Visita guiada pels jardins

Vam sortir els quatre per la gran porta del castell direcció als jardins. Feia un dia molt maco, tot i que no crec que estiguessin per a disfrutar-lo ara, amb tot el que havia passat.

No sé que em passava amb la Georgia, però des del moment en que em va mirar als ulls, vaig notar com si un corrent em passés per tota l'espinada. Vaig mirar-la. Corrent elèctric. Vaig desviar els meus pensaments. "No" em vaig dir a mi mateix "No és el millor moment".

-Bé, doncs- vaig començar a parlar -Guia turistica, explica'm on haig d'anar perquè no em perdi i les coses que feu en les vostres estones lliures. Perquè amb aquests jardins tant impressionants no crec que us passeu el dia tancats a la biblioteca estudiant. Seria un pecat!- Vaig somriure a les tres noies.

Era agradable ser als jardins. Feia dos dies que no sortia del castell, i estava be tenir una mica de companyia agradable. A mes, l'Erik transmetia una aura de bonn rotllo increible. I... Era cosa meva o em mirava una mica mes del normal? Em vaig sentir observada un parell de cops, i quan li vaig tornar la mirada em vaig posar una mica vermella.

"Au, va, G, no siguis cria"

Vaig tornar a agafar la meva postura habitual de serenor.

- Doncs la veritat es que depen una mica de cadascu. A mi m'encanten... Normalment, sempre se'm put trobar als jardins o als hivernacles...

" ... O la biblioteca" vaig apuntar mentalment, pero no ho vaig dir, perque no volia semblar una empollona.

- o vigilant que certa amiga no es fiqui en mes problemes del que es fica normalment -vaig afegir amb un somriure-. Pero potser tu ets mes d'esport - vaig afegir, mirant-me'l-. Segurament a tu t'anira mes el llac o el camp de quidditch ^^. Tambe estan molt be, despres t'ensenyo on son...

- Ah, que també et dediques a vetllar per la seguretat dels altres?- Vaig dir-li amb un somriure burleta. - La veritat és que sí, jo sóc més d'esport, no puc parar quiet ni un moment. De fet, tant bon punt vaig arribar, vaig demanar plaça per a jugar a l'equip de quiddich de Gryffindor, i tot i que estan totes ocupades, em tenen de reserva per si algun dia algú falla. El llac...humm...no fa una mica de fred per banyar-se ara? - Vaig dir sorprés...podriem estar ben bé a sota zero! O això m'imaginava.
Mare meva quin fred! No semblava que elles ho notessin, aixi que em vaig erguir i vaig serguir caminant al costat de les noies, no sense poder reprimir un calfred.

Vam sortir als jardins. La Georgia i l'Erik anaven parlant mentre jo caminava callada, tot i que, curiosament, ja no tan moixa. No se m'havia acudit fins ara, però l'aire fresc m'havia provat.

Vaig mirar l'Erik i la Georgia. I no vaig poder evitar pensar que farien bona parella.

Un somriure se'm va formar a la cara. "La veritat és que és ara més que mai quan necessitem amor" Vaig pensar.

Era només jo que pensava que el nou es mirava molt a la Georgia? "bah, segurament només són imaginacions meves"

L'aire fresc em va despajar el cap, ja estava més tranquila, i segurament la companyia d'ells tres m'havia anat molt més que bé.

-Doncs la veritat és que al llac durant tot l'any hi ha gent que s'hi banya... -vaig dir a l'Erik-suposo que deu estar freda, però de moment encara es poden aprofitar unes quantes (poques!) setmanes, de moment no fa gaire fred...

Vaig decidir que ja era hora de tornar a fer vida normal, que aquella por i aquell silenci que regnava per Hogwarts era exactament el que pretenia l'assassí. De manera que vaig anar a agafar la meva escombra i vaig sortir a volar pels jardins. A la llunyania vaig veure un grupet de gent i em vaig ecostar cap a ella a tota velocitat.

- Hola! - vaig cridar sobrevolant els seus caps, i vaig saltar de l'escombra per aterrar, cosa que va fer que la Georgia fes un bot enrere sobtat-. Com va...? Ei, tu ets el nou, ens vam conèixer ahir al camp de quidditch... Erik, oi? El meu nou reserva... com et dius de cognom? No em vaig recordar de preguntar-t'ho...

- Fred? - vaig fer, sorpresa. Tot just érem a principis d'octubre-. Oh, és clar, deus ser d'una de les parts d'Estats Unit, no? Doncs benvingut a Escòcia. Si et sembla que això és fred, m'agradarà veure't al gener, Mr California. ^^

Aleshore va venir l'Agatha sobrevolant i vaig haver de fer un bot perquè no em llancés a terra. Bé, en realitat va baixar de l'escombra un parell de centímetres enllà d'on era jo, però és que ja m'havia vist amb dues costelles trencades.

