Matí de ressaca i notícies increïbles [Elle]

Vaig entrar a la cuina, tapant-me la cara per evitar la llum i el mal de cap. Em trobava molt malament, i no recordava res. Recordava, només, fins al Cap de Senglar, a la tercera o quarta gerra. I els cigarrets, també.

Feia un any i mig que no bevia ni fumava. I en una nit m'havia desfassat totalment. La ressaca era monumental, i era bastant tard: havia dormit fins aleshores, pràcticament les quatre de la tarda. Em moria de gana, a més. Havia anat fins a la cuina i havia entrat, cansat. Un elf va mirar-me i em va portar dinar, molt de menjar que es corresponia al dinar d'aquell dia. Vaig començar a menjar espaguetis, amb avidesa, i després vaig engolir tres racions de cuscús.

No m'ho podia creure. Al diari ho posava. Havia mort la Speckhart. Una noia de Hogwarts. I tot el que havia dit el Kikus... Alguna cosa em deia que havia estat ell. I jo necessitava una til·la. Vaig baixar a la cuina, amb el Periòdic Profètic a la mà. En portada hi havia la notícia de la mort de la noia Hufflepuff.

Quan vaig arribar a la cuina, vaig veure'l. No vaig saber ben bé com reaccionar. No volia fer-li cap comentari sobre la mort del seu pare, ni tampoc sobre la visita que li haviem fet l'Ur i jo a la seva mare, ni de l'estat en què estava la nit anterior. Vaig limitar-me a demanar la infusió a un elf. Quan me la va portar em vaig asseure davant seu, de manera distreta. Menjava com si fos el darrer àpat de la seva vida.

- Veig que hi ha gana, eh? - vaig comentar, amb un petit somriure insegur.

Vaig somriure-li i vaig assentir amb el cap.

- Euh... sí, és que vaig beure ahir i ara estic amb ressaca... i afamat, per què negar-ho - vaig seguir menjant, acabant-me el tercer plat de cuscús i servint-me una ració de rosbif.

L'elf va portar-li la til·la a la noia, que va deixar un diari sobre la taula.

- Oh, un diari... Potser hi surt lo del pare... - vaig agafar-lo, esperant trobar alguna mena d'informació sobre el que havia succeït al meu pare.

Però no vaig trobar-hi allò. En portada, apareixia la fotografia d'una noia (Hufflepuff, pel que em semblava recordar) i una necrològica. Morta. A Hogwarts. Vaig ennuegar-me amb un tros de carn i vaig començar a tossir, mentre obria els ulls com plats i em girava cap a la noia.

- QUÈ HA PASSAT?! - vaig exclamar, un cop vaig haver-me empassat el que tenia a la boca; vaig assenyalar la portada amb una mà, ensenyant-li, tot i que ja ho devia haver llegit.

Vaig agafar la til·la amb les dues mans, mirant com reaccionava quan va veure la portada del periòdic. Vaig allargar-li un got d'aigua, perquè s'estava ennugegant, i vaig mirar-lo als ulls, amb una mica de por del que estava a punt de dir-li.

- Això volia preguntar-te, Kikus. Que què ha passat. Encara que per la cara que poses diria que no deus recordar res.

Vaig agafar el diari de nou i, sense apartar la vista de la noia que hi havia en portada, vaig dir:

- Ahir l'Ur i jo et vam trobar, anaves fatal. I abans d'adormir-te vas començar a parlar de que t'havies venjat...

Allò va ser massa. Estava insinuant que ho havia fet jo?

- Però què dius?! No estaràs insinuant...! - vaig fulminar-la amb la mirada i vaig apartar-me una mica de la taula.

Fet i fet, no era del tot impossible. No recordava haver tornat a Hogwarts, podia haver passat qualsevol cosa.

- No, no... això és impossible, m'estàs prenent el pèl. - deia, fent que no amb el cap.

Vaig tancar els ulls, desesperant-me per moments. No recordava res, res de res. Havia de recordar. Vaig bufar, nerviosament, i vaig aixecar-me, disposat a marxar. Necessitava pensar, i en tot cas havia de tornar a Barcelona amb la mare.

Vaig abaixar els ulls, dolguda per com m'havia mirat ell. Vaig sospirar, sense dir res, fins que vaig notar com s'aixecava de cop. Vaig aixecar-me, i li vaig posar una mà a l'espatlla.

- Kikus... No estic insinuant res, només que quan l'Ursula i jo et vam trobar deies coses molt rares, i a mi em va venir a la ment el que m'havies dit a la mussolerissa, i jo no sabia que ella és legerement, i m'estic començant a atabalar perquè estic confosa i no sé què ha passat - vaig acabar, abaixant la veu al final de la frase, amb expressió abatuda.

