Matí d'aniversari, matí de perdó [James]

Vaig pujar a la mussolerissa amb en Boira al braç. Volia enviar una carta a la meva cosina Jessie, feia molt que no li enviava res. Tenia tant per explicar... En Mark, el Summercamp... Tot, en general.

Vaig acaronar el mussol, i vaig lligar-li la carta a la pota esquerra.

- Vinga, petit, això és per la Jessie... A New Castle, eh? Vinga, vola! - vaig dir, despres de donar-li un cacauet.

Vaig observar com en Boira s'enlairava, i vaig quedar-me recolzada al marc de la finestra, contemplant el mussol.

Vaig entrar a la Mussolerissa, amb una carta a la mà. Era costum, a la família, dir un petit discurs el dia del teu aniversari; però com que no era amb ells, els l'havia escrit i els el volia enviar.

Quan vaig entrar em vaig trobar amb l'Allie, amb qui no havia parlat (perquè no havíem coincidit) des d'aquella bufetada i la posterior desaparició, al Gran Saló el primer dia.

- Hola, Allie... - vaig dir, anant cap al meu mussol -. Què, enviant correu a la família?

Vaig agafar el meu mussol preferit, un duc immens amb una taca blanca a sobre el cap; li vaig lligar la carta a la pota, i el vaig acaronar abans de fer-lo marxar.

Vaig girar-me en sentir que algú em saludava, i vaig veure que era en James.

- Eh... Hola... Si, enviant una carta...

Vaig tancar els ulls. Alguna cosa se m'estava oblidant. Eh... Dia 13... Juliol... Joder! L'aniversari del James!
Què feia primer? Demanar-li perdo o felicitar-lo?

- Eh... Felicitats? - vaig dir, insegura.

Vaig somriure. No creia que se'n recordés ningú; a l'estiu sempre era fora, i no ho celebrava amb els companys de Hogwarts sinó amb la família.

- Gràcies - vaig dir; després vaig anar cap a ella -. No m'has de dir res més?

Se li veia a la cara que li sabia greu el que havia passat al Gran Saló, però no sabia ben bé com dir-m'ho, o sigui que vaig decidir donar-li una petita ajuda.

- Segur que no m'has de dir res més?

Vaig abaixar el cap.

- Ho sento. Ho sento molt. No sé què em va agafar...

Vaig tornar cap a la finestra, i m'hi vaig inclinar. Vaig notar els ulls humits i vaig parpellejar varies vegades seguides.

- Perdona'm, si us plau.

Vaig acostar-m'hi i la vaig acaronar al cap, com si fos un mussol.

- No pateixis, entenc la teva reacció. Estàs perdonada... - i vaig somriure.

Vaig fer un parell de passes cap a la porta; la situació era molt incòmoda, o sigui que seria millor marxar.

Vaig girar-me, sorpresa. Primer: No m'esperava aquella... Carícia? Hola? No sóc un gos.
Segon: M'esperava un discurset d'aquells que feia ell, per donar-me una lliçó.

- Eh... espera, James!

Vaig rebuscar dins de la meva bossa, i en vaig treure un paquet embolicat amb presses.

- Té!

Vaig allargar-li aquell libre que li havia comprat juntament amb un parell de persones més. "Defensa Contra les Forces del Mal, misteris i secrets ocults".

Va donar-me aquell regal. Em vaig quedar parat.

- Espera... com sabies que voldré ser el professor de DCFM?

Vaig quedar-me mirant la noia, que semblava molt cohibida.

- Qui t'ho ha dit?

Vaig somriure, sabent que l'havia encertat.

- No sabia que volguessis ser professor de Defensa, però gracies per la informació.

Vaig riure, i vaig afegir:

- Jo m'he limitat a observar. Qualsevol persona amb ulls a la cara hauria pogut veure que Defensa t'agradava, i vaja... Com que ets molt estudiós i tal... Doncs he decidit regalar-te això. T'agrada.

Vaig riure. Sí, tenia raó.

- En realitat m'agrada més Encanteris, però la plaça "lliure" és la de DCFM - vaig assentir amb el cap -. M'encanta el regal, de veritat... Moltes gràcies!

Vaig somriure i, més decidit, vaig marxar.

[Mig surto del tema; si em dius alguna cosa tornaré a entrar]

Vaig tornar-li el somriure, satisfeta. M'havia perdonat i li havia agradat el regal.

Vaig suposar que tenia coses que fer, així que no el vaig entretenir més.

- Disfruta d'aquest dia, James!



[TEMA TANCAT]