- Agatha, t'he dit mil vegades que no facis això... U.U' - normalment, tot el que li deia li entrava per una orella i li sortia per l'altra.

Va aparèixer l'Agatha volant i de poc que no mata la georgia. Però només me la vaig mirar amb mala cara, amans de somriure i saludar-la amb la mà.

- Vols venir?- vaig proposar.- Li estem ensenyant l'escola...

La Georgia ja m'havia posat nickname... U.U' "Hauries d'haver-te quedat calladet, Erik" Em vaig dir a mi mateix. Estava a punt de contestar-li quan de sobte, una noia va aterrar al nostre costat fent que la Georgia quasi caigui a terra.

Ens va saludar, es va presentar i va centrar la seva atenció amb mi. Ostres! La capitana de l'equip! Ja no la recordava!

- Lestrange, em dic Lestrange de cognom. Tu eres l'Agatha Black oi?- Vaig dir amb un somriure als llavis.

L'Erin li va proposar de venir amb nosaltres, així que jo vaig afegir:

- Va, si, anima't! Desprès sempre podem anar a fer una partideta rapida a Quiddich...que et sembla?- Vaig mirar a l'Agatha, tot esperant la seva resposta, i vaig afegir despres- Bé noies, hauriem d'acabar de fer la ruta turística. Anem tirant?

Va arribar l'Agatha volant amb l'escombra, i va aterrar just a sobre nostre.

-Hola Agatha- li vaig dir-li . Així què, t'apuntes a la guia turística?

Per on podiem continuar?...

-I què t'interessaria veure? El bosc prohibit, l'arbre picabaralla...?

- Ho vull veure tot! Si hi ha temps, es clar. Per on em portareu primer? Per cert, Pi Cabaralla? Que és el Pi Cabaralla?- Em sonava a nom de No T'hi Aropis O Prendras Mal - Encara que això del Bosc Prohibit també sona molt bé, les prohibicions son la meva especialitat. Així que, anem tirnat?

-Lestrange? - vaig repetir, una mica sorpresa.

"Gryffindor" em va recordar una veueta. "Ei!" Potser és com jo!"

- Renegat o adoptat? - vaig preguntar-. Infància tràgica?

Em van proposar d'acompanyar-los.

- Fet - vaig assentir, però com que em feia pal caminar, em vaigenfilar a l'escombra i m'hi vaig asseure amb les cames encreuades, com un indi. Era difícil aguantar l'equilibri, però com era prop de terra i anàvem a poc a poc, ho portava bé- Jo començaria pel Pi que Baralla, que és aquí al costat, i potser que el Bosc ho deixem per un altre dia, perquè gairebé és l'hora de sopar... El bosc és gran s'hi ha d'anar amb calma.

Vaig recapitular l'última frase de l'Agatha "el bosc és gran i s'hi ha d'anar amb calma"...

- Com que és gran i s'hi ha d'anar amb calma? Ni amb calma ni sense calma! Agatha, al Bosc no s'hi ha d'anar! Està prohibit! -va posar cara de Sí, Tu Ves Parlant Que T'escolto Amb Tota La Meva Atenció-. Si voleu podem veure el bosc de fora, però res més. No et deixis entabanar per aquesta Erik, té més càstigs que classes i encara no sé quina de les dues coses li serveix de menys...¬¬

Sabia que em passava molt amb l'Agatha, però érem molt amigues i sabia que no s'enfadaria amb mi. Ella també es burlava de mi tot sovint, de totes maneres, però ja ens coneixíem, i tot i que sempre ens queiàvem l'una de l'altra en realitat ens apreciàvem molt.

Bosc prohibit? Pi cabaralla? Ja començàvem. Anava a replicar quan, per sort, ho va fer la Georgia. Vaig assentir amb el cap.

- La Georgia té raó, és perillós. A més, són més macos els jardins o el Llac... Vols que et presentem el calamar gegant? és molt simpàtic.- Instintivament vaig canviar de tema. A veure si així s'oblidaven del bosc...

- Mai em deixeu fer res divertit... - vaig remugar, per picar la Georgia.

A falta de cap altra cosa emocionant per fer, em vaig posar de peu a l'escombra, mantenint l'equilibri amb els dos braços estirats als costats.

- Què us sembla això, ehhhhhh?

Quan li vaig dir el meu cognom a l'Agatha, ella em va mirar una mica sorpresa, despres va canviar la cara i em va preguntar -Renegat o adoptat?-

Em vaig sorpendre una mica, tot i que el seu cognom també m'era familiar.

