Excursió al Bosc Prohibit [Equip d'Slytherin]

Vaig arribar amb l'equip al Bosc Prohibit. Hi havia algunes persones (la majoria, de fet), que feien mala cara. El Jack portava uns morros fins al terra, però al menys havia vingut. Vaig girar-me cap a l'equip, i vaig dir:
- Porto tot el necessari (tendes incloses) a la meva motxilla. - vaig dir, donant a entendre que li havia fet l'encanteri.
Vaig acostar-me al grup, i vaig dir:
- Nois, gràcies per haver vingut. Espero que això sigui una experiencia que volgueu recordar, i no una experiència que volgueu oblidar. Si us plau, intenteu tenir una bona predisposició. Si no, això serà un infern.

Vaig quedar-me callat mentre la Gisèlle parlava, i llavors vaig preguntar.

- Escolta, Gis... Quanta estona tenim, fins al lloc on plantarem el campament? - m'agradava caminar, però tampoc tenia la intenció de perdre tot el cap de setmana en aquella excursió -. Vull dir... quant tenim? Sis hores? Set?

Vaig resar perquè no fossin més de set. Si no, arribaríem tard, i no tindríem temps de descansar. A més, no em suposava cap gran al·licient, anar a donar la volta pel bosc, ja que no em semblava gens interessant.

- Si tot va com he planejat, Kikus, només en seràn quatre, potser cinc a tot estirar. Plantarem la tenda en una clariana que hi ha a uns tretze quilòmetres d'aquí. No hi ha gaire desnivell, no més de tres-cents metres, així que anirem rapidet. En menys de cinc hores serem allà.

Vaig somriure, esperava que allò semblés bé a tothom.

Vaig escoltar la Gisèlle mig absent. Cinc hores... bé, podria ser pitjor. La vaig veure una mica nerviosa, desitjant que tot sortís bé, així que li vaig tornar el somriure.

- Què joves, ja ho tenim tot? - però l'entusiasme no semblava que se'ls encomanés.

- Ei, animeu-vos! Serà divertit!

VAig dir-ho amb entusiasme, però en realitat estava bastant cansat. I a sobre cinc hores de caminar... Visca!

Cinc hores. Bieeeeeen. I a sobre dormir amb tendes. Doble bieeen. I amb el Jake i la Ra voltant per allà. Triple bieeeeeen. Definitivament, l'excursió pintava encara pitjor del que semblava en un principi.

Vaig mirar-me a la Gisèlle amb mala cara. Per què havia de ser l'única capitana que fes allò? No sé, no podia limitar-se a cridar-nos al camp?

Tenia una cara de dormida que ni sortint de festa i no dormint!

Vaig escoltar-me les queixes de la gent i vaig omplir els pulmons d'aire.

-Va nois! No us desanimeu! Que segur que serà di..dive...yaaawn...divertiiit! - No vaig poder evitar fer un badall. Em vaig mirar a la Gis, demanant-li perdò - Enserio, pot ser divertit. Ja veureu que una vegada arribem allà i tornem, juguem els partits i els guanyem TOTS, això no us haurà semblat tant mala idea.

Vaig posar-me millor la bossa a l'esquena i vaig atusar-me la bufanda.

-Què, ens posem en marxa? - Vaig dir, amb un somriure.

OFF: Suposo que com a suplent la Rosalie també ha d'estar aquí pringant, no?

Perfecte, una caminata de quatre horetes. Una idea genial, sobretot començar a caminar tan aviat. Si fossim estiu d'acord, però a ple hivern?

I amb el bon rotllo que hi havia... començava a pensar que alguns sangs pura tenien la intel•ligència de sang de fang. L'exepció confirma la regla... o això esperava.

-Oh, que bé, quatre hores per parlar entre nosaltres -vaig fer sarcàstica- qui treu tema?

- Ah, però que aquesta també ve? Em pensava que les putes barates no podien entrar a l'equip...-Vaig dir, amb mala llet - I si no vols parlar, no ens dirigeixis la paraula, que ningú t'ha preguntat ni demanat opinió- vaig dir, amb despreci.

Em vaig mirar a la Rosalie, desafiant-la a que em contestés.

