Visita al pi cabaralla. [Elle]

-Love, love me do!

Anava cantant mentre m'apropava poc a poc al pi cabaralla. Per què allà? Per que m'encantava el mal geni de l'arbre. Sempre em posava a una distancia prudencial i li llançava una pedra, la seva reacció era de conya.

-Picaaa!- així era com li havia possat de nom.- Picaaaa! Ja he arribat.

Jo creia, que al fons, li queia bé...

Li vaig tirar una pedra i ell es va començar a moure enfadat.

-Uouo!

Estava dibuixant una de les branques del pi, estratègicament asseguda a una distància on no em podia tocar per molt que es mogués. Estava perfeccionant el contorn d'una de les fulles, aprofitant que l'arbre estava quiet, quan vaig sentir una veu i l'arbre es va començar a moure.

- Eh! Es pot saber què fas? - vaig cridar, malhumorada.

Em vaig aixecar del terra i vaig anar cap a la nena, esquivant amb un salt una branca de l'arbre.

- Sento cridar-te, però és que per un cop que veig l'arbre sol i l'intento dibuixar, vas tu i me'l mous... - vaig dir, amb veu queixosa.

"Oh, si us plau, pica, dona-li..."- vaig pensar mentre la Sly venia cap a mi. Per mala sort no li va donar, però bé. Vaig mirar-la amb una cella alçada. L'innocent es pensava que em podia dir que havia de fer i que no...

-Hi han coses més fàcils de dibuixar, coses que per cert, no es mouen.

Vaig somriure.

-El Pica es mou, jo no li puc fer res.

- Així que no pots fer res perquè no es mogui, però sí que pots fer-hi perquè es mogui...

Vaig alçar una cella, mirant-la amb menyspreu. Qui es creia que era, aquella nena? Vaig treure la vareta de la butxaca, i vaig apuntar a una pedra. La vaig fer levitar, fins a fer-la impactar contra el nus que feia que es parés de moure. Seguidament vaig apuntar a la nena, sense intenció de fer-li cap encanteri, i vaig dir:

- Si el tornes a fer moure, et juro per la noblesa de la meva sang Slytherin que tindràs problemes amb mi...

-Veig que ho has entés mol bé, no fa falta que t'ho torni a dir.- Vaig somriure.

Vaig veure com em mirava i jo només vaig seguir somrient. M'encantava que em miressin d'aquesta manera. Em feia riure, em feia pensar que no era com ells, i allò m'encantava.

Vaig alçar una cella quan em va apuntar amb la vareta.

-La sang dels Slytherins te la pots ben confitar.- Vaig dir, amb aquell somriure tranquil. De cop vaig agafar la seva vareta i la vaig llançar al pica, que es va moure bruscament.- Mola!!!- i vaig començar a córrer cap al pi, esquivant les seves branques i rient.

Vaig quedar-me impassible quan em va prendre la vareta, i vaig seguir-la amb la mirada. Per sort, havia quedat a prop del nus. Vaig agafar una pedra i, amb punteria, vaig encertar el punt clau de l'arbre, fent que parés quiet. Vaig avançar amb tranquil·litat, i la vaig agafar. Vaig apuntar a la nena, i la vaig propulsar endarrere, fent que la seva esquena xoqués contra el tronc de l'arbre.
Vaig sortir de sota just abans que es tornés a moure, i vaig mirar-me la nena amb un somriure burleta als llavis.

- La sang Slytherin, nena, és un be tan preuat que mai et podràs permetre. Si tens enveja dels qui som màgics realment i no fills de criatures obscenes i despiadades, ho dius, i si ets filla de mags... Doncs sento dir-te que els teus pares no valen res. Si no, series a Slytherin.

Vaig deixar anar un crit quan vaig xocar contra el tronc del pica. Crec que es va enfadar. Vaig deixar anar un gemec i vaig mirar a la noia mentre em parlava. Semblava que havia estat abduïda. Vaig somriure.

-Ja t'ho he dit. La sang dels Slytherins te la pots quedar, jo no la vull.- Vaig treure-li la llengua.

