Excursió al Bosc Prohibit [Equip d'Slytherin]

- Humm... - vaig dir, pensant -. Primer de tot podries rentar-te les mans, i després pots preparar plats amb embotit, si et sembla.

Vaig assenyalar una porta al final de la tenda (que més aviat semblava una casa). Allà estava el bany, per poder-se rentar les mans.

- Com portem l'amanida Jack? - vaig preguntar, tirant dues bosses de pasta a dintre la olla, quan l'aigua ja bullia.

-Perfecte ^^ - Vaig fer, animadament. Cuinar sempre m'havia canviat l'humor.

Vaig dirigir-me cap on m'assenyalava la Gis i vaig obrir amb el colze la porta del bany. Caram! Dutxa i tot! Quina meravella les tendes màgiques! Em vaig afanyar a rentar-me les mans i a tornar on eren els altres.

Vaig rebuscar entre els armaris, i en vaig treure dos plats grans, per a posar-hi l'embotit.

-Com vols que el reparteixi, l'embotit, Gis? - Vaig dir, esperant instruccions.

-Bé, bé...- Vaig dir, mentre acabava de preparar-la, col·locant els trossos de pernil a la plata de l'amanida. - Apa, ja està. - Vaig deixar la plata sobre la taula i vaig mirar-me a les dues noies, que estaven enfeinades cuinant

- Us ajudo o faig alguna cosa?- mai se m'havia donat massa bé cuinar, però em sabia greu quedar-me parat sense fer res.

- Ur, podries posar tot el que sigui salat en una plata i el pernil dolç i els formatges en l'altra, et sembla?

Llavors em vaig girar cap al Jack.

- Hum... Podries anar parant taula, si et sembla - vaig proposar -. Que soparem aquí, i després de sopar anirem al voltant del foc a parlar i tal.

Vaig remenar l'olla per tal que la pasta no s'enganxés, i vaig posar una cassoleta en un dels fogons, i hi vaig tirar un pot de salsa beixamel.

- Ur, quan acabis em vas tallant els bolets que he deixat al costat de les ampolles d'aigua, si us plau?

-Perfecte! - Vaig dir.

Vaig començar a repartir el pernil salat, el xoriç, el salami, la sobrassada, la llonganissa i després vaig tallar uns trossos de fuet. Ho vaig posar tot en una safata gran, de manera que res quedés tapat per res. Després vaig agafar el pernil dolç i el vaig posar a l'altre plata. Vaig agafar els formatges (manxego, brie, de cabra, parmessano, mozzarella i de bola) i en vaig tallar nou trossos, un per cap, i també els vaig disposar a la safata. Ja les tenia muntades ^^

Vaig anar a fer el que m'havia dit la Gis i vaig començar a tallar i esbandir els bolets. A mesura que els tenia nets i tallats els anava deixant en un plat que m'havia posat al costat, per si la Gis en volia agafar en algun moment.

Vaig entrar a la tenda, morta de gana i d'aborriment, no volia treure més entrepans perquè si es dedicaven a tornar-me'ls a tirar per terra acabaria perdent el control i tornariem amb menys gent del compte.

-Falta gaire per poder menjar? -vaig dir amb to borde.- N'hi ha que no ens cal fer dieta per no estar com unes foques, i necessitem fer tres àpats al dia, com a mínim.

- De res per estar preparant el TEU sopar... - vaig dir, sarcàstica.

Vaig tirar els bolets que la Ur havia anat tallant a l'olla amb beixamel, i vaig remenar. Em vaig girar cap a la Rosalie i vaig dir:

- Mira, preciosa. Estem preparant el sopar. Si creus que no pots resistir més, te'n vas a la teva tenda, et menjes els teus entrepans, i ens deixes en pau. En comptes de queixar-te podries oferir una mica d'ajuda, no?

Estava fastiguejada per la seva manera de comportar-se. Qui es creia que era?

-Què us queda per fer? -vaig dir entrant a la tenda, sense canviar el meu posat altiu.

Vaig meditar el que havia dit.

- Falta parar taula i preparar les postres. Si no et molesta embrutar-te les teves precioses mans podries anar al bany, rentar-te-les, i començar a tallar fruita - vaig fer un cop de cap cap a un munt de fruita al costat de la taula.

Vaig aixecar un braç i vaig fer petar els dits, mentre se sentia un sonor catacrac que ressonava dins la tenda.

-Tu, com-et-diguis, renta't les mans i talla la fruita -vaig dir a l'elf que havia vingut, era el que millor cuinava de tots els elfs de casa meva, pero mai m'havia interessat el seu nom.