-A tu ningú t'ha preguntat res, i com que tampoc ningú vol sentir la teva veu de pito, t'agrairia que callessis -vaig veure que m'anava a contestar amb un comentari borde- Si has de dir una altra estupidesa pots estalviar-t'ho.

La vaig avançar amb desdeny i vaig fer moure els cabellera amb arrogància quan passava pel seu costat.

-Saps que passa, que la palma per dir estupideses ja te l'emportes tu, no cal que intenti fer-ho perquè ningú sap fer de subnormal millor que tu!- Vaig cridar, cap a la seva esquena.

Vaig bufar, furiosa. Definitivament, aquella tia no em queia gens bé.

Vaig quedar parada de la gran capacitat inventiva d'insults que tenia, era capaç de tornar insults diguent que l'altre ho és més!

-El que tu diguis, preciosa. -vaig acabar fent mentre rodava els ulls, ja que tenia la vareta guardada a la bossa i si seguíssim així amb el seu autocontrol i lo pacifista que era acabaríem matant-nos.

Allò s'estava embrutant.

- Va, noies, pareu! - vaig dir, posant-me enmig de l'Ursula i la Rosalie. Somrient, vaig afegir - Tenim per davant una magnífica caminada de cinc hores, i crec que tothom a l'equip agrairà de bon grat que... no sé... intenteu almenys suportar-vos sense insultar-vos. No us demano que us abraceu, perquè segurament hi hauria sang, però què, una treva?

I amb una rialla vaig agafar una mà a cadascuna. Pobre Gisèlle, no sabia on s'havia de posar... Més valia que comencéssim a caminar ja.

Vaig desfer-me de la mà d'en Kurt i vaig seguir caminant sola. Per déu, com si fos culpa meva que la Black aquesta es comportés com una muggle de tres anys.

Suposo que no se li havia acudit cap altra manera de cridar l'atenció. Ara que no s'ho podia muntar amb cap tiu durant quatre hores...

Vaig arribar tard, com sempre, al lloc indicat per començar l'escursió, vaig mirar a la Gis als ulls comper demanar-li perdó, se'm habien enganxat els llençols, una vegada més.

Em vaig apropar al Jake i li vaig agafar la ma, suaument, si habia de caminar 5 hores, com a mínim que fossin productives en el sentit d'estar junts.
-Com has dormit amor meu?.- vaig preguntar-li dolçament.

La Rosalie es va desfer de la meva mà i se'n va anar uns metres enfora, amb cara de pomes agres. Vaig girar-me cap a l'Ursula i vaig fer-li un mig somriure de ressignació, ella també va marxar però enfora de la Rosalie. Així que vaig fer dues gambades i m'hi vaig posar al costat.

- Va, Rose, no t'enfadis amb mi, jo només vull que tinguem la festa, o més ben dit la caminada, en pau - tot i que ella no deia res, la seva cara la delatava -. No t'estic donant la culpa a tu ni molt menys! Vinga... anima't una mica.

OFF: Com et passes amb els comentaris, no, Rosalie? Ò.ó A més, si se suposa que me'ls he tirat a soles, com és que ho sap? ¬¬'

ON:

Vaig tornar-li el somriure a en Kurt. No en tenien la culpa, la gent, que sigués una amargada de la vida, aquella nena imbècil.

-No t'hi escarrassis, Kurt, no entén les paraules que surten de la teva boca. Es creu perfecte, la rubia aquesta. I per molt que li repeteixin, el missatge no li arriba al cervell -Vaig dir, amb menyspreu.

Vaig anar cap on eren la Gis, la Ra i en Jake. M'hi vaig posar al seu costat.

- De veritat que no sé com l'has pogut acceptar a l'equip, Gis - vaig mirar al meu voltant - Falta en Karl, oi, per venir? - Vaig preguntar, esperançada.

Vaig mirar-me l'intercanvi d'insults entre la Rosalie i l'Ursula i el Kurt que, pobre, intentava calmar-les. No savia on es ficava. Tot i que si les deixava es matarien entre elles. Bé, a mi no m'anava malament que es barallesin, potser em divertia i tot, però tampoc era questió de que es matessin, així que vaig apropar-me a l'Ursula.

-Va, deixeu-ho estar. Són cinc - Vaig estalviar-me el putes- hores que hem de passar junts, així que millor sense mals rotllos.

