Visita guiada (2a part XD)

L'Erik i jo anàvem caminant tranquil·lament pels jardins fins que vam arribar al llac. Jo estava una mica torbada per la seva sola presència, i procurava no alçar massa la mirada de terra. Tot i així li anava parlant.

- Doncs aquest és el Llac Negre, i el que té d'especial és que hi viu un Calamar Gegant. Alguns alumnes li tenen por, però de fet no és gens perillós. Els ganyotus que hi viuen són molt més empipadors. Al fons de tot diuen que hi ha sirenes, tot i que jo no les he arribades a veure mai. Es veu que és molt profund...

Vam arribar al llac. La Georgia s'havia passat tota l'estona mirant el terra. Em va explicar que hi havia un Calamar Gegant i uns ganyotus, i que tenia la impressió de que hi havia sirenes.

- Quan vivia a Amèrica, en vaig veure una, de sirena. Estava nedant un dia i va aparèixer de sobte davant meu. I es va posar a parlar, tot i que semblava més un xiscle - Em vaig posar a riure- Desprès em va fer un senyal perquè em capbussès. Ho vaig fer. Sota l'aigua la seva veu era melodiosa. No m'enrecordo de què vam parlar. Va ser una experiència molt maca.

Vaig mirar-me a la Georgia, que encara mirava el terra.

- Què hi ha alguna cosa d'interessant, al terra, G?

Em va descol·locar la seva ñultima frase i vaig notar que em posava una mica vermella.

- Què? No! És que ... mmm... anava distreta.

Vaig empassar saliva... Aixxx U.U'

- De debò vas veure una sirena? Diuen que no són pas tan boniques com les dels contes muggles... - vaig seguir, forçant-me a mirar-lo a la cara-. Tot i que sembla que això de les veus sí que és veritat ^^

Les galtes de la Georgia es van enrojolar un xic. Vaig somriure.

- Sí, vaig veure una sirena ^^ I la veritat sigui dita, primer em vaig pensar que era un "besugo". U.U' És cert que no són tant boniques com la dels contes muggles... però tenen el seu encant.
T'hi sols banyar tu, al llac? - Me la vaig mirar amb cara de sorpresa.- Jo no podria! Fa massa fred, no creus? I com ja vas dir, Mr California no té ganes de passar fred! - Vaig riure.

Em vaig girar a mirar l'aigua del llac, i em va semblar veure un tentacle. No em va donar gaire bona espina, així que vaig fer una passa enrera. "No fa res, t'ho ha dit la Georgia, no siguis burro!" Em vaig dir.

- M'hi banyo els mesos que fa més calor, el setembre, el juny... i ara a la tardo potser com a molt al migdia, que fa solet, però a una hora com aquesta... ni somiar-ho! - vaig tenir un calfred només d'imaginar-m'ho-. Mira, el calamar! - vaig exclamar, veient el tentacle, que va sortir de l'aigua un moment fent un xapoteig.

Vaig mirar al voltant.

- Aquells arbres de la dreta sñon el Bosc Prohibit. però no s'hi pot anar, i no deixis que ningú t'hi obligui. Hi ha coses molt perilloses... homes llop, diuen, i acromàntules, tot i que fa anys que ningú no les veu, de manera que possiblement sigui uan llegenda urbana...

La Georgia semblava encantada de ser vora el llac. Em va ensenyar els arbres que formaven l'entrada al que ella havia anomenat El Bosc Prohibit.

- Bosc Prohibit? Homes llop? Acromàntules? Bah! Si aquestes coses no fan res! No serà, senyoreta, que tens por a endinsar-t'hi? - Vaig mirar-la amb un somriure burleta- Bé que l'Agatha hi entraria, al bosc, i sense que ningú l'acompanyés. Haig de dir que aquesta noia és molt valenta. No hi has anat mai, al bosc tu, G?

Vaig mirar-me el bosc, una mica si que n'era, d'esgarrifant, però no creia que les criatures d'allà dins fèssin gaire cosa, deurien d'estar acostumades als alumnes!

O això pensava...

- Doncs, mira, per la teva informació hi vaig anar un cop per fer tornar l'Agatha i no mola gens! Per sort els centaures ens van trobar abans que passés res i ens van fer girar cua.

M'havia molestat una mica el seu comentari.

- I perquè ho sàpigues, el fet tenir seny en comptes de tenir el cap de pardals no vol dir que un sigui més o menys valent...

Em vaig adonar una mica massa tard que potser m'ho estava dient de broma i que jo havia saltat massa a la defensiva. No volia que pensés que era una borde.

- Ei, ei, ei! Para el carro G! Que tan sols era una broma! - Mare meva, quin geni que tenia! - Ho sento si t'he molestat amb el comentari... Ja em suposo que la valentia no va lligada al tenir o no tenir seny. Perdona'm, sents?

Vaig fer el gest d'anar a fer-li una abraçada...però em vaig retenir. No sabia com s'ho prendria.

Vaig intentar canviar de tema.

- I el camp de Quiddich? On és? - Tenia unes ganes bojes de sortir a volar, fea moltissim temps que no muntava una escombra, i a la meva raigdefoc la tenia una mica abandonada. Però amb tot el que havia passat abans de venir, es podia entendre. Se'm va enterbolir la mirada, vaig sacsejar el cap i vaig mirar la Georgia.

-Que segueixes molesta?

- No, no, no! - em vaig apressar a dir amb un somriure-. I ara, perdona tu, he saltat a la defensiva... no sé què m'ha passat.

"És que em poses nerviosa" vaig pensar, tot i que vaig trobar més convenient no dir-ho.

