcció, per a demanar el lloc com a professora de Transformacions. I diguem que el director no ha sigut gaire...encertat en dir-me les coses. - Vaig deixar anar una riallada al recordar l'escena del despatx - Per cert, sóc Aurora, Aurora Nicholson.

Vaig estendre-li la mà perquè la encaixès.

- M'aniria molt bé que m'expliqués com funcionen les classes i on podria trobar el temari i les llistes d'alumnes que han d'assistir-hi - Vaig mirar-me a la noia que tenia al davant, anava ataviada amb una túnica preciosa - Que treballa aquí, vosté? - Vaig dir-li, mirant-la.

- Sí, sóc la professora d'Astronomia - li vaig dir, mentre l'acompanyava pel passadís-. I no es preocupi pel director, segurament l'ha enganxat en un moment delicat. veurà, pateix un munt de malalties mentals, i hi ha unes pastilles que li van la mar de bé, però quan s'oblida de prendre-se-les... mai se sap per on et pot sortir.

Li vaig somriure, i, temptativament, vaig mirar de llegir-li la ment, però en aquell moment, tot el que vaig poder trobar va ser un embolic ofuscat de cansament i una mica de desesperació. S'havia de ser educat, sempre. Les primeres impressions són les importants.

- Miri, li passo una còpia dels horaris de tots els cursos - li vaig dir, fent aparèixer uns quants pergamins del no-res amb la vareta-. Li portarà una estoneta, però segur que es podrà fer el seu horari sense problemes. Pel que fa als alumnes, ha de posar un anunci al cartell d'anuncis de l'entrada, presentant la seva assignatura. Ja veurà que n'hi ha més. ës que a partir de cinquè els alumnes trien les assignatures que volen fer, aísí sabrà quins s'hi apunten.

- Problemes mentals? - vaig dir, sorpresa. - Amb raó el director estava tant nervios! I buscava desesperadament alguna cosa als seus calaixos, devien ser les pastilles.

Vaig notar la meva ment feta un guirigall, vaig tranquilitzar-me i la vaig cloure. "No és qüestió que sàpiguen que hi ha una auror infiltrada..." Vaig pensar.

-Moltissimes gràcies! - Vaig dir-li. Em vaig adonar que no sabia el seu nom - Per cert, que te nom la professora d'Astronomia?

"Tranquila Aurora, que tot anirà bé. No et posis nerviosa." Vaig dir-me.

De cop vaig notar que ja no podia accedir als seus pensaments. "Vaja, una oclumàntica, vés per on... "

- Em dic Ariel le Fay - vaig dir sense fer notar la meva sorpresa, ja que ningú de Hogwarts sabia que era legerement-. És un plaer. Normalment m'estic més al despatx que a qualsevol altre lloc, però si necessita qualsevol cosa em pot venir a fer una visita a la torre d'Astronomia... que sap on és? Bé, si va estudiar a Hogwarts suposo que sí. Si no, li costarà una mica acostumar-se al castell... a mi de vegades encara em costa passejar-m'hi sense perdre'm.

- Sí, vaig estudiar a Hogwarts, però sembla que han canviat força les coses. Suposo que la torre d'Astronomia està al mateix lloc de sempre. La torre més alta del castell, oi? - Vaig somriure-li - Que sap on queda el meu despatx? M'agradaria anar a descansar una mica i a posar ordre als horaris.

Vaig mirar-me a l'Ariel. No sabia perquè, aquella noia no m'acavaba de donar gaire bona espina.

"Les primeres impressions sempre enganyen, Aurora". Vaig pensar.

Era jo o aquella dona m'estava mirant amb una cara estranya? Vaig pensar que devia estar cansada... o que devia ser malfiada per naturalesa.

- A bé, doncs sí, és al primer pis - vaig dir-. Només ha de pujar l'escala de marbre i travessar un vestíbul. La finestra dóna directament al camp de quidditch.

Vaig fer un somriure.

- Que vagi bé, professora Nicholson. Si mai necessita res, ja ho sap.

- Moltissimes gràcies, professora le Fay. M'ha sigut de gran ajuda que aparegués per aqui. - vaig mirar-me-la, definitivament eren imaginacions meves. "És el cansanci, Aurora." Em vaig dir.

- El mateix dic, si mai necessita ajuda, digui'm-ho. Arreveure!

I vaig marxar, en direcció a la gran escala de marbre, per arribar al meu despatx i poder, així, descansar una estona.

[TEMA ACABAT]