Dia de ressaca

Vaig entrar a la cuina, com feia regularment cada dia després d'una festa: normalment em quedava fins tard despert, i em llevava prou tard com per faltar a les dues primeres hores i, òbviament, quedar-me sense esmorzar.

Vaig dirigir-me cap al grup d'elfs que estaven netejant tot lo de l'esmorzar i vaig parlar, amb veu de ressacós.

- Perdoneu... Que em podeu portar algun casquet de melassa? - vaig dir, afamat.

Vaig entrar a la cuina despentinada i fent un badall. No havia tingut esma per llevar-me a les set del matí i en comptes d'això ja eren les... vaig mirar el rellotge. Ahí va, dos quarts d'onze. O.O

Quan vaig aixecar el cap em vaig trobar que, allà de peu i mirant-me hi havia el Fortin.

"Merda. I jo amb aquests pèls".

I això no era el pitjor. Confiada que tothom era classe, havia baixat amb sabatilles de conillet. Me les vaig mirar amb resignació. Tenien les orelletes aixecades, que movien gràcies a un encanteri. Oh, puta.

- Vale, farem veure que porto unes sabates normals... U.U' - vaig murmurar, anat cap a un dels armaris a buscar cafè instantani.

Vaig sentir com algú entrava. La Black. Despentinada i amb sabatilles de conillets amb orelles encantades... Amazing.
De fet, jo tampoc feia massa bona pinta. Anava amb sabates normals, unes vambes, però tenia unes ulleres impressionants i tenia una mica (massa) de ressaca.

- Black? - vaig mirar-la -. No hauries de ser a classe?

De fet, m'alegrava que fos allà. Vaig somriure i m'hi vaig acostar una mica.

- El mateix et dic... Cafè? - li vaig proposar-. Tot i que amb aquesta cara, emsembla que el que necessites és aigua en grans quantitats. No sabia que l'Aberforth havia portat alcohol a la festa... em podries haver avisat...

Vaig agafar amb un got una mica d'aigua que estaven bullint els elfs i hi vaig tirar un parell de cullerades ben bones de cafè en pols.

- Queden muffins de xocolata? ^^ - li vaig demanar a un elf que tenia al costat, que va assentir emocionat i se'n va anar corrents a buscar-ne-. Així que saltant-nos classe. Sembla que anem sobrats i tot, oi?

No tenia ni idea quines notes treia ell, a part d'encanteris, que segur que eren tot excel·lents, pel que havia comprovat amb la pràctica.

- No n'hi havia, a la festa. Però sí a la meva habitació... - vaig dir, escurant-me la gola -. Sí, gràcies.

Vaig agafar el cafè que m'oferia i vaig mirar-me l'elf, que marxava tot content a buscar els muffins.

- Normalment no me les salto... Sóc bo, però no tant com per treure bones notes sense anar a classe...

Vaig acostar-m'hi més, somrient. M'havia passat tota la nit, durant els focs, desitjant acostar-mi i fer-li un petó, però no havia pogut. Per fi podia...

- Doncs m'hauries hagut de convidar a la teva habitació - vaig dir amb un somriure, abans de d'acostar-me-li jo també i fer-li el petó que sabia que venia a buscar.

No va ser gaire llarg, per això. Hi havia els elfs domèstic, que tornarien en qualsevol moment amb l'esmorzar, i m'horroritzava que qualsevol es pogués assabentar de... el que fos que teníem ell i jo. Tot i que un cop provats els seus llavis només en tenia ganes de més...

"Pensa en una altra cosa"

Però no podia, en aquell moment ell ho abarcava tot, com sempre que era a prop.

Vaig adonar-me de la recança que tenia a fer-me petons, perquè hi havia els elfs pul·lulant per allà i podrien veure'ns.

- Ara tothom està fent classe... Et sembla si esmorzem i anem a fora? - vaig dir-li, intentant convèncer-la.

De fet, no ho intentava. Ho feia: la convencia. Tenia un to massa persuasiu, massa seductor, tot i la ressaca. De fet, potser la ressaca hi ajudava.

Em vaig adonar que portava uns quants segons assentint amb el cap abans d'articular paraula. Estava massa a prop...

- Sí, molt bé - vaig dir-. De fet, ens podríem endur el menjar fora...- me'n feia creus de les presses que tenia per estar a soles amb ell.

Van tornar dos elfs, un amb casquets de melassa, l'altre amb un parell de muffins enormes.

- Merci, nois! -vaig exclamar ràpidament, perquè m'havien agafat per sorpresa i havia fet un bot, apartent-me del Fortin. Vaig acabar-me el cafè d'un glop i vaig deixar el got en una pica- Què me'n dius, del pic-nic?

Vaig acabar-me el cafè i vaig deixar la tassa, abans d'agafar els casquets que m'oferien.

- Em sembla una gran idea - vaig dir mentre li clavava queixalada a un dels casquets que duia a les mans.

Vaig obrir la porta, fent un esforç perquè no em caigués res, i la vaig convidar a sortir.

- On anem? Als jardins?

- Sí, per mi bé - vaig assentir, agafant les muffins-. Apa, anem abans que ens creuem amb algun professor...

I vam marxar de la cuina, com si no hi haguéssim estat.

[tema acabat]