- Vine, t'ensenyo el camp de quidditch, es veu des d'aquí si caminem una mica bordejant el llac... ara el tapa el castell.

Vaig agafar-li la mà inconscientment per fer-lo venir amb mi, però li vaig deixar anar al cap d'un parell de passes, perquè no volia que pensés... Res, no volia que pensés res.

- Tot aclarit, doncs. Cap problema. Ha estat un malentes.

Em va agafar de la mà, tan sols va ser un moment, però aquell contacte amb ella em va agradar. "Algun dia..." Vaig pensar.

Em va guiar bordejant el llac, esquivant gent que estava estirada o ajaguda, contemplant simplement el llac o intentant tenir un momentet de "relax" per a ells, llegint o acabant els deures.

"M'està agradant, aquesta nova vida" Vaig dir-me, no sense poder evitar un somriure. Sort que la Georgia anava davant meu.

Es va parar de cop. Es va girar a mirar-me. Somreia.

-Que?- vaig preguntar.

- És que... m'ho ha semblat o...? - me'l vaig mirar més de la vora-. T'acaba de canviar el color dels ulls? Hauria jurat que els tenies marró, i foscos, però ara són verd clar. Que ets metamorfomag? Tinc una amiga que ho és, tot i que no ho controla gaire...

Esperava que ho fos, perquè si no volia dir que m'hi havia fixat molt poc... i juraria que m'hi havia fixat massa it ot, en aquell noi.

Vaig riure.

-Sí, sóc metamorfomag. Em pensava que ja us ho havia comentat. Ho sé controlar bastant bé, tot s'ha de dir. Però els ulls sempre em delaten. Com has dit tu, ara deuen ser de color verd clar. Se'm posen d'aquest color quan estic a gust en un lloc o amb una persona... Però també em canvien amb els altres estat d'ànim. Per exemple, quan estic trist, són de color gris.

La Georgia seguia mirant-me. No sé per quina raó, aquella noia em posava nerviosissim. No m'havia passat abans amb cap noia.

- En tens alguna tu, d'habilitat? No seras legeremàntica i m'estas llegint tots els pensaments?? - Vaig riure

"Espero que no...perquè sino, ja he begut oli!" Vaig pensar.

- Legeremàntica? - vaig riure-. No, què va. Em faria una mica d'angúnia i tot, em sembla. No, jo sóc molt normaleta. No tinc habilitat ni pel quidditch, sóc una mica patosa, tot i que la veritat és que m'encantaria saber-ne...

Me'l vaig tornar a mirar. Amb els ulls verda m'agradava més. Esperava que ho hagués dit de debò, allò que els tenia verda quan se sentia a gust.

- Et queden millor verds. ^^

- Gràcies! - No vaig poder evitar de posar-me vermell. - La veritat que tothom m'ho diu que em queden millor verds. Estic pensant de deixar-los hi. Que me'n dius? - vaig mirar-la - Tot i que si me'ls deixo verds no sabreu mai quan estic a gust i quan no! - Vaig riure.

Vaig girar el cap per a mirar a banda i banda. - Dius que t'agradaria aprendre'n, de jugar a Quiddich? Vols que anem a fer unes voltes amb l'escombra? La meva raigdefoc necessita que li tregui la pols. Fa massa que no la trec!

Me la vaig quedar mirant, tenia alguna cosa en la mirada, no sabia què era... " Que deuria estar pensant?" Vaig voler saber.

S'estava oferint a ensenyar-me'n? De debò? *.*

- M'encantaria, però és que s'està fent fosc, i si ens enxampen fora el castell ens caurà una de bona... -va dir la meva avorrida boca, que en aquell moment em sonava estúpida i tot...

Potser es pensava que era una excusa... i vaig afegir de seguida

- Perquè no hi anem un altre dia? Eta va bé demà, després de les classes? - vaig preguntar esperançada.

Vaig fer com si m'ho rumies una mica.

- D'acord. Em sembla genial. Demà despres de classes farem una mini introducció al món del quiddich. I ja veuràs com no ets tan negada. N'estic convençut.- Vaig somriure-li.

Estava content de tenir plans per a demà amb la Georgia. M'agradava moltissim estar en la seva companyia.

- Quedem llavors a la porta del castell cap a les quatre de la tarda?

Esperava que cap a aquella hora no tingues res a fer.

- Potser que anéssim tirant cap al castell, no creus? S'està fent fosc i ja ha baixat bastant la temperatura. - Vaig veure com reprenia un calfred, del vent que feia, vaig suposar. - Té, posa't el meu jersei, no agafis una galipandria.

Em vaig treure el jersei i li vaig oferir a ella perquè se'l posés.

- Moltes gràcies - vaig dir, posant-me en jersei, agraïda, perquè la veritat és que tenia fred. M'anava una mica gran, però estava calntó-. Normalment no em quedo fora fins tan tard. I sí, a les quatre em va perfecte ^^

No tenia escombra. Li hauria de demanar a algú. U.U' Li hauria de demanar a l'Agatha T.T... ja m'imaginava la conversa... "Agatha, em deixes la Raigdefoc per anar a entrenar amb el TEU AMIC Erik? Sí? Intentaré tronar-te-la sencera... "

Vale, l'endempa seria un dia interessant.

- Fet, doncs! Demà a les quatre ens veiem a les portes del castell escombra en mà, eh! ^^

Vaig mirar-me-la. El meu jersei li quedava bastant gran, però semblava que s'hi sentia còmode amb ell.

- M'estic morint de gana. Anem tirant cap al castell a sopar? - La Georgia va assentir amb el cap - Vinga, doncs, som-hi!

I vam anar tots dos en direcció al castell.



[TEMA ACABAT]