Llavors em va cremar la sang de la ràbia. Vaig agafar aire i vaig intentar anar cap a ella, però el pica em va fer caure una vegada. Vaig tornar a aixecar-me i em vaig apropar a ella.

-Amb mi pots ficar-te tot el que vulguis, serpota, però amb els meus pares no es fica ningú.

Vaig fulminar-la amb la mirada.

- Que no s'hi fica ningú?

Vaig esclatar a riure, de manera burleta.

- Sento contradiure't, lleoneta... Jo m'hi fico. M'hi fico tot el que em doni la gana, perquè ho creguis o no, sóc superior a tu.

Vaig apuntar-la amb la vareta, però una branca va fer la feina d'embestir-la per mi.

- En tots els aspectes. En la meva sang, en la meva residència, en el meu estàtus, en la meva classe social, i en la meva reputació. Tu, nena, ets totalment prescindible. O sigui que vigila com em parles.

Vaig voler replicar, però quan vaig obrir la boca una branca em va embestir. Vaig fer un gemec al terra i vaig rodar una mica per el terra, intentant respirar. Vaig somriure, escoltant-la.

-Quan comences a tractar als altres d'inferiors, es quan t'has rebaixat definitivament.

Vaig somriure, per que encara que la que estava al terra era jo, i crec que amb alguna costella trencada, la que tenia raó era jo, i no ella, em feia gràcia, per que ella estava cegada per les imbecilitats que li havieen explicat... amb tot el respecte... From Gryffindor with love.

-I la gent no es divideix en prescindible o no prescindible. La gent es com es. Tothom es de profit en aquest mon...- Vaig intentar aixecar-me, amb una mà a les costelles. Vaig mirar al pica i vaig veure que era fora del seu abast.- No hauries de deixar manipular-te d'aquesta manera... - vaig somriure.

Vaig escoltar a la nena amb una cella alçada.

- Manipulada? Oh, no t'equivoquis... De fet, jo sóc una de les poques Slytherin que no estan manipulades. Potser no ho creus ara, però ja ho veuràs més endavant - vaig fer un somriure burleta - . Això sempe que tinguem el mateix concepte de "manipulació", és clar...

Vaig alçar la vareta, i vaig fer-la sortir endarrere, amb la "mala sort" de que va caure contra una de les branques del Pi Cabaralla. Vaig desarmar-la amb un moviment ràpid, perquè no pogués defendre's, i vaig fer levitar la seva vareta cap a mi. Quan la vaig tenir a la mà, vaig somriure-li, el somriure més fals de tota la meva col·lecció. Vaig posar veu de menyspreu i vaig dir:

- A més... No crec que m'estigui rebaixant, nena. Estic deixant clara la meva posició superior.

Vaig sortir cap enrere, i una branca em va fer caure un altre pic. Vaig cridar. Em feia mal el braç, molt de mal...

-Superior? Per atacar una noia cinc cursos més petita que tu? Així demostres el teu nivell?- vaig somriure.- Ja sé que soc com una mosca collonera, gràcies per dir-m'ho...

Vaig mirar de moure'm, però una altra branca em va embestir i vaig tornar a caure. Vaig fer un gemec i em vaig esforçar per recordar com anava allò de respirar. No tenia aire, i el pit em feia un mal horrible. Vaig agafar una piloteta de goma que duia a la butxaca i vaig llançar-la al nus i el pica va parar de moure's.

-Molt bonica, aquesta conversa- vaig dir, intentant fent un somriure, crec que vaig fer una ganyota estranya.- Però jo ara crec que necessito fer una pausa, eh? Em tornes la vareta, simpàtica?

Tot anava de conya, ironia, em va dir que es deia allò el pare. Al pare li agradava molt la ironia...

- No, no te la torno.

Vaig acostar-me a ella, apuntant-la, i vaig dir:

- Religo...

Les cordes van envoltar la nena i jo, amb un somriure triomfal, vaig fer que s'elevés fins a poder lligar-la a una de les branques de l'arbre.

- Saps què és el millor? Que no recordaras com has arribat, aquí dalt...