-S'ha de fer aluna cosa més? -vaig dir girant-me cap la Possesseur.

Vaig aixecar una cella en senyal de desaprovació. Vaig dirigir-me al l'elf, i vaig dir:

- Tu! Marxa a casa teva.

L'elf es va quedar parat. Quan el vaig apuntar amb la vareta, però, va desaparèixer amb un catacrac. Vaig mirar a la Lestrange, i vaig dir:

- Mira, Rosalie, em sembla que no has entès per què estem aquí. Esforç. Saps què és? Ho dubto... - vaig fulminar-la amb la mirada, i vaig seguir -. Et penses que en un entrenament o un partit vindrà un elf i t'encistellarà una bomba, o li fotrà un cop de bat a una bala, o caçarà la papallona per tu? Mira, guapa, aqui hem vingut per aprendre a fer les coses per nosaltres mateixos, si no en tens ganes, doncs ho sento molt per tu. Ara em faràs el favor de preparar tu la fruita, o parar taula per tu sola, entesos?

Vaig mirar-me la baralla entre les tres noies i vaig pensar que ja ho solucionarien elles, que a mi em feia pal posar-me pel mig, que encara rebria un encanteri rebotat o alguna cosa aizí si la cosa anava massa lluny. Vaig treure les estovalles i el tovallos i vaig anar a parar la taula.

Quan ja ho vaig haver col·locat, elles seguien discutint, així que vaig anar a buscar els coberts i els gots - Quants som, Gisèlle?- Vaig preguntar-li, mentre comptava forquilles.

Vaig apuntar els ganivets amb la vareta i es van posar a tallar la fruita, em podia demanar que ho fer jo, però si m'obligava a fer servir el mètode muggle...

-Sé perfectament què és l'esforç, si no no podria seguir la llei del mínim esforç. -vaig dir destacant l'obvietat d'aquell fet- A més, dubto que a mig partit ens demanin que ens posem a cuinar, així que tampoc importa molt, no? De fet, dubto que durant el joc estiguem tan desmotivats com ara, quan fas una cosa, acostuma a ser per algun motiu, però sincerament, no li acabo de trobar sentit a l'excursió. I quan fas fer una cosa perquè sí, no t'estranyi que la gent sudi bastant. -vaig acabar mentre agafava el plat de friuta, ja tallada.- Ah, i amb això què faig?

Vaig mirar al Jack, i vaig dir:

- Som nou, gràcies per parar taula.

Llavors em vaig tornar a girar contra la Rosalie.

- Mira, Rosalie, t'agraeixo la intenció d'ajudar. Però si has de seguir utilitzant la màgia, te'n vas. Si vols fer el graaan esforç de preparar un suc de taronja amb les mans, ho fas, i si no, marxes - vaig dir, severament -. Ah! I no parlis sense saber, perquè aquesta excursió no es fa perquè si.

Vaig mirar la pasta, i la vaig colar a la pica. Vaig posar-la en un plat soper dels grans, i hi vaig tirar la salsa funghi. Vaig deixar el plat a la taula, i vaig dirigir-me de nou als fogons.

- Ur, saps què? Vaig a preparar un parell d'especialitats franceses!

Decididament la cuina se'm donava bé, m'agradava, i per això em posava dels nervis que la Rosalie ho volgués fer tot amb màgia.

- Senyors i senyores, vaig a preparar un Hachis Parmentier!

Vaig rebuscar dins la bossa, i en vaig treure un sac de patates, i una bossa amb carn picada. Vaig preparar un puré de patates ràpidament, i vaig dipositar una capa de puré de patates en una safata, i tot seguit hi vaig aplicar una capa de carn picada. Així consecutivament fins que vaig aconseguir cobrir tota la safata. Després ho vaig gratinar i ho vaig posar al forn.

- És carn de bou, però us asseguro que està molt bo. Us ve de gust que prepari us quants Croque-Monsieur gratinats? Em surten boníssims! És un entrepà de pernil i formatge gratinat que es posa una estoneta al forn i queda per llepar-se'n els dits! - vaig aclarar.

Quan la Possessuer va dir t'en vas, em vaig girar, i vaig començar a tirar cap a la sortida de la tenda. Mentre feia les quatre passes que hi havia fins la porta, vaig poder sentir com xulejava de saber cuinar, de què serveix cuinar si hi ha elfs? a més, cap mag en tot el pais s'estava a tallar a la manera muggle amb les mans, perquè nosaltres si?

