Visita guiada al Bosc Prohibit

Vem arribar al llindar del bosc, sense haber-nos dirigit més la paraula, tot i que seguiem anat de costat. Llavors s'em va acudir que li podia respondre a l'ofensa del meu pentintat

OFF: si, el pobre no té mes d'un gram de cervell

- Si a alguna cosa no tema es a despentinar-me.- vaig dir-li mirant-la.- el meu cabell està despentinat per naturalesa, cosa que el fa més sexy i atractiu, bé que t'he de dir, si ja ho veus, si no t'importa passaré jo a devant, que no vull que et passi res.- i mentres passava vaig roçar suaument la seva part baixa de l'esquena amb la meva ma, fent veure que habia estat sense voler.

Va tenir la gosadia d'entrar tot donant-me l'esquena. Vaig notar que m'acariciava a cintura i els músculs se'm van tensar de cop.

"Que idiota, mira que entrar al Bosc Prohibit amb algú que no coneix donant-li l'esquena..."

Vaig treure la vareta i vaig apuntar en la seva direcció...

- Lumos.

És clar que jo mai no hauria atacat per l'esquena ningú. Era de covards. Però hauria pogut fer-ho i no semblava preocupar-se'n.

- Així que a Noruega teniu molts boscos encantats, eh? - vaig dir, amb un somriure entremaliat-. I a totes les noies te les endus al bosc, tu? T'ho dic perquè de romàntic no ho és gaire...

-No.- vaig dir-li.- a les ties me les emporto al llit.- vaig respondre-li amb veu de paciència.- bé, alemenys a les que valen la pena. Les que m'emporto als boscos encantats no en solen tornar a soprtir.- vaig fer-li la meva veu de psicòpata i em vaig apropar molt a ella, li vaig fixar els meus ulls als seus i li vaig passar els braços per la cintura.

Vaig fer una rialleta nervosa quan em va agafar per la cintura amb els braços. Només hi havia una persona que em toqués d'aquella manera. Tot i que era diferent, la veritat. Aquest noi ho feia amb una naturalitat que semblava que s'hi hagués dedicat tota la vida. S'em va fer un nus a l'estómac, però no em vaig apartar.

- I com és que no tornen a sortir? No et volen seguir veient el careto i fugen del país, no?

Mentre ho deia, vaig somriure i també li vaig passar els braços al clatell. Era realment atractiu, tenia els ulls preciosos, i era cert que aquell cabell despentinat li quedava bé.

-No senyora.- vaig dir-li.- el que passa és que jo sóc com els Kleenex, ja saps, utilitzar i llençar, n'hi ha moltes que no ho soporten i no em volen veure mai més després, però que puc dir si sóc una ànima lliure i de moment no m'agrada el compromis.- li vaig mirar fixament als ulls i molt ràpidament li vaig fer un petó ras i curt als llavis, em vaig separa d'ella i vaig esperar a la seva reacció.

Em va fer un petó als llavis. Res de l'altre món. Però vaig somriure i vaig acostar la meva cara a la seva, poc a poc, xiuxiuejant.

- Si em permets, et donaré un consell...

I quan els meus llavis van fregar els seus, vaig alçar un genoll amb força i li vaig clavar als collons.

- No et refiïs mai d'un mai d'un Black - li vaig dir, apartant-me d'ell a l'acte, amb un somriure d'orella a orella, mentre ell es retorçava de dolor-. Ens encanta tenir enemics. És la primera lliçó, però te'n puc donar moltes més quan vulguis... em... -em vaig adonar que no recordava el seu nom-. No recordo com et dius, és que no t'escolto quan parles. Però suposo que tu ara sí que recordaràs el meu nom, eh?

Vaig girar cua, amb aire despreocupat.

- Aquí tothom sap qui sóc, i és per alguna cosa. Ens veiem, novell.