Vaig agafar-li el braç amb les dues mans, preocupada per ell, preocupada per la seva mare, preocupada per si realment la mort de la Lizzie havia estat a mans del Kikus.

Vaig començar a tremolar de ràbia quan vaig sentir les seves mans al voltant del meu braç.

- DEIXA'M! NO SAPS RES, DE MI! - vaig fulminar-la amb la mirada mentre em separava d'ella.

Vaig fer un parell de passes, enrere, i vaig seguir-la mirant. No sabia si estava enfadat amb ella o amb mi. Vaig posar-me una mà a la butxaca, nerviosament, i en vaig treure una cigarreta, que vaig encendre d'un cop de vareta.

- No necessito la teva ajuda... I, per descomptat, no vull que vinguis amb mi a Barcelona...

Vaig fer uns passos enrere, mirant-lo amb consternació. Però es podia saber què li passava? Per què em cridava? No entenia res, però em feia mal, molt mal. Vaig mirar com agafava una cigarreta, amb les mans tremoloses. Estava malament, i no podia ajudar-lo, perquè ell no em deixava. I llavors va dir allò de Barcelona. Jo ja tenia coll avall que aniria amb ell, igual que ell m'havia acompanyat a casa per la Corie.

- Però...

Vaig negar amb el cap, i vaig anar cap a ell. Vaig arrencar-li la cigarreta de la mà, i vaig tirar-la a terra. La vaig trepitjar, amb fúria, enfadada amb mi i amb ell. El vaig mirar als ulls, encara que em treia un cap i estàvem molt a prop.

- Kikus Fortin - vaig dir, lentament i amb veu severa - A vegades em pregunto com vaig arribar a estimar-te. Com els meus sentiments cap a tu van poder evolucionar cap a alguna cosa més que les ganes de mantenir-me allunyada d'un... D'un interessat sense escrúpols - vaig acabar, escopint les darreres paraules amb menyspreu.

Touché. Knockout. Checkmate. Game over. Vaig quedar-me-la mirant, impactat. Benvingut al món real, Kikus.

Però la decepció i la ràbia contra mi mateix anaven per dins; per fora, tremolava d'ira i ràbia mentre fulminava amb la mirada la noia. Vaig treure una altra cigarreta i vaig encendre-la, enduent-me-la als llavis i fent una calada.

- Doncs l'interessat sense escrúpols ha d'anar a l'enterrament del seu pare... - vaig dir, com recriminant-li -. O sigui que si li has de dir algunes últimes paraules, fes-ho ara o calla per sempre.

Vaig notar com els ulls se'm començaven a humitejar, i vaig prémer la mandíbula. Dirigint-li una mirada dolguda però d'odi, vaig estampar-li la mà contra la galta, en una hòstia sonora.

- Això és per ser un interessat sense escrúpols - vaig etzibar-li.

Vaig tornar-lo a pegar, negant amb el cap mentre les llàgrimes em començaven a rodolar galtes avall.

- Aquesta és per com t'has atrevit a tractar-me - vaig estampar-li una darrera bofetada - . I aquesta és per haver-me enganyat. Amb l'amor no es juga, Fortin...

Vaig donar-li un cop a l'espatlla, allunyant-me d'ell i dirigint-me a la sortida de la cuina, amb el diari a la mà. Quan estava a la porta vaig girar-me, mirant-lo, i vaig dir, amb veu trencada i les galtes molles de llàgrimes:

- Ahir, vam ser l'Ur i jo les que ens vam encarregar de que ningú et veiés en l'estat en què estàvem. Al menys dóna-li les gràcies a ella, ja que jo no sé res de tu...

Vaig girar-me i, d'esquenes a ell, vaig dir:

- Si algun dia aconsegueixes desenterrar el teu cor d'aquest garbuix de sentiments amargs on el tens amagat, potser entens per què no penso dir res, ni d'això, ni del que et va passar ahir. Adéu, Kikus.

I vaig marxar, amb el cap alt però els ànims per terra.


[Surto del tema]

Vaig sospirar, sobtadament dolgut. Tota la ràbia s'havia esvaït amb aquelles bufetades. Sobretot per la tercera: "Aquesta és per haver-me enganyat. Amb l'amor no es juga, Fortin...". Allò m'havia tombat.

- No hi he jugat... Tan sols he comès errors... - vaig dir, ja per mi mateix, quan vaig tornar en si.

Vaig apagar la cigarreta, decebut, i vaig sortir de la cuina. Vaig anar fins a la meva habitació, amb parsimònia, i vaig agafar les coses essencials per anar un parell de dies a casa. Res més que la cartera, i algun objecte de més o menys valor. I The doors of perception.

[TEMA TANCAT]