Vaig sortir a fora, on hi havien els altres esperant el sopar i em vaig assentar a un soc sec, esperant que algú digués alguna cosa.

Em vaig mirar com la Rosalie feia més nosa que servei i com la Gis perdia els nervis a mesura que la Barbie aquesta en feia una més grossa cada vegada. Vaig sentir com la Gis la feia fora de la tenda.

"Ben fet, Gis" Vaig pensar. No necessitàvem a ningú que ens fes retrassar en la preparació del sopar. Ja estàven prou afamats que només ens faltava aquesta per entorpir-ho tot... U.U vaia tela, vaia teela...

Vaig veure com sortia, amb un posat altiu.

-Nois, agafeu-me perquè no responc... - vaig dir, tremolant de ràbia.

Vaig somriure moments més tard quan la Gis va proposar fer les Croque-Monsieur.

-SI! Estan boníssimes! ^^ Quan vaig anar a França només menjava això!

Vaig pensar ràpid. De postres només teniem fruita mal tallada. Se'm van obrir els ulls com plats.

- GIS! Vols que prepari Coulants de xocolata?

Vaig somriure.

- No et diré que no, Ur! - vaig abraçar-la -. Molt bona idea. Vaig pensar que si voliem preparar alguna cosa de pastisseria necessitariem xocolata i altres coses, així que vaig portar de tot. Si veus que falta alguna cosa, sempre pots cridar a un elf.

Vaig agafar pa, pernil, formatge i tot el necessari per preparar uns bons Croque-Monsieur gratinats, mentre somreia.

Vaig agafar la xocolata que la Gis havia deixat sobre la taula i la vaig deixar sobre el marbre. Vaig agafar la bosseta de la Gis i vaig rebuscar-hi en busca de farina. No la trobava, així que vaig agafar la vareta i vaig murmurar.

- Accio farina!- Vaig somriure satisfeta quan em va saltar a la mà. Vaig deixar-la sobre el marbre junt amb la xocolata i vaig anar cap a la nevera, en busca d'ous i mantega. Els ous els vaig trobar de seguida, però la mantega...

- Gis, que vas agafar mantega, per casualitat? - Vaig dir, mirant-la. Va negar amb el cap.

Vaig tancar la nevera i vaig fer petar els meus dits, fent que una elfina es presentés davant meu. Em va fer una reverència.

- Què vol, senyoreta? - Em va dir, amb veu d'espinguet.

- Tink, que et faria res portar-me 250gr de mantega, siusplau? - Vaig dir, somrient. Era l'elfina que em queia més bé de les que tenia a casa.

-I tant, senyoreta ^^ - Em va dir, i just després va desaparèixer amb un creck sonor.

Va tornar en pocs instants, amb la mantega. La va deixar sobre el marbre.

-Que prepararà Coulants, senyoreta?- Em va dir, divertida. Els Coulants era el plat que preparàvem sempre juntes. A les dues ens encantava la xocolata - Què vol que l'ajudi?

- No, Tink, no t'amoïnis. Ho provo de fer jo, i si no me'n surto, ja et tronaré a cridar. Ja pots marxar. Gràcies.

Va fer una reverència i va tornar a marxar amb un creck.

Em vaig pujar les mànigues i vaig començar a fer feina.

OFF: Els que estem a la foguera posem el color cian, per distingir, val?
ON:

La gent es va anar seient al voltant del foc, i l'escalfor va tornar a nosaltres. Hi havia molt silenci, així que, per treure tema, vaig dir:

- Què, us heu cansat molt?

L'olor dels coulants de la Ursula estava envaïnt l'espai reduit de la tenda, la taula estava parada, la macedonia, els coulants, el pa amb tomàquet, l'embotit, l'amanida, els Croque-Monsieur, l'Hachis Parmentier i la pasta llestos per servir. Vaig fregar-me les mans, i vaig dir al Jack i la Ur:

- Mersi per tot nois! Ja podem servir-ho.

Vaig agafar la safata dels Croque-Monsieur i la d'Haches Parmentier i les vaig col·locar a la taula. Després vaig sortir a fora, mentre el Jack i l'Ur colocaven la resta, i vaig dir als que seien a la foguera.

- Nooooooois! El sopar està llest!!!

- Mmmmm... - vaig fer -. Ja sento l'oloreta... Quina delicatessen ens has preparat avuí, Chef Possesseur?

Vaig somriure, em vaig incorporar i vaig allargar la mà a la Rapunzel.

- Va, nois, que se us ha enganxat el cul a la pedra? Tinc gana!