Vaig quedar-me mirant com es barallaven. Oh, quina excursioneta que ens esperava...

Vaig anar cap al Jake, que era, dins de l'equip, la persona amb qui em portava millor (suposo que pel fet que els dos érem batedors).

- Escolta, si ens hem de passar tot el viatge així, proposo que les lliguem i emmordassem. - vaig dir, fent broma -. Tu de qui t'encarregues?

Vaig riure una mica i vaig mirar el cel. Almenys feia bon temps, perquè si a sobre de les noies ens agafava una tempesta...

Vaig mirar com en Kurt separava a la Ursula i a la Rosalie, i el que aquesta ultima li deia a la Ur, que no s'ho podria muntar amb ningú en quatre hores, veuria la molt puta si podia o no.

Em vaig apropar a ella a poc a poc i la vaig agafar per la cintura mentre li feia un peto suau al coll.

-Hola bonica.- li vaig dir, mentre l'agafava pel braç per deixar que tots els altres passesin devant i ens poguessim quedar sols al darrera.

Vaig veure com en Jack venia cap a mi i em demanava que paréssim. Vaig somriure-li.

- Ho sento, nois, de veritat. Però és que aquesta tia em pot.

Va venir llavors en Kikus. Vaig sentir el comentari que li feia a en Jack.

-A veure si seràs tu al que emordassem... ¬¬'

Vaig notar com algú m'agafava de la cintura i no vaig poder somriure tontament.

"Hola Bonica..." Em va dir.

Em vaig girar, i vaig deixar que em "segrestés" i ens quedéssim allunyats del grup. Vaig passar-li les mans pel coll i em vaig posar de puntetes per poder arribar als seus llavis. Li vaig fer un petó apassionat. Primer, mirant a la Rosalie, després, ja vaig tancar els ulls i vaig gaudir d'aquell moment.

Mentre la besava vaig tenir una ocurrència que semblava magnífica, la vaig agafar de la ma i la vaig estirar passant per devant de la Rosalie i amagant-nos darrera d'un arbre que hi habia per allà. De passada li vaig dedicar una mala mirada a la Rosalie.

Un cop darrera l'arbre li vaig fer una presó amb els braços, un braç a cada costat del seu cap, no podia escapar.
La vaig començar a besar amb passió disfrutant del moment, de la nostra petita victòria contents de fer una mica menys feixugues aquelles 4 hores de caminada.

OFF: És un secret absolut, per tant com és lògic, ho sap tota l'escola... xD A més per tota l'escola corre que sou unes zorres de cuidao (encara que ho trobo bastant exagerat, a la realitat per això tampoc us dirien res).

-No m'enfado amb tu Kurt, no pateixis. Ah, i Fortin gràcies per fer com si no hi fos, eh. -vaig dir fent-li una mirada asesina.

Vaig mirar-me a la Black, que jo la podia? Jo només havia fet un comentari per treure conversa, a veure no molt simpàtic, però tampoc n'hi havia per tant, i la tia ja s'emprenyava amb mi...

I ara es pensava que em feia enveja liant-se amb en Foster... pobrets, podien ser tan idiotes com semblaven?

Vaig deixar que m'estirés i se m'endugués darrera els arbres, passant per davant la Rosalie. Vaig aprofitar per aixecar-li el dit índex i mostrar-li la meva millor cara de despreci que tenia.

De sobte vaig veure'm empresonada entre els braços d'en Karl, vaig correspondre-li als petons que em feia i poc després, vaig dir, teatralment

-No, siusplau, ajudeu-me, m'han empresonat! - Vaig dir, rient- Però si totes les presons són així, ja hi firmo...- vaig dir-li, pícarament.

Vaig començar a besar-li el coll. El simple contacte de la seva pell amb la meva feia que se'm posessin els péls de punta.

-No voldràs tornar a repetir el que va passar a la SN, oi...? - Vaig dir, insinuosament.

Perfecte, i ara aquells dos liant-se allà al mig. I la puta excursió només acabava de començar. - Eh, Karl- vaig dir, mentre m'apropava a ells dos. Oh, preferiria no haver vist com es menjaven el morros, per això- No ens la despullis aquí al mig, que fa fred i la necessitem pel següent partit- Vaig dir-li, amb un somriure de costat.

Aquí o ho passaven malament tots o ningú.