Vaig apuntar-la al mateix temps que murmurava un encanteri estabornidor, i quan la vaig haver deixat fora de joc, vaig dir, triomfal:

- Obliterar.

Vaig tirar la seva vareta al terra, esborrant-ne les meves empremptes amb un encanteri que m'havia ensenyat el pare per si de cas, i vaig fer mitja volta, enduent-me els meus estris de pintura i donant un cop a una branca, fent que el pi es tornés a moure, però aquest cop amb la nena Gryffindor lligada allà.


[Surto del Tema]

I de cop i volta estava atordida. Vaig obrir els ulls, espantada, quan una branqueta em va fer un tall a la cara. No recordava com havia arribat allà, però tot el cos em feia un mal terrible, i no podia veure bé, la branca a la que estava lligada es movia molt i bruscament, així que només veia moltes branques que a vegades em colpejaven i em feien cridar de dolor.

Necessitava ajuda. Odiava admitir-ho, però no tenia la vareta a sobre i el mal em feia cridar de dolor. M'encegava, no podia fer res...

-Socors!- vaig cridar, abans de cridar una altra vegada de dolor. Vaig recordar a la Cass i vaig pensar en enviar-li un missatge telepàtic, per què m'ajudés, o al Matt, o a la Bam-Bam... a cualsevol.- Ajudaa!

Vaig tancar els ulls, una rama em va tornar a colpejar i vaig cridar un altre pic.

Passejava pel jardi a punt d'entrar a l'escola quan vaig sentir alguna cosa, espera, d'on venia?
Socors...

Era la Weeen! Necesitava ajuda, vaig correr cap al jardi.

- Weeeeeeeeeeeeeeeeeen! Weeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!

Vaig vore que l'arbre gran es movia, i vaig correr cap alli, estava penjada d'una de les rames.

- Weeeeeeeeeeeen!!

Que es feia...que es feia, recordava que algú m'havia dit que fera alguna cosa....aaaah! si! Agafi una pedra i la vaig tirar al nuc, i l'arbre es va quedar quet, abans que la Wen caiguera a terra la vaig agafar.

- Ween! Que ha passat?

Vaig caure i vaig fer una ganyota de dolor. Tenia uns quants ossos trencats, estava segura. Com a minim una costella i un braç. Vaig mirar a la Cass i vaig sospirar.

-No ho se... Cass no recordo com he arribat a parar allà... No recordo res...

Vaig deixar anar un gemec.

-Em fa molt de maaaal!!!

Vaig mirar tenia el braç raro i estava ple de morats.

- Hi hauria que anar a la infermeria! Tens pinta d'haver-te trencat un braç.- havien fet mal a Ween! Algu l'havia tocat!- Tu no has pujat ahi dalt, és impossible! Algú ha sigut!

Vaig agafar la seua vareta i li la vaig donar, vaig ajudar a que s'alçarà.

- Anem a la infermeria? O si vols podem provar amb un fenix, curen coses.

Vaig agafar-la fent que recolçara tot el seu pes en mi.

Vaig agafar la meva vareta ràpidament. Vaig intentar agafar-me a ella i vaig deixar anar un gemec.

-Fa mal... No ho sé... em dona igual.... qualsevol cosa...

Vaig mirar al pica.

-Algú li ha fet enfadar molt... i m'ha lligat... no recordo res... de cop ja era allà a dalt... em fa mal el cap...

- Hi ha que anar a la infermeria.- vaig dir.- No ens agrada, però aixi et curaras ràpid i podrem saber que ha passat.

Ha d'anar i jo la duria!

- Fem una cosa, recolça tot el pes en mi, jo et dure fins el castell.

Vaig mirar-la, jo podia... I varem començar a caminar en direcció a la infermeria.

Mentre caminàvem cap al castell, vaig girar-me un moment per mirar al Pica i vaig dir, amb el cap abaix.

-Ho sento molt, pica, espero que sàpigues que no he sigut jo qui m'he colocat allà... se que et molesta molt que et toquin...

I vam sortir cap a la infermeria

[Tema tancat]