- Renegat- Vaig contestar-li - I sí...he tingut una infància un pél...mmm...difícil, diguem-ne.

Llavors ella va proposar d'anar al Pi Cabaralla ja que va dir que per anar al bosc prohibit era massa tard. De sobte, la Georgia es va posar com una moto, i va començar a recriminar a l'Agatha que es posava en masses problemes. "Aquesta Agatha és de les meves, crec que encaixarem bé, ella i jo" Vaig pensar. Llavors la Erin va donar la raó a la Georgia. I l'Agatha, per picar a la Georgia, es va posar de morros

- Va, no sigueu així! Que no crec que sigui tant perillòs com dieu! Eh que no, Agatha? - Vaig mirar-me a la Georgia de reüll, esperant aviam que deia. Sí que era guapa, sí - Primer anem al Pi Cabaralla i desprès em presenteu el calamar aquest tant simpàtic que dieu que hi ha al llac. Som-hi?

De sobte, l'Agatha es va posar de peu a l'escombra, i tot mirant-nos va dir - Què us sembla això eh?-

Me la vaig mirar, vaig aixecar una cella i vaig dir-li - Va! Això ho faig jo amb els ulls tancats i amb una cama aixecada! I molt més amunt!

- Ui, mira, ja ha sortit el listo! - sense baixar de l'escombra, vaig empetitir els ulls i em vaig posar dos dits a cada costat del front, com volent-li fer esclatar el cap amb la ment-. Quan vulguis fem un u contra u de peu a les escombres. Al cap de quidditch, a quinze metres d'alçada... I amb les bales - vaig afegir.

Em vaig tirar una escopinada a la mà i li vaig allargar perquè l'encaixés.

Amb l'escopinada a la mà, l'Agatha em mirava desafiant. Em vaig escopir jo a la meva. La hi vaig allargar, tot dient:

- Fet, però afegeix la papallona, que esquivar les bales serà massa fàcil... a no ser que et faci por perdre. - Vaig contestar, mirant-la amb un somriure burleta. Definitivament, l'Agatha era de les meves.

Vaig allargar-li la mà amb l'escopinada, i vaig esperar que fes ella el pas d'encaixarme-la.

Vaig veure com l'Agatha es posava de peu a l'escombra abans que pogués evitar-ho. La vaig mirar, suplicant:

- Agatha, siusplau...- Ara mateix no em podia permetre perdre a ningú més, i encara menys quan ella havia estat a punt de perdre la vida anant a buscar a l'home aquest.

- No pateixis, Erin, que no passarà res, jo controlo - vaig dir amb la seguretat que tenen els dogoaddictes quan diuen "jo controlo".

Li vaig encaixar la mà a l'Erik.

- Sigui una caça de papallona, doncs.

Ja havia fet totes les meves jugades. Vaig mirar a la Georgia, suplicant que fes alguna cosa.

L'Agatha em va encaixar la mà i em va llançar una mirada d'aquelles de, TE N'ARREPENTIRÀS.

La Erin semblava una mica preocupada, aixi que vaig rodejar-la amb el braç en senyal d'amistat i vaig dir-li - Tranquila Erin, que ho tenim tot sota control, i si no, sempre tenim a la Georgia perquè ens vigili, oi Agatha? - Vaig somriure.

- Ei, ei, ei! - vaig fer-los parar-. Agatha, cal que et recordi que l'últim cop que vas fer una posat referent al quidditch et vas despertar a l'infermeria perquè... ah, sí, PERQUÈ ET VA CAURE UN LLAMP A SOBRE? I tú no li segueixis la corrent... només faltaves tu... - vaig dir referint-me a l'Erik amb un posat de despreci, tot i que la veritat era que m'agradava que hi fos.

La Georgia es va posar entre els dos, més que per fer-nos parar, perquè no volia que fèssim tonteries.

- Va, Georgia, si en el fons crec que t'agrada estar pendent de la gent, a que si?- Vaig somriure-li.

M'agradava estar amb la seva companyia, em feia sentir bé, càlid. I el fet de que hagues de tenir-ho tot sota control, també m'agradava.

- No serà, ara que hi penso, que tu també t'hi vols apuntar, a la nostra aposta? - Vaig reflexionar amb les paraules de la Georgia - Espera, Agatha, et va caure un llamp a sobre? Però no saps que es millor no muntar a escombra quan plou? U.U' si esque s'ha de ser burru! - i em vaig posar a riure d'una manera brutal.

¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬

- Estic bé, no? - vaig saltar a la defensiva-. A més, per la teva informació, vaig passar una setmana divertidíssima passant la corrent a tot quisqui! Meravellosos efectes